Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes | OP | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Els que es demanen per fer el màster.
Aquest mòdul ofereix instruments d’anàlisi per comprendre textos literaris des de diversos enfocaments crítics. L’objectiu és que el futur investigador identifiqui les metodologies subjacents a l’aproximació interpretativa dels diversos textos literaris i que sigui capaç de copsar com un determinat text dialoga amb la tradició precedent (part UB). Alhora, es proporcionen casos pràctics d''investigació (part UAB) per tal que l'estudiant en conegui els mètodes i pugui accedir als recursos que faciliten igualment la feina de recerca i del periodisme cultural professional.
A) Perspectives i aproximacions a la literatura catalana del segle XX.
Maria Moreno Domènech (UAB) — 2,5 cr.
Punts programàtics:
B) La investigació: procediments i recursos
Pep Sanz Datzira (UAB) — 2,5 cr.
Després d’una primera part introductòria, es presentaran diverses perspectives de recerca a partir d’exposicions i debat amb especialistes en cada àmbit:
-Introducció (1). Creació, crítica, filologia i construcció cultural.
-Introducció (2). Les històries de la literatura: tradicions, cànons i marges.
-L’estudi de les idees literàries medievals
-L’edició de traduccions medievals.
-Recursos per a l’estudi d’obres impreses (s. XV-XIX). Catàlegs i bases de dades. Importància dels paratextos i les anotacions dels lectors.
-Literatura i cultura al s. XIX.
-L’estudi de la crítica literària.
-Llegats documentals i recerca: els fons personals de la Biblioteca d’Humanitats de la UAB.
-La censura franquista: fonts documentals, perspectives i vigència.
-La recepció d’autors estrangers: criteris, aproximacions i metodologies.
-Com s’estableixen les obres completes d’un autor.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Participació i debats a classe | 40 | 1,6 | CA10, CA11, KA12, SA14, SA16 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutorització i orientacions | 15 | 0,6 | CA09, CA10, KA10, KA11, SA15 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi i elaboració de treballs | 41 | 1,64 | CA09, CA10, CA11, KA10, KA12, SA14, SA15, SA16 |
Classes expositives, debats, realització d'activitats pràctiques, elaboració de treballs i estudi personal.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exposició oral (15% bloc A; 15% bloc B) | 30% | 8 | 0,32 | CA09, CA11, KA12, SA14, SA15, SA16 |
Participació en debats (10% bloc A; 10% bloc B) | 20 % | 6 | 0,24 | CA10, CA11, KA11, KA12, SA14, SA16 |
Treballs escrits (25% bloc A; 25% bloc B) | 50% | 15 | 0,6 | CA09, CA10, KA10, KA12, SA15, SA16 |
Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades per mitjà d'exposicions orals (una per al Bloc A i una altra per al Bloc B), de treballs escrits, i de la participació activa en els comentaris i debats corresponents.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
El seguiment individualitzat a l'estudiant farà que s'adaptin lleugerament aquestes exigències. El sistema de recuperació preveu que es puguin realitzar proves diferents segons les necessitats d'aprenentatge de l'estudiant, amb l'objectiu de recuperar almenys un 50% de les activitats realitzades.
Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura, i ha d'haver assolit en conjunt una qualificació entre el 3,5 i el 4,9. La nota màxima de la recuperació és un 5.
Per poder aprovar l'assignatura cal obtenir un 5.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0
Avaluació única
1. Exposició oral (15% bloc A; 15% bloc B) el dia previst per a l'avaluació única
2. Treball escrit (25% bloc A; 25% bloc B) lliurat el mateix dia de l'avaluació única
3. Resum escrit d'una conferència de cadascun dels blocs que integren el curs (10% bloc A; 10% bloc B).
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
Al llarg del curs s'indicarà bibliografia específica.
BIBLIOGRAFIA ESSENCIAL
Ballart, Pere, 1998. El contorn del poema. Barcelona: Quaderns Crema.
Beltrán Almería, Luis & Reig, José Antonio (eds.), 2005. Teorías de la historia literaria, Madrid: Arco libros.
Broch, Àlex (dir.), 2013. Història de la literatura catalana, 7 vols. [en procés], Barcelona: Ajuntament-Barcino-Enciclopèdia Catalana [s. XIV-XV, 3 vols, dir. Lola Badia; s. XVI-XVIII, 1 vol., dir. Josep Solervicens; s. XIX, 1 vol., dir. Enric Cassany i Josep M. Domingo; s. XX, 2 vols., dir. Jordi Marrugat.]
Comas, Antoni, 1972. Història de la literatura catalana, vol. IV [s. XVIII], Barcelona: Ariel.
Massot i Muntaner, Josep, 1996. «La historia de la literatura catalana als Països Catalans», dins Escriptors i erudits contemporanis, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 273-281.
Molas, Joaquim (dir.), 1984. Història de la literatura catalana, vol. VII-XI [s. XIX-XX], Barcelona: Ariel. [Edició del conjunt incorporant els volums de Riquer i Comas amb una distribució diferent: vol. I-VI].
Molas, Joaquim, 2010. «Sobre la periodització en les històries generals de la literatura catalana», dins Sobre la construcció de la literatura catalana, Palma: Lleonard Muntaner, p. 73-93.
Riquer, Martí de, 1964. Història de la literatura catalana, vol I-III [s. XII-XVII], Barcelona: Ariel.
Romero Muñoz, Carlos, 1983. «Breve historia de las historias de la literatura catalana», Rassegna iberistica, núm. 17, p.3-34.
Rubió i Balaguer, Jordi, 1984-86 [or. en castellà 1949-58]. Història de la literatura catalana, 3 vols., Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
cap
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Català | primer quadrimestre | tarda |