Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Didàctica de la Llengua i la Literatura

Codi: 45582 Crèdits: 15
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes OP 1

Professor/a de contacte

Nom:
Mireia Manresa Potrony
Correu electrònic:
mireia.manresa@uab.cat

Equip docent

Carme Duran Rivas
Rosalia Delgado Giron
Ana Maria Margallo Gonzalez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No se'n contemplen. 


Objectius

L'objectiu d'aquesta assignatura de didàctica específica és capacitar el futur professor de secundària perquè pugui ensenyar els continguts de les àrees de coneixement de la llengua i de la literatura i sàpiga integrar-hi els coneixements disciplinaris i els de la didàctica de la llengua i la literatura. 

L’assignatura Didàctica de la llengua i la literatura inclou els blocs de: Didàctica de l’escriptura i de la reflexió sobre la llengua (5 cr.), Didàctica de la literatura i de la lectura (5 cr.), Didàctica de la llengua oral (1,5 cr.), Anàlisi dels gèneres discursius des de la perspectiva docent (2 cr.), i Anàlisi de textos literaris des de la perspectiva docent (1,5 cr.). 

 

Resultats d'aprenentatge

  1. CA41 (Competència) Crear situacions d'aprenentatge de la llengua i la literatura utilitzant de manera justificada diverses d'estratègies i metodologies de la didàctica específica per tal de promoure l'aprenentatge competencial de tot l'alumnat.
  2. CA42 (Competència) Aplicar de manera integrada l'avaluació formativa i la formadora en la programació com a instrument per comprovar i regular els aprenentatges de l'alumnat en llengua i literatura.
  3. CA43 (Competència) Integrar en les propostes d'aula de llengua i literatura dinàmiques d'interacció dialògica i el paper mediador del docent per activar i regular els aprenentatges.
  4. KA28 (Coneixement) Seleccionar els aspectes bàsics del currículum i el coneixement professional i didàctic del contingut de llengua i literatura per programar situacions d'aprenentatge i estratègies d'avaluació amb una perspectiva inclusiva.
  5. KA29 (Coneixement) Identificar una visió humanística que integri coneixements científics, socials i artístics en la interpretació de la realitat per als plantejaments de les assignatures de llengua i literatura.
  6. KA30 (Coneixement) Recordar els continguts curriculars de les matèries de llengua i literatura, així com el cos de coneixements didàctics al voltant dels processos d'ensenyament i aprenentatge respectius.
  7. SA37 (Habilitat) Aplicar la incorporació de mesures inclusives en el procés d'ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura.
  8. SA38 (Habilitat) Dominar l'expressió oral i escrita tant en les pràctiques discursives acadèmiques com en les pràctiques d'ensenyament de la llengua i la literatura.
  9. SA39 (Habilitat) Utilitzar els coneixements de didàctica de les disciplines de llengua i literatura per adaptar, dissenyar, implementar o avaluar propostes d'ensenyament i aprenentatge des d'una visió alfabetitzadora i d'educació igualitària.

Continguts

L’idioma d’impartició de la docència d’aquesta assignatura és el català. 

L’assignatura Didàctica de la llengua i la literatura s’articula en cinc blocs: Didàctica de l’escriptura i de la reflexió sobre la llengua (5 cr.), Didàctica de la literatura i de la lectura (5 cr.), Didàctica de la llengua oral (1,5 cr.), Anàlisi dels gèneres discursius des de la perspectiva docent (2 cr.), i Anàlisi de textos literaris des de la perspectiva docent (1,5 cr.).

A continuació es detallen els continguts de cada bloc: 

Bloc 1. Didàctica de l’escriptura i de la reflexió sobre la llengua (5 cr.)

  • Models teòrics lingüístics que fonamenten les opcions curriculars de l’ensenyament de la llengua.

  • Concepcions sobre l'escriptura. Caracterització de la llengua escrita.

  • L'escriptura com a activitat social, situada i de construcció del saber. Gèneres discursius, sabers i processos implicats en el domini de l'escriptura.

  • Criteris generals per a la programació de l’ensenyament de la composició escrita. Activitats per aprendre a escriure.

  • L'escriptura a les àrees curriculars. La pràctica als centres. 

  • El paper de l'ortografia en la composició escrita.

  • L’avaluació de i en l'aprenentatge de la composició escrita. 

  • L’ensenyament i l’aprenentatge de la reflexió gramatical i l’ús de les llengües

  • Coneixements gramaticals i reflexió sobre els usos lingüísticodiscursius i el sistema lingüístic. 

  • El desenvolupament de la capacitat metalingüística. 

  • Models gramaticals i ensenyament de la llengua. 

  • Gramàtica i plurilingüisme

  • Els conceptes gramaticals dels alumnes. 

  • La transposició didàctica: els continguts de l’ensenyament de la gramàtica

  • Programació i metodologia de l’ensenyament de la gramàtica.

  • El treball a partir de seqüències didàctiques d’escriptura i de reflexió sobre la llengua. 

  • La progressió dels aprenentatges de l’escriptura i la reflexió sobre la llengua a l’ESO i de l’ESO al Batxillerat. 

 

Bloc 2. Didàctica de la literatura i de la lectura (5 cr.)

  • L’educació literària. Funcions, corpus i models didàctics. 

  • L’evolució de l’ensenyament literari. La funció atribuïda a l’ensenyament literari, la composició del corpus d’obres i les activitats escolars al llarg del temps.

  • El desenvolupament de la competència literària i la interpretació cultural. 

  • Lectures per als adolescents i creació d’hàbits de lectura. 

  • L’evolució de la competència literària dels aprenents.

  • Els eixos de l’educació literària. L’accés al text. L’aprenentatge del funcionament literari. La interpretació cultural. Les relacions entre textos i sistemes ficcionals.

  • Lectura compartida de textos i construcció de les representacions de cada lector. 

  • Lectura guiada i lectura autònoma. 

  • La pràctica de l'escriptura literària i la relació amb l'ensenyament. 

  • Oralització i dramatització de textos literaris.

  • L'evolució de la concepció de la lectura i de les pràctiques d'ensenyament. La biblioteca escolar i els plans de lectura. 

  • L’evolució de la concepció de la lectura i de les seves formes d’ensenyament.

  • El desenvolupament de la competència lectora. La lectura com a sistema interpretatiu. Els processos lectors i els coneixements implicats. 

  • La lectura a les àrees curriculars. 

  • L’ensenyament de la comprensió lectora. Les pràctiques escolars de lectura. La lectura de textos multimodals i d’hipertextos. 

  • La competència informacional: cerca, selecció, contrast i tractament de la informació procedent de diferents fonts i l’avaluació de la fiabilitat en funció dels objectius de lectura.

  • La progressió dels aprenentatges de la competència literària a l’ESO i de l’ESO al Batxillerat. 

Bloc 3. Didàctica dela llengua oral (1,5 cr.)

 

    • L’ensenyament de l’expressió oral

    • L'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua oral formal.

    • Els gèneres discursius orals formals (monològics i dialògics). 

    • Usos lingüístics en contextos acadèmics: domini oral i escrit de la llengua. La interrelació entre oralitat, lectura i escriptura. 

    • La interacció com a instrument d’aprenentatge. Parlar per aprendre.

    • Norma, correcció i adequació. Aspectes de retòrica, declamació i oratòria aplicats a la pràctica professional docent.

    • L’avaluació de la llengua oral. 

    Bloc 4. Anàlisi dels gèneres discursius des de la perspectiva docent (2 cr.)

    • La pragmàtica i l’anàlisi del discurs en l’anàlisi de les situacions comunicatives de l’aula. 

    • Característiques dels gèneres discursius. 

    • Observació i anàlisi de textos en funció dels seus contextos i dels paràmetres discursius de la producció. 

    • Selecció i focalització en aspectes lingüístics del text, segons els paràmetres contextuals que el situen culturalment, socialment i temporalment.

    • Anàlisi dels gèneres discursius per a la selecció dels continguts d’aprenentatge lingüístics, discursius i pragmàtics. 

    Bloc 5. Anàlisi de textos literaris des de la perspectiva docent (1,5 cr.)

    • Models de teoria literària que fonamenten les opcions curriculars de l’ensenyament de la literatura. 

    • El sistema literari. La constitució de cànons literaris en relació amb l’ensenyament. 

    • Claus per a l'anàlisi dels textos literaris des de la perspectiva docent per a la selecció dels continguts d’aprenentatge. 


    Activitats formatives i Metodologia

    Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
    Tipus: Dirigides      
    Assistència i participació a classe, realització i avaluació de les activitats proposades (activitats en grup o individuals, anàlisi de casos i presentació d'exemples, comentari de textos, anàlisi i discussió de propostes didàctiques). 93,75 3,75 CA41, CA42, CA43, KA28, KA29, KA30, SA37, SA38, SA39
    Tipus: Supervisades      
    Tutories col·lectives i individuals. Realització, revisió i avaluació dels treballs proposats 18,75 0,75 CA41, CA42, CA43, KA28, KA29, KA30, SA37, SA38, SA39
    Tipus: Autònomes      
    Estudi personal. Lectures i treball sobre les lectures. Activitats pràctiques i propostes didàctiques (individuals i en grup). 262,5 10,5 CA41, CA42, CA43, KA28, KA29, KA30, SA37, SA38, SA39

     

    Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

    Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


    Avaluació

    Activitats d'avaluació continuada

    Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
    Avaluació d'Anàlisi dels gèneres discursius des de la perspectiva docent (bloc 4, 2 cr.) 15% 0 0 KA28, KA29, KA30, SA37, SA38, SA39
    Avaluació de Didàctica de la literatura i de la lectura (bloc 2, 5 cr.) 30% 0 0 CA41, CA42, CA43, KA28, KA29, KA30, SA37, SA38, SA39
    Avaluació de Didàctica de la llengua oral (bloc 3,1,5 cr.) 10% 0 0 CA41, CA43, KA28, KA30, SA37, SA38, SA39
    Avaluació de Didàctica de l'escriptura i de la reflexió sobre la llengua (bloc 1, 5 cr.) 30% 0 0 CA41, CA42, CA43, KA28, KA29, KA30, SA37, SA38, SA39
    Fòrum de lectures literàries (transversal dels blocs 2 i 5) 15% 0 0 CA43, KA28, KA29, KA30, SA37, SA38

    Consideracions generals 

    El màster de secundària a la UAB es fa en la modalitat presencial, atès que les activitats que es fan a classe i l'actitud d'escolta i participació activa són indispensables per a l'aprenentatge.

    El detall de l’avaluació de cada temàtica es proporcionarà amb el programa a l’inici de curs.

    Al llarg de la part de l’assignatura que cada professor/a imparteix, es poden demanar tasques complementàries sense haver de ser considerades necessàriament tasques d’avaluació, però sí de lliurament obligatori.

    Les entregues de treballs es realitzaran en l'aula Moodle del mòdul. No s'acceptaran treballs lliurats en formats incorrectes, que no incloguin el nom dels autors (tant en el cos del treball com en el nom de l’arxiu) o que es lliurin fora de termini. L'alumnat és responsable d'assegurar que el format dels arxius és compatible amb l'entrega a l'aula moodle.

    Cal mostrar una actitud compatible amb la professió educativa per aprovar aquesta assignatura. Es valorarà l’escolta activa, el respecte, la participació, la cooperació, i la puntualitat. També es tindrà en compte el compromís ètic amb els principis deontològics de la professió.

     

    Activitats d’avaluació continuada 

    L'avaluació continuada consta de les següents proves i activitats, distribuïdes en els cinc blocs de l’assignatura:  

     

    Bloc 1. Didàctica de l’escriptura i de la reflexió sobre la llengua (5 cr.)

    Tasca final d’estructuració d’aprenentatges: vídeo de cinc minuts i infografia de reflexió sobre els aprenentatges en relació amb aspectes teòrics i experiències pròpies. 

    Condicions: 

    • Tasca individual.

    • Activitat no recuperable.

    • Lliurament durant les primeres setmanes de la segona estada al centre. 

    • 30% de la nota de l’assignatura. 

     

    Bloc 2. Didàctica de la literatura i de la lectura (5 cr.)

    1. Disseny d’una proposta de lectura guiada. 

    Condicions: 

    • Tasca en parelles 

    • Activitat recuperable (vegeu l’apartat recuperació atès que serà una activitat diferent de la inicial). 

    • Lliurament: a mitjan novembre

    • 15% de la nota de l’assignatura

     

    1. Disseny d’un guió d’una discussió literària. 

    Condicions: 

    • Tasca en parelles 

    • Activitat no recuperable 

    • Lliurament: els primers dies de la tornada de les vacances de Nadal

    • 5% de la nota de l’assignatura 

     

    1. Disseny d’activitats de comprensió lectora

     

    Condicions: 

    • Tasca individual

    • Activitat recuperable

    • Lliurament: es durà a terme a l’aula en la darrera sessió d’aquest bloc (mitjan febrer). 

    • 10% de la nota de l’assignatura

     

    1. Fòrum de lectures (vegeu Activitat d’avaluació transversal dels blocs 2 i 5)

     

    Bloc 3. Didàctica de la llengua oral (1,5 cr.)

    L’avaluació es basarà en l’elaboració individual d’un decàleg il·lustrat que reculli, de manera reflexiva, els aprenentatges adquirits al llarg de les sessions presencials. 

    Condicions: 

    • Tasca individual

    • Activitat recuperable

    • Lliurament: una setmana després de l’última sessió del bloc. 

    • 10% de la nota de l’assignatura

       

    <pdir="ltr">Bloc 4. Anàlisi dels gèneres discursius des de la perspectiva docent (2 cr.)

    Activitat d’anàlisi d’un gènere discursiu.  

    Condicions: 

    • Activitat grupal.

    • Activitat recuperable.

    • Lliurament: quinze dies després de l’última sessió de l’assignatura. L’activitat es realitzarà a les sessions de classe i es revisarà i acabarà fora de l’aula. 

    • 15% de la nota de l’assignatura. 

       

    Bloc 5. Anàlisi de textos literaris des de la perspectiva docent (1,5 cr.)

    Participació en un fòrum de lectures. Vegeu l’Activitat d’avaluació transversal dels blocs 2 i 5. 

    Activitat d’avaluació transversal dels blocs 2 i 5

    Fòrum de lectures literàries. 

    Condicions: 

    • Tasca individual. 

    • Activitat no recuperable. 

    • Participació durant tot el curs.

    • 15% de la nota de l’assignatura.

     

    Per poder fer mitjana s’ha de treure com a mínim un 4 de cadascuna de les activitats previstes per a ser avaluades (en el cas de les recuperables, un cop s’hagi fet la recuperació). Els treballs no presentats punturan 0. 

    Els resultats dels exercicis lliurats i de les proves es publicaran al campus virtual amb un màxim de 20 dies hàbils següents al seu lliurament. L’estudiant tindrà 5 dies per demanar la revisió de les proves a partir de la data de la seva publicació. 



    Activitats recuperables 

    L’activitat  recuperable següent que consisteix en una prova individual es realitzarà el dia 8 de maig: 

    • Prova escrita sobre l’anàlisi i creació d’activitats sobre un text literari (bloc 2), per als que hagin suspès el treball de lectura guiada.

    Les activitats suspeses recuperables que consisteixin en un treball escrit (blocs 3 i 4) s’hauran d’entregar 15 dies després d’haver-ne rebut l’avaluació. La nova activitat haurà d’anar acompanyada d’un document on es justifiquin els canvis efectuats. 

    En tots els casos, la nota màxima de la recuperació serà de 5. 

    Per presentar-se a la recuperació s’han d’haver presentat un conjunt d'activitats el pes de les quals sigui equivalent a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l’assignatura. 

     

    Avaluació única

    Els estudiants que optin a avaluació única han de lliurar tots els treballs descrits en l’avaluació continuada el 8 de maig. 

    La recuperació dels estudiants d’avaluació única serà el 29 de maig (repetició de treballs o bé prova individual). 

    Els estudiants que s’acullin a l’avaluació única no lliuraran ni rebran retorn valoratiu ni qualificador de les activitats d’avaluació continuada realitzades durant el procés de desenvolupament de l’assignatura. El lliurament serà únic i concentrat en un mateix dia.

     

    Altres aspectes rellevants

    Correcció lingüística

    • Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua catalana i de les llengües vehiculars d’ensenyament. 

    • En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.

     

    No avaluable

    Es considerarà com a No Avaluable si no s'han entregat 2/3 parts de les activitats d'avaluació (en proporció al pes de l'activitat en la nota).

     

    Plagi

    • D’acord amb la normativa UAB,el plagi o còpia d’algun treball, o l'ús de IA sense fer-ne esment es penalitzarà amb un 0 com a qualificació, de manera que es perd la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).

     

    • Si durant la realització d’un treball individual a classe, el professor o la professora considera que un/a estudiant intenta copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà l’activitat amb un 0, sense opció de recuperació.

     

    Ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA)

    • Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en les tasques que permeti el docent de l’assignatura. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comportarà una penalització total (zero) en la nota de l'activitat.

     

    Prova de síntesi

    • Aquesta assignatura no admet prova de síntesi en cas de segona matrícula.

    Qualificació final de l’assignatura

    Es tindrà en compte:

    a) La mitjana ponderada sempre que s’hagi obtingut una nota igual o superior a 4 de totes les activitats (un cop fetes les recuperacions)

    b) El compliment dels criteris d’assistència i la participació amb iniciativa en les dinàmiques de classe.

    c) El lliurament de les tasques proposades en el termini indicat

    d) L’absència de plagi d’acord amb les indicacions esmentades en els punts anteriors. 

     


    Bibliografia

    General

    Bronckart, J. P., & Plazaola, I. (2000). La transposició didàctica. Història i perspectives d’una problemàtica fundacional. A A. Camps & M. Ferrer (Coords.), Gramàtica a l’Aula (pp. 39-63). Graó.

    Durán, C., Manresa, M., & Rodríguez-Gonzalo, C. (2024). Seqüències didàctiques per ensenyar llengües: fonaments, disseny i implementació a l’aula. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

     

     

    Didàctica de l’escriptura i de la reflexió sobre la llengua i gèneres discursius

    Alvarado, M. (s.d.). Escritura e invención en la escuela. A M. Alvarado, Escritura e invención en la escuela (pp. 153-162). Fondo de Cultura Económica.

    Camps, A. (1994). Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, (2), 7-20.

    Camps, A. (1998). L’ensenyament de la gramàtica. A A. Camps & T. Colomer (Coords.), L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua i la literatura en l’educació secundària (pp. 105-126). ICE / Horsori.

    Camps, A. (2000). Aprendre gramàtica. A A. Camps & M. Ferrer (Coords.), Gramàtica a l’aula (pp. 101-118). Graó.

    Camps, A. (Comp.). (2003). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Graó.

    Camps, A. (Coord.). (2005). Bases per a l'ensenyament de la gramàtica. Graó.

    Camps, A., & Fontich, X. (2021). La actividad metalingüística como espacio de encuentro de la escritura y la gramática: un itinerario de enseñanza e investigación en educación lingüística. UNSJ.

    Camps, A., & Zayas, F. (Coords.). Seqüències didàctiques per aprendre gramàtica. Graó.

    Dolz, J., & Schneuwly, B. (2009). Gèneres orals i escrits a l'escola. Graó. 

    Durán, C. (2010). Les competències i l’ensenyament de la gramàtica. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, (51), 36-50.

    Durán, C. (2010). Parlem de l’adverbi. Els conceptes gramaticals dels alumnes de l’ESO. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, (52), 91-111.

    Durán, C. (2012). Llegir per escriure i escriure per llegir: una webquest sobre el Lazarillo de Tormes. Articles, (56), 19-26.

    Durán, C., Jover, L., Linares, R., Manresa, M., & Muñoz, A. (2022). Planificació didàctica en llengua i literatura: del currículum a l’aula. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, (94), 11-20.

    Fontich, X., Troncoso, M., & Pérez Badenes, J. (2022). Actividad metalingüística en clase de lengua: consideraciones sobre el lugar de la interacción en el aprendizaje de la gramática. Tavira. Revista Electrónica De Formación De Profesorado En Comunicación Lingüística Y Literaria, (27), 1105. https://doi.org/10.25267/Tavira.2022.i27.1105

    Guasch, O. (2004). Hablar para escribir. A: Diversos autors. La composición escrita (de 3 a 16 años) (pp. 39-44). Graó.

    Milian Gubern, M. (2005). Parlar per fer gramàtica. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, (37), 11-30.

    Milian, M. (1993). Las actividades de escritura en las áreas curriculares no lingüísticas. Aula, (14), 34-39.

    Milian, M. (2009). Parlemd’ortografia: què és, com s’aprèn i com s’ensenya. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, (48).

    Milian, M. (2010). L’ensenyament de la composició escrita. A A. Camps (Coord.), Didàctica de la Llengua i la Literatura (Vol. II, pp. 11). Graó.

    Zayas, F. (2004). Cap a una gramàtica pedagògica. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, (33), 9-26.

    Zayas, F. (2012). Los géneros discursivos y la enseñanza de la composición escrita. Revista Iberoamericana de Educación, (59), 66-85.

     

     

    Didàctica de la literatura i de la lectura 

    Carney, T. (1992). Enseñanza de la comprensión lectora (Caps. IV-VI, pp. 54-86). Morata.

    Chambers, A. (2007). Dime. Los niños, la lectura y la conversación. Fondo de Cultura Económica.

    Chartier, A. M. (2004). Enseñar a leer y escribir. Una aproximación histórica. Fondo de Cultura Económica.

    Colomer, T. (1997). Itineraris literaris: la poesia com a expressió de sentiments. A A. Camps & T. Colomer (Coords.), L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua i la literatura en l’educació secundària (pp. 177-188). Horsori.

    Colomer, T. (2002). Siete llaves para valorar las historias infantiles. Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

    Colomer, T. (2006). Andar entre libros. La lectura literaria en la escuela (2a ed.). Fondo de Cultura Económica.

    Colomer, T. (2008). Lectures adolescents. Graó.

    Colomer, T. (2010). Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Síntesis.

    Colomer, T. (2011). L’ensenyament dela literatura. A A. Camps (Coord.), Didàctica de la llengua catalana i la literatura (pp. 95-115). Graó.

    Fundación Germán Sánchez Ruipérez-IDEA. (2005). Las bibliotecas escolares en España. Análisis y recomendaciones. Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

    Lerner, D. (2001). Leer y escribir en la escuela: lo real, lo posible y lo necesario. Fondo de Cultura Económica.

    Manresa, M. (2009). Els hàbits lectors dels adolescents. Efectes de les actuacions escolars en les pràctiques de lectura [Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis en Xarxa. http://www.tesisenxarxa.net

    Manresa, M. (2011). Retrat del lector literari feble: del desert a l'oasi de lectura. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, (53), 12-24.

    Manresa, M., & Durán, C. (2011). Seqüències didàctiques de Llengua i Literatura. A A. Camps (Coord.), Llengua catalana i literatura. Investigació, innovació i bones pràctiques (pp. 167-206). Graó.

    Manresa, M., Durán, C., & Ramada, L. (2012). Les TIC en les seqüències de llengua i literatura. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, (57), 36-48.

    Manresa, M., & Margallo, A. M. (2010). Interpretar textos literaris: del currículum a l’aula. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, (51), 51-65.

    Margallo, A. M. (2011). La educación literaria como eje de la programación. A U. Ruíz Bikandi (Coord.), Didáctica de la lengua castellana y la literatura (pp. 167-186). Graó.

    Margallo, A. M. (2012). Claves para formar lectores adolescentes con talento. Leer.es. http://docentes.leer.es/2012/03/13/claves-paraformar-lectores-adolescentes-con-talento-ana-maria-margallo/

    Margallo, A. M. (2012). El reto de elaborar un corpus para la formación literaria de adolescentes reticentes a la lectura. ANUARIO AILIJ, (10).

    Margallo, A. M. (2012). La educación literaria en los proyectos de trabajo. Revista Iberoamericana de Educación, (59), 139-156. http://www.rieoei.org/rie59a06.pdf

    Margallo, A. M., & Munita, F. (2022). Acompañar al lector. Graó.

    Mata, J., & Vilarrubia, A. (2011). La literatura en las aulas. Apuntes sobre la educación literaria en la enseñanza secundaria. Textos, (58), 49-59.

    Meek, M. (2004). En torno a la cultura escrita. Fondo de Cultura Económica.

    Millán, J. A. (Coord.). (2008). La lectura en España. Informe 2008. Federación de Gremios de Editores de España.

    Moreno, V. (2004). Lectores competentes. Anaya.

    Munita, F. (2017). La didáctica de la literatura: hacia la consolidación del campo. Educação e Pesquisa, 43(2), 379-392.

    Munita, F. (2021). Yo mediador(a). Octaedro.

    Núñez Delgado, P. (2015). La comprensión lectora: aspectos teóricos y didácticos. A J. Mata, P. Núñez, & J. Rienda (Coords. & Eds.), [Llibre sense títol] (pp. 97-130). Pirámide.

    Petit, M. (1999). Nuevos acercamientos a los jóvenes y la lectura. Fondo de Cultura Económica.

    Reyes, L. (2011). Fer lectors en un context advers. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, (53), 57-67.

    Rouxel, A. (1996). Enseigner la lecture littéraire. Presses Universitaires de Rennes.

    Solé, I. (1992). Estrategias de lectura. Graó/ICE Universitat de Barcelona.

    Solé, I. (2004). Proyectos y programas e innovación en la enseñanza y el aprendizaje de la lectura y la escritura. A A. Badia, T. Mauri, & C. Monereo (Coords.), La pràctica psicopedagògica en la educación formal (pp. 253-273). UOC.

    Solé, I. (2005). PISA, la lectura y sus lecturas. Aula de Innovación Educativa, (139).

    Solé, I. (2009). Motivación y lectura. Aula de Innovación Educativa, (179), 52-55.

    Solé, I., i altres. (2005). Lectura, escritura y adquisición de conocimientos en Educación Secundaria y Educación Universitaria. Infancia y Aprendizaje, 28(3), 217-233.

    Solé, I. (Coord.) (2019). Leer, comprender y aprender. Propuestas para favorecer el aprendizaje a partir de textos. Horsori. 

    Zayas, F. (2012). 10 idees clau: la competència lectora segons PISA: Reflexions i orientacions didàctiques. Graó.

     

     

    Didàctica de la llengua oral

    Birello, M., & Comajoan, L. (2024). L’ensenyament del català com a llengua addicional. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    Casas, M., Castellà, J. M., & Vilà, M. (2016/2018). Els secrets de parlar en públic. Eumo Editorial.

    Casas, M., Castellà, J. M., & Vilà, M. (2020). L’oratòria a l’abast de tothom. Eumo Editorial.

    Dolz, J., & Schneuwly, B. (2006). Per a un ensenyament de l’oral: Iniciació als gèneres formals a l’escola. IUFV - Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    Vilà Santasusana,M.  & Castellà, J. M.,(2014). Ensenyar la competència oral a classe: 10 idees clau. Aprendre a parlar en públic. Graó.

    Vilà, M., & Castellà, J. M. (2016). L’avaluació de la llengua oral: Reptes i alternatives. A M. Vilà & J. M. Castellà (Coords.), Pensar abans de parlar: l’oralitat reflexiva. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 70.

    Vilà, M., & Castellà, J. M. (2024). 30 anys d’oralitat a les aules: On érem, on som, cap a on anem. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 100.

    Vilà Santasusana, M., & Castellà Lidon, J. M. (2020). La llengua oral, objecte d’aprenentatge [Document tècnic]. Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya. Recuperat de https://hdl.handle.net/20.500.12694/2881

    Vilà Santasusana, M. (Coord.), Castellà, J. M., Cros , A., Grau l, M., Ballesteros , C., & Palou à, J. (2005). Didàctica de la llengua oral formal: Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques.  Graó.

     

    Documents oficials i revistes de l’àrea

    Direcció general de l’Educació Bàsica i el Batxillerat: Currículum i Organització. https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/  (pàgina on es troben tots els documents oficials i el del desplegament del currículum LOMLOE)

    Articles de didàctica de la llengua i la literatura. Editorial Graó

    Textos de didàctica de la llengua i la literatura. Editorial Graó

     

    Programari

    No hi ha programari específic per a aquesta assignatura.

     


    Grups i idiomes de l'assignatura

    La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura