Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500247 Llengua i literatura catalanes | OB | 2 | 1 |
2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 | 0 |
2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 | 0 |
2501902 Estudis d'Anglès i Català | OT | 3 | 0 |
2501902 Estudis d'Anglès i Català | OT | 4 | 0 |
Cap.
Analitzar els principals factors socials implicats en la formació i el desenvolupament de la llengua catalana des dels orígens fins a l'actualitat en els diversos territoris del domini lingüístic català.
1. Introducció i conceptes bàsics.
2. Orígens de la llengua catalana (s. IX-XII).
3. Expansió territorial i desenvolupament funcional (s. XIII-XIV).
4. L'esplendor lingüística del segle XV.
5. Regressió i repressió de la llengua catalana (s. XVI-XVIII).
6. De la Renaixença a la situació actual (s. XIX-XXI).
Aquesta assignatura de 6 crèdits ECTS demana una dedicació aproximada de 150 hores per part de l’estudiant, 45 de corresponents a activitats dirigides (classes teòriques, seminaris de discussió de textos, correcció d'exercicis) i 102 d'activitats autònomes (lectura de bibliografia, elaboració d'exercicis, estudi).
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques, seminaris de discussió de textos, correcció d'exercicis | 45 | 1,8 | 1, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de bibliografia, elaboració d'exercicis, estudi | 102 | 4,08 | 1, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11 |
L’avaluació es basarà en evidències de tres tipus:
- Preguntes de resposta breu (30%).
- Resolució d'exercicis pràctics (30%).
- Tests (40%).
A l’inici de cada activitat d’avaluació, la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
Si un estudiant ha estat avaluat de menys del 66,6% de l'assignatura, rebrà la consideració de "no avaluable". Per optar a la reavaluació cal complir dues condicions: (1) haver estat avaluat almenys del 66,6% de l'assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,9. L'estudiant que compleixi aquestes condicions podrà ser reavaluat almenys del 50% de les activitats de l'avaluació continuada. La qualificació màxima de la reavaluació és 5.
En cas que es detectin irregularitats com el plagi o la còpia en una activitat d'avaluació, la qualificació d'aquesta activitat serà 0. Si les irregularitats afecten diverses activitats d'avaluació, llavors la qualificació final de l'assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Preguntes de resposta breu | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Resolució d'exercicis pràctics | 30% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Tests | 40% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Badia i Margarit, Antoni M. (1981). La formació de la llengua catalana. Assaig d'interpretació històrica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Badia i Margarit, Antoni M. (1999). Les Regles de esquivar vocables i la "qüestió de la llengua". Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Badia i Margarit, Antoni M. (2004). Moments clau de la història de la llengua catalana. València: Universitat de València.
Bastardas, Joan (1995). La llengua catalana mil anys enrere. Barcelona: Curial.
Bruguera, Jordi (1985 [19862]). Història del lèxic català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Carbonell, Jordi (2017). Elements d'història de la llengua catalana. València: Universitat de València.
Casals, Daniel i Neus Faura (2010). El català als mitjans de comunicació. Barcelona: EdiUOC.
Colón, Germà (1993). El lèxic català dins la Romània. València: Universitat de València.
COM ensenyar català als adults. Suplement 6. Mapes per a l’estudi de la llengua catalana (1989). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Gabinet de Didàctica.
De Melchor, Vicent i Albert Branchadell (2002). El catalán: una lengua de Europa para compartir. Bellaterra: UAB.
Ferrando, Antoni i Miquel Nicolás (1993 [19972]). Panorama d’història de la llengua. València: Tàndem.
Ferrando, Antoni i Miquel Nicolás (2011). Història de la llengua catalana (Nova edició revisada i ampliada). Barcelona: EdiUOC.
Gargallo, José Enrique (1994 [19962]). Les llengües romàniques: tot un món lingüístic fet de romanços. Barcelona: Empúries.
Gimeno Betí, Lluís (1980). Aproximació lingüística als inicis de la llengua catalana (segles VIII al XIII). Castelló: Universitat Jaume I.
Marcet i Salom, Pere (1987 [19912]). Història de la llengua catalana, 2 vol. Barcelona: Teide.
Martí i Castell, Joan (1990). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València: Universitat de València.
Martí i Castell, Joan i Josep Moran (1986). Documents d'història de la llengua catalana: dels orígens a Fabra. Barcelona: Empúries.
Miralles i Monserrat, Joan (2001). Entorn de la història de la llengua. Palma/Barcelona: Universitat de les Illes Balears / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Moran, Josep (2004). Estudis d'història de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Moran, Josep i Joan Anton Rabella (2001). Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa.
Nadal, Josep Maria (1993). Llengua escrita i llengua nacional. Barcelona: Quaderns Crema.
Nadal, Josep Maria i Modest Prats (1982 [19962]). Història de la llengua catalana, I. Dels inicis al segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Nadal, Josep Maria i Modest Prats (1996). Història de la llengua catalana, II. El segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Nicolás i Amorós, Miquel (1998). La història de la llengua catalana: la construcció d'un discurs. València/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Pradilla, Miquel Ángel (ed.) (1999). La llengua catalana al tombant del mil·leni. Aproximació sociolingüística. Barcelona: Empúries.
Sanchis Guarner, Manuel (1980). Aproximació a la història de la llengua catalana. Barcelona: Salvat.
Tavani, Giuseppe (1994). Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Ed. 62.