Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament | OP | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Els estudiants han de ser capaços de treballar correctament en anglès i espanyol
Familiaritzar-se amb els debat teòrics i polítics que planteja la actuació de la UE en el cotext internacional.
Estudiar l’acció exterior de la UE des de les diferents vessants: polítiques, econòmiques i de seguretat.
Adquirir els coneixements teòrics sobre l’acció exterior de la UE a patir de l’anàlisi de lectures i documents en aspectes fonamentals d’aquesta acció exterior.
Analitzar els instruments de l’acció exterior, a partir dels estudis de cas, fent especials atenció a la seva versatilitat, els seus límits i la seva efectivitat.
Ús d'intel·ligència artificial (IA)
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport: correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Sessió 1. De la informalitat a la formalitat: de la CPE a la PESC
Sessió 2. L'acció exterior de la Unió Europea: delimitacions conceptuals
Sessió 3. Teories de l'acció exterior
Sessió 4. La UE i el concepte de potència
Sessió 5. Objectius i principis de l'acció exterior de la Unió Europea
Sessió 6. Instruments de l'acció exterior
Sessió 7. La nova arquitectura institucional de l'acció exterior de la Unió Europea
Sessió 8. La UE i Palestina
Sessió 9. La cooperació al desenvolupament
Sessió 10. Europeïtzació i deseuropeïtzació
Sessió 11. L’anàlisi de les competències internacionals de la Unió Europea
Sessió 12. La UE i les estratègies
Sessió 13. La UE i la defensa
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe magistral amb suport TIC | 25 | 1 | KA27, SA32 |
Tutories i seguiment regular de les activitats | 112 | 4,48 | KA26, KA27, SA30 |
Tipus: Supervisades | |||
Sessions de debat i sessions pràctiques | 50 | 2 | CA28, CA29, KA24, KA25, KA26, KA27, SA30, SA31, SA32, SA33 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi autònom i treball relacionat amb seminaris i pràctiques | 188 | 7,52 | CA28, KA24, KA25, KA26, KA27, SA30, SA31, SA32, SA33 |
La metodologia combina enfocaments d’aprenentatge actiu i d’aprenentatge basat en problemes, estructurada en quatre components principals: classes magistrals, presentacions dels estudiants, debats entre estudiants, i estudis de cas pràctics o sessions de simulació.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Debats a classes i seguiment de casos pràctics | 50% | 0 | 0 | CA28, CA29, KA24, KA26, KA27, SA30, SA31 |
Entrega de treballs assignats prèviament | 50% | 0 | 0 | CA28, CA29, KA24, KA25, KA26, KA27, SA30, SA31, SA32, SA33 |
El mòdul s’avalua mitjançant avaluació continuada i es divideix en tres blocs avaluables.
Per superar el mòdul és imprescindible aprovar els tres blocs amb una nota mínima de 5 en cadascun.
La ponderació és la següent: Bloc I (60%), Bloc II (30%) i Bloc III (10%).
Cada bloc està a càrrec d’un o diversos professors, i cadascun d’ells proporciona indicacions específiques sobre el sistema d’avaluació a la seva part del programa.
AAVV, The European Union: An Ongoing Process of Integration. Liber Amicorum Afred E. Kellermann, TCM Asser Instituut, The Hague, 2004.
Anderson, S., Crafting EU security policy. In pursuit of a European identity, Boulder, Lynne Rienner 2008.
BARBÉ, E. (ed.) Política exterior europea, Ariel, Barcelona, 2000. Barbé, E. (ed.), ¿Existe una brecha transatlántica? Estados Unidos y la Unión Europea tras la crisis de Irak, Madrid, Libros de la Catarata, 2005.
BARBÉ, E. (ed.), La Unión Europea más allás de sus fronteras. ¿Hacia la transformación del Mediterráneo y Europa oriental?, Madrid, Tecnos, 2010.
Bickerton, Ch. J., European Union Foreign Policy: From Effectiveness to Functionality, Basingstoke, Palgrave Macmillan. 2011.
BONVICINI, G.; TOSATO, G.I., (eds.), Le relazioni internazionali dell'Unione europea dopo i trattati de Amsterdam e Nizza, G. Giappichelli Editore, Torino, 2003.
Bretherton, Ch. y Vogler, J., The European Union as a Global Actor, London: Routledge, 2008.
Cameron, F., An Introduction to European Foreign Policy, London, Routledge, 2007.
Carlsnaes, W., H. Sjursen, y B. White, eds, Contemporary European Foreign Policy, London: Sage, 2004.
Casarini, N. y C. Musu (eds.), European Foreign Policy in an evolving international system. The road towards convergence, Basingstoke, Palgrave Macmillan, 2007.
CREMONA, M. y B. DE WITTE, EU Foreign relations Law. Constitutional Fundamentals, Hart Publishing, 2008.
Dannreuther,R., European Union Foreign and Security Policy. Towards a neighbourhood strategy, London: Routledge, 2004.
Dashwood, A. y M. Maresceau, Law and practice of EU external relations : salient features of a changing landscape, Cambridge, Cambridge University Press 2008.
DE BAERE, B., Constitutional Principles of EU external relations,Oxford, Oxford University Press, 2008.
EECKHOUT, P., ExternalRelations of Europen Union. Legal and Constitutional Foundations,Oxford, OxfordUniversity Press, Oxford, 2005.
Elgström, O. y M. Smith (eds.), The European Union Role's in International Politics: Concepts and Analysis, Londres, Routledge, 2006.
ESTEVE, F y M. PI, (eds.), La proyección exterior de la UE en el Tratado Constitucional, Fundación CIDOB, Barcelona, 2005.
FENET, A. (et al.), Droit des relations extérieures de l'Union européenne, LITEC, 2007
Gamble, A. y D. Lane (eds.), The European Union and World Politics, Basingstoke, Palgrave Macmillan, 2009.
Ginsberg, R., The European Union in International Politics: Baptism by Fire, Lanham: Rowman and Littlefield, 2001.
GRILLER, ST. y B. WEIDEL (eds.) External Economic Relations and Foreign Policy in the European Union Springer, 2002.
Hill, C.., M. Smith y S. Vanhoonacker. (eds.), International Relations and the European Union, 4a edición, Oxford: Oxford University Press, 2022.
Hill, C. y K. E. Smith (eds.), European Foreign Policy: Key Documents, London: Routledge, 2000.
HILLION, C.; KOUTRAKOS, P., Mixed Agreements revisited. The EU and its Member States in the World, Hart Publishing, 2010.
Joergensen, K. E.(Ed.), The European Union and International Organizations, London, Routledge, 2009.
Keukeleire, S. y T. Delreux (3rd edition), The foreign policy of the European Union, Nueva York, Bloomsbury, 2022.
Khaliq, U., Ethical Dimensions ofthe Foreign Policy of the European Union: A Legal Appraisal, Cambridge, CambridgeUniversity Press, 2008.
Knodt, M. y S. Princen, (eds.), Understanding the European Union's External Relations, London, Routledge, 2003.
No s'utilitza cap programari específic.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura