El Català com a Llengua Literària
Codi: 45506 Crèdits: 5| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes | OP | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Mar Massanell Messalles
- Correu electrònic:
- mar.massanell@uab.cat
Equip docent
- Daniel Casals Martorell
- (Extern) Núria Alturo Monné
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
Aquesta assignatura té com a objectiu analitzar el català com a llengua literària des dels punts de vista intern i extern i sincrònic i diacrònic.
Resultats d'aprenentatge
- CA25 (Competència) Redactar estudis, informes i projectes relacionats amb la correcció i l'edició de textos literaris catalans.
- CA26 (Competència) Produir ressenyes i informes de lectura d'obres literàries catalanes per a àmbits acadèmics o professionals.
- KA33 (Coneixement) Identificar les característiques pròpies de la llengua literària catalana en les dimensions diacrònica i sincrònica.
- KA34 (Coneixement) Distingir els recursos lingüístics usats per a la creació d'efectes de varietat geogràfica i registres socials en textos literaris catalans.
- KA35 (Coneixement) Reconèixer la problemàtica i les polèmiques que suscita la relació entre la llengua literària i la normativa lingüística.
- KA35 (Coneixement) Reconèixer la problemàtica i les polèmiques que suscita la relació entre la llengua literària i la normativa lingüística.
- SA34 (Habilitat) Aplicar les eines metodològiques de la lingüística i dels estudis literaris a l'anàlisi de la llengua dels escriptors.
- SA35 (Habilitat) Analitzar la llengua literària d'un autor i els models de llengua literària dominants en un moment històric determinat.
Continguts
Aquesta assignatura estudia, a partir de casos concrets, la llengua dels escriptors catalans en els seus aspectes interns i externs. D'una banda, s'hi analitzen les característiques pròpies de la llengua literària, com per exemple els elements fonètics i fonològics propis de la poesia, els recursos retòrics (pragmaestilística) o l'ús de registres socials i de la variació dialectal. De l'altra, s'hi aborden els models de llengua literària en la història, les polèmiques que aquests models han suscitat i la relació entre la creació literària i les normes lingüístiques.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals, seminaris de discussió de textos, correcció d'exercicis | 31,25 | 1,25 | CA25, CA26, KA33, KA34, KA35, SA34, SA35 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Elaboració d'exercicis i treballs tutoritzats | 25 | 1 | CA25, CA26, KA33, KA34, KA35, SA34, SA35 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de bibliografia, estudi i elaboració de treballs | 68,75 | 2,75 | CA25, CA26, KA33, KA34, KA35, SA34, SA35 |
L'assignatura s'estructura en tres parts:
PART 1: 25% UAB)
PART 2: 25% (UAB)
PART 3: 50% (UB)
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exercicis | 25 | 0 | 0 | CA25, CA26, KA33, KA34, KA35, SA34, SA35 |
| Exposició oral | 25 | 0 | 0 | CA25, CA26, KA33, KA34, KA35, SA34, SA35 |
| Treballs | 50 | 0 | 0 | CA25, CA26, KA33, KA34, KA35, SA34, SA35 |
L'avaluació contínua es basarà en aquestes evidències:
- PART 1: un exercici, una exposició oral o un treball (25%)
- PART 2: un exercici, una exposició oral o un treball (25%)
- PART 3: un exercici, una exposició oral o un treball (50%)
Per aprovar l'assignatura caldrà treure una nota mínima de 5.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.
Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura i (2) tenir una nota d'avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,8.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Les tasques, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Teams, assegurant que tot l'estudiantat hi pot accedir.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Alturo, Jesús; Alaix, Tània (2021): «L’autor del Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet: el primer nom de la literatura catalana?». L’Avenç, 484, 8-10.
Badia i Margarit, Antoni M. (1999): Les Regles de esquivar vocables i «la qüestió de la llengua». Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Bastardas, Albert (1996): Ecologia de les llengües. Barcelona: Proa.
Casals, Daniel (2001): «Les polèmiques entre lights i heavies. Repercussions del debat en l'elaboració dels models lingüístics per als mitjans de comunicació en català», Pradilla, Miquel Àngel (ed.). Societat, llengua i norma. A l'entorn de la normativització de la llengua catalana. Benicarló: Alambor («Llengua i País», 6), p. 127-162.
Casals, Daniel (2017): «Ensuring the quality of language standardization: The training of advertising announcers in Catalan». Catalan Journal of Communication & Cultural Studies, vol. 9, 1, 145-161.
Casals, Daniel (2024): «L’ensenyament del català per correspondència (1932-1939) de l’Extensió d’Ensenyament Tècnic de la Generalitat». Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 81, 213-231.
Casals, Daniel (2024): El concurs de correcció de textos (1929), de Pompeu Fabra, a La Publicitat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Colón, Germà; Ferrando, Antoni (2011): Les Regles d’esquivar vocables a revisió. València, Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Deumert, Ana; Vandenbussche, Wim (2003): «Research directions in the study oflanguage standardization», Deumert, Ana; Vandenbussche, Wim (ed.). Germanic standardizations: Past to present. John Benjamins Publishing Company, p. 455-469 https://doi.org/10.1075/impact.18.18deu.
Eliasson, Stig (2013): «Language ecology in the work of Einar Haugen». Vandenbussche, Wim; Jahr, Ernst H.; Trudgill, Peter (eds.), Language Ecology of the 21st Century: Linguistic Conflicts in their Social Environment. Oslo: Novus Forlag, p. 15-63.
Fabra, Pompeu (1932): El català literari. Barcelona: Barcino.
Ferrando Francés, Antoni (2016): «La construcció de la norma cancelleresca catalana», Feliu, Francesc; Nadal, Josep M., Constructing Languages: Norms, myths and emotions. Amsterdam: John Benjamins, p. 83-98.
Ferrando Francés, Antoni; Nicolás Amorós, Miquel. (2011): Història de la llengua catalana. Nova edició revisada i ampliada. Barcelona: Editorial UOC.
Ginebra, Jordi (2009): «La construcció de la llengua literària contemporània: què devem al segle XIX?». Anuari Verdaguer, 17, 309-334.
Ginebra, Jordi (2023): «Institucionalització de la literatura i institucionalització de la llengua literària». Zeitschrift für Katalanistik, 36, 5-32. https://ojs.ub.rub.de/index.php/ZfK/article/view/11095/10553
Gregory, Michael; Carroll, Susanne (1978): Language and Situation: Language varieties and their social contexts. London, Henley, Boston: Routledge, Kegan Paul.
Grup d'Estudis Catalans (1992). El barco fantasma. Barcelona: Llibres de l'Índex.
Haugen, Einar (1966): Language conflict and language planning. The case of Modern Norwegian. Harvard University Press. https://doi.org/10.4159/harvard.9780674498709
Haugen, Einar (1972a): «Linguistics and Language Planning», Dil, Anwar S. (ed.), The ecology of language. Essays by Einar Haugen. Stanford: Stanford University Press, p. 159-190.
Haugen, Einar (1972b): «Dialect, language, nation», Dil, Anwar S. (ed.), The ecology of language. Essays by Einar Haugen. Stanford: Stanford University Press, p. 237-254.
Haugen, Einar (1972c): «The ecology of language», Dil, Anwar S. (ed.), The ecology of language. Essays by Einar Haugen. Stanford: Stanford: University Press, p. 325-339.
Haugen, Einar (1983): «The implementation of corpus planning: Theory and practice», Cobarrubias, Juan; Fishmann Joshua A. (ed.), Progress in Language Planning: International Perspectives. De Gruyter Mouton, p. 269-289. https://doi.org/10.1515/9783110820584.269
Institut d'Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: IEC [https://giec.iec.cat/inici].
Institut d'Estudis Catalans (2017): Ortografia catalana. Barcelona: IEC [https://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf].
Institut d'Estudis Catalans (2018): Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: IEC [https://geiec.iec.cat/inici].
Institut d'Estudis Catalans (2019): Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana. Barcelona: IEC [https://gbu.iec.cat/inici].
Kabatek, Johannes (2005): «Tradiciones discursivas y cambio lingüístico», Lexis, 29 (2), 151-177.
Lamuela, Xavier (1994):Estandardització i establiment de les llengües. Barcelona: Edicions 62.
Lebsanft, Franz; Tacke, Felix (ed.) (2020): Manual of Standardization in the Romance Languages. Berlín, Boston: Walter de Gruyter.
Llobet, Alexis (2017): «Ramon Solsona i la llengua literària». Quaderns. Revista de traducció, 24, 219-226. https://raco.cat/index.php/QuadernsTraduccio/article/view/321771/412406
Marí, Isidor (1998): «Variació diafàsica i diastràtica: registres i sociolectes», Pradilla, Miquel Àngel (ed.), Ecosistema comunicatiu. Llengua i variació. Benicarló: Alambor, p. 45-57.
Martí i Castell, Joan (1995): «Ramon Llull, creador de la llengua literària». Studia lulliana, 91, 31-49. (Citem per l’edició: Aportacions a l’estudi de la filologia i la lingüística catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2014, p. 93-109.)
Miret i Sans, Joaquim (1904): «El més antig text literari escrit en català precedit per una colecció de documents dels segles xiè, xiiè i xiiiè». Revista de bibliografia catalana, 7, 5-47, 215-220.
Mollà, Toni (ed.) (1998): La política lingüística a la societat de la informació. Alzira: Bromera.
Montoya, Brauli (2009): «Tipologia textual i de registres en el català antic», Pérez Saldanya, Manuel; Martines, Josep (ed.), Per a una gramàtica del català antic. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, p.73-85.
Moran, Josep; Rabella, Joan Anton (2007): «El procés d’escripturització del català», Martí i Castell, Joan; Mestres i Serra, Josep M. (ed.), El llibre i la lectura: una revolució en la història de la humanitat (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2005). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 19-29.
Moreno Dolz, Mar (2021): «El reconeixement de la variació dialectal del català en els instruments normatius. Estatus dels trets territorials en quatre capítols de la GIEC». Pradilla Cardona, Miquel Àngel (coord.), De llengua i societat. De la proposta fabriana a la llengua normativa de l’IEC. Barcelona: IEC. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000397/00000042.pdf
Moret, Hèctor (2009): «Trets del català occidental en l’obra de Jesús Moncada». Actes del quinzè Col·loqui Lingüístic de Llengua i Literatura Catalanes. Lleida. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Monterrat, p. 165-176.
Mundó, Anscari M. (1960): «Un monument antiquíssim de la llengua catalana». Serra d’Or, 6, 22-23.
Riquer, Martí de (1964): «Prosa parlamentària i cancelleresca», Història de la literatura catalana, vol. 2. Barcelona: Ariel. (Citem per l’edició: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim (1993): Història de la literatura catalana, vol. III. Barcelona: Ariel, p. 9-29.)
Simbor, Vicent (1991): «La novel·la de la postguerra al País Valencià (1939-1972): entre la problemàtica llengua literària i el desfasament estètic». Caplletra, 10, 51-82.
Solà, Joan (1980): «El català que ara es parla», L'Avenç, 26, 47-54.
Turull i Creixells, Isabel (2018): Carles Riba i la llengua literària durant el franquisme. Exercicis de simplicitat. Venècia: Edizioni Ca’Foscari.
Vallverdú, Francesc (1973): El fet lingüístic com a fet social. Barcelona: Edicions 62.
Veny Mesquida, Joan Ramon (2024): Primera lliçó sobre mètrica catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Programari
Cap d'específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català | segon quadrimestre | tarda |