Logo UAB
2020/2021

Estètica

Codi: 100277 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500246 Filosofia OB 2 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Jessica Patricia Jaques Pi
Correu electrònic:
Jessica.Jaques@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

A més del català, són benvingudes com a llengües, a l'aula i als processos avaluatoris: castellà, francès, anglés, italià, portugués i alemany

Equip docent

Gerard Vilar Roca
Jessica Patricia Jaques Pi
David Jorge Casacuberta Sevilla
Yaiza Ágata Bocos Mirabella
Ager Perez Casanovas
Eva Maria Jiménez Moreno
Valentín Roma Serrano

Equip docent extern a la UAB

Andrea Soto
Bárbara Bayarri
Laura Vilar
Membres del Projecte d'Innovació docent artencurs
Miquel Molins
Sara Gómez

Prerequisits

No hi ha prerequisits singulars. 

Objectius

Els objectius generals de l’assignatura són:

  1. El coneixement dels textos fonamentals de la història de l’estètica, així com el seu vocabulari i argumentari
  2. L’aplicació d’aquest vocabulari i argumentari a la praxis discursiva contemporània i la seva vinculació amb les pràctiques estètiques. Aquest segon objectiu ubica l’assignatura en el territori de l’estètica aplicada.
  3. El desenvolupament, si s'escau, de l'expansió de la creativitat artística amb la creativitat filosòfica.

Els objectius específics de l’assignatura són:

  1. La comprensió de l’art com a un lloc idoni per al pensament
  2. El coneixement dels llocs d’intersecció entre l’estètica i la tradició filosòfica
  3. El coneixement d’alguns dels textos fonamentals de la tradició estètica
  4. La presentació de l’estètica com a gnoseologia fonamental
  5. El coneixement d’un argumentari i un vocabulari per a comprendre la tradició estètica i la dimensió estètica del món contemporani
  6. L’establiment del diàleg entre els textos de la tradició estètica i l’art contemporani segons els procediments de l’estètica aplicada
  7. El cultiu del sentit estètic de l’alumne com a sentit requerit per al coneixement,  l’obertura del món i la generació de projectes col·laboratius
  8. El cultiu, si s'escau, de la creativitat artística de l'estudiant amb la creativitat filosòfica
  1. 9. Configuracions de projectes en estètica aplicada
  2. 10. Projecció, si s’escau,  dels coneixements de l’assignatura als futurs TFG i a altres recerques i projectes de l’estudiant


 

Competències

  • Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Identificar les principals actituds filosòfiques en l'àmbit de l'estètica i saber aplicar-les críticament en el món de l'art.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els conceptes fonamentals de teoria artística amb esperit crític.
  2. Assenyalar i resumir el contingut filosòfic comú a diverses manifestacions de diferents àmbits de la cultura.
  3. Comunicar de forma oral i escrita, amb correcció, precisió i claredat, els coneixements adquirits.
  4. Construir textos normativament correctes
  5. Debatre a partir del coneixement especialitzat adquirit en un context interdisciplinari
  6. Descriure amb precisió l'objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
  7. Distingir i analitzar els debats clàssics i actuals de la història de l'art
  8. Distingir i contrastar textos representatius dels principals gèneres de la literatura filosòfica.
  9. Distingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un text filosòfic.
  10. Dominar en el grau necessari els idiomes rellevants per a la pràctica professional.
  11. Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
  12. Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
  13. Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria
  14. Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats
  15. Identificar els errors normatius, estilístics o argumentatius d'un text
  16. Identificar la imatge artística situant-la en el seu context cultural.
  17. Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema
  18. Interpretar els continguts d'un text de teoria artística.
  19. Participar en debats sobre qüestions filosòfiques respectant les opinions dels altres participants
  20. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  21. Reconèixer, amb mirada experta, referents estètics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.
  22. Redactar correctament un text no normatiu prèviament analitzat
  23. Relacionar diversos ordres d'idees incloses en els debats filosòfics actuals.
  24. Relacionar els elements i els factors propis de textos de la tradició filosòfica
  25. Resoldre problemes de manera autònoma.
  26. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història de la filosofia.

Continguts

     
     
   

 
   

 
 

 

  

 

  

 

 

    

 

    

 

    

 

  

 

 

    

 

  

 

 

  

 

 

    

 

  

 
   

 
   

 

 Els continguts de l’assignatura tenen com a eix vertebrador 6 dels conceptes fonamentals de la tradició estètica, als quals corresponen un, dos o tres textos de lectura obligatòria. Les lectures del tema 6 es realitzaran de manera col·laborativa.

 

Introducció: L'estètica com a poiesis política.

RANCIÈRE, J., Sobre políticas estéticas. Barcelona, Macba, 2005 . Capítols 1 i 2

1. Mímesi

    PLATÓ, llibre X de la República.

    ARISTÒTIL, Poètica. [textos seleccionats]

2. Expressió

KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar §§ 23–29

3. Forma

    BENJAMIN, W., La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica.

4. Símbol

    JAQUES, J., La Estètica del Románico y el gótico. Cap. IV, el Sïmbolo 2003.

    HEGEL, Lliçonsd’estètica (Introducció).  (1835)

    CASSIRER, E.,”Arte”, Cap. IX Antropologia filosòfica.(1944)

5. Experiència estètica / gust

    [VOLTAIRE, "Goût", Encyclopédie (1757)]

    KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar §§ 1–22

6. Arts

    GOODMAN, "When is Art?", Ways of worldmaking.

    HEIDEGGER, M, El origen de la obra de arte (1936) (textos seleccionats)

    NIETZSCHE, F., El naixement de la Tragèdia.

    NOË, A. Strange Tools. Art and Human Nature (textos seleccionats)

Metodologia

La metodologia és la neosocràtica, és a dir: la generació i la transferència de coneixements des de la reivindicació del potencial formatiu tant d’estudiants com de professors. Està dirigida des del Projecte d'Innovació Docent Art en curs, del qual Jèssica Jaques n'es Investigadora Principal. En aquest projecte d'innovació docent intervenen diversos Graus: Filosofia, Història de l’Art, Musicologia, Disseny, Dansa i Coreografia, amb especial atenció a llur intersecció. L'àmbit d’acció és el recurregut de la formació fora de l’aula a l’aula, en aquesta direcció. El model pedagògic és el neosocràtic. L’àmbit és el de l’estètica aplicada, en un afany per la professionalització en projectes filosòfico–artístics d’incidència en l’esfera pública.

Les activitats dirigides consten de classes de praxis discursiva, així com de la tutorització de microgrups i individuals per a la consecució de mapes conceptuals de validesa formativa.

Les activitats supervisades consten de workshops de praxis artística i visites a exposicions,  així com les proves escrites, les aportacions en recerca artística i la contribució als seminaris. Hi haurà una especial insistència en què l'alumne vinculi la seva praxis discursiva a unes pràctiques estètiques segons els procediments de l'estètica aplicada.

Les activitats autònomes estan formades pel treball de lectura, sistematitzció conceptual, aplicabilitat de l'argumentari i el vocabulari dels textos avaluables a les pràctiques estètiques.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes, seminaris, tutories en microgrups i individuals 60 2,4 1, 5, 8, 12, 18, 21, 23, 24, 26
Tipus: Supervisades      
workshops de pràctiques estètiques, visita a exposicions, esdeveniments artístics, proves, contribució als seminaris 30 1,2 2, 3, 4, 5, 9, 14, 15, 17, 19, 20, 22
Tipus: Autònomes      
Lectures individuals i en grup, elaboració de mapes conceptuals i evolutius 52 2,08 4, 9, 11, 13, 15, 20, 22, 25

Avaluació

L’avaluació es realitzarà de manera contínua i evolutiva. S’efectuaran tres proves obligatòries i una d'optativa.

     Les obligatòries seran: Proves 1 i 2: Dos examens fets a casa. Per a la primera prova l'estudiant haurà triat una pràctica creativa, pròpia o aliena, que mantindrà en totes les proves. Les dues proves es distribuïran per correu electrònic una setmana abans del lliurament. Prova 3. Un lliurament escrit i amb documentació (si s'escau) en enregistrament en vídeo i/o so i/o imatge o textos literaris dels sis conceptes de l'assignatura aplicats. Màxim 3000 paraules. Totes les proves s'han de lliurar electrònicamentt a l'adreça <esteticatroncal@gmail.com>, màxim 3000 paraules. Si l'estudiant està en situació de bretxa digital ho comunicarà a Jèssica Jaques amb antelació a la data d'entrega i es proposarà una solució institucional. 

En principi i excepte canvis en el dia a dia de la Facultat o força major, els dies de les proves / lliuraments obligatoris són: 16 octubre, 16 novembre  15 gener. Es procurarà que a la primera correspongui el primer i segon concepte i a la segona el tercer i el quart. La tercera es dedicarà a tots els conceptes del curs. Aquestes proves tindran la puntuació inicial de: Prova 1: 2,5 punts; Prova 2,5: 2,5 Punts; Prova 3: 2,5 Punts. Això proposa un màxim d'un 7'5/10. A més, l'alumne serà convocat a realitzar optavivament un Quadern de Bitàcola que serà enviat semanalment a l'adreça <esteticatroncal@gmail.com> sota uns requieriments concrets i que s'avaluarà amb un màxim de 3 punts; els lliuraments hauran de ser puntuals i setmanalsapartir del 1 d'octubre i seguint amb els dies: 15 i  29 octubre, 5, 19 novembre; 3, 17 desembre. Les dates són deadlines i nopoden ser substituïdes per dates posteriors. Els lliuraments es podran anar treballant al despatx durant tot el curs. En ser avaluació no només contínua sinó evolutiva, la nota final no serà la mitjana sinó que s'avaluarà l'evolució de l'estudiant. Això significa que si, posem per cas, a la primera nota i la segona la nota és d'aprovat i la tercera de notable, la nota final serà notable. 

La recuperació, amb data i lloc fixats per la Facultat, queda reservada als estudiants que no s'hagin presentat a una de les tres proves (éssent preceptiu presentar-s'hi als 2/3) o que n'hagin suspès una, dos o tres. Cada prova s'ha d'aprovar independement de les altres dues. 

La nota de l’alumne serà “no avaluable” quan al final del procés no s’hagi presentat a una, dues, tres de les proves.

 

Els criteris d’avaluació seran:

  1. La selecció pertinent dels temes a tractar a l’hora de plantejar les principals qüestions de la filosofia de l’art a partir d’una obra o d’un altre tipus de referent estètic
  2. La claredat argumentativa
  3. La utilització adient del vocabulari vinculat a l’assignatura
  4. La manifestació de la comprensió dels continguts proposats a les sessions teòriques
  5. La manifestació de la comprensió dels continguts de les lectures obligatòries
  6. La correcció de l’estil d’escriptura
  7. La capacitat de discussió amb el grup i sobre els textos.
  8. L’audàcia en l’apropiació dels continguts (sapere aude), és a dir, l’apropiació dels continguts
  9. El plagi donaria lloc a un acurat treball de conscienciacióformativa. Val a dir que la normativa al respecte diu: "En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la o qualificació final d’aquesta assignatura serà 0".

La revisió de cada prova es realitzarà fins a la prova següent als horaris habituals de despatx.  La revisió ordinària global de l'assignatura es realitzarà un dia concret que s'indicarà al gener, i serà al despatx.

S'encoratja als alumnes a venir a treballar al despatx llurs referents estètics / artístics i llurs quaderns de bitàcola. Un cop acabada l'assignatura, se'ls convidarà a contribuir al bloc d'artencurs: <https://artencurs.wixsite.com/artencurs>

Totes les indicacions importants quedaran escrites al Moodle, per  tal de deixar-ne constància escrita pública.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Quadern de bitàcora 25 % 5 0,2 1, 3, 5, 6, 8, 9, 12, 16, 17, 18, 21, 23, 24, 25, 26
tres lliuraments online Tres exercicis de 25 % cadascú 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26

Bibliografia

 1. Textos avaluables (estan penjats del web <greta.cat/grau>)

ARISTÒTIL, Poètica. Barcelona, Ed. 62.[textos sel·leccionats]

BENJAMIN, W., La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. Madrid, Taurus (1935)

CASSIRER, E.,”Arte”, Antropologia filosófica. FCE (1944)

GOODMAN, "When is Art?", Ways of world making. NY, Hacked publishing, 1978.

HEGEL, Lliçons d’estètica (Introducció). Barcelona, ed. 62 (1835)

HEIDEGGER, M, El origen de la obra de arte. FCE. (1936)

JAQUES, J., La Estètica del Románico y el gótico. Madrid, Antonio Machado, 2003.

KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar. Barcelona, Ed. 62, 2004 (1790) [textos sel·leccionats]

NIETZSCHE, F., El Nacimiento de la tragedia. Madrid, Alianza Editorial

NOË, A. Strange Tools. Art and Human Nature. NY, Hill and Wang, 2015.

PLATÓ, llibre X de la República. Madrid, Gredos.

RANCIÈRE, J., Sobre políticas estéticas. Barcelona, Macba, 2005 [Caps- 1 i 2]

VOLTAIRE, "Goût", Encyclopédie, 1757

 

2. Bibliografia secundària

ARNHEIM, R., Arte y percepción visual, Alianza Forma, Madrid, 2002

BARASCH, M., Teorías del Arte: De Platón a Winckelmann, Alianza, Madrid, 1991; Modern Theories of Art, 1: From Winckelmann to Baudelaire, New York UniversityPress, New York, 1990; Modern Theories of Art, 2: From Impressionism to Kandinsky, New York University press, New York andLondon, 1998.

BOZAL, V., Historia de las ideas estéticas I iII, Historia 16, Madrid1998; (ed.), Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas. Visor, Madrid, 1996.

CARROLL, N.,  Philosophy of Art. Routledge, 1999.

CASACUBERTA, D., “Nueve escollos para entender la cultura digital”. Enrahonar: Quaderns de filosofía, ISSN 0211-402X, Nº 32-33, 2001, pags. 235-244

DAVIS, S., The Philosophy of Art. Blackwell, 2006.

DANTO, A. C., El abuso de la belleza. La estética y el concepto del arte. Paidós, Barcelona, 2005.

DANTO, A.,  “La obra de arte y el futuro histórico”, La madonna del futuro. Paidós, Barcelona, 2003 (2000).

FISHER, E., La necesidad del arte. Barcelona, Nexos, 1993 (1959)

GAUT, B.; LOPES, D. (eds.), The Routledge Companion to Aesthetics.Second Edition, Routledge, 2005.

GOMBRICH, E. H., Breve historia de la cultura, Ediciones Península, Barcelona, 2004. 

GOMBRICH, E. H., La historia del arte. Madrid, Phaidon (1950).

GUASCH, Anna Maria (coord.), La crítica de arte, Ediciones del Serbal, Barcelona, 2003.

JAQUES, J.,“El sentido estético”, Disturbis 3 <http://www.disturbis.esteticauab.org/Disturbis234/Disturbis_3.html>

JAQUES, J., , “Ernst Cassirer y la urdimbre de lamemoria simbólica”, Er 33, pp. 59-73,2004.

JAQUES, J., “Neokantisme i neokantians”, Enrahonar 23, 1995, 35-69.

JAQUES, J., “Notícia d’Ernst Cassirer”, Enrahonar 24, 199.

JAQUES, J., “Friendships are not in heaven. The Genealogy between Aristotle’s Philia and Kant’s Aesthetic Disinterestedness”. Revista de Filosofía, Vol. 37, n. 2 (2012): 55-68.

JAQUES, J. (ed.), “Pels camins de la raó crítica”, 36 (2004), número extraordinari sobre Kant en el segon centenari.

JAUSS, H. R., Pequeña apología de la experiencia estética. Barcelona, Paidós, 2002 (1972)

JIMENEZ, M.,  ¿Qué es la estética?, Barcelona, Idea Books, 1999.

JIMÉNEZ, J., Teoría del Arte, Tecnos, Madrid, 2002.

KELLY, M., (ed.), Oxford Enciclopedia of  Aesthetics, 1998. 2a edició, 2014. (Especialment recomanat)

KIERAN, M., (ed.), Contempory Debates in Aesthetics and Philosophy of Art. Blackwell, 2006.

KRIS, E. i KURZ, O., La Leyenda del artista, Ensayos Arte Cátedra, Madrid, 1982.

LAMARQUE, P., – H. OLSEN, H., (eds.), Aesthetics and the Philosophy of Art. The Analytic Tradition. An Anthology.  Oxford, Blackwell, 2004.

LYNCH, Enrique, Sobre la belleza,Anaya, Madrid, 1999.

LEVINSON, J., Oxford Handbook of Aesthetics, 2003.

MURRAY, Chris, Key Writers on art: From Antiquity to the Ninetenth Century, Routledge, London and new York, 2003; Pensadores clave sobre el arte: elsiglo XX. Ensayos arte Cátedra, Madrid 2006.

NIETZSCHE, F., El naixement de la Tragèdia. Madrid,Alianza Editorial, 1995 (1872).

RAMIREZ,J.A. Ecosistema y explosión de las artes. Anagrama, Barcelona 1994. (Especialmentrecomanat)

SHINER, Larry,La invención del arte, Paidós Estética 36, Barcelona, 2004.

TATARKIEWICZ, e.,  Historia  de  seis  idees. Madid, Taurus, 1987 (1976). (Especialment recomanat)

VALVERDE, J. M., Breve historia y antología de la estética, Barcelona, Ariel. (Especialment recomanat)

VILAR, G.,  Las razones del arte. Madrid, Antonio Machado, 2005.

VILAR, G., La desartización del arte. Universidad de Salamanca, 2012.

 

 

 

C. Webs

 

http://esteticauab.org/home.html

www.disturbis.net

https://vimeo.com/instituthumanitatsbcn

www.museupicasso.bcn.es

http://fundaciomiro-bcn.org

http://www.macba.cat

www.fundaciotapies.org

www.museoreinasofia.es

www.museodelprado.es

www.tate.org.uk/modern

www.centrepompidou.fr

www.palaisdetokyo.com

www.moma.org

https://www.moma.org/calendar/exhibitions/history

https://www.edx.org/

http://www.canal-u.tv/producteurs/universite_de_tous_les_savoirs

https://www.ted.com/talks