Titulación | Tipo | Curso | Semestre |
---|---|---|---|
2500247 Lengua y literatura catalanas | OB | 2 | 1 |
2501801 Estudios de Catalán y Español | OT | 3 | 0 |
2501801 Estudios de Catalán y Español | OT | 4 | 0 |
2501902 Estudios de Inglés y Catalán | OT | 3 | 0 |
2501902 Estudios de Inglés y Catalán | OT | 4 | 0 |
Ninguno.
Analizar los principales factores sociales implicados en la formación y el desarrollo de la lengua catalana desde los orígenes hasta la actualidad en los diversos territorios del dominio lingüístico catalán.
1. Introducción y conceptos básicos.
2. Orígenes de la lengua catalana (s. IX-XII).
3. Expansión territorial y desarrollo funcional (s. XIII-XIV).
4. El esplendor lingüístico del siglo XV.
5. Regresión y represión de la lengua catalana (s. XVI-XVIII).
6. De la Renaixença a la situación actual (s. XIX-XXI).
Esta asignatura de 6 créditos ECTS supone una dedicación aproximada de 150 horas por parte del estudiante. De estas, 45 corresponden a actividades dirigidas (clases teóricas, seminarios de discusión de textos, corrección de ejercicios) y 102 a actividades autónomas (lectura de bibliografía, elaboración de ejercicios, estudio).
Título | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|
Tipo: Dirigidas | |||
Clases teóricas, seminarios de discusión de textos, corrección de ejercicios | 45 | 1,8 | 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Tipo: Autónomas | |||
Lectura de bibliografía, elaboración de ejercicios, estudio | 102 | 4,08 | 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
La evaluación se basará en evidencias de tres tipos:
- Preguntas de respuesta breve (30%).
- Resolución de ejercicios prácticos (30%).
- Tests (40%).
Al comenzar cada actividad de evaluación, la profesora informará a los estudiantes del procedimiento y de la fecha de revisión de las calificaciones.
Si un estudiante ha sido evaluado de menos del 66,6% de la asignatura, recibirá la consideración de "no evaluable". Para optar a la reevaluación hay que cumplir dos condiciones: (1) haber sido evaluado al menos del 66,6% de la asignatura y (2) tener una nota de evaluación continua comprendida entre 3,5 y 4,9. El estudiante que cumpla dichas condiciones podrá ser reevaluado al menos del 50% de las actividades de la evaluación continua. La calificación máxima de la reevaluación es 5.
En caso de detectar irregularidades como plagio o copia en una actividad de evaluación, la calificación de dicha actividad será 0. Si las irregularidades afectan a varias actividades de evaluación, entonces la calificación final de la asignatura será 0.
Título | Peso | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|---|
Preguntas de respuesta breve | 30% | 1 | 0,04 | 2, 1, 6, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Resolución de ejercicios prácticos | 30% | 1 | 0,04 | 2, 1, 5, 6, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Tests | 40% | 1 | 0,04 | 2, 1, 5, 6, 3, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Badia i Margarit, Antoni M. (1981). La formació de la llengua catalana. Assaig d'interpretació històrica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Badia i Margarit, Antoni M. (1999). Les Regles de esquivar vocables i la "qüestió de la llengua". Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Badia i Margarit, Antoni M. (2004). Moments clau de la història de la llengua catalana. València: Universitat de València.
Bastardas, Joan (1995). La llengua catalana mil anys enrere. Barcelona: Curial.
Bruguera, Jordi (1985 [19862]). Història del lèxic català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Carbonell, Jordi (2017). Elements d'història de la llengua catalana. València: Universitat de València.
Casals, Daniel y Neus Faura (2010). El català als mitjans de comunicació. Barcelona: EdiUOC.
Colón, Germà (1993). El lèxic català dins la Romània. València: Universitat de València.
COM ensenyar català als adults. Suplement 6. Mapes per a l’estudi de la llengua catalana (1989). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Gabinet de Didàctica.
De Melchor, Vicent y Albert Branchadell (2002). El catalán: una lengua de Europa para compartir. Bellaterra: UAB.
Ferrando, Antoni y Miquel Nicolás (1993 [19972]). Panorama d’història de la llengua. València: Tàndem.
Ferrando, Antoni y Miquel Nicolás (2011). Història de la llengua catalana (Nova edició revisada i ampliada). Barcelona: EdiUOC.
Gargallo, José Enrique (1994 [19962]). Les llengües romàniques: tot un món lingüístic fet de romanços. Barcelona: Empúries.
Gimeno Betí, Lluís (1980). Aproximació lingüística als inicis de la llengua catalana (segles VIII al XIII). Castelló: Universitat Jaume I.
Marcet i Salom, Pere (1987 [19912]). Història de la llengua catalana, 2 vol. Barcelona: Teide.
Martí i Castell, Joan (1990). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València: Universitat de València.
Martí i Castell, Joan y Josep Moran (1986). Documents d'història de la llengua catalana: dels orígens a Fabra. Barcelona: Empúries.
Miralles i Monserrat, Joan (2001). Entorn de la història de la llengua. Palma/Barcelona: Universitat de les Illes Balears / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Moran, Josep (2004). Estudis d'història de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Moran, Josep y Joan Anton Rabella (2001). Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa.
Nadal, Josep Maria (1993). Llengua escrita i llengua nacional. Barcelona: Quaderns Crema.
Nadal, Josep Maria y Modest Prats (1982 [19962]). Història de la llengua catalana, I. Dels inicis al segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Nadal, Josep Maria y Modest Prats (1996). Història de la llengua catalana, II. El segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Nicolás i Amorós, Miquel (1998). La història de la llengua catalana: la construcció d'un discurs. València/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Pradilla, Miquel Ángel (ed.) (1999). La llengua catalana al tombant del mil·leni. Aproximació sociolingüística. Barcelona: Empúries.
Sanchis Guarner, Manuel (1980). Aproximació a la història de la llengua catalana. Barcelona: Salvat.
Tavani, Giuseppe (1994). Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Ed. 62.