Logo UAB
2019/2020

Educació i contextos educatius

Codi: 101644 Crèdits: 12
Titulació Tipus Curs Semestre
2500260 Educació social FB 1 A
2500261 Pedagogia FB 1 A
2500797 Educació Infantil FB 1 A
2500798 Educació Primària FB 1 A

Professor/a de contacte

Nom:
Ingrid Agud Morell
Correu electrònic:
Ingrid.Agud@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
Sí
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Ainhoa Flecha Fernandez Sanmamed
Maria Carme Armengol Asparo

Prerequisits

És aconsellable acostumar-se a llegir i analitzar articles educatius i els suplements d'educació que apareixen a la premsa nacional i internacional.

 

Objectius

L'assignatura contribueix a comprendre el fenomen educatiu dins la societat actual, mostrant la seva importància pel desenvolupament individual i col·lectiu de les persones i identificant a grans trets algunes de les problemàtiques més rellevants inherents al món de l'educació avui. Considera els marcs socials, normatius i institucionals com a referents generals on s'emmarca l'actuació d'un professional en un territori, aula o realitat concreta.

L'assignatura també contribueix a l'orientació educativa de l'alumnat de primer any a la facultat de Ciències de l'Educació, en presentar els possibles àmbits d'intervenció dels diferents professionals de l'educació i els contextos en què la seva actuació es desenvolupa. En aquest sentit, també té una clara funció propedèutica per cursos posteriors.
L'assignatura també contribueix a l'orientació educativa de l'alumnat de primer any a la facultat de Ciències de l'Educació, al presentar els possibles àmbits d'intervenció dels diferents professionals de l'educació i els contextos en què la seva actuació es desenvolupa. En aquest sentit, també té una clara funció propedèutica per cursos posteriors.

Alguns dels objectius formatius són:

Comprendre la realitat educativa com a síntesi de múltiples influències;
Desenvolupar opinions sobre problemàtiques educatives actuals;
Relacionar realitats educatives concretes amb decisions i opcions socioeducatives;
Identificar els límits socials i normatius que emmarquen l'activitat pedagògica.

Competències

    Educació social
  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats) per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el desenvolupament professional.
  • Contextualitzar l'acció socioeducativa en funció dels diferents paradigmes teòrics que han elaborat les ciències de l'educació i en funció del context socio-històric dels individus, grups i institucions.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Dominar els coneixements teòrics i aplicats de les diferents Ciències de l'Educació que li permetin desenvolupar la capacitat d'anàlisi i observació de la realitat social i educativa.
  • Liderar processos socioeducatius per crear un bon clima de treball, promoure el treball cooperatius i la comunicació oberta i igualitària.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).
  • Utilitzar les tecnologies de la informació i comunicació per aprendre, comunicar-se i col·laborar en contextos educatius.
    Pedagogia
  • Administrar i gestionar centres, institucions, serveis i recursos educatius i formatius.
  • Analitzar i comprendre els referents teòrics, històrics, culturals, polítics, ambientals i legals que conformen situacions i propostes educatives i formatives.
  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats) per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el seu exercici i desenvolupament professional.
  • Comprendre els processos que es donen en les accions educatives i formatives i la seva incidència en la formació integral.
  • Desenvolupar estratègies i tècniques de dinamització de grups per promoure la participació i l'aprenentatge en situacions formatives i educatives.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació per aprendre, comunicar-se i col·laborar en contextos educatius i formatius.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).
    Educació Infantil
  • Adquirir recursos per afavorir la integració educativa d'estudiants amb dificultats.
  • Conèixer experiències internacionals i exemples de pràctiques innovadores en Educació Infantil.
  • Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de famílies, d'estils de vida i educació en el context familiar.
  • Demostrar que comprèn la funció, les possibilitats i els límits de l'educació en la societat actual i les competències fonamentals que afecten als col·legis d'educació infantil i als seus professionals.
  • Demostrar que coneix l'evolució de les escoles d'Educació Infantil i altres serveis d'atenció a la primera infància així com la diversitat d'accions que comprenen el seu funcionament.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació a l'acció.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Situar l'escola infantil en el sistema educatiu espanyol, en el context europeu i en l'internacional.
    Educació Primària
  • Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord amb els principis deontològics de la professió.
  • Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos per al desenvolupament professional.
  • Assumir la dimensió educadora de la funció docent i fomentar l'educació democràtica per una ciutadania activa.
  • Comprendre la funció, les possibilitats i els límits de l'educació en la societat actual i les competències fonamentals que afecten als col·legis d'educació primària i als seus professionals.
  • Conèixer els fonaments de l'educació primària
  • Conèixer i abordar situacions escolars en contextos multiculturals.
  • Conèixer i aplicar experiències innovadores en educació primària.
  • Conèixer i aplicar metodologies i tècniques bàsiques d'investigació educativa i ser capaç de dissenyar projectes d'innovació identificant indicadors d'avaluació.
  • Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de famílies, d'estils de vida i educació en el context familiar.
  • Conèixer l'evolució històrica del sistema educatiu en el nostre país i els condicionants polítics i legislatius de l'activitat educativa.
  • Conèixer l'organització de les escoles d'educació primària i la diversitat d'accions que comprèn el seu funcionament.
  • Conèixer les àrees curricular de l'Educació Primària, la relació interdisciplinar entre elles, els criteris d'avaluació i el cos de coneixements didàctics entorn als procediments d'ensenyament i aprenentatge respectius.
  • Desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació amb els estudiants i les seves famílies, atenent les necessitats pròpies dels estudiants. Assumir que l'exercici de la funció docent ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  • Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que tinguin en compte la igualtat de gènere, la equitat i el respecte cap als drets humans que conformen els valors de la formació ciutadana.
  • Dissenyar, planificar i avaluar l'activitat docent i l'aprenentatge a l'aula.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Gestionar la informació relativa a l'àmbit professional per a la presa de decisions i l'elaboració d'informes.
  • Mantenir una relació crítica i autònoma respecte els sabers, els valors i les institucions socials públiques i privades.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.
  • Reflexionar entorn les pràctiques d'aula per tal d'innovar i millorar la tasca docent. Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure'l entre els estudiants.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Accedir a una informació bàsica i contextual de les principals aportacions pedagògiques teòriques i pràctiques que incideixen en la professió docent.
  2. Analitzar críticament i autònomament les principals formulacions i pràctiques pedagògiques en l'actualitat tot sent capaç d'argumentar l'assumpció de criteris propis.
  3. Analitzar críticament la realitat escolar i específicament d'aula per tal de proposar àmbits de millora.
  4. Analitzar críticament, tot destriant el fonamental de l'accessori, innovacions en l'àmbit de l'educació primària
  5. Analitzar els condicionants contextuals que porten a la justificació de les innovacions en els contextos escolars.
  6. Analitzar els processos didàctics a l'aula i fora de l'aula.
  7. Analitzar i incorporar de forma crítica les qüestions més rellevants de la societat actual que afecten a l'educació: impacte social i educatiu dels llenguatges audiovisuals i de les pantalles.
  8. Analitzar les característiques d'una acció tutorial de qualitat.
  9. Analitzar necessitats individuals i socials dels grups.
  10. Analitzar, contextualment i pedagògicament, projectes educatius i informes d'avaluació nacionals i internacionals que versin sobre l'educació infantil i primària i que ajuden a prendre decisions en l'àmbit de la política educativa.
  11. Aprofundir en el coneixement de determinats autors i moviments pedagògics que han tingut una especial rellevància en el pensament i la pràctica educativa en el nostre país.
  12. Assumir que la diversitat i pluralitat d'idees, de pràctiques i d'institucions educatives constitueix un valor a defensar.
  13. Avaluar l'activitat docent a l'aula, integrant processos d'autoavaluació.
  14. Comprendre els principals corrents del pensament contemporani d'influència educativa i la seva repercussió en les etapes educatives d'infantil i primària.
  15. Comprendre els processos que es donen en les accions educatives i la seva incidència en la formació integral, tot assumint que l'exercici de la funció educativa ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  16. Comprendre els referents teòrics i legals de les institucions educatives i demostrar un coneixement de la diversitat d’'accions que composen el seu funcionament.
  17. Comprendre l'evolució històrica dels principals corrents del pensament pedagògic a partir dels diversos contextos canviants que incideixen en la docència.
  18. Comprendre la funció, les possibilitats i els límits de l'educació en la societat actual i analitzar i valorar la incidència dels referents històrics, culturals, polítics i ambientals en les situacions i propostes educatives i formatives.
  19. Conèixer el plantejament avaluatiu, i concretament els criteris d'avaluació a l'educació primària.
  20. Conèixer els processos d'interacció i comunicació per abordar l'anàlisi de camp mitjançant metodologia observacional, utilitzant tecnologies de la informació, documentació i audiovisuals.
  21. Conèixer experiències internacionals i exemples de pràctiques innovadores en educació per analitzar la pràctica docent i les condicions institucionals que l'emmarquen.
  22. Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de famílies, d'estils de vida i d'educació en el context familiar.
  23. Conèixer l'evolució històrica del sistema educatiu espanyol situant-lo en el context europeu així com la legislació que el regula.
  24. Conèixer les tecnologies de la informació i de la comunicació, la seva evolució i les seves implicacions educatives.
  25. Descobrir les dimensions socials i cognitives del llenguatge escrit, conèixer les diferents dinàmiques de l'oralitat per dominar l'ús de diferents tècniques d'expressió i expressar-se adequadament oralment i per escrit.
  26. Desenvolupar un treball col·laboratiu, en equip, com a pas previ per al treball en xarxa.
  27. Dissenyar estratègies didàctiques d'acord amb les necessitats i característiques diverses dels grups.
  28. Dissenyar i aplicar dispositius d'avaluació inicial.
  29. Dissenyar i desenvolupar l'avaluació de l'aprenentatge discent.
  30. Dissenyar processos d'acció tutorial d'acord amb l'anàlisi de les necessitats dels estudiants.
  31. Elaborar projectes d'innovació aplicant la seqüència de programació adequada segons el paradigma o l'enfoc de referència.
  32. Emprar metodologies i tècniques adients per a la planificació de projectes d'innovació.
  33. Expressar-se i utilitzar els llenguatges corporal, musical i audiovisual per discernir selectivament la informació audiovisual que contribueix a l'educació, a la formació cívica i a la riquesa cultural.
  34. Identificar els principals canvis que en l'actualitat incideixen sobre la pràctica educativa i l'exercici professional docent.
  35. Identificar les competències socioemocionals que intervenen en les interaccions individuals i grupals, analitzar i identificar les dinàmiques de grup, per aplicar estratègies per a la dinamització de grups, adquirir habilitats socials en contextos educatius i saber treballar en equips amb altres professionals.
  36. Identificar les àrees curricular a l'etapa de primària.
  37. Identificar àrees i àmbits d'innovació en el context escolar.
  38. Intercanviar experiències, idees, coneixements,valors amb el grup de treball, tot respectant les opinions i reflexions de les diferents persones del grup.
  39. Introduir-se en el coneixement dels principals moviments pedagògics internacionals i, especialment europeus, que han influït en la teoria i pràctiques pedagògiques contemporànies d'incidència en l'escola infantil i primària.
  40. Observar i descriure les principals limitacions però també possibilitats dels actuals projectes i pràctiques educatives de diferents centres i professionals de la docència.
  41. Planificar accions d'ensenyament -aprenentatge que permetin atendre a la diversitat de l'aula.
  42. Plantejar àmbits d'innovació en els contextos escolars prenent com a referència l'aula.
  43. Proposar projectes d'innovació concrets per a les aules d'educació primària tenint en compte les possibilitats del context.
  44. Proposar àmbits de millora en les aules d'educació primària segons les possibilitats del context i a partir de principis científics.
  45. Reconèixer el valor social de l'educació i el valor de la diversitat per adquirir recursos que afavoreixin la integració educativa i l'actuació en contextos multiculturals.
  46. Redactar projectes d'innovació tenint en compte les característiques tècniques d'aquests.
  47. Relacionar innovació, investigació i desenvolupament professional.
  48. Valorar i respectar les diverses aportacions pedagògiques dels diferents moviments i autors de rellevància contemporània.
  49. Vincular la innovació com element de desenvolupament professional.

Continguts

A) PERSPECTIVA MACRO DE LA SOCIETAT

1. La societat i el canvi social

1.1 Individu i societat

1.2 Canvi social i canvis en les formes de socialització

2. Grups socials, exclusió i integració socials

2.1 Estratificació social, mobilitat i pobresa

2.2 L'ètnia i el gènere com a eixos de desigualtat social

3. Família

3.1 Evolució i transformació de la composició i funcionament familiars

3.2 Canvis en els estils de socialització familiars

4. Grup d'iguals

4.1 Dinàmiques de pertinença i identitat dins del grup d'iguals

4.2 Grup d'iguals com a mediador dels altres agents de socialització

5. Televisió i altres pantalles

5.1 Ús que adolescents i infants fan de les diverses pantalles, xarxes socials i internet

5.2 Anàlisi del missatge i del seu impacte sobre valors i comportaments

6. Espais de socialització en el temps lliure

6.1 Evolució del concepte, quantitat i usos del temps lliure

6.2 Canvis culturals en la societat de l'oci i el consum de masses

B) PERSPECTIVA MACRO DE L'EDUCACIÓ: TEORIA I SISTEMES EDUCATIUS

1. Drets humans i dret a l'educació.

1.1. Dret a l'educació i els seus indicadors. Referents internacionals i la societat actual.

1.2. Els drets de les dones.

1.3. Els drets delsinfants.

2. Polítiques educatives i legislació actual.

2.1 Marc de la política i legislació educativa actual

2.2 Ideologia i polítiques educatives. Models actuals en context internacional

2.3. Polítiques d'igualtat de gènere i d'inclusió

3. Diversitat, inclusió i desigualtats educatives

3.1 Diversitat i models educatius.

3.3 Desigualtats educatives i socials (gènere, ètnia, classe social, diversitat funcional, etc.)

3.4. Models d'inclusió educativa.

4. Agents educatius: entorn

4.1. Cultura adulto-cèntrica i patriarcal i educació.

4.2. Territori, xarxes i educació

4.3. Relacions entre família i institució educativa.

5. Agents educatius: els professionals de l'educació.

5.1 Els professionals de l'educació: rol, funcions i competències

5.2 Carrera professional i formació dels professionals de l'educació. Deontologia dels professionals.

5.3 Perspectiva de gènere en la formació dels educadors. 

6. La formació al llarg de la vida

6.1 La formació al llarg de la vida en la societat actual.

6.2 La formació al llarg de la vida en perspectiva internacional

6.3 Models de formació al llarg de la vida

C) PERSPECTIVA MESO I MICRO DE L'EDUCACIÓ: EL CONTEXT INSTITUCIONAL

1. Lesorganitzacions educatives

1.1 Les organitzacions com a estructures de i per la societat.

1.2 Naturalesa de les organitzacions

1.3 Components de les organitzacions

2. Tipologia de les organitzacions educatives

2.1 Criteris de classificació i tipus d'organitzacions

2.2 Característiques de les organitzacions d'educació formal

2.3 Característiques de les organitzacions d'educació no formal

3. Autonomia institucional i les seves implicacions a nivell institucional

3.1 Descentralització, desconcentració i autonomia institucional

3.2 Formats i tipus d'autonomia institucional

3.3 Implicacions de l'autonomia institucional

4. Institucions educatives i l'entorn

4.1 Institucions educatives i el context mediat

4.2 Les institucions educatives i l'entorn

4.3 L'implicació i participació de les institucions educatives en l'entorn

5. Les institucions educatives com comunitats formatives

5.1 Les comunitats educatives com comunitats socials

5.2 Les comunitats d'aprenentatge

5.3 El centre educatiu com a comunitat formativa

6. Les institucions educatives com espai d'intervenció

6.1 L'espai d'intervenció pedagògica: components

6.2 Organització de l'espai d'intervenció

6.3 La relació pedagògica en el camp d'intervenció

 

Metodologia

El protagonista en el procés d'ensenyament aprenentatge és l'estudiant i sota aquesta premissa s'ha planificat la metodologia de l'assignatura tal com es mostra en el quadre.

planificat la metodologia de l'assignatura tal i com es mostra en el quadre.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Activitat transdiciplinari mitjançant activitats de reflexió sobre els continguts de l'assignatura 2 0,08 16, 18, 21, 22, 23, 45
Activitat transdisciplinari - Presentació oral en grup del treball construït al llarg del desenvolupament de l'assignatura, des d'una perspectiva transdisciplinar. 8 0,32 15, 16, 18
Seminari de treball relacionat amb les sortides de camp 2 0,08 16
Seminaris vinculats al GG- Espais de treball grup reduïts (1/3 part gran grup) supervisat pel professorat on mitjançant anàlisi de documents, resolució de casos o activitats diverses s'aprofundeix en les temàtiques treballades en el gran grup. 18 0,72 15, 16
Sessions de GG - Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants. 45 1,8 15, 22
Tres sortides de camp en grups reduïts (1/3 part del gran grup) a institucions relacionades amb diferents àmbits educatius 15 0,6 15, 45
Tipus: Supervisades      
Tutories i seguiment de les activitats proposades 50 2 23, 45
Tipus: Autònomes      
Lectura dels textos recomenats, activitats de cada bloc, preparació sortides de camp, seminaris transversals 150 6 15, 16, 18, 21, 22, 23, 45

Avaluació

mostren en la graella que hi ha a continuació. L'assistència a les classes presencials de l'assignatura és
obligatòria. Es portarà un control de totes les sessions de seminari i de les sortides de camp, l'estudiant que
no acrediti haver assistit un mínim d'un 80% en aquestes activitats no podrà aprovar l'assignatura i es
considerarà no presentat.

ASSISTÈNCIA
L'assistència és obligatòria, tant a les classes magistrals com als seminaris. En cas contrari les activitats desenvolupades durant els seminaris es consideraran no presentades.

Els justificants només serviran per explicar l'absència però en cap cas eximeixen de la presencialitat.

En situacions de causa major (no inclou motius laborals) que impedeixin l'assistència a classe durant un període prolongat, el professorat analitzarà la possibilitat de realitzar un seguiment no presencial durant aquell període de temps, sempre que l'estudiant n'informi pertinentment abans d'iniciar-se les absències.

AVALUACIÓ

L'avaluació de l'assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats individuals i grupals que es mostren en la graella.

Per poder aprovar l'assignatura és necessari aprovar cadascuna de les activitats d'avaluació amb una nota mínima de 5 sobre 10.

Les/Els alumnes que no superin alguna de les proves d'avaluació tindran la possibilitat de recuperar-les. La prova de recuperació es farà al final de curs, segons el cronograma de l'assignatura. Per poder tenir accés a la recuperació la nota ha de ser superior a 3,5 sobre 10.

Les qualificacions de cadascuna de les evidències avaluatives es faran públiques al campus virtual en els 20 dies hàbils següents al seu lliurament.

L'estudiant que vulgui revisar la nota haurà de fer-ho en els 20 dies hàbils posteriors a la seva publicació en l'horari de tutories que el professorat té establert per aquesta assignatura i que es consigna en el programa de la mateixa o establint una cita convinguda amb el professorat.

Al final de cada bloc de contingut, es realitzarà un examen escrit individual que inclourà aspectes treballats durant les sessions presencials, els seminaris, les sortides i les lectures obligatòries. Així mateix, durant el curs hi haurà diferents lliuraments d'evidències avaluatives individuals o grupals. La data de cada lliurament es comunicarà al principi de cada bloc de contingut i estarà disponible al campus virtual.

En l'avaluació es contemplarà, a més a més de les evidències aportades, el procés que s'ha dut a terme per a realitzar-les. La nota del treball grupal pot quedar matisada per les aportacions individuals.

ALUMNAT QUE MATRICULA L'ASSIGNATURA PER SEGONA O TERCERA VEGADA:

Les/Els alumnes en segona convocatòria o posterior tenen l'opció de fer un examen únic per bloc i un treball individual per bloc a determinar pel professorat, o realitzar l'assignatura amb normalitat. L'opció s'ha d'acordar amb el professorat de l'assignatura a començament de curs.

Calendari d'exàmens escrits individuals i de recuperació. En cap cas es contempla la possibilitat de canviar la data d'examen.

 

Grup

Examen bloc A

Examen bloc B

Examen bloc C

Recuperació

1

20/11/2019

 12/02/2020 22/04/2020  20/05/2020

2

14/11/2019

 30/01/2020 16/04/2020 21/05/2020

21

22/11/2019

 21/02/2020 08/05/2020 05/06/2020

31

22/11/2019 

21/02/2020 

 08/05/2020  05/06/2020 

41

22/11/2019 

 21/02/2020  08/05/2020  05/06/2020 

61 

 22/11/2019  21/02/2020  08/05/2020  05/06/2020 

62 

 22/11/2019 21/02/2020  08/05/2020  05/06/2020 

71

20/11/2019

 12/02/2020 22/04/2020 20/05/2020

 

Totes les activitats avaluables estaran sotmeses a criteris formals, entre ells ortografia, redactat i presentació. Independentment de la llengua del grup (català, castellà o anglès) l'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i de llegir amb un alt grau de comprensió textos extensos i especialitzats.

La còpia i el plagi són robatoris intel·lectuals i, per tant, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero en tot el Bloc on se situï el treball. En el cas de còpia entre dos estudiants, si no es pot saber qui va copiar de qui, s'aplicarà la sanció a tots dos estudiants. Es considera còpia un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un altre. Plagi és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, sense citar les fonts, sigui publicat en paper o en digital. Veure documentació: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Altres evidencies d'avaluació (bloc A, bloc B i bloc C) 30 % 0 0 13, 15, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 25, 30, 36, 38, 41, 45
Examen escrit individual bloc A 15 % 2 0,08 2, 3, 6, 8, 13, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 27, 30, 34, 36, 40, 41, 44, 45
Examen escrit individual del bloc C 15 % 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49
Exmen escrit individual del bloc B 15% 2 0,08 15, 16, 18, 21, 22, 23, 45
Projecte transdisciplinar en grup 25% 4 0,16 2, 6, 13, 15, 16, 17, 18, 21, 22, 23, 34, 36, 40, 41, 44, 45

Bibliografia

AAVV. Mujer y Educación. Educar para la igualdad, educar desde la diferencia. Barcelona: Grao, 2002.

ABAD, J. (Coord.). (2017). Aprendre a conviure, aprendre a transformar. Barcelona: Graó.

ACTION AID (2006). Corregir los errores. Puntos de referencias internacionales sobre la alfabetización 9 1.

ACTION AID (2006). Corregir los errores. Puntos de referencias internacionales sobre la alfabetización de adultos. Londres: Action Aid.

BELZUNEGUI, Àngel; BRUNET, Ignasi; PASTOR GOSÁLBEZ, Imma; VALLS FONAYET, Francesc. Mestres, escoles i igualtat entre gèneres. Arola, 2008Instituto de la Mujer. Publicaciones

BIDDLE,B. & altres (2000). La profesión de enseñar. Barcelona: Paidós. BONA, C. (2016). Las escuelas que cambian el mundo. Barcelona: Plaza & Janés.

BOOTH, T., & AINSCOW,M., (2002) Index per a la inclusió. ICE Universitat de Barcelona.

CAMPS, V. (2010). Democracia sin ciudadanos. Trotta: Madrid

CANTÓN, I. I PINO, M. (Coord.) (2017) Organización de centros educativos en la sociedad del conocimiento. Alianza Editorial: Madrid

CASTELLS, M. (1997): La era de la información: Economía, Sociedad y Cultura., Madrid: Alianza Editorial

CHOMSKY, N. (2012). La (Des)Educación. Austral: Barcelona COBO, R. (2008). Educar en la ciudadanía. Perspectivas feministas. Catarata: Madrid.

DE LA FUENTE BLANCO, M.G. & MERINO, R. (coord.) (2007). Sociología para la intervención social y educativa. Madrid: Editorial Complutense.

DELORS, J. (coord.) (1996). La educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO de la Comisión Internacional sobre la educación para el siglo XXI. Paris/Madrid: UNESCO/Santillana.

EL HACHMI, N. (2008). L'últim patriarca. Barcelona: Ed. Planeta

FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (2017). Más escuela y menos aula. Madrid: Morata.

FERNÁNDEZ PALOMARES, F. (coord.) (2003): Sociología de la Educación. Madrid: Pearson Prentice Hall.

FERNÁNDEZ TILVE, Mª. D. I FERNÁNDEZ SUÁREZ, G.F. (2016). La escuela de ayer, hoy y mañana: claves y desafíos. Madrid: Dykinson, D.L.

GAIRÍN, J. & MUÑOZ, J. L. (2013). La organización escolar como campo de estudio e investigación. Revista Anthropos: Huellas del Conocimiento, nº 238, 11-27.

GAÍRIN, J. (2013). Autonomy and school management in the Spanish context. Paper presentat a la conferència "Le leadership éducatif dans les pays de l'Europe Latine: autonomies, identités, responsabilités". Roma, Desembre, 5-7

Generalitat de Catalunya (2009). Llei d'Educació de Catalunya.HARGREAVES, D.H. (2011). System redesign for system capacity building, Journal of Educational Administration, 49(6), 685 - 700

HARRIS, J.R. (2003). El mito de la educación. Barcelona: DeBolsillo. HESSELBEIN, F. et al. (2006). La organización del futuro. Bilbao: Ediciones Deusto.

hooks, b. (1994) Teaching to transgress: education as the practice of freedom (New York, NY, Routledge).

KOROL, CLAUDIA (comp.) Hacia una pedagogía feminista. Géneros y educación popular. El colectivo: Buenos Aires.

MUÑOZ MORENO, J.L.; RODRÍGUEZ-GÓMEZ, D. & BARRERA-COROMINAS, A. (2013). Herramientas para la mejora de las organizaciones educativas y su relación con el entorno. Perspectiva educacional. 52:1, 97-123. (Disponible a: http://goo.gl/znXl2l)

MUÑOZ, J. L. (2009). La participación de los municipios en la educación. Madrid: Editorial Popular.

MUÑOZ, J. L. (2012). Ayuntamientos y desarrollo educativo. Madrid: Editorial Popular.

NAVARRO, V. (2002). Bienestar insuficiente, democracia incompleta. Barcelona: Ed Anagrama.

NEVADO, D. (2007). El desarrollo de las organizaciones del siglo XXI: ética, responsabilidad social, gestión de la diversidad y gestión del cambio. Madrid: Walters Kluwer

NIEMI, H, TOOM, A. & KALLONIEMI, M. (2012). Miracle of Education. Sense Publishers, University of Helsinki.

NOVELLA CÁMARA, A.M. (2009). La participació dels infants a la ciutat des del Consell d'Infants. Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció social i ciutadania. Secretaria d'infància i adolescència. ONU (1948). Declaració dels drets humans.

PATEMAN, C. (1988). The sexual contract. Polity Press: Cambridge TABERNER, J. (2002). Sociología y Educación. Barcelona: Tecnos.

STOLL, L. & FINK, D. (1999). Para cambiar nuestras escuelas. Reunir la eficiencia y la mejora. Barcelona: Octaedro

TOMASEVSKI, K. (2004). El asalto a la educación. Barcelona: Intermón/Oxfam

TONUCCI, F. (2015). La Ciudad de los niños. Graó: Barcelona

Webs: MEC: http://www.mec.es

Generalitat de Catalunya- Departament d'Ensenyament: http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio Unió Europea,Education, Audiovisual and Culture Executive Agency Service tools: www.eurydice.org

Organisation for Economic Co-operation and development: www.oecd.org

Site de Philippe Meirieu: http://www.meirieu.com/ The United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization: http://www.unesco.org