Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes | OP | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Els que es demanen per fer el màster.
L’assignatura estudia el sistema literari català en les seves múltiples manifestacions (producció, consum, difusió, lectors, etc.) i en els lligams interns que s’hi estableixen. S’hi fa atenció sobretot a les formes de difusió de manuscrits i impresos antics i moderns, i a l’adaptació, divulgació i reinterpretació d’obres literàries en formats no literaris (per exemple, audiovisuals, gràfics o performatius).
Part de l’assignatura cursada a la UAB (1300-1600):
Una cultura manuscrita (Montserrat Ferrer, 1, 8 i 15 d'octubre)
Traduccions, lectors i canvi cultural (Josep Pujol, 22 i 29 d'octubre i 5 de novembre)
El corpus d’Ausiàs March i la canonització d’un autor (Francesc Gómez, 12, 19 i 26 de novembre)
El sistema literari català i la impremta (Alejandro Coroleu, 3, 10 i 17 de desembre)
Part de l’assignatura cursada a la UB
Literatura moderna i postmoderna:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Assistència i debats a classe | 30 | 1,2 | CA13, KA13, KA14, KA15 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutorització i orientacions | 30 | 1,2 | CA12, CA13 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi i elaboració de treballs | 57 | 2,28 | CA12 |
El curs s'organitza alternant la classe magistral amb el seminari, ja sigui en el format de discussió oberta o bé de presentació per part d'un estudiant, amb debat posterior. Es fomenta també la redacció de treballs individuals orientats pel professor i amb especialització diversa, adequada a l'estudiant. Posa l'accent en la lectura comparada, l'anàlisi filològica i la metodologia crítica, aplicable a la futura investigació de l’alumnat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i debats a classe | 50% | 4 | 0,16 | CA12, CA13, KA13, KA14, KA15, SA17, SA18 |
Treball escrit | 50% | 4 | 0,16 | CA12, CA13, KA13, KA14, KA15, SA17, SA18, SA19 |
1. Matèria cursada a la UAB: treball escrit sobre un tema del programa amb tutorització (35% de la nota final) i participació a classe (15%)
2. Matèria cursada a la UB: Exposició oral (35%) i participació a classe (15%)
Recuperació
Per poder presentar-se a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. A més a més, l'alumnat ha d'haver obtingut una qualificació final d'entre 3,5 i 4,9. La nota màxima de la recuperació és 5.
Avaluació única
L’estudiant pot sol·licitar l’avaluació única d’aquesta assignatura. En aquest cas, l'estudiant haurà de lliurar un treball escrit (matèria UAB, 50%) i fer l'exposició oral d'un tema (matèria UB, 50%) en la data que es fixarà.
En el cas de l’avaluació única, per poder presentar-se a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat del conjunt d'activitats d’avaluació. A més a més, l'alumnat ha d'haver obtingut una qualificació final d'entre 3,5 i 4,9.
Observacions generals
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d'avaluació.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés
disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Aquells actes d'avaluació en què hi hagi hagut irregularitats no són recuperables.
IA
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia bàsica per a la part cursada a la UAB (els estudiants rebran indicacions bibliogràfiques més precises al començament del curs)
Alberni, Anna, Lola Badia, Lluís Cifuentes i Alexander Fidora (eds.), El saber i les llengües vernacles a l’època de Llull i Eiximenis. Estudis ICREA sobre vernacularització (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012).
Badia, Lola, Miriam Cabré i Sadurní Martí (eds.), Literatura i cultura a la Corona d’Aragó, segles XIII-XV(Barcelona: Curial Edicions Catalanes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002).
Badia, Lola, Lluís Cifuentes, Sadurní Martí i Josep Pujol (eds.), Els manuscrits, el saber i les lletres a la Corona d’Aragó, 1250-1500(Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016).
Badia, Lola (dir.), Història de la Literatura Catalana: Literatura Medieval, I: Dels orígens al segle XIV, Literatura medieval, II: Segles XIV I XV i Literatura medieval, III: Segle XV (Barcelona: Enciclopèdia Catalana / Barcino / Ajuntament de Barcelona: 2013, 2014 i 2015).
Part de l’assignatura cursada a la UB
Bibliografia bàsica:
Just Arévalo, La cultura de masses a la Barcelona del nou-cents, PAM, 2002.
Josep M. Balaguer, «La literatura catalana i l’avantguarda», dins P. Gabriel (dir.), Història de la cultura catalana, vol. VIII (Primeres avantguardes 1918-1930), Edicions 62, 1997, pàg. 125-150.
Henri Béhar, Littéruptures, L’age d’homme, 1988.
Peter Bürger, Teoría de la vanguardia, trad. Jorge García, Península, 1997.
W. A. Everett i P. R. Laid, The Cambridge Companion to the Musical, Cambridge University Press, 2017.
John Kenrick, Musical Theatre. A History, London: Bloomsbury, 2017.
Jordi Marrugat, «L’escriptor català: de la televisió al Twitter (passant per l’hipertext, l’SMS, Bluetooth i Facebook)», dins G. Colón i S. Fortuño (eds.), Les tecnologies digitals en la producció literària, Universitat Jaume I, 2014, pàg. 37-74.
Jordi Marrugat, Narrativa catalana de la postmodernitat. Històries, formes i motius, Edicions de la UB, 2014.
Víctor Martínez-Gil, «1969: la generació de la televisió?», dins Momenti di cultura catalana in un millennio, vol. 1, Liguori, 2003, pàgs. 247-261.
Dan Mazur i Alexander Danner, Cómics. Una historia global, desde 1968 hasta hoy, trad. Antonio Díaz Pérez, Blume, 2014.
Núria Santamaria, «El teatre», dins J. Castellanos i J. Marrugat (eds.), Història de la literatura catalana, vol. VII, Enciclopèdia Catalana, Barcino i Ajuntament, 2021, pàgs. 317-358.
No n’hi ha cap
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Català | primer quadrimestre | tarda |