Logo UAB
2020/2021

Mètodes i Tècniques per a la Recerca Històrica

Codi: 100373 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500501 Història OB 2 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Miquel Torras Cortina
Correu electrònic:
Miquel.Torras@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

Català

Equip docent

Montserrat Jiménez Sureda

Prerequisits

Llegir i entendre correctament el català i el castellà.

Objectius

Fer recerca històrica requereix el domini d’uns mètodes i unes tècniques específics, sense els quals aquest propòsit resulta irrealitzable. L’assignatura és de caràcter pràctic i vol proporcionar als estudiants, per una banda les orientacions indispensables de caràcter genèric sobre què consisteix la recerca històrica i per altra banda uns coneixements pràctics de caràcter metodològic per tal que l’estudiant ja els pugui començar a utilitzar. Al llarg del curs es tractarà d’arxius, biblioteques i centres de documentació, de la tipologia de les fonts documentals, la problemàtica del seu tractament i interpretació, documentació de caràcter figuratiu amb missatges amb un fort contingut simbòlic relacionat amb l’exercici del poder (com són la numismàtica, la sigil·lografia, l’heràldica o la vexil·lologia), la perspectiva de gènere en la història, i l’elaboració de genealogies i l’estudi de l’anomenada microhistòria familiar. També es preparan activitats relacionades paral·leles, de les que s'informarà a l'estudiant a principi de curs.

Competències

  • Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments de l'anàlisi històrica.
  • Aplicar mètodes i tècniques propis d'altres ciències socials.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Identificar les principals tendències historiogràfiques i analitzar-ne críticament el desenvolupament.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar les habilitats necessàries per valorar i divulgar el coneixement històric.
  2. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  3. Dominar les principals tècniques de la recerca històrica.
  4. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  5. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  6. Resoldre problemes de manera autònoma.
  7. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  8. Utilitzar els instruments de recopilació d'informació tals com catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxiu i referències electròniques.
  9. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  10. Utilitzar per a l'anàlisi històrica els mètodes i tècniques de l'economia.
  11. Utilitzar per a l'anàlisi històrica els mètodes i tècniques de la demografia.
  12. Utilitzar per a l'anàlisi històrica els mètodes i tècniques de la sociologia.

Continguts

 

  1. Arxivística
  2. Estudi i anàlisi de documentació històrica
  3. Representacions iconogràfiques i la simbòlica del poder. 
  4. La perspectiva de gènere en la història
  5. Genealogia i microhistòria familiar

Metodologia

 

L’assignatura té una part de continguts, que s’exposarà principalment al llarg de les classes presencials, i una part pràctica, que inclourà tant exercicis de caràcter tècnic com de recerca documental. Atès que els coneixements adquirits resultat de la recerca s’exposaran mitjançant treballs escrits com en exposicions orals, serà necessari  un correcte domini de l’expressió escrita i oral, ja que també constitueix part essencial de la formació de tot historiador. Al llarg del semestre es faran visites puntuals a arxius, biblioteques i altres centres de recerca que el professor o professora especificarà a començament de curs.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes Teoriques i pràctiques d'aula 54 2,16 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12
Tipus: Supervisades      
Tutories 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12
Tipus: Autònomes      
Treball individual 75 3 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12

Avaluació

Proves escrites: Hi haurà dues proves escrites al llarg del curs, que versaran sobre el temari de l’assignatura, valorables en 6 punts sobre 10.

Treball de l’assignatura: Hi haurà un treball de l’assignatura valorable en 3 punts sobre 10.

Participació activa i exposicions orals a classe: valorable en 1 punt sobre 10.

És important l'assistència tant a classe així com a totes les activitats externes programades.

La recuperació de l’assignatura es farà segons normativa general de la UAB.

L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exposicions orals, participació activa a classe 10 % 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Proves escrites teoria 60 % 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Treball de l'assignatura 30 % 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12

Bibliografia

1. Corominas, Joan: Onomasticon Cataloniae,  Ed. Curial,  Barcelona1989-1997.

2. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.  Generalitat de Catalunya; Institut Cartogràfic de Catalunya. IEC, 2ª ed. 2009.

3. Pesos, mides i mesures dels Pïsos Catalans. Ed. Curial, Barcelona 1990.

3. Corbella, Jacint: Història de la medicina catalana, vols. 1 i 2, Barcelona 2016-2017.

4. Calbet, J.M. – Escudé, M.M.: Història de la medicina, P.P.U., Barcelona 2009.

5. Botet i Sisó, Joaquim: Les monedes catalanes: estudi y descripció de les monesdes carolingies, comtals, senyorials, reyals y locals propries de Catalunya, IEC, Barcelona 1908-1911. 

6. Crusafont, M.: Història de la moneda catalana. C.G. Barcelona 1986.

7. Vilarrubias Solanes, Felio: La forma y el ser en el protocolo, ceremonial, heráldica y vexilología. Universidad de Oviedo. Oviedo, 2003.

8. Sagarra i de Siscar, Ferran de: Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. IEC, Barcelona. 1916-1932.

9. Riquer, M. de: Heráldica catalana. Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1983.

10. Tamayo, Alberto: Archivística, diplomática y sigilografía. Ed. Cátedra, Madrid 1996.

11. Cruz Mundet, José Ramon: Manual de archivística. Ed. Fundación German Sánchez Rupérez, 5ª ed. Madrid 2003.

12. Manual d’Arxivística i gestió documental, Ed. Associació d’arxivers de Catalunya, Barcelon 2009.

13. Fluvià i Escorsa, Armand de: Qui eren els meus avantpassats. Nou manual de genealogia. Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, Barcelona 2012.

14. Salazar y Acha, Jaime de: Manual de genealogía española. Hidalguía, Madrid 2006

15. Hey, D (ed.): Oxford companion to local and family history. O.U.P. Oxford 2008.

16. Sánchez Arcilla-Bernal, J.: Compendio de historia del derecho. Ed. Dykinson, Madrid 2009.

17. Todorov, T.: Los abusos de la memoria, Barcelona 2000.

18. Pasamar, G.: Ha estallado la memoria, Madrid 2015.