Narrativa catalana del segle XIX
Codi: 100705 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500247 Llengua i literatura catalanes | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Enric Cassany Cels
- Correu electrònic:
- Enric.Cassany@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
No n'hi ha
Objectius
La pretensió és oferir una visió general de la prosa narrativa del segle XIX, del Romanticisme al Realisme. Els aspectes referents a la llengua, la difusió, el públic i els autors seran contextualitzats històricament. Rebran atenció preferent les poètiques (a través de textos teòrics, catalans i no-catalans), l'evolució dels gèneres i els autors més importants (especialment, Narcís Oller).
Competències
- Analitzar críticament la literatura catalana en relació amb les circumstàncies històriques en les quals s'inscriu.
- Aplicar conceptes, recursos i mètodes d'anàlisi literària a la literatura catalana tenint en compte el marc de la periodització de la història literària occidental.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Elaborar estudis de caràcter històric sobre la tradició literària catalana i anàlisis interpretatives sobre les tendències, els gèneres i els autors de la literatura catalana.
- Interpretar els textos literaris en profunditat des de bases filològiques (estilístiques, lingüístiques, etc.). i comparatives.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Valorar de manera argumentada i rigorosa les tendències principals i els autors i les obres més representatius de la literatura catalana.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar textos literaris des de bases filològiques i comparatistes, i redactar anàlisis i identificar models de llengua literària en textos catalans contemporanis.
- Aplicar les eines informàtiques i saber consultar les fonts documentals específiques.
- Comentar textos literaris, aplicant els instruments adquirits, atenent el context històric i sociocultural.
- Descriure el context històric de la literatura catalana contemporània i relacionar obres literàries amb el seu context històric i cultural.
- Dur a terme treballs escrits i presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat.
- Elaborar, en un nivell avançat, textos crítics sobre les tendències principals i els autors i les obres més representatius de la literatura catalana contemporània, i redactar assaigs originals i complexos, amb domini de la bibliografia pertinent, sobre autors i obres del període contemporani.
- Exposar els coneixements sobre la història, l'art o altres moviments culturals.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística
- Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la relació de la literatura amb les àrees humanes, artístiques i socials.
- Interpretar la tradició cultural occidental a partir del segle XIX i fins a l'actualitat, i reconèixer amb detall en un text contemporani els trets de la tradició occidental.
- Interpretar textos en profunditat i aportar arguments per fer-ne l’'anàlisi crítica
- Mantenir una actitud de respecte cap a les opinions, valors, comportaments i pràctiques dels altres.
- Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics
- Redactar, en un nivell avançat, assaigs històrics i interpretatius sobre la tradició literària catalana contemporània, i exposar i argumentar de manera complexa visions de conjunt sobre fenòmens de la literatura catalana contemporània.
- Treballar autònomament en l'estudi sincrònic i diacrònic de la llengua i la literatura catalanes.
- Utilitzar la informació d'acord amb l'ètica científica.
Continguts
1. Perspectiva general. Els problemes de la narrativa catalana del XIX.
2. La novel·la històrica. Trets genèrics. Models. Desplegament en castellà i en català.
3. El costumisme. Poètica. Robert Robert. Emili Vilanova. Costumisme i novel·la.
4. Martí Genís i Aguilar: Julita, novel·la romàntica.
5. Narrativa folklòrica.
6. Ideologia i novel·la. Les novel·les de tesi, de Gaietà Vidal a Dolors Monserdà.
7. La crítica literaria. J. Sardà. J. Yxart.
8. Narcís Oller.
9. Josep Pin i Soler.
10. Carles Bosch de la Trinxeria.
11. El grup d’Olot. Marià Vayreda.
LECTURES
Antoni de BOFARULL, L'orfeneta de Menargues (capítols XIII i XIV). Editorial Orbis.
Robert ROBERT (Lo diumenge... a fora!; Ai, que han mort un noi!; Lo ball d’en Serrallonga). Dins Barcelona avui en dia, Editorial Empúries.
Martí GENÍS I AGUILAR, Julita (cap VIII i cap. últim). Edicions 62. MOLC
Emili VILANOVA (A casa l’alcalde; Un perdulari, Desvetllament). Dins E.V., Escenes barcelonines, Edicions Proa.
Narcís OLLER, La febre d'or. Cossetània edicions.
Jacint VERDAGUER, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa. Edicions Proa.
Marià VAYREDA, Records de la darrera carlinada. L'Avenç.
Metodologia
L'assignatura es distribueix en sessions teòriques i seminaris de lectura. Les sessions teòriques tenen un caràcter panoràmic i contextualitzador i van acompanyades del comentari de textos teoricocrítics. Les sessions dedicades a la lectura se centren en l'anàlisi de les obres de lectura obligatòria i d'altres textos complementaris. Es disposarà d'una llista d'obres i d'unes referències bibliogràfiques associades a cada lectura.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Anàlisi discussió de textos narratius, crítics i teòrics | 15 | 0,6 | 1, 3, 5, 6, 9, 11, 13 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Seguiment de classes expositives | 25 | 1 | 4, 9, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Documentació i consulta bibliogràfica per obtenir una visió general de la matèria | 45 | 1,8 | 1, 2, 6, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16 |
Avaluació
Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades per mitjà d’un examen i de treballs individuals.
El sistema d’avaluació s’organitza en 3 tipus d'activitats o mòduls, cadascun dels quals tindrà assignat un pes específic en la qualificació final:
Mòdul de presentacions, anàlisis i debats sobre textos, amb un pes global del 15% (cada estudiant haurà d'analitzar un text teòric o crític, que presentarà per escrit o oralment)
Mòdul de proves escrites, amb un pes global del 50 % (un examen final sobre la matèria)
Mòdul de lliurament de treballs, en què s’avaluarà un treball amb un pes global del 35%
El seguiment individualitzat a l'estudiant farà que s'adaptin lleugerament aquestes exigències. El sistema de recuperació preveu que es puguin realitzar proves diferents segons les necessitats d'aprenentatge de l'estudiant, amb l'objectiu de recuperar almenys un 50% de les activitats realitzades.
Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura, i ha d'haver assolit en conjunt una qualificació entre el 3,5 i el 4,9. La nota màxima de la recuperació és un 5.
Per poder aprovar l'assignatura cal obtenir un 5. Si l'estudiant no ha assolit l'aprovat però les proves realitzades han estat avaluades positivament, tindrà un "no avaluable".
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas
que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen final (escrit) sobre la matèria | 50 % | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Presentació (oral o escrita) sobre un text teòric o crític | 15% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Treball (escrit) sobre un llibre o aspecte de la narrativa catalana del segle XIX | 35% | 15 | 0,6 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA
Blasco 1993: Ricard Blasco, La novel·la romàntica al País Valencià, Barcelona, Curial, 1993.
Casacuberta & Sala 2002: Margarida Casacuberta i Joan Sala, Marian Vayreda (1853-1903). La represa d’una veu pròpia, Olot, Carme Simon Editora, 2002.
Cassany 1992: Enric Cassany, El costumisme en la prosa catalana del segle XIX, Barcelona, Curial, 1992.
Cassany 2009: Enric Cassany, «La narrativa». Dins Panorama crític de la literatura catalana. Segle XIX, Barcelona, Vicens Vives, 2009, 383-428.
Cassany 2018: Enric Cassany, «La literatura narrativa». Dins Enric Cassany i Josep M. Domingo (dir.), Literatura contemporània (I). El Vuit-cents (=Història de la literatura catalana, vol. V,Enciclopèdia Catalana-Editorial Barcino-Ajuntament de Barcelona, 2018, 463-516.
Castellanos 2003b: Jordi Castellanos, «La novel·la antimodernista: les propostes de “La Renaixensa"». Dins Professor Joaquim Molas. Memòria, escriptura, història, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003, 315-328.
Domingo 1987: Josep M. Domingo Josep Pin i Soler i la novel.la (1869-1892), Barcelona, Curial /Abadia de Montserrat/Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1996.
Domingo 2003: «Josep Pin i Soler novel.lista. Les novel·les del cicle dels Garriga». Dins Josep Pin i Soler, La família dels Garrigas, a cura d’Elisabet Velázquez, Tarragona, Arola, 2003, 9-45.
Domingo i Roig ed. 2000: Josep M. Domingo i Francesc Roig (ed), El segle romàntic. Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps. Tarragona, 23, 24 i 25 novembre, Tarragona, Diputació de Tarragona , 2000.
Fradera 1992: Josep M. Fradera, Cultura nacional en una societat dividida, Barcelona, Curial, 1992.
Garolera 1992: Narcís Garolera, «La narrativa de viatges al segle XIX», Estudis romànics, XX (1987-1991 [1992]), 555-574.
Iborra 1977: Josep Iborra «La novel.la al País Valencià», Arguments, 3 (1977), 63-103.
Llompart 1992: Josep M. Llompart, La narrativa a les illes balears, Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1992.
Mas 2006: Carme Mas, Dolors Monserdà. La voluntat d’escriure, Arola editors, Tarragona, 2006.
Matheu 1972: Roser Matheu, «L'obra literària i social de la senyora Monserdà (1845-1919)». Dins id., Quatre dones catalanes, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1972, 7-110.
Miró 1978: Maria Mercè Miró, La prosa narrativa de Martí Genís i Aguilar, Vic-Barcelona, Patronat d’Estudis Ausonencs, 1978 [pròleg de Joaquim Molas].
Molas dir. 1986: Joaquim Molas, Història de la literatura catalana, vol. VII, Barcelona, Ariel, 1986.
Molas 1986: Joaquim Molas (amb la col.laboració de Xavier Fàbregas i Josep Massot, ) «La nova literatura popular: tradició i modernitat». Dins id. (dir.), Història de la literatura catalana, vol. VIII, Barcelona, Ariel, 1986, 9-74.
Oller 1962: Narcís Oller, Memòries literàries. Història dels meus llibres, Barcelona, Aedos, 1962.
Oller 2014: Narcís Oller, Memòries. Història de mos llibres i relacions literàries. Valls: Cossetània Edicions, 2014.
Prats 1988: Llorenç Prats, El mite de la tradició popular, Barcelona, Edicions 62, 1988.
Roig & Domingo eds 1994: Francesc Roig i Josep M. Domingo (ed), Actes del Simposi Pin i Soler. Tarragona, 26-28 de novembre de 1992, Tarragona, Institut d’Estudis Tarrraconenses Ramon Berenguer IV, 1994.
Rosselló 2006: Pere Rosselló Bover, La narrativa i la prosa a Mallorca a l’inici del segle XX, Universitat de les Illes Balears/Abadia de Montserrat, 2006.
Rossich 1989: Albert Rossich, «La novel·la catalana entre el Tirant i L'orfeneta de Menargues», Revista de Catalunya, 29 (abril de 1989), 150-162.
Salvador 1997: Vicent Salvador, «Crítica i activitat editorial a València: Cabrerizo, Boix i Bonilla». Dins Manuel Jorba, Antònia Tayadella i Montserrat Comes (ed), El segle romàntic. Actes del Col·loqui sobre el Romanticisme, Vilanova i la Geltrú, 2, 3 i 4 de febrer de 1995, Biblioteca Museu Víctor Balaguer/Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 1997, 137-153.
Sardà 1997: Joan Sardà, Art i veritat. Crítiques de novel·la vuitcentista, a cura d’Antònia Tayadella, Barcelona, Curial, 1997.
Segura 1988: Isabel Segura, «Unes experiències a recuperar». Dins Literatura de dones: una visió del món, Barcelona, LaSal-Edicionsde les dones, 1988, 11-23.
Serrahima 1972: Maurici Serrahima, «Narcís Oller». Dins Dotze mestres, Barcelona, Destino, 1972.
Serrahima 1972: Maurici Serrahima, «Marià Vayreda (1853-1903)». Dins id., Dotze mestres, Destino, B., 1972, ps. 89-121.
Serrahima i Boada 1996: Maurici Serrahima i Maria Teresa Boada, La novel.la històrica catalana, edició a cura de Josep Ll. Badal, Barcelona, Abadia de Montserrat 1996.
Simó ed. 1982: Prosa costumista balear, a cura de Guillem Simó, Palma de Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics, 1982.
Sunyer ed. 1999: Magí Sunyer (ed.), Actes del Col·loqui Narcís Oller. Valls 28, 29 i 30 de novembre de 1996 [Valls 1999].
Tayadella 1986: Antònia Tayadella, Narcís Oller i el Naturalisme, dins Molas dir. 1986, Història de la Literatura catalana, 605-668.
Tayadella 2012: Antònia Tayadella, Sobre literatura del segle XIX, Barcelona, Universitat de Barcelona / Càtedra Verdaguer, 2012, p. 11-17.
Tayadella i Cassany 1986: Antònia Tayadella i Enric Cassany, Els orígens de la novel.la dins Molas dir. 1986, Història de la Literatura catalana, 411-436.
Yates 1998: Alan Yates, Narcís Oller. Tradició i talent individual, Barcelona, Curial, 1998.
Yxart 1980: Josep Yxart, Entorn de la literatura catalana de la Restauració, a cura de Jordi Castellanos, Barcelona, Edicions 62, 1980.
Yxart1991: Josep Yxart, Novel.listes i narradors, a cura d’Enric Cassany, Barcelona, Curial, 1991.
Yxart 1995: Josep Yxart, El año pasado 1886-1890 [Obra completa de Josep Yxart, vol. I), a cura de Rosa Cabré, Barcelona, Ajuntament de Tarragona/ Proa, 1995.