Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Innovació Docent i Iniciació a la Recerca Educativa en Didàctica de la Llengua i la Literatura

Codi: 45583 Crèdits: 10
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes OP 1

Professor/a de contacte

Nom:
Mireia Manresa Potrony
Correu electrònic:
mireia.manresa@uab.cat

Equip docent

Xavier Fontich Vicens
Celia Pratginestos Pou
Ana Maria Margallo Gonzalez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No se'n contemplen. 


Objectius

L'objectiu d'aquesta assignatura és capacitar els futurs docents de Llengua i Literatura catalana i espanyola per adquirir coneixements i habilitats bàsiques d'autoformació que els ajudin a millorar durant la trajectòria professional docent, a través de saber programar situacions d’aprenentatge de llengua i literatura, d’analitzar de manera sistemàtica situacions d’aula i contextos de centre amb una mirada reflexiva i sistemàtica sobre la pràctica docent, d’aplicar els marcs teòrics de la recerca en la didàctica específica en el disseny i anàlisi de pràctiques d’aula, així com d’analitzar i gestionar la convivència de llengües en els centres educatius atenent a la situació sociolingüística del context educatiu català. 

L’assignatura Innovació docent i iniciació a la recerca educativa en didàctica de la llengua i la literatura inclou els blocsde Programació escolar i currículum (3,5 cr.), Observació i interacció a l’aula (3 cr.), Bases sociolingüístiques per a l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües en contextos de minorització lingüística (2 cr.), i Introducció a la recerca educativa en didàctica de la llengua i la literatura (1,5 cr.).


Resultats d'aprenentatge

  1. CA44 (Competència) Utilitzar diverses estratègies i metodologies de la didàctica específica per dissenyar situacions d'aprenentatge de llengua i literatura que promoguin l'aprenentatge competencial de tot l'alumnat.
  2. CA45 (Competència) Aplicar de manera integrada l'avaluació formativa i la formadora en la programació com a instrument per comprovar i regular els aprenentatges de l'alumnat en llengua i literatura.
  3. CA46 (Competència) Gestionar l'acció docent a l'aula de castellà i de català tenint en compte les característiques de la interacció dialògica, la qualitat didàctica de les preguntes i el paper docent en l'activació i la regulació dels aprenentatges.
  4. CA47 (Competència) Identificar processos d'interacció i comunicació a l'aula i estratègies d'interacció constructiva que afavoreixin l'aprenentatge en les assignatures de català i de castellà.
  5. CA48 (Competència) Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació i integrar-les en el procés d'ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura catalanes i castellanes.
  6. CA49 (Competència) Adoptar una perspectiva sensible i de valoració de la realitat plurilingüe i multilingüe de les aules alhora que es promou l'ús del català com a llengua vehicular i la competència intercultural a la classe de llengua i literatura.
  7. KA31 (Coneixement) Descriure com està organitzat l'ensenyament de les llengües en el projecte lingüístic de centre i els reptes educatius que ha d'afrontar per diagnosticar i atendre les necessitats de l'alumnat respecte a l'aprenentatge de les llengües.
  8. KA32 (Coneixement) Seleccionar els aspectes bàsics del currículum i el coneixement didàctic del contingut de llengua i literatura per programar situacions d'aprenentatge i estratègies d'avaluació amb una perspectiva inclusiva.
  9. KA33 (Coneixement) Definir processos d'interacció i comunicació a l'aula i estratègies d'interacció constructiva que afavoreixin l'aprenentatge en les assignatures de català i de castellà.
  10. SA40 (Habilitat) Dominar l'expressió oral i escrita tant en les pràctiques discursives acadèmiques com en les pràctiques d'ensenyament de la llengua i la literatura.
  11. SA41 (Habilitat) Utilitzar les dades del context de l'aula per reflexionar sobre la pràctica docent pròpia de llengua i literatura.
  12. SA42 (Habilitat) Avaluar propostes d'ensenyament i aprenentatge des d'una visió alfabetitzadora i d'educació igualitària utilitzant els coneixements de didàctica de les disciplines de llengua i literatura.

Continguts

L’idioma d’impartició de la docència d’aquesta assignatura és el català. 

L’assignatura Innovació docent i iniciació a la recerca educativa en didàctica de la llengua i la literatura s’articula en quatre blocs: Programació escolar i currículum (3,5 cr.), Observació i interacció a l’aula (3 cr.), Bases sociolingüístiques per a l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües en contextos de minorització lingüística (2 cr.), i Introducció a la recerca educativa en didàctica de la llengua i la literatura (1,5 cr.).

A continuació es detallen els continguts de cada bloc: 

 

Bloc 1. Programació escolar i currículum (3,5 cr.)

  • Bases curriculars per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua i la literatura. 

  • Introducció a les formes de programació horitzontal i vertical de la llengua i la literatura.

  • Seqüències didàctiques per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua i la literatura: fonaments teòrics i criteris per a la seva implementació a les aules

  • Fases de preparació en el disseny de Seqüències didàctiques de llengua i literatura: escenaris, objectius i continguts, tipus d’activitats, organització de les activitats en una seqüència lògica d’aprenentatge. 

  • L’avaluació i la regulació de l’aprenentatge a l’àrea de llengua i literatura: objectius, fonaments, funcions i instruments.

  • Selecció i aplicació de criteris rigorosos fonamentats per a l'avaluació i el disseny de propostes i materials curriculars. 

     

Bloc 2. Observació i interacció a l’aula (3 cr.)

  • L’aula com a espai social d’aprenentatge: dinàmiques de treball i estratègies didàctiques

  • L’observació a l’aula com a instrument per a la reflexió i autoformació del professorat: la recerca acció i la comunitat de discurs.

  • La pragmàtica i l’anàlisi del discurs en l’anàlisi de les situacions comunicatives de l’aula. 

  • Tècniques d'observació d'aula. Elements observables (el temps, els recursos emprats, l’interès i la implicació de l’alumnat, etc.). Tècniques d’observació focalitzada i no focalitzada. 

  • L’observació dels aprenentatges de la didàctica específica: activitats, materials, evidències dels estudiants… 

  • El docent i l'aprenent com a focus d'observació. L’observació no jutjadora. 

  • El feedback sobre l’observació. 

  • L'observació per parelles i l'autoobservació.  

  • La interacció a l'aula com a via d'aprenentatge. 

  • Mètodes a l'abast del professor d'aula per assegurar la fiabilitat i la validesa de les observacions.

     

Bloc 3. Bases sociolingüístiques per a l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües en contextos de minorització lingüística (2 cr.)

  • Conceptes bàsics de sociolingüística. Relacions entre llengua i societat. Contacte i conflicte lingüístic. 

  • Processos de minorització i substitució lingüística. Gestió i polítiques lingüístiques.

  • Diversitat i variació lingüístiques: drets humans i drets lingüístics. 

  • L'organització de l'ensenyament de la llengua i de la literatura en contextos multilingües.   

  • El projecte lingüístic de centre. Instruments i estratègies d’anàlisi sociolingüística de l’entorn i del centre a fi d’establir-ne el perfil sociolingüístic per poder intervenir-hi. 

  • Del currículum a la programació a l'aula. L’ensenyament i l’aprenentatge de la competència específica curricular per valorar la diversitat lingüística i cultural, afavorir la transferència lingüística, identificar i rebutjar estereotips i prejudicis lingüístics, i valorar aquesta diversitat com a font de riquesa cultural.

  • Models d’ensenyament aprenentatge en l’aprenentatge de segones llengües i la seva aplicació en contextos de minorització i normalització lingüística: el cas el català. L’aula d’acollida. 

  • Ensenyament i aprenentatge de llengües a través de models pedagògics i didàctics actius i integradors (TIL, TILC…) en contextos de normalització de llengües minoritzades. 

  • Identitat docent, modelatge i assertivitat lingüístics.

 

Bloc 4. Introducció a la recerca educativa en didàctica de la llengua i la literatura (1,5 cr.).

  • La didàctica de la llengua com a camp específic de recerca. 

  • Elaboració de conclusions i implicacions per a la pràctica docent a partir de la lectura de recerca educativa en didàctica de la llengua i la literatura.

  • Línies de recerca en el camp específic. Tendències actuals de la recerca en la didàctica de la llengua i la literatura. 

  • Cerques bibliogràfiques en diferents fonts. 

  • De la recerca al disseny de SD i a la investigació sobre la pràctica. Fonamentació de les SD i de la recerca sobre les SD.

  • Introducció a les metodologies de recollida i anàlisi de dades en didàctica de la llengua i la literatura.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Presencial i dirigida 62,5 2,5 CA44, CA45, CA46, CA47, CA48, CA49, KA31, KA32, KA33, SA40, SA41, SA42
Tipus: Supervisades      
Supervisades 12,5 0,5 CA44, CA45, CA46, CA47, CA48, CA49, KA31, KA32, KA33, SA40, SA41, SA42
Tipus: Autònomes      
Autònomes 175 7 CA44, CA45, CA46, CA47, CA48, CA49, KA31, KA32, KA33, SA40, SA41, SA42

Tipus: Presencial i dirigida

Assistència i participació a classes expositives i realització de pràctiques a l’aula (Discussió i realització d’activitats en grup o individuals, anàlisi de casos i presentació d'exemples, comentari de textos, anàlisi i discussió de propostes didàctiques). Realització i avaluació de les activitats proposades.

Tipus: Supervisades

Tutories col·lectives i individuals.

Tipus: Autònomes

Estudi personal. Lectures i treball sobre les lectures. Activitats pràctiques i propostes didàctiques (individuals i en grup).

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

En aquesta assignatura es plantegen activitats per desenvolupar la CDD de l'alumnat.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Avaluació de Bases sociolingüístiques per a l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües en contextos de minorització lingüística (bloc 3, 2 cr.) 20% 0 0 CA48, CA49, KA31, KA32, SA40, SA41
Avaluació de Programació escolar i currículum (bloc 1, 3,5 cr.) 40% 0 0 CA44, CA45, CA48, KA32, SA40, SA41, SA42
Avaluació d'Introducció a la recerca educativa en didàctica de la llengua i la literatura (bloc 4,1,5 cr.) 10% 0 0 CA46, CA47, CA48, SA40, SA41, SA42
Avaluació d'Observació i interacció a l'aula (bloc 2, 3 cr.) 30% 0 0 CA46, CA47, CA48, KA33, SA40, SA41

Consideracions generals 

El màster de secundària a la UAB es fa en la modalitat presencial, atès que les activitats que es fan a classe i l'actitud d'escolta i participació activa són indispensables per l'aprenentatge.

El detall de l’avaluació de cada temàtica es proporcionarà amb el programa a l’inici de curs.

Al llarg de la part de l’assignatura que cada professor/a imparteix, es poden demanar tasques complementàries sense haver de ser considerades necessàriament tasques d’avaluació, però sí de lliurament obligatori.

Les entregues de treballs es realitzaran en l'aula Moodle del mòdul. No s'acceptaran treballs lliurats en formats incorrectes, que no incloguin el nom dels autors (tant en el cos del treball com en el nom de l’arxiu) o que es lliurin fora de termini. L'alumnat és responsable d'assegurar que el format dels arxius és compatible amb l'entrega a l'aula moodle.

Cal mostrar una actitud compatible amb la professió educativa per aprovar aquesta assignatura. Es valorarà l’escolta activa, el respecte, la participació, la cooperació, i la puntualitat. També es tindrà en compte el compromís ètic amb els principis deontològics de la professió.

 

Activitats d’avaluació continuada 

L'avaluació continuada consta de les següents proves i activitats, segons cada bloc de l’assignatura: 

 

Bloc 1. Programació escolar i currículum (3,5 cr., 40%)

  1. Elaboració d’un esquema de planificació vertical al llarg dels cursos i horitzontal durant un curs de distribució i de progressió dels aprenentatges (10%)

Condicions

  • Activitat grupal 

  • Activitat no recuperable 

  • Lliurament: quan s’hagin dut a terme dos terços de les sessions del bloc. 

  • Pes: 10% de la nota de l’assignatura

 

  1. Adaptació d'una unitat de llibre de text (30%)

Condicions

  • Activitat individual a l’aula (prova)

  • Activitat recuperable 

  • Realització: la darrera sessió de classe del bloc.  

  • Pes: 30% de la nota global. 

Bloc 2. Observació i interacció a l’aula (3 cr., 30%)

Coobservació o autoobservació amb evidències d’una sessió o fragments d’una classe impartida. 

Condicions

  • Activitat en parelles o individual. 

  • Activitat no recuperable

  • Lliurament: dues setmanes abans de tornar de la segona estada del pràcticum. 

  • Pes: 30% de la nota global. 

     

Bloc 3. Bases sociolingüístiques per a l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües en contextos de minorització lingüística (2 cr., 20%)

Elaboració d’una autobiografia lingüística (5%) i proposta didàctica segons el nou currículum en una aula d’ESO i en una aula d’acollida (15%). 

Condicions

  • Activitat individual

  • Activitat recuperable

  • Lliurament: quinze dies després de l’última sessió d’aquest bloc. 

  • 20% de la nota de l’assignatura



Bloc 4. Introducció a la recerca educativa en didàctica de la llengua i la literatura (1,5 cr., 10%).

Lectura de dos articles acadèmic/teòrics, lligats a aspectes que s’exploren a la SD, que es triaran d'una llista proposada i sobre els quals s’haurà de fer un comentari reflexiu guiat d'entre 800 i 1.500 paraules. 

Condicions

  • Activitat en parelles o bé individual, segons la composició del grup d’elaboració d’una SD en el pràcticum. 

Si el treball es duu a terme individualment es llegiran dos articles; si s’elabora en parelles se’n llegiran quatre; l’extensió es manté.  

  • Activitat no recuperable. 

  • Lliurament: quinze dies després de l’última sessió d’aquest bloc. 

  • Pes en l’avaluació: 10% de la nota de l’assignatura. 



Per poder fer mitjana s’ha de treure com a mínim un 4 de cada una de les activitats previstes per a ser avaluades (en el cas de les recuperables, un cop s’hagi fet la recuperació). Els treballs no presentats punturan 0. 

Els resultats dels exercicis lliurats i de les proves es publicaran al campus virtual amb un màxim de 20 dies hàbils següents al seu lliurament. L’estudiant tindrà 5 dies per demanar la revisió de les proves a partir de la data de la seva publicació.   

 

Activitats recuperables 

La recuperació de l’activitat que consisteix en una prova individual es realitzarà el dia 8 de maig: 

  • Prova escrita d’adaptació d’una unitat d’un llibre de text (bloc 1).

Les activitats suspeses recuperables que consisteixin en un treball escrit (bloc 3) s’hauran d’entregar 15 dies després d’haver-ne rebut l’avaluació. La nova activitat haurà d’anar acompanyada d’un document on es justifiquin els canvis efectuats. 

En tots els casos, la nota màxima de la recuperació serà de 5. 

Per presentar-se a la recuperació s’han d’haver presentat un conjunt d'activitats el pes de les quals sigui equivalent a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l’assignatura.

 

Avaluació única

Els estudiants que optin a avaluació única han de lliurar tots els treballs descrits en l’avaluació continuada o bé realitzar les proves individuals el 8 de maig. 

La recuperació dels estudiants d’avaluació única serà el 29 de maig (repetició de treballs o bé prova individual). 

Els estudiants que s’acullin a l’avaluació única no lliuraran ni rebran retorn valoratiu ni qualificador de les activitats d’avaluació continuada realitzades durant el procés de desenvolupament de l’assignatura. El lliurament serà únic i concentrat en un mateix dia.

 

Altres aspectes rellevants

Correcció lingüística

  • Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua catalana i de les llengües vehiculars d'ensenyament.

 

  • En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un altgrau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.

 

No avaluable

Es considerarà com a No Avaluable si no s'han entregat 2/3 parts de les activitats d'avaluació (en proporció al pes de l'activitat en la nota).

 

Plagi

  • D’acord amb la normativa UAB, el plagi o còpia d’algun treball, o l'ús de IA sense fer-ne esment es penalitzarà amb un 0 com a qualificació, de manera que es perd la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).

 

  • Si durant la realització d’un treball individual a classe, el professor o la professora considera que un/a estudiant intenta copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà l’activitat amb un 0, sense opció de recuperació.

 

Ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA)

  • Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en les tasques que permeti el docent de l’assignatura. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final del’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comportarà una penalització total (zero) en la nota de l'activitat.

 

Prova de síntesis

  • Aquesta assignatura no admet prova de síntesi en cas de segona matrícula.

Qualificació final de l’assignatura

Es tindrà en compte:

a) La mitjana ponderada sempre que s’hagi obtingut una nota igual o superior a 4 de totes les activitats (un cop fetes les recuperacions)

b) El compliment dels criteris d’assistència i la participació amb iniciativa en les dinàmiques de classe.

c) El lliurament de les tasques proposades en el termini indicat

d) L’absència de plagi d’acord amb les indicacions esmentades en els punts anteriors

 


Bibliografia

Bloc 1. Programació escolar i currículum

Camps, A. (Coord.). (2003). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Graó.

Camps, A. (1994). Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 2, 7-20.

Delgado, R. (2023). La planificació i l’organització dels aprenentatges tenint en compte l’enfocament del currículum. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 97, 34-38.

Durán, C., Manresa, M., & Rodríguez-Gonzalo, C. (2024). Seqüències didàctiques per ensenyar llengües: fonaments, disseny i implementació a l’aula. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Durán, C., López, I., Sánchez-Enciso, J., & Sediles, Y. (2009). La palabra compartida. Octaedro.

Durán, C., Jover, G., Linares, R., Manresa, M., & Muñoz, A. (2022). Del currículum a l’aula: planificació didàctica en llengua i literatura. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 94, 11-20.

Milian Gubern, M. (2000). Materials per a la formació dels ensenyants. A A. Camps & M. Ferrer (Coords.), Gramàtica a l’Aula (pp. 77-95). Graó.

Milian, M. (2012). El model de seqüència didàctica vint anys després. Un model vàlid per ensenyar a aprendre i aprendre a ensenyar. Articles de Didàctica de la Llengua i laLiteratura, 57, 8-21.

Pérez, A. (2008). La naturaleza de las competencias básicas y sus aplicaciones pedagógicas [Cuadernos de Educación 1]. Educantabria.http://213.0.8.18/portal/Educantabria/Congreso%20Competencias%20Basicas/index.html

Ribas, T. (2001). Què pot aportar l’avaluació formativa a l’ensenyament i l’aprenentatge de l’escriptura? Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, (25), 31-41.

Ribas, T. (2009). L’avaluació i l’ensenyament de llengües: dos àmbits que s’aproximen. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, (47), 10-25.

Ribas, T. (2020). L’avaluació en l’àrea lingüística, té sentit si no parteix de les competències? Articles, (85), 7-12.

Rodríguez-Gonzalo, C. (2011). Programar en lengua y literatura. Dins U. Ruiz Bikandi (Coord.), Didáctica de la lengua castellana y la literatura (pp. 35-59). Graó.

Ruiz, H. (2020). Aprender a aprender. Vergara.

Sánchez-Enciso, J. (2007). (Con)viure en la paraula. L’aula com a espai comunitari. Graó.

Sanmartí, N. (2019). Avaluar i aprendre: un únic procés. Octaedro.

Solé, I., Miras, M., & Castells, N. (2003). ¿Dónde está la innovación en las prácticas de evaluación innovadoras? Infancia y Aprendizaje, 26(2), 217-233.

Vilà i Santasusana, M., & Rodríguez-Gonzalo, C. (2020). Rúbriques i avaluació de gèneres discursius. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura,85, 45-53.

 

Bloc 2. Observació i interacció a l’aula

Coll, C., Onrubia, J., & Rochera, M. J. (2010). La actividad conjunta en el aula: Una aproximación a los enfoques de la interacción educativa. Infancia y Aprendizaje, 33(3), 329-346.

Edwards, D., & Mercer, N. (1988). El conocimiento compartido: La construcción de la comprensión en el aula. Paidós.

Esteve, O., Alsina, A. (Ed.) (2024). Hacia una formación transformadora de docentes. Estrategias eficaces para formadores. Narcea. 

Esteve, O., López, S., Urbán, J.F., Ferrer, A. i Verdía, E. (2019). Indagación y reflexión sobre la propia práctica docente: Herramientas para el desarrollo profesional. Edinumen, 

 Lasagabaster, D., & Sierra, J. M. (Eds.) (2004). La observación como instrumento para la mejora de la enseñanza-aprendizaje de lenguas. ICE Universitat Autònoma de Barcelona-Horsori

 Latorre, A. (2010). La investigación-acción. Conocer y cambiar la práctica educativa. Graó.

Mercer, N. (1997). La construcción guiada del conocimiento. Paidós.

Mercer, N. (2001). Palabras y mentes: Cómo usamos el lenguaje para pensar juntos. Paidós Ibérica.

 

Bloc 3. Bases sociolingüístiques per a l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües en contextos de minorització lingüística

Arnau, J., & Boix, E. (Comps.). (2009). El plurilingüisme a l'escola: bases per a un debat. ICE Universitat de Barcelona / Horsori.

Birello, M., & Comajoan-Colomé, L. (2024). Mètodes i enfocaments per ensenyar el català com a llengua addicional. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Comajoan-Colomé, Ll. (2016). L'adquisició de segones i terceres llengües a l'aula: Una mirada des de la recerca. CLIL Journal of Innovation and Research, 1(1), 12-25.

Comellas, P. (Ed.). (2024). El valor de la diversitat lingüística. Textos de Carme Junyent. Onada Edicions.

Departament d’Ensenyament (2018). Adequar el currículum. Generalitat de Catalunya. https://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/alumnat-origen-estranger/suport-linguistic-social/publicacions/quaderns/documents/quaderns-SLS-adequar-curriculum.pdf

 Departament d’Ensenyament (2018). Aprendre les llengües de les matèries. Generalitat de Catalunya. https://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/alumnat-origen-estranger/suport-linguistic-social/publicacions/quaderns/documents/quaderns-SLS-aprendre-llengua-materies.pdf

Guasch, O. (2004). Escribir en una segunda lengua: un doble reto. Textos de Didàctica de la Lengua y la Literatura, (37), 76-88.

Lemus, R; Reig, A. & Santacruz, L. (2023). La competència plurilingüe a l’aula. Un tractament dels sabers basat en nodes. Articles de didàctica de la llengua i la literatura, (97), 17-22. 

 Llompart Esbert, J., & Pratginestós, C. (2024). Reflexió metalingüística i plurilingüisme. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 101, 46-51. (disponible en catellà a: Textos de didáctica de lengua y de la literatura, 104, 46-51).

 Masats, Dolors y Noguerol, Artur (2023). Desarrollando el plurilingüismo para aprender el español L2. En Héctor Muñoz Cruz (coord). Usar, enseñar, aprender lenguas en la diversidad, globalización y movilidad: Perspectivas conceptuales y metodológicas (Vol. 1) (pp. 18-65). Universidad Autónoma Metropolitana (UAM-Iztapalapa).

Masats, Dolors, Llompart, Júlia, y Moore, Emilee (2024). Interacció i plurilingüisme a l’aula. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 101, 40-45. (disponible en castellà a: Textos Didáctica de la Lengua y la Literatura, 104, 40-45.

Masats, Dolors, Moore, Emilee, i Llompart, Júlia (2025). Conceptes clau per educar en i per al plurilingüisme. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. https://publicacions.uab.cat/llibres/conceptes-clau-educar-en-al-plurilinguisme

Noguerol, A. i altres (2005). Ensenyar i aprendre llengua i comunicació en una societat multilingüe i multicultural [Conclusions del Debat Curricular]. Xtec.net.http://xtec.net/e13_debatcurricular/docs/1.llenguatge.pdf

Pascual i Granell, V. (2023). Tractament Integrat de Llengües i Continguts (TILC) en un context de minorització lingüística. De la teoria a la pràctica. Octaedro.

Vila, I. (Coord.). (2007). Educación y lenguas. Una mirada desde la diversidad. Graó.

 

Bloc 4. Introducció a la recerca educativa en didàctica de la llengua i la literatura

Camps, A. (2001). Recerca en Didàctica de la Llengua. Tendències i reptes. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, (24), 21-36.

Camps, A. (Coord.). (2020). Recerca i formació en didàctica de la llengua. Graó.

Camps, A. y Fontich, X. (eds.) (2021). La actividad metalingüística como espacio de encuentro de la escritura y la gramática: Un itinerario de enseñanza e investigación en educación lingüística.Universidad Nacional de San Juan. https://ddd.uab.cat/record/311393

Fontich, X. & Vilà, M. (2015). L’ensenyament de la llengua a l’educació secundària. In D. Casals & F. Foguet (eds.), Raons de futur (pp. 157-182).Institut d'Estudis Catalans. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000219/00000006.pdf

 Fontich, X. (2011). El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural: les nocions de bastida i parla exploratòria. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 54, 68-75.

 

Documents oficials i revistes de l’àrea

Direcció general de l’Educació Bàsica i el Batxillerat: Currículum i Organització.https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/  (pàgina on es troben tots els documents oficials i el del desplegament del currículum LOMLOE)

Articles de didàctica de la llengua i la literatura. Editorial Graó

Textos de didàctica de la llengua i la literatura. Editorial Graó

Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature (UAB): https://revistes.uab.cat/jtl3/index (revista de recerca)

 


Programari

No hi ha programari específic per a aquesta assignatura.

 


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura