Àmbits i Perspectives Actuals en el Camp Psicosocial
Codi: 45422 Crèdits: 12| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Recerca i Intervenció Psicosocial | OB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Joel Feliu Samuel Lajeunesse
- Correu electrònic:
- joel.feliu@uab.cat
Equip docent
- José Luis Lalueza Sazatornil
- Joan Pujol Tarres
- Luz Maria Martinez Martinez
- Jenny Cubells Serra
- Esther Arozarena Cañamares
- Marisela Montenegro Martinez
- Albert Espelt Hernàndez
- Francisco Javier Tirado Serrano
- Andrea Calsamiglia Madurga
- Lidia Arroyo Prieto
- Remedios Rubio García
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
En tractar-se d'una assignatura d'inici del màster i comú a totes les seves branques, no hi ha prerequisits més enllà dels propis de l'accés al Màster
Objectius
L'objectiu d'aquesta assignatura és oferir una base comuna que emmarqui el treball professional en l'àmbit psicosocial. Oferir una visió de les aproximacions teòriques i els àmbits de recerca i intervenció del camp psicosocial, emfasitzant els debats contemporanis i oferint eines per a elaborar estats del coneixement.
OBJECTIUS:
- Reconèixer i distingir els principis que separen els diferents enfocaments teòrics, epistemològics i metodològics en l'abordatge de fenòmens i problemàtiques psicosocials
- Analitzar els marcs ontològics i epistemològics que contribueixen a la comprensió d'un objecte d'estudi i d'intervenció concret
- Desenvolupar una mirada crítica sobre els àmbits psicosocials de recerca i intervenció
- Elaborar un estat de la qüestió d'un àmbit de recerca o intervenció social per a mostrar les seves diferents comprensions
Resultats d'aprenentatge
- CA01 (Competència) Combinar diferents criteris de cerca i diferents bases de dades que presentin una visió completa de l'estat del coneixement sobre el fenomen d'interès.
- CA02 (Competència) Compondre un corpus sòlid d'articles científics fent ús de criteris adequats d'inclusió i exclusió.
- CA03 (Competència) Integrar de forma clara en l'exposició les posicions diferents o intervencions trobades en una revisió bibliogràfica.
- KA01 (Coneixement) Identificar les discussions presents en l'àmbit de recerca o d'intervenció psicosocial a partir de la bibliografia científica disponible.
- KA02 (Coneixement) Valorar de manera crítica els supòsits, limitacions i biaixos dels diferents coneixements o posicions enfrontats.
- SA01 (Habilitat) Presentar de manera clara el fenomen d'interès, ubicant els límits i dimensions que s'hi han d'estudiar o sobre els quals s'ha d'intervenir.
- SA02 (Habilitat) Reconèixer la qualitat de les bases de dades que es fan servir i dels articles científics.
- SA03 (Habilitat) Debatre les implicacions eticopolítiques de les teories psicosocials des d'una perspectiva de gènere i interseccional.
Continguts
● Perspectives teòriques contemporànies en el camp de la recerca i la intervenció psicosocial.
● Comprensió, definició i transformació de la realitat social des de perspectives feministes.
● Aproximacions epistemològiques i metodològiques per a l'anàlisi psicosocial dels problemes socials i per al benestar psicosocial.
● Caracterització de les problemàtiques associades a la societat contemporània.
● Eines de construcció d'estats del coneixement i de diagnòstics psicosocials.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe magistral | 48 | 1,92 | KA02, SA03 |
| Taller | 8 | 0,32 | CA01, CA02, SA02 |
| Tutoria col·lectiva | 4 | 0,16 | CA01, CA02, KA01, SA01, SA02 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutoria | 2 | 0,08 | CA03, KA01, KA02 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració de treballs. Lectura d'articles i informes d'interès. Estudi personal | 237 | 9,48 | CA01, CA02, CA03, KA01, KA02, SA01, SA02, SA03 |
En tractar-se d'una assignatura amb objectius propedèutics, les classes seran principalment en format de conferència magistral, això no obstant es requereix la participació de les estudiants. A l'aula de forma presencial, per un costat plantejant dubtes o comentaris, com participant dels debats que el professorat iniciarà. Aquests debats prosseguiran de forma virtual a través del fòrum de l'aula virtual, a partir de la iniciativa del professorat i del mateix estudiantat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| EV1. Elaboració d'una revisió temàtica (estat de la qüestió) | 50% | 0 | 0 | CA01, CA02, CA03, KA01, KA02, SA01, SA02 |
| Ev2. Treball grupal | 30% | 1 | 0,04 | CA03, KA01, KA02, SA01, SA03 |
| Ev3. Seguiment de la tutoria | 20% | 0 | 0 | CA02, KA01, KA02, SA01 |
EV1. Elaboració d'una revisió temàtica: desenvolupament d'una revisió temàtica (estat del coneixement o de la qüestió) de temes relatius a la recerca i intervenció psicosocial. És a dir, un treball redactat mostrant els debats que hi ha hagut i el punt en què es troba la discussió al voltant del tema de recerca o intervenció escollit. Preferentment, i amb l’ajuda del professorat tutor, el tema ha de ser el més proper possible al tema del TFM. Aquest treball té un pes del 50% de la nota final de l’assignatura. El retorn es farà en forma de rúbrica la setmana 22 com a màxim.
Ev2 Treball grupal: presentació d’una càpsula informativa visual en forma de Infografia, vídeo o altres formats audiovisuals, sobre una teoria o àmbit a escollir dels que formen part del temari de l’assignatura. Si es tracta d’un àmbit cal presentar clarament el fenomen d’interès, ubicant els seus límits i dimensions a estudiar o sobre les que intervenir. Si es tracta d’una teoria cal debatre les implicacions eticopolítiques de la teoria psicosocial escollida. Aquest treball té un pes del 30% de la nota final de l’assignatura. El retorn es farà en forma de rúbrica la setmana 12 com a màxim
Ev3 Seguiment tutoria: seguiment del treball final de l'assignatura amb el professorat tutor i de la consecució dels resultats d'aprenentatge de l'assignatura. Inclou la planificació del treball final, la revisió de l'esborrany i la revisió de la versió final (en tots els casos sempre i quan es lliurin com a mínim deu dies abans de la data de lliurament marcada a Moodle). Aquesta valoració del seguiment de l’assignatura la fa el professorat tutor i té un pes del 20% de l’assignatura. Elretorn es farà en forma de tutoria oral la setmana 22 com a màxim.
Qualificacions:
Mòdul superat: El mòdul es considerarà superat si l'estudiant obté una nota mitjana superior a 5 en el conjunt de les proves d'avaluació.
Avaluable: Es considerarà Avaluable l'estudiant que hagi presentat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior 40% del total del mòdul.
No avaluable: Es considerarà No avaluable el fet que encara que l'estudiant hagi presentat vàries proves el pes total en relació amb el conjunt del mòdul sigui inferior al 40%.
Avaluació única: S'avaluaran tots els continguts del mòdul en la data de lliurament de l'Evidència 1. Aquell dia es lliurarà la càpsula informativa visual (Ev2: 30%) en equip amb la resta de persones acollides a l'avaluació única sobre un dels temes del mòdul, que s'avaluarà amb els criteris marcats per a l'evidència 2 i es lliurarà el treball escrit de l'evidència 1 a l'aula Moodle (Ev1: 50%).
Reavaluació: No hi ha reavaluació
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades o revisades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA, la no comprovació de la certesa de les afirmacions ofertes per la IA, la citació de referències bibliogràfiques inexistents o l'us de dades generades per la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comportarà una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Pautes d'avaluació de la Facultat de Psicologia: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Ibáñez, Tomás (2013). Municiones para disidentes. Realidad-Verdad-Política. Gedisa.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
Aráoz Cutipa, Raúl A., & Pinto Tapia, Bismarck (2021). Criterios de validez de una investigación cualitativa: Tres vertientes epistemológicas para un mismo propósito. Summa Psicológica UST, 18(1), 7.
Barudy, Jorge, & Dantagnan, Maryorie (s.d.). Los buenos tratos a la infancia.
Bonilla Campos, Amparo (2010). Psicología, diferencias y desigualdades: límites y posibilidades de la perspectiva de género feminista. Quaderns de Psicologia, 12(2), 65-80. doi:10.5565/rev/qpsicologia.806
Buraschi, Daniel (2017). Herramientas conceptuales para un antirracismo crítico-transformador. TABULA RASA.
Butler, Judith (1990). El género en disputa: El feminismo y la subversión de la identidad (Ma Antonia Muñoz, trad.). Paidós (Edición en castellano, 2007). http://www.equidad.org.mx/images/stories/documentos/genero_en_disputa.pdf
Cabruja , Teresa; Íñiguez, Lupicinio y Vázquez, Félix (2000). Cómo construimos el mundo: relativismo, espacios de relación y narratividad . Anàlisi, 25, 61-94.
Castro-Gómez, Santiago (2005). La Hybris del punto cero: Ciencia, raza e ilustración en la Nueva Granada, 1750-1816. Editorial Pontificia Universidad Javeriana.
Corredor-Aristizábal, Javier (2010). Crítica y empírica: el rol de la psicología en el cambio social. Revista colombiana de psicología, 19 (2): 241-257.
Crenshaw, Kimberlé (1989). Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politics. University of Chicago Legal Forum, 1989(Article 8), 139-167.
de la Cuesta Benjumea, Carmen (2003). El Investigador Como Instrumento Flexible de la Indagación. International Journal of Qualitative Methods, 2(4) , 25-38. Disponible en: http://ejournals.library.ualberta.ca/index.php/IJQM/article/view/4506/3786
El Hussein, Mohamed, Jakubec, Sonya, & Osuji, Joseph (2015). Assessing the FACTS: A Mnemonic for Teaching and Learning the Rapid Assessment of Rigor in Qualitative Research Studies. The Qualitative Report, 20(8), 1182-1184. https://doi.org/10.46743/2160-3715/2015.2237
Escobar, Arturo (1995). Encountering development: The making and unmaking of the third world. Princeton University Press.
García-Santesmases, Andrea (2023). El cuerpo deseado: La conversación pendiente entre feminismo y anticapacitismo. Kaótica Libros.
Gil, Adriana. (2006). Psicología social de hechos, de procesos y de proyectos. Objeto y tiempo. Athenea Digital, 9, 78-99. https://doi.org/10.5565/rev/athenead/v1n9.262
Grant, Maria J., & Booth, Andrew (2009). A typology of reviews: An analysis of 14 review types and associated methodologies: A typology of reviews, Maria J. Grant & Andrew Booth. Health Information & Libraries Journal, 26(2), 91-108. https://doi.org/10.1111/j.1471-1842.2009.00848.x
Grasswick, Heidi. E., & Webb, Mark Owen. (2002). Feminist epistemology as social epistemology. Social Epistemology, 16(3), 185-196. doi:10.1080/0269172022000025570
Haraway, Donna. (1991). Ciencia, cyborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza (1995a ed.). Cátedra.
Haraway, Donna. (2004). Testigo_modesto@ segundo_milenio, HombreHembra©_conoce oncoratón®: feminismo y tecnociencia. Barcelona: UOC. Harding, S. (1996). Ciencia y feminismo. Ediciones Morata.
Hernandez Zapata, Edwin A., Vivares Porras, Diana V., & Jiménez Rodas, Jorge. A. (2023). El análisis del discurso y narrativo en el estudio de la subjetividad (p. 127-158). Universidad Cooperativa de Colombia, Facultad de Ciencias Sociales, Psicología, Bogotá. https://hdl.handle.net/20.500.12494/58183
Hönig, Kathrin. (2005). Relativism or Anti-Anti-Relativism? Epistemological and Rhetorical Moves in Feminist Epistemology and Philosophy of Science. European Journal of Women's Studies, 12(4), 407-419. doi:10.1177/1350506805057098
Ibáñez, Tomás (1982). Poder y libertad. Estudio sobre la naturaleza, modalidades y los mecanismos de las relaciones de poder. Amentia Editorial. https://zenodo.org/records/7789460
Ibáñez, Tomás (2019). Contra la dominación: En compañía de Castoriadis, Foucault, Rorty y Serres. Gedisa.
Íñiguez, Lupicinio (2003). La psicología social como crítica: continuismo, estabilidad y efervescencias tres décadas después de la "crisis". Interamerican Journal of Psychology, 37 (2): 221-238.
Íñiguez-Rueda, Lupicinio (2003). La Psicología Social como Crítica: Continuismo, Estabilidad y Efervescencias Tres Décadas después de la “Crisis”. Revista Interamericana de Psicologia/Interamerican Journal of Psycholog, 37(2), 221-238.
Jansen, Sue. C. (1990). Is Science a Man? New Feminist Epistemologies and Reconstructions of Knowledge. Theory and Society, 19(2), 235-246.
Kakoliris, Gerasimos (2025). Judith Butler on Gender Performativity. Dianoesis, 17(1), Article 1. https://doi.org/10.12681/dia.41735
Klein, Alejandro (2024). Los desafíos, aún pendientes, de la sociedad de envejecimiento. Forum. Revista Departamento de Ciencia Política, 25, 225-240. https://doi.org/10.15446/frdcp.n25.113453
León Cedeño, Alejandra. (2012). Psicología comunitaria de lo cotidiano.Editorial Académica Española.
Lurbe, Katia, & Santamaría, Enrique (2007). Entre (nos)otros… o la necesidad de re-pensar la construcción de las alteridades en contextos migratorios. Papers. Revista de Sociologia, 85, 57-69. https://doi.org/10.5565/rev/papers.2011
Minuchin, Salvador (2004). Familias y terapia familiar. Gedisa.
Montenegro, Marisela; Montenegro, Karla e Íñiguez, Lupicinio (2006). Acción comunitaria desde la psicología social. En Xavier Úcar y Asun Llena (coords.). Miradas y diálogos en torno a la acción comunitaria. Pp. 57-88. Graó.
Montero, Maritza (2004). Relaciones Entre Psicología Social Comunitaria, Psicología Crítica y Psicología de la Liberación: Una Respuesta Latinoamericana. Psykhe (Santiago), 13(2), 17-28. https://doi.org/10.4067/S0718-22282004000200002
Nayak, Surya., Montenegro, Marisela, & Pujol, Joan (2018). Conclusion: Contextual intersectionality: A conversation. En S. Nayak & R. Robbins (Ed.), Intersectionality in Social Work: Activism and Practice in Context (p. 230-250). Routledge.
Paltridge, Brian (2021). Discourse analysis: An introduction (Third edition). Bloomsbury Academic.
Parker, Ian (2007). Critical Psychology: What It Is and What It Is Not. Social and Personality Psychology Compass 1 (1): 1-15.
Pérez Sedeño, Eulalia (2008). Mitos, creencias, valores: cómo hacer más «científica» la ciencia; cómo hacer la «realidad» más real. Isegoría, 0(38), 77-100. doi:10.3989/isegoria.2008.i38.404
Pujal i Llombart, Margot (2024). Gènere, Poder i Ciència: Una narrativa crítica feta des de la Psicologia Feminista. Quaderns de psicologia, 26. https://doi.org/10.5565/rev/qpsicologia.2178
Sanmiquel-Molinero, Laura (2020). Los Estudios de la Dis/capacidad: Una propuesta no individualizante para interrogar críticamente la producción del cuerpo-sujeto discapacitado. Papeles de Identidad. Contar la investigación de frontera, 231-231. https://doi.org/10.1387/pceic.20974
Shotter, John (1993). Realidades conversacionales. La construcción de la vida a través del lenguaje. Amorrortu, 2001.
Sledge, Piper, & Rice, Collin. (2025). Reimagining the Potential of Feminist Epistemologies in Science: Epistemic Achievements, Social Structure, and Diversity. Feminist Philosophy Quarterly, 11(2), Article 2. https://ojs.lib.uwo.ca/index.php/fpq/article/view/18855
Universitat Autònoma de Barcelona. (s.d.). Tria on publicar. UAB Barcelona. Recuperat 16 juliol 2025, de https://www.uab.cat/ca/biblioteques/ccr/tria-on-publicar
Winance, Myriam. (2016). Rethinking disability: Lessons from the past, questions for the future. Contributions and limits of the social model, the sociology of science and technology, and the ethics of care. Alter, 10(2), 99-110. https://doi.org/10.1016/j.alter.2016.02.005
Programari
En aquesta assignatura fomentem l'ús de programari lliure per raons ètiques i polítiques. Recomanem a l'alumnat que utilitzi sistemes operatius lliures (per exemple, distribucions de Linux), que elabori els seus treballs en programari lliure (per exemple, LibreOffice i similars) i que faci els lliuraments en formats oberts (per exemple .odt, .odp. ods).
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |