Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes (Espec. Matemàtiques) | OB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No es contemplen
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Comentaris de lectures i anàlisi de documents | 30 | 1,2 | |
Exemplificacions i estudi de casos | 20 | 0,8 | |
Simulacions de situacions professionals | 22 | 0,88 | |
Tipus: Supervisades | |||
Reflexions personals sobre les pràctiques | 20 | 0,8 | |
Tutories colectives o individuals | 20 | 0,8 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal | 40 | 1,6 | |
Lectures i comentaris de textos | 40 | 1,6 | |
Preparació de treballs | 48 | 1,92 |
Les activitats formatives es repartiran entre els 3 blocs en què s'organitza el mòdul
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitat conjunta: descripció i anàlisi del centre de pràctiques | 50% | 24 | 0,96 | CA01, CA02, CA03, CA04, KA01, KA02, KA03, SA01 |
Pedagogia: Exposició d'un contingut del temari vinculant teoria i pràctica | 20% | 14 | 0,56 | CA01, CA02, CA04, KA01, KA02, KA03, SA01 |
Psicologia: Activitats d'avaluació continua (sobre lectures i anàlisi de cas) | 20% | 12 | 0,48 | CA03, CA04, KA02, KA03, SA01 |
Sociologia: Activitat d'avaluació en grup | 10% | 10 | 0,4 | CA02, CA04, KA02, KA03 |
Per poder obtenir avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a unmínim d'un 80% de les classes.
Serà requisit també, per poder obtenir una avaluació final positiva, el lliurament de totes les pràctiques i exercicis d’avaluació dins dels terminis indicats.
La nota final serà la mitjana ponderada de les qualificacions obtingudes en els 3 blocs. Per poder aplicar aquest criteri cal obtenir com a mínim un 5 a cada bloc. En cas de que la qualificació sigui inferior a 5, es farà un examen de reavaluaciód’aquella àrea on no s’hagi aprovat. Per presentar-se a reavaluació cal haver presentat les evidències de cada bloc i tenirun 80% d’assistència a classes. En el cas de presentar-se a reavaluació la nota màxima que es pot obtenir és un 5.
El retorn dels treballs i dels controls es farà com a màxim 20 dies hàbils després de la data de lliurament i/o realització.
AVALUACIÓ ÚNICA
Els/les estudiants també podranoptar a avaluació única. Ho hauran de comunicar seguint el procediment aprovat a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Les evidències d'avaluació única seran:
-Un examen/evidència d’avaluació de cada part del mòdul(descripció i anàlisi del centre de pràctiques i lectures de l’assignatura) amb tres parts diferenciades (seguint els continguts dels tres blocs temàtics). Hi haurà una data d’avaluació única (en aquesta data es realitza l’examen i és també el termini per l'entrega al campus virtual dels treballs).
LECTURES DE PSICOLOGIA
OBLIGATÒRIES:
Maralda-Banda, A., Granizo, L., & Pérez-Sedano, E. (en prensa). Pensamiento Crítico y habilidades argumentatyivas en la adolescencia como factores protectores contra la desinformacion. En N. Castells, M. Garcia-Mila, L. Granizo, & M.A. Melero, ¿Cómo detectar fakenews en el aula? Preguntar, argumentar y jugar. Editorial Octaedro.
Onrubia, J. (1993). Enseñar: crear Zonas de Desarrollo Próximo e intervenir en ellas. En C. Coll, E. Martin, T. Mauri, M. Miras, J. Onrubia, I. Solé & A. Zabala (eds.), El constructivismo en el aula (pp. 101-124). Graó.
Pujolàs, P. (2008). Cooperar per aprendre i aprendre a cooperar: el treball en equipscooperatiuscom a recurs i com a contingut. Suports, 12(1), 21-37.
Papalia, D. E., & Martorell, G. (2021a). Desarrollo físico y cognoscitivo en la adolescència. DinsDesarrollo humano (14 ed.) (pp. 355–386). McGraw-Hill.
Papalia, D. E., & Martorell, G. (2021b). Desarrollo psicosocial en la adolescència. Dins Desarrollo humano (14.ª ed.,). (pp. 387-416). McGraw-Hill.
COMPLEMENTÀRIES:
Frieiro, P., González‐Rodríguez, R., & Domínguez‐Alonso, J. (2022). Self‐esteem and socialisation in socialnetworks as determinants in adolescents' eatingdisorders. Health & social care in thecommunity, 30(6), e4416-e4424.
Funes, J. (2019). Estima'm quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito: una guia per a pares i mestres d'adolescents. La Butxaca.
Salmivalli, C., Laninga‐Wijnen, L., Malamut, S. T., & Garandeau, C. F. (2021). Bullying prevention in adolescence: Solutions and new challenges fromt he <spanclass="NormalTextRun SpellingErrorV2Themed SCXW96861946 BCX0">past decade. Journal of Research on Adolescence, 31(4), 1023-1046.
Unicef (2021). Impacto de la tecnología en la adolescencia. Relaciones, riesgos y oportunidades. Unicef. https://www.unicef.es/publicacion/impacto-de-la-tecnologia-en-la-adolescencia
Pàgines recomanades i material audiovisual complementari:
Blakemore, J. (2018). The mysterious workings of the adolescent brain.TED Talks. https://www.ted.com/talks/sarah_jayne_blakemore_the_mysterious_workings_of_the_adolescent_brain
Entre maestros, la película; de Pablo Usón (86 min.). https://www.youtube.com/watch?v=KXAlKaH1qys&t=5s
LECTURES DE PEDAGOGIA
OBLIGATÒRIES:
Booth, T., & Ainscow, M. (2006). Índex per a la inclusió. Guia per a l’avaluació i millora de l’educació inclusiva. CSIE (Centre forStudiesonInclusiveEducation).
Cabrera Cuadros, V., & Soto García, C. (2020). ¿Cómo aprendemos? El docente enseñante y aprendiz que acompaña a los estudiantes en su exploración hacia el (auto)aprendizaje. Profesorado, Revista De Currículum Y Formación Del Profesorado, 24(3), 269-290. https://revistaseug.ugr.es/index.php/profesorado/article/view/8155
García-Martín, S., & García-Martín, J. (2022). Use of ICT in Compulsory Secondary Education. Advantagesand Disadvantages. HUMAN REVIEW. Revista Internacional De Humanidades, 12(4), 1-9. https://doi.org/10.37467/revhuman.v11.3965
García-García, F.J., López-Torrijo, M. & Santana-Hernández, R. (2020). Educación inclusiva en la formación del profesorado de Educación Secundaria: Los programasespañoles. Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 24(2), 270-293. https://doi.org/10.30827/profesorado.v24i2.14085
COMPLEMENTÀRIES:
Álvarez Valdivia, I. M., Manero, B., Morodo, A., Suñe-Soler, N., & Henao Agudelo, C. (2023). Realidad virtual inmersiva para mejorar la competencia de gestión del clima de aula en los centros de secundaria. EducaciónXX1, 26(1), 249-272.
Departament d'Educació Generalitat de Catalunya. Organització i gestió de centres. https://educacio.gencat.cat/ca/arees-actuacio/centres-serveis-educatius/centres/organitzacio-gestio/doigc/
Síndic de Greuges de Catalunya (2021). L’educació inclusiva a Catalunya. Informe Síndic, el defensor de les persones. https://www.sindic.cat/Ca/page.asp?id=22
LECTURES DE SOCIOLOGIA
Bonal, X., Essomba, M., & Ferrer, F. (Coords.). (2004). Política educativa i igualtatd’oportunitats (Sèrie Polítiquesn úm. 42). Editorial Mediterrània.
Bourdieu, P. (2000). Las formas del capital: Capital económico, capital cultural y capital social. En Poder, derecho y clasessociales (pp. 131–164). Desclée de Brouwer. https://www.academia.edu/36829614
Feito, R., Garreta Bochaca, J., Guerrero Serón, A., Martínez García, J., Merino Pareja, R., Molina-Luque, F., Planas Coll, J., Fernández Enguita, M., García Gracia, M., & García Lastra, M. (2010). Sociología de la educación secundaria. Graó.
Foucault, M. (2002). Vigilar y castigar: Nacimiento de la prisión (18.ª ed.). Siglo XXI Editores.
Freire, P. (1969). Pedagogia de l’oprimit. Denes Editorial.
García-Carrión, R., Molina-Luque, F., & Molina Roldán, S. (2018). How do vulnerable youth complete secondary education? The key role of families and the community. Journal of Youth Studies, 21(5), 701–716. https://doi.org/10.1080/13676261.2017.1406660
Giddens, A. (2001). Sociología (3.ª ed.). Alianza Editorial.
Habermas, J. (1987). Teoría de la accióncomunicativa: Complementos y estudiosprevios (Vol. 2). Taurus.
Marx, K. (1972). Manuscritoseconómicos y filosóficos de 1844 (Ediciones Estudio, Trad.). Ediciones Estudio. (Obra original publicadaen 1844)
OECD. (2023). Equity and inclusion in education: Finding strength through diversity. OECD Publishing. https://doi.org/10.1787/e9072e21-en
Ritzer, G. (1997). Teoría sociológica clásica (3.ª ed.). McGraw-Hill.
Ritzer, G. (2003). Teoría sociológica contemporánea (5.ª ed.). McGraw-Hill.
Tabarini, A. (2020). ¿Para qué sirve la escuela? Reflexiones sociológicas en tiempos de pandemia global. Revista de Sociología de la Educación, 13(2), 145–155. https://doi.org/10.7203/RASE.13.2.17135
Weber, M. (1992). Economía y sociedad: Esbozo de sociologíacomprensiva. Fondo de Cultura Económica. (Obra original publicada entre 1921–1922).
Pàgines web recomanades:
Fundació Bofill, http://www.fbofill.cat/ Fundació dedicada a la promoció de la recerca en ciències socials centrada en el fet educatiu. Publica nombrosos estudis sobre educació i ciutadania, a destacar l’anuari de l’educació.
Observatori Català de la Joventut, www.gencat.es/joventut/observatori Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, promou i publica estudis sobre la joventut catalana
Cada professor indicarà bibliografia complementària durant les sessions.
-
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEmRD) Teoria (màster RD) | 1 | Català | anual | matí-mixt |
(TEmRD) Teoria (màster RD) | 2 | Català | anual | tarda |
(TEmRD) Teoria (màster RD) | 3 | Català | anual | tarda |
(TEmRD) Teoria (màster RD) | 4 | Català | anual | tarda |