Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes | OP | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Aquells que estableix el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Es recomana competència comunicativa avançada en anglès, equivalent al nivell C2 del MECR.
Aquesta assignatura aspira que futurs i futures docents d'anglès es familiaritzin amb les estratègies didàctiques bàsiques d'ensenyament de l'anglès com a llengua estrangera a adolescents i adults en contextos institucionals, i adquireixin coneixements i habilitats bàsiques d'auto-formació que els ajudin a continuar millorant com a docents d'anglès al llarg de tota la vida professional. Aquesta aspiració es concreta en els objectius següents:
Amb independència de les certificacions lingüístiques presentades a l'oficina de preinscripció, els i les estudiants que vulguin matricular aquesta assignatura són candidats i candidates a docents d'anglès, per la qual cosa són responsables d'accedir al curs en condicions de ser bons models lingüístics. Per tant, l'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se en llengua anglesa oralment i per escrit amb adequació, fluïdesa icorrecció gramatical, lèxica i fonètica tant en situacions ordinàries com en tota la varietat de situacions professionals: debats, informes, presentacions orals, gestió de la comunicació a l'aula, explicacions a professionals i a alumnes, etc. També ha de ser capaç de llegir en llengua anglesa amb un alt grau de comprensió textos informatius i textos professionals de divulgació i recerca.
El MUFPS de l’UAB s’alinea amb els plantejaments europeus de promoció activa de les competències plurilingües. Així, s'espera de l'alumnat una actitud receptiva, apreciativa i, en definitiva, oberta cap a l'ús d'altres llengües que no siguin la de la pròpia especialitat, tant si l'alumnat les parla com si no.
BLOC 1.Iniciació a la investigació en Didàctica de l'Anglès
1.1. El/la docent com a investigador/a a l'aula. La reflexió individual i compartida en i sobre l'acció docent com a model d'autoformació i d'innovació. La interrelació dialèctica entre teoria i pràctica educativa. Formació docent i desenvolupament professional basat en evidències. Ètica de la recerca.
1.2. El/la docent i l'alumnat com a focus d'observació. L'observació no jutjadora. Tècniques d'observació focalitzada i no focalitzada. El feedback sobre l'observació. L'observació per parelles i l'autoobservació. Mètodes a l'abast del docent per assegurar la fiabilitat i la validesa de les observacions. Transcripció i anàlisi de seqüències conversacionals a l'aula de llengua anglesa.
1.3. La investigació-acció. Fases de la investigació-acció. Plantejament d'una investigació d'àmbit delimitat, en el marc del pràcticum, relacionada amb la pròpia intervenció a l'aula. Mètodes de recollida, tractament i explotació de dades de classe. La col·laboració en la investigació-acció.
1.4 El rol de lalumnat en la investigació en Didàctica de l'Anglès. L'alumnat investigador.
BLOC 2. Habilitats acadèmiques i docents orals i escrites
2.1. Lectura crítica de textos de recerca i divulgació del camp de la Didàctica de l'Anglès. Anàlisi i producció d'explicacions i presentacions orals eficaces en anglès a nivell acadèmic i professional. Ús de llenguatge inclusiu. Alternatives a expressions comunes que poden resultar discriminatòries per raó de gènere, grup cultural, etc.
2.2. La comunicació dels resultats de la investigació a l'aula. L'informe de recerca a l'àmbit de la Didàctica de l'Anglès com a indagació sobre la pràctica docent. La producció de textos acadèmics de recerca i divulgació: estructura i estil. Cohesió i coherència. La norma APA. El plagi. L'ús ètic d'eines d'intel·ligència artificial.
BLOC 3. Iniciació a la professió docent
3.1. Accés a la professió docent. Experiències de professorat novell.
3.2. La formació continuada: oportunitats que ofereixen les administracions, universitats i organitzacions professionals. Programes d'innovació en làmbit de la Didàctica de l'Anglès.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presencial dirigida (magistral expositiva, pràctiques d'aula, exemplificació i estudi de casos) | 62,5 | 2,5 | CA36, CA37, CA38, CA39, CA40, KA26, KA27, SA34, SA35, SA36 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories especialitzades o presencials: col·lectives o individuals | 12,5 | 0,5 | CA36, CA37, CA38, CA39, CA40, KA26, KA27, SA34, SA35, SA36 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitats no presencials i autònomes | 175 | 7 | CA36, CA37, CA38, CA39, CA40, KA26, KA27, SA34, SA35, SA36 |
La metodologia de les sessions presencials combinarà les activitats magistrals i expositives amb pràctiques d'aula, treball en parelles i grups, exposicions, debats, elaboració de projectes, etc. Es requerirà una participació activa de part de l'alumnat i l'ús sostingut de l'anglès com a llengua vehicular habitual, i la llengua en la qual es realitzen les activitats d'avaluació.
En aquesta assignatura es plantegen activitats per desenvolupar la CDD de l'alumnat.
Aquesta assignatura inclou sortides a diferents centres educatius.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació activa i col·laborativa en les tasques d'aprenentatge i avaluació (nota individual durant tot el curs) | 10% | 0 | 0 | CA36, CA37, CA38, CA39, CA40, KA26, KA27, SA34, SA35, SA36 |
Presentació acadèmica oral (parelles o grups, 06 febrer 2026) | 20% | 0 | 0 | CA39, KA27, SA34, SA35 |
Reflexions escrites sobre observacions en centres educatius (individuals, 09 novembre 2025) | 15% | 0 | 0 | CA39, CA40, SA34, SA35, SA36 |
Simulació d'aula (individual, 11/18 febrer 2026) | 30% | 0 | 0 | CA36, CA37, CA38, KA26, KA27, SA35 |
Treball acadèmic escrit (individual, 20 febrer 2026) | 25% | 0 | 0 | CA39, KA27, SA34, SA35 |
Per aprovar l'assignatura cal:
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com ara la cerca bibliogràfica o d'informació i la correcció de textos escrits. L'alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines utilitzades i incloure una reflexió crítica sobre com han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. El resultat final de les tasques ha de reflectir una contribució significativa de lalumnat en l'anàlisi i la reflexió personal. La no transparència de l'ús de la IA en les activitats avaluables o la no genuïnitat dels resultats es considerarà manca d'honestedat acadèmica i pot implicar una penalització total (nota de 0) a la nota de l'activitat.
Dates i activitats d'avaluació:
Es facilitarà un programa complet de l'assignatura el primer dia de classe i via el Campus Virtual. El professorat responsable de cada tasca explica a classe les instruccions i els criteris d'avaluació específics.
Els lliuraments de treballs es faran a l'aula virtual de l'assignatura. No s'acceptaran treballs lliurats amb formats incorrectes, que no incloguin el nom dels/de les autors/res o que es lliurin fora de termini. L'alumnat és responsable d'assegurar que el format dels fitxers és compatible amb el lliurament a l'aula virtual.
Una vegada comunicades oficialment a lalumnat, les dates programades només es podran modificar per raó de força major. Si fos el cas, el canvi de data s'anunciarà almenys a través de l'entorn virtual de l'assignatura.
El professorat qualificarà les activitats avaluació en un màxim de 20 dies lectius.
Càlcul de la qualificació final del mòdul:
Per regla general, la qualificació final de l'assignatura és la mitjana ponderada obtinguda a partir de totes les tasques d'avaluació.
S'obtindrà nota de no avaluable en el cas que: 1) no es presenti el 66% de les activitats d'avaluació la nota i per tant no es té dret a la recuperació; 2) no s'assisteix al 80% de les classes i no s'aconsegueixl'aprovat en recuperació. A la resta dels casos s'assignarà una nota numèrica.
Excepcions:
Les qualificacions obtingudes en tasques d'avaluació en grup faran mitjana amb les obtingudes en tasques individuals només si les tasques individuals estan aprovades.
La còpia o el plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que pot representar suspendre l'assignatura. Es considerarà que un treball, activitat o examen està 'copiat' quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està 'plagiat' quan es presenta com a propi una part d'un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital.
Avaluació continuada:
És necessari assistir a un mínim del 80% de les hores assignades a l'assignatura. En cas d'assistència per sota d'aquest % es podrà optar a la recuperació (vegeu l'apartat corresponent).
Avaluació única:
Tot i que per les característiques de l'assignatura aquesta opció no és aconsellable, aquesta assignatura contempla l'avaluació única. Per acollir-s'hi cal sol·licitar-ho en el termini i seguint els procediments marcats per Gestió Acadèmica.
És necessari assistir a un mínim del 80% de les hores assignades a l'assignatura. En cas d'assistència per sota d'aquest % es podrà optar a la recuperació (vegeu l'apartat corresponent).
Les activitats d'avaluació són les mateixes i amb el mateix pes que l'avaluació continuada, amb l'excepció dels treballs grupals, que es presentaran individualment en cas de no poder formar grup. Es podrà fer, a més, una entrevista amb el/la estudiant per comprovar que els treballs lliurats siguin propis.
La data de l'avaluació única és el 15 de maig del 2026. Aquest dia es presentaran tots els treballs i proves.
Avaluació de síntesi:
Aquesta assignatura no contempla l'avaluació de síntesi.
Revisió:
La comunicació a l'alumnat per part del docent responsable de les qualificacions de les diferents tasques formals d'avaluació anirà sempre acompanyada de la fixació de la data, hora i lloc de revisió.
Reclamacions:
Les demandes de clarificació o reclamacions sobre les qualificacions rebudes es formularan per escrit en el termini d'una setmana després de la revisió.
Recuperació:
S'espera de l'alumnat un treball continuat que cal concretar en la superació de cadascuna de les tasques d'avaluació. L'alumnat que hagi lliurat 2/3 parts de les tasques amb una nota mitjana mínima de 3,5, podrà recuperar les activitats suspeses el 29 de maig del 2026.
La qualificació de cadascuna d'aquestes activitats no superarà el 5 sobre 10.
En cas d'assistència per sota del 80%, s'exigirà un treball individual addicional que caldrà lliurar per escrit i oralment en el període de recuperació (a més de les altres tasques recuperables). La nota màxima global de lassignatura en aquest cas serà un 5 sobre 10.
Alber, S. M. (2010). A toolkit for action research. Rowman & Littlefield Publishers.
Alexakos, K. (2015). Being a teacher I researcher: A primer on doing authentic inquiry research on teaching and learning. Sense Publishers.
Allwright, D., & Bailey, K. M. (1991). Focus on the language classroom: An introduction to classroom research for language teachers. Cambridge University Press.
Anderson, G. L. (1994). Studying your own school. An educator's guide to qualitative practitioner research. Corwin Press.
Borràs, E. (2017). Com s’escriu un text de recerca? In E. Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 469-482). Research-publishing.net.
Borràs, E. (2017). How to write a research paper. In E. Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 483-496). Research-publishing.net.
Calsamiglia, H., & Tusón, A. (2014). El saber sobre la lengua y el saber hacer cosas con las palabras. In C. Lomas (Ed.), La educación lingüística, entre el deseo y la realidad. Competencias comunicativas y enseñanza del lenguaje (pp.21-36). Octaedro.
Cambra, M., & Nussbaum, L. (1997). Gestion des langues en classe de LE. Le poids des représentations des enseignants. Etudes de Linguistique Appliquée, 108, 423-432.
Canals, L. (2017). Instruments per a la recollida de dades. In E. Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 377-389). Research-publishing.net.
Canals, L. (2017). Instruments for gathering data. In E. Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 390-401). Research-publishing.net.
Cots, J.M., & Nussbaum, L. (Eds.). (2002). Pensar lo dicho. La reflexión sobre la lengua y la comunicación en el aprendizaje de lenguas. Milenium.
Chevalier, J. M., & Buckles, D. (2013). Participatory action research: Theory and methods for engaged inquiry. Routledge.
Dana Fichtman, N. (2013). Digging deeper into action research: a teacher inquirer's field guide. Corwin.
Dooly, M., & Moore, E. (2017). Introduction: qualitative approaches to research on plurilingual education. In E. Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 1-10). Research-publishing.net.
Dooly, M., Moore, E., & Vallejo, C. (2017). Research ethics. In E. Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 351-362). Research-publishing.net.
Dooly, M., Moore, E., & Vallejo, C. (2017). Ética de la investigación. In E.Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 363-375). Research-publishing.net
Giné, M. C. (2003). Une approche ethnographique de la classe de langue. Didier.
Greenwood, D. J., & Morten, L. (1998). Introduction to action research: social research for social change. Sage Publications.
Hart, C. (2005). Doing your masters dissertation: realizing your potential as a social scientist. SAGE.
Hendricks, C. (2013). Improving schools through action research: A reflective practice approach. Pearson.
Klein, S. R. (2012). Action research methods: Plain and simple. Palgrave Macmillan.
Masats, D. (2017). Conversation analysis at the service of research in the field of second language acquisition (CA-for-SLA). In E. Moore & M. Dooly (Eds), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 321-347). Research-publishing.net.
Masats, D., & Nussbaum, L. (Eds.) (2022), Plurilingual classroom practices and participation: Analysing interaction in local and translocal settings. Routledge.
Moore, E. (2020). Competence, communicative and linguistic. In J. Slanlaw (Ed.), The International Encyclopedia of Linguistic Anthropology. Wiley.
Moore, E., & Dooly, M. (Eds.) (2017). Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a larecerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe. Research-publishing.net.
Moore, E., & Llompart, J. (2017). Collecting, transcribing, analyzing and presenting plurilingual interactional data. In E. Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 403-417). Research-publishing.net.
Moore, E., & Llompart, J. (2017). Recoger, transcribir, analizar y presentar datos interaccionales plurilingües. In E. Moore & M. Dooly (Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (p. 418-433). Research-publishing.net.
Nussbaum, L. (2016). Estudio de la interacción en el aula de lengua extranjera. In D. Masats & L. Nussbaum (Eds.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp.113-142). Síntesis.
Nussbaum, L. (2017). Investigar con docentes. In E. Moore & M. Dooly(Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 23-45). Research-publishing.net.
Nussbaum, L. (2017). Doing research with teachers. In E. Moore & M. Dooly(Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 46-67). Research-publishing.net.
Pascual, X. (2017). Investigar las propias prácticas docentes a través de la investigación-acción. In E. Moore & M. Dooly(Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 69-87). Research-publishing.net.
Pascual, X. (2017). In E. Moore & M. Dooly(Eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 88-105). Research-publishing.net.
Pratginestós, C. (2022). Interactional competence in transnational plurilingual peer interactions. In D. Masats & L.Nussbaum (Eds.), Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 188-199). Routledge.
Shagoury, R., & Power Miller, B. (2012). Living the questions: A guide for teacher-researchers. Stenhouse Publishers.
Walsh, S. (2011). Exploring classroom discourse: language in action. Routledge.
No es requereix cap programari específic.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura