Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500239 Història de l'Art | OB | 2 | 1 |
2500241 Arqueologia | OT | 3 | 0 |
2500241 Arqueologia | OT | 4 | 0 |
2500243 Estudis Clàssics | OT | 3 | 0 |
2500243 Estudis Clàssics | OT | 4 | 0 |
2503702 Ciències de l'Antiguitat | OT | 4 | 0 |
Bon nivell de lectura de llengües estrangeres (anglès, italià, francès).
L'estudiant rebrà els coneixements per identificar les produccions artístiques romanes des de l'arquitectura fins a les arts de l'objecte.
Es proporcionaran els coneixements fonamentals d'índole estilístic, tècnic, iconogràfic i històric d'aquestes produccions, capacitant l'estudiant perquè les sàpiga analitzar, relacionar i emplaçar en els successius períodes que es tractaran.
Totes dues activitats seran presencials, llevat que les circumstàncies no ho permeten. En aquest cas, serien virtuals a través dels diversos sistemes existents (Teams...).
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe magistral | 43,5 | 1,74 | 1, 3, 9, 11, 17, 22, 25, 33, 42, 54, 57, 58, 62, 68, 69, 74, 75, 76, 86 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutorització del treball | 5 | 0,2 | 1, 3, 9, 11, 16, 17, 22, 25, 33, 42, 57, 58, 66, 71, 76, 79 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 70 | 2,8 | 1, 3, 9, 11, 22, 25, 33, 42, 57, 58, 62, 66, 68, 69, 75, 76, 79 |
Activitats
Aclariments
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
El professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de l'examen.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat cap activitat d’avaluació.
Plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen | 50 % | 1,25 | 0,05 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 23, 24, 25, 26, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 36, 37, 38, 40, 42, 43, 44, 45, 46, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 68, 69, 70, 74, 75, 76, 87 |
Exposició del treball | 20 % | 0,25 | 0,01 | 16, 17, 48, 71, 78, 80, 82, 83, 84, 85 |
Treball | 30 % | 30 | 1,2 | 1, 5, 6, 9, 11, 16, 17, 20, 21, 22, 23, 25, 27, 35, 39, 41, 42, 45, 47, 49, 57, 58, 63, 64, 65, 66, 67, 71, 72, 73, 76, 77, 78, 79, 81, 86 |
AA.VV. (1981-1998): Lexicon Iconographicum Mytologiae Classicae (= LIMC), vols. I-VIII, Zurich-Munich.
AA.VV. (2006): Couleurs et mattières dans l'antiquité: textes, tecniques et pratiques, Paris.
Andreae, Bernard (1984): Arte romano, Roma.
Baldasarre, Ida et alii (2002): Pittura romana: dall'ellenismo al tardo-antico, Milano.
Baratte, François (1996): L'Art romain: histoire de l'art antique, Paris.
Barbet, Alix (1985): La Peinture murale romaine: les styles décoratives pompéiens, Paris.
Bianchi Bandinelli, Ranuccio (1970): Roma centro de poder, Madrid.
Bianchi Bandinelli, Ranuccio (1971): Roma el fin del arte antiguo, Madrid.
Bianchi Bandinelli, Ranuccio (1973): Storicità dell'arte classica, Bari.
Bianchi Bandinelli, Ranuccio (1981): Del Helenismo a la Edad Media, Madrid.
Dunbabin, Katherine (1999): Mosaics of the Greek and Roman World, Oxford.
Falcón Martínez, Constantino et alii (1997): Diccionario de mitología clásica, 2 vols., Madrid.
Fejfer, Jane (2008): Roman portraits in context, Berlin-New York.
Gros, Pierre (1996): L'Architecture romaine I, Paris.
Gros, Pierre (2001): L'Architecture romaine II, Paris.
Gros, Pierre - Torelli, Mario (1994): Storia dell'urbanistica. Il mondo romano, Roma-Bari.
Grossman, Janet (2003): Looking at Greek and Roman sculpture in stone: A guide to terms, styles and techniques, Los Angeles.
Henig, Martin (1985): El arte romano, Barcelona.
Hölscher, Tonio (1987): Il linguaggio dell'arte romana, Torino.
Kleiner, Diana (1993): Roman Sculpture, Nova York.
Kousser, Rachel M. (2008): Hellenistic and Roman sculpture. The allure of the classical, Cambridge.
Lancha, Janine (1997): Mosaïque et culture dans l'Occident romain, Ier.- Vè. siècles, Rome.
López Barja de Quiroga, Pedro et alii (2004): Historia de Roma, Madrid.
L'Orange, Hans Peter (1972): Art forms an civic life in the late Roman Empire, Princeton.
Marta, Roberto (1985): Architettura romana. Tecniche costruttive e forme architettoniche del mondo romano, Roma.
Marconi, Clemente (2015): The Oxford handbook of Greek and Roman art and architrecture, New York.
Ocampo, Estela (1988): Diccionario de términos artísticos y arqueológicos, Barcelona.
Sauron, Gilles (2000): L'Histoire végétalisé. Ornement et politique a Rome, Paris.
Turcan, Robert (1995): L'Art romain dans l'histoire: six siècles d'expressions de la romanité, Paris.
Zanker, Paul (1992): Augusto y el poder de las imágenes, Madrid.