Avanços en els Aspectes Cognitius de la Comunicació i del Llenguatge
Codi: 45531 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Trastorns de la Comunicació i del Llenguatge | OP | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Melina Aparici Aznar
- Correu electrònic:
- melina.aparici@uab.cat
Equip docent
- Mario Figueroa González
- Alondra Camus Torres
- Daniela Viviana Mieres Maldonado
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits per cursar aquesta assignatura.
Objectius
L’objectiu d’aquesta assignatura és aprofundir en les influències mútues entre aspectes cognitius i aspectes lingüístics i comunicatius.
D’una banda, es presentaran els aspectes bàsics del funcionament cognitiu i del desenvolupament d’aquest, així com de la seva avaluació.
D’una altra, es treballarà sobre una sèrie de temes que la recerca recent ha trobat rellevants en l’explicació del desenvolupament i funcionament lingüístic i comunicatiu, tant típic com alterat, i que, per tant, resulten d’especial interès en l’avaluació, estimulació i intervenció de les habilitats lingüístiques i comunicatives: la relació entre memòria i llenguatge, entre funcions executives i llenguatge, i entre el desenvolupament sòciocognitiu i les habilitats comunicatives, i les relacions de l’entorn socioeconòmic i sociolingüístic amb aspectes cognitius i de desenvolupament lingüístic.
Resultats d'aprenentatge
- CA07 (Competència) Comunicar clarament conclusions i coneixements avançats sobre els aspectes cognitius de la comunicació i el llenguatge a públics especialitzats i no especialitzats.
- CA08 (Competència) Prendre decisions i resoldre problemes de manera autònoma sobre els aspectes cognitius de la comunicació i el llenguatge.
- KA08 (Coneixement) Aprofundir en el coneixement dels processos implicats en l'adquisició del llenguatge.
- KA09 (Coneixement) Aprofundir en el coneixement dels aspectes cognitius de la comunicació i del llenguatge.
- SA11 (Habilitat) Fer servir les evidències sobre els aspectes cognitius de la comunicació obtingudes per altres professionals de disciplines científiques.
- SA12 (Habilitat) Intervenir sobre els facilitadors dels aspectes cognitius de la comunicació.
- SA13 (Habilitat) Utilitzar les fonts documentals per obtenir informació pertinent sobre els aspectes cognitius de la comunicació.
Continguts
1. Processos cognitius: Models i avaluació
2. Desenvolupament cognitiu
3. Desenvolupament lingüístic i cognitiu en contextos diversos
4. Memòria i llenguatge
5. Funcions executives i llenguatge
6. Desenvolupament sòciocognitiu
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals, amb activitats sobre casos, materials o artícles | 31,5 | 1,26 | CA07, KA08, KA09, SA12, SA13 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Preparació del treball en grup | 14,5 | 0,58 | CA07, CA08, SA11, SA13 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de textos i estudi | 76 | 3,04 | KA08, KA09, SA11, SA13 |
| Preparació de treballs | 25 | 1 | CA07, CA08, SA11, SA13 |
L’assignatura es realitzarà bàsicament combinant classes magistrals i la realització a classe d’activitats participatives on es treballarà amb solució de problemes, estudi de casos, i discussions d’articles o altres materials.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| EV1 - Examen | 50% | 2 | 0,08 | KA08, KA09 |
| EV2- Avaluació de la participació a classe | 25% | 0 | 0 | CA07, KA08, KA09, SA12 |
| EV3- Presentació de treball en grup | 25% | 1 | 0,04 | CA07, CA08, SA11, SA13 |
L'avaluació es realitza a partir de tres evidències:
- Una prova d'avaluació individual i escrita (EV1), que tindrà un pes del 50% de la qualificació final.
- La participació en les sessions de classe (en les discussions i activitats que es plantejaran a classe) (EV2), que tindrà un pes del 25%.
- Una presentació oral en petit grup d’un treball sobre algun dels temes que es proposaran (EV3), que tindrà un pes del 25%.
Retroalimentació: Per a l'EV1 s'oferirà, si se sol·licita, oralment i individualment en tutoria, una vegada publicades les qualificacions. Per a l'EV2, la retroalimentació serà oral i grupal, i es realitzarà a l'aula o mitjançant eina digital (segons el cas), a la mateixa sessió o a la sessió següent (segons el tipus d'activitat realitzada). Per a l'EV3 s'oferirà, si se sol·licita, de forma oral i en grup petit, en tutoria, una vegada publicades les qualificacions.
Es considerarà que un estudiant és avaluable si ha lliurat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior al 40% de la qualificació de l'assignatura (4 punts).
L'assignatura es considerarà superada si l'estudiant ha dut a terme les tres evidències, i ha obtingut una qualificació igual o superior a 5 com a resultat de la suma ponderada de les evidències; en cas contrari, la nota màxima en l'assignatura serà 4.5.
Podran optar a la recuperació aquells estudiants que superin la qualificació de 3,5 però no arribin a obtenir un 5, i que hagin fet almenys 2 de les evidències de l'assignatura. En aquest cas, caldrà recuperar les evidències no superades per obtenir la qualificació màxima de 5. L’EV2 no es podrà recuperar.
NO es preveu pera l’alumnat de 2a o posterior matrícula una avaluació mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
L'ús de l'IA està estricament prohibit. En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Adamson, L. B., Bakeman, R., & Deckner, D. F. (2004). The development of symbol- infused joint engagement. Child Development, 75 (4), 1171–1187.
Adrien, T. V., Hirst, A., Tsai, A.-L., Chen, R., Hayes-Larson, E., Levy, S.-A., Zahodne, L., Crane, P. K., Peterson, R., Gilsanz, P., & Turney, I. (2023). 70 Childhood SES and Midlife CVD on Late-life Cognition. Journal of the International Neuropsychological Society, 29(s1), 375–375.
Aparici, M. (2011). Hi ha proves que les per sones que han adquirit un bon domini de dues llengües de manera precoç tenen avantatges cognitius, comparades amb les persones monolingües? A Strubell, M., Andreu, Ll. & Sintes, E. (coord.) (2011). Resultats del model lingüístic escolar català. L'evidència empírica. Linguamón-UOC.
Aparici, M. (2019). Desarrollo multilingüe. En M. Aparici & A. Igualada (2019). El desarrollo del lenguaje y lacomunicación en la infancia. Editorial UOC.
Costa, A. (2017). El cerebro bilingüe. La neurociencia del lenguaje. Debate.
Der Nederlanden, S. J., Schaeffer, J. C., Van Bakel, H. H. J. A., & Dirks, E. (2025). Socio-economic status and other potential risk factors for language development in the first year of life. Journal of Child Language, 52(1), 42–62.
D’souza, D., D’souza, H., & Karmiloff-Smith, A. (2017). Precursors to language development in typically and atypically developing infants and toddlers: the importance of embracing complexity. Journal of Child Language, 44(3), 591–627.
Hoff, E. & Core, C. (2015). What Clinicians Need to Know about Bilingual Development. Seminars in Speech and Language, 36(2), 89-99.
Im-Bolter, N., Agostino, A., Owens-Jaffray, K. (2016). Theory of mind in middle childhood and early adolescence: different from before? Journal of Experimental Child Psychology, 149, 98–115.
Karmiloff-Smith, A. (1996). Más allá de la modularidad: Una perspectiva del desarrollo sobre la arquitectura de la mente. Cambridge University Press.
Luk, G., Anderson, J. A. E., & Grundy, J. G. (Eds.). (2023). Understanding Language and Cognition through Bilingualism (Vol. 64). John Benjamins Publishing Company.
Miller, S. E., & Marcovitch, S. (2012). How theory of mind and executive function co-develop. Review of Philosophy and Psychology, 3(4), 597–625.
Mundy, P., Block, J., Delgado, C., Pomares, Y., Van Hecke, A. V., & Parlade, M. V. (2007). Individual Differences and the Development of Joint Attention in Infancy. Child Development, 78(3), 938–954.
Nieva, S., Conboy, B., Aguilar-Mediavilla, E., & Rodríguez, L. (2020). Prácticas en logopedia infantil en entornos bilingües y multilingües. Recomendaciones basadas en la evidencia. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 40(4), 194-213.
Perszyk, D. R., & Waxman, S. R. (2018). Linking Language and Cognition in Infancy. Annual Review of Psychology, 69, 231–250.
Pickering, S. & Phye, G.D. (Eds.) (2008), Working Memory and Education (Educational Psychology). Academic Press.
Ruiz-Vargas, J.M. (2010). Manual de Psicología de la memoria. Síntesis.
Senter, R., & Chow, J. C. (2023). A Mixed-Methods Analysis of Speech-Language Pathologists' Executive Function Services. American Journal of Speech-Language Pathology, 32(6), 2734–2751.
Shokrkon, A., & Nicoladis, E. (2022). The Directionality of the Relationship Between Executive Functions and Language Skills: A Literature Review. Frontiers in Psychology, 13, 848696.
Smith, E. E. & Kosslyn, S. M. (2008). Procesos cognitivos: modelos y bases neuronales (M. J. Ramos Platón, Trad.). Pearson Prentice Hall.
Programari
N/A
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |