Titulación | Tipo | Curso | Semestre |
---|---|---|---|
2500247 Lengua y literatura catalanas | OT | 4 | 0 |
No hay pre-requisitos
La pretensión es ofrecer una visión general de la prosa narrativa del siglo XIX, del Romanticismo al Realismo. Los aspectos referentes a la llengua, la difusión, el público y los autores seran contextualitzados históricamente. Recibirán atención preferente las poéticas (a través de textos teóricos, catalanes y no catalanes), la evolución de los géneros y los autores más importantes (especialmente, Narcís Oller).
1. Perspectiva general. Los problemas de la narrativa catalana del XIX.
2. La novela histórica. Rasgos genéricos. Modelos. Evolución en castellano y en catalán.
3. El costumbrismo. Poética. Robert Robert. Emili Vilanova. Costumbrismo y novela.
4. Martí Genís i Aguilar: Julita, novela romántica.
5. Narrativa folklórica.
6. Ideología y novela. Las novelas de tesis, de Gaietà Vidal a Dolors Monserdà.
7. La crítica literaria. J. Sardà. J. Yxart.
8. Narcís Oller.
9. Josep Pin i Soler.
10. Carles Bosch de la Trinxeria.
11. El grupo de Olot. Marià Vayreda.
LECTURAS
Antoni de BOFARULL, L'orfeneta de Menargues (capítulos XIII i XIV). Editorial Orbis.
Robert ROBERT (Lo diumenge... a fora!; Ai, que han mort un noi!; Lo ball d’en Serrallonga). En Barcelona avui en dia, Editorial Empúries.
Martí GENÍS I AGUILAR, Julita (capítulo VIII i cap. último). Edicions 62. MOLC
Emili VILANOVA (A casa l’alcalde; Un perdulari, Desvetllament). En E.V., Escenes barcelonines, Edicions Proa.
Narcís OLLER, La febre d'or. Cossetània edicions.
Jacint VERDAGUER, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa. Edicions Proa.
Marià VAYREDA, Records de la darrera carlinada. L'Avenç.
La asignatura se distribuye en sesiones teóricas y seminarios de lectura. Las sesiones teóricas tienen un carácter panorámico y contextualizador y van acompañadas del comentario de textos teoricocrítics. Las sesiones dedicadas a la lectura se centran en el análisis de las obras de lectura obligatoria y otros textos complementarios. Se dispondrá de una lista de obras y de unas referencias bibliográficas asociadas a cada lectura.
El calendario detallado con el contenido de las diferentes sesiones se expondrá el día de presentación de la asignatura. Se colgará también en el Campus Virtual donde el alumnado podrá encontrar la descripción detallada de los ejercicios y prácticas, los diversos materiales docentes y cualquier información necesaria para el adecuado seguimiento de la asignatura. En caso de cambio de modalidad docente por razones sanitarias, el profesorado informará de los cambios que se producirán en la programación de la asignatura y en las metodologías docentes.
Título | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|
Tipo: Dirigidas | |||
Lectura y discusión de textos poéticos | 15 | 0,6 | 1, 3, 13, 5, 8, 10, 12 |
Tipo: Supervisadas | |||
Seguimiento de clases expositivas | 25 | 1 | 4, 8, 9 |
Tipo: Autónomas | |||
Búsqueda bibliográfica. Fuentes y recursos documentales | 45 | 1,8 | 1, 2, 5, 7, 8, 9, 11, 12, 14, 15, 16 |
Las competencias de esta asignatura serán evaluadas por medio de un examen y de trabajos individuales. El sistema de evaluación se organiza en 3 tipos de actividades o módulos, cada uno de los cuales tendrá asignado un peso específico en la calificación final:
Módulo de presentaciones, análisis y debates sobre textos, con un peso global del 15% (cada estudiante deberá analizar un texto teórico o crítico, que presentará por escrito u oralmente)
Módulo de pruebas escritas, con un peso global del 50% (un examen final sobre la materia)
Módulo de entrega de trabajos, en los que se evaluará un trabajo con un peso global del 35%
El seguimiento individualizado al estudiante hará que se adapten ligeramente estas exigencias. El sistema de recuperación prevé que se puedan realizar pruebas diferentes según las necesidades de aprendizaje del estudiante, con el objetivo de recuperar al menos un 50% de las actividades realizadas. Para participar en la recuperación del alumnado debe haber sido previamente evaluado en un conjunto de actividades el peso de las cuales equivalga a un mínimo de dos terceras partes de la calificación total de la asignatura, y debe haber alcanzado en conjunto una calificación entre el 3,5 y el 4,9. La nota máxima de la recuperación es un 5.
Es necesario un 5 para aprobar la assignatura. Si el estudiante no ha alcanzado el aprobado pero las pruebas realizadas han sido evaluadas positivamente, tendrá un "no evaluable".
En caso de que el estudiante realice cualquier irregularidad que pueda conducir a una variación significativa de la calificación de un acto de evaluación, se calificará con 0 este acto de evaluación, con independencia del proceso disciplinario que se pueda instruir. en casoque se produzcan varias irregularidades en losactos de evaluación de una misma asignatura, la calificación final de esta asignatura será =.
En caso de que las pruebas no se puedan hacer presencialmente, se adaptará su formato (sin alterar su ponderación) a las posibilidades que ofrecen las herramientas virtuales de la UAB. Los deberes, actividades y participación en clase se realizarán a través de foros, wikis y / o discusiones de ejercicios a través de Teams, etc. El profesor o profesora velará para asegurarse el acceso del estudiantado a tales recursos o le ofrecerá otros alternativos que estén a su alcance.
Título | Peso | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|---|
Examen final (escrito) sobre la materia | 50 % | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 13, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16 |
Presentación (oral o escrita) sobre un texto teórico o crítico | 15% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 13, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16 |
Trabajo (escrit) sobre un libro o aspecto de la narrativa catalana del siglo XIX | 35% | 15 | 0,6 | 1, 3, 4, 13, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16 |
Blasco 1993: Ricard Blasco, La novel·la romàntica al País Valencià, Barcelona, Curial, 1993.
Casacuberta & Sala 2002: Margarida Casacuberta y Joan Sala, Marian Vayreda (1853-1903). La represa d’una veu pròpia, Olot, Carme Simon Editora, 2002.
Cassany 1992: Enric Cassany, El costumisme en la prosa catalana del segle XIX, Barcelona, Curial, 1992.
Cassany 2009: Enric Cassany, «La narrativa». En Panorama crític de la literatura catalana. Segle XIX, Barcelona, Vicens Vives, 2009, 383-428.
Cassany 2018: Enric Cassany, «La literatura narrativa». En Enric Cassany i Josep M. Domingo (dir.), Literatura contemporània (I). El Vuit-cents (=Història de la literatura catalana, vol. V, Enciclopèdia Catalana-Editorial Barcino-Ajuntament de Barcelona, 2018, 463-516.
Castellanos 2003b: Jordi Castellanos, «La novel·la antimodernista: les propostes de “La Renaixensa"». En Professor Joaquim Molas. Memòria, escriptura, història, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003, 315-328.
Domingo 1987: Josep M. Domingo Josep Pin i Soler i la novel.la (1869-1892), Barcelona, Curial /Abadia de Montserrat/Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1996.
Domingo 2003: «Josep Pin i Soler novel.lista. Les novel·les del cicle dels Garriga». En Josep Pin i Soler, La família dels Garrigas, a cargo de Elisabet Velázquez, Tarragona, Arola, 2003, 9-45.
Domingo & Roig eds 2000: Josep M. Domingo y Francesc Roig (eds), El segle romàntic. Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps. Tarragona, 23, 24 i 25 novembre, Tarragona, Diputació de Tarragona , 2000.
Fradera 1992: Josep M. Fradera, Cultura nacional en una societat dividida, Barcelona, Curial, 1992.
Garolera 1992: Narcís Garolera, «La narrativa de viatges al segle XIX», Estudis romànics, XX (1987-1991 [1992]), 555-574.
Iborra 1977: Josep Iborra «La novel.la al País Valencià», Arguments, 3 (1977), 63-103.
Llompart 1992: Josep M. Llompart, La narrativa a les illes balears, Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1992.
Mas 2006: Carme Mas, Dolors Monserdà. La voluntat d’escriure, Arola editors, Tarragona, 2006.
Matheu 1972: Roser Matheu, «L'obra literària i social de la senyora Monserdà (1845-1919)». En Quatre dones catalanes, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1972, 7-110.
Miró 1978: Maria Mercè Miró, La prosa narrativa de Martí Genís i Aguilar, Vic-Barcelona, Patronat d’Estudis Ausonencs, 1978 [pròleg de Joaquim Molas].
Molas dir. 1986: Joaquim Molas, Història de la literatura catalana, vol. VII, Barcelona, Ariel, 1986.
Molas 1986: Joaquim Molas (con la colaboración de Xavier Fàbregas y Josep Massot), «La nova literatura popular: tradició i modernitat». En Joaquim Molas (dir.), Història de la literatura catalana, vol. VIII, Barcelona, Ariel, 1986, 9-74.
Oller 1962: Narcís Oller, Memòries literàries. Història dels meus llibres, Barcelona, Aedos, 1962.
Oller 2014: Narcís Oller, Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries. Valls: Cossetània Edicions, 2014.
Prats 1988: Llorenç Prats, El mite de la tradició popular, Barcelona, Edicions 62, 1988.
Roig & Domingo eds 1994: Francesc Roig i Josep M. Domingo (ed), Actes del Simposi Pin i Soler. Tarragona, 26-28 de novembre de 1992, Tarragona, Institut d’Estudis Tarrraconenses Ramon Berenguer IV, 1994.
Rosselló 2006: Pere Rosselló Bover, La narrativa i la prosa a Mallorca a l’inici del segle XX, Universitat de les Illes Balears/Abadia de Montserrat, 2006.
Rossich 1989: Albert Rossich, «La novel·la catalana entre el Tirant i L'orfeneta de Menargues», Revista de Catalunya, 29 (abril de 1989), 150-162.
Salvador 1997: Vicent Salvador, «Crítica i activitat editorial a València: Cabrerizo, Boix i Bonilla». En Manuel Jorba, Antònia Tayadella i Montserrat Comes (ed), El segle romàntic. Actes del Col·loqui sobre el Romanticisme, Vilanova i la Geltrú, 2, 3 i 4 de febrer de 1995, Biblioteca Museu Víctor Balaguer/Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 1997, 137-153.
Sardà 1997: Joan Sardà, Art i veritat. Crítiques de novel·la vuitcentista, a cura d’Antònia Tayadella, Barcelona, Curial, 1997.
Segura 1988: Isabel Segura, «Unes experiències a recuperar». En Literatura de dones: una visió del món, Barcelona, LaSal-Edicions de les dones, 1988, 11-23.
Serrahima 1972: Maurici Serrahima, «Narcís Oller». En Dotze mestres, Barcelona, Destino, 1972.
Serrahima 1972: Maurici Serrahima, «Marià Vayreda (1853-1903)». En Dotze mestres, Destino, B., 1972, ps. 89-121.
Serrahima i Boada 1996: Maurici Serrahima i Maria Teresa Boada, La novel.la històrica catalana, edició a cura de Josep Ll. Badal, Barcelona, Abadia de Montserrat 1996.
Simó ed. 1982: Prosa costumista balear, a cura de Guillem Simó, Palma de Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics, 1982.
Sunyer ed. 1999: Magí Sunyer (ed.), Actes del Col·loqui Narcís Oller. Valls 28, 29 i 30 de novembre de 1996 [Valls 1999].
Tayadella 1986: Antònia Tayadella, Narcís Oller i el Naturalisme, dins Molas dir. 1986, Història de la Literatura catalana, 605-668.
Tayadella 2012: Antònia Tayadella, Sobre literatura del segle XIX, Barcelona, Universitat de Barcelona / Càtedra Verdaguer, 2012, p. 11-17.
Tayadella i Cassany 1986: Antònia Tayadella i Enric Cassany, Els orígens de la novel.la dins Molas dir. 1986, Història de la Literatura catalana, 411-436.
Yates 1998: Alan Yates, Narcís Oller. Tradició i talent individual, Barcelona, Curial, 1998.
Yxart 1980: Josep Yxart, Entorn de la literatura catalana de la Restauració, a cura de Jordi Castellanos, Barcelona, Edicions 62, 1980.
Yxart 1991: Josep Yxart, Novel.listes i narradors, a cura d’Enric Cassany, Barcelona, Curial, 1991.
Yxart 1995: Josep Yxart, El año pasado 1886-1890 [Obra completa de Josep Yxart, vol. I), a cura de Rosa Cabré, Barcelona, Ajuntament de Tarragona/ Proa, 1995.