Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Llengua, Desigualtat i Globalització

Codi: 45370 Crèdits: 5
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Estudis Anglesos: Perspectives Lingüístiques, Literàries i Socioculturals OP 1

Professor/a de contacte

Nom:
Melissa Moyer Greer
Correu electrònic:
melissa.moyer@uab.cat

Equip docent

Eva Codó Olsina

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Els alumnes han de tenir un nivell avançat d'anglès oral i escrit (entre els nivells C1-C2 CEFR) per tal d'assolir els requisits del curs amb èxit. 


Objectius

 

  • Desenvolupar habilitats de pensament crític relacionades amb el llenguatge i la desigualtat en el context d’un món globalitzat, utilitzant una perspectiva sociolingüística qualitativa/etnogràfica. Això inclou treballar amb el marc conceptual per entendre com les pràctiques lingüístiques reflecteixen i reforcen jerarquies socials en diferents entorns culturals i geopolítics.
  • Explorar qüestions actuals i debats acadèmics en l’estudi del bilingüisme i multilingüisme social. Els estudiants examinaran com les pràctiques multilingües són modelades per i responen a forces socials, polítiques i econòmiques, tant a nivell local com global.
  • Familiaritzar-se amb marcs conceptuals clau que donen suport a la formulació de preguntes informades i originals sobre llenguatge, desigualtat i globalització. S’emfatitzarà la comprensió i l’ús de conceptes fonamentals per avaluar críticament el paper del llenguatge en diversos contextos socials.
  • Adquirir experiència pràctica mitjançant exercicis i tasques a l’aula que fomentin l’aplicació del coneixement teòric a situacions lingüístiques del món real. Aquestes activitats animaran els estudiants a realitzar anàlisis de casos sociolingüístics específics, connectant la teoria amb la pràctica.

Resultats d'aprenentatge

  1. CA23 (Competència) Formular propostes que es proposin incidir en una gestió més equitativa de la diversitat lingüística en contextos institucionals i/o professionals.
  2. CA24 (Competència) Dissenyar propostes de recerca originals que impliquin l'anàlisi de contextos multilingües i multiculturals minoritaris i/o poc estudiats en la literatura sociolingüística.
  3. CA25 (Competència) Elaborar treballs en equip que examinin de manera crítica la diversitat lingüística i cultural pròpia.
  4. KA25 (Coneixement) Explicar els principis de la sociolingüística crítica i la seva aplicació a l'estudi del llenguatge en societat.
  5. KA26 (Coneixement) Identificar las pràctiques plurilingües i els processos de desigualtat relacionats amb l'ús de l'anglès com a llengua franca global.
  6. KA27 (Coneixement) Descriure els principis epistemològics de l'etnografia com a mètode de recerca i les seves aportacions a l'estudi contextualitzat dels usos lingüístics.
  7. SA33 (Habilitat) Interpretar dades sociolingüístiques procedents de contextos institucionals, del mon laboral o de pràctiques d'oci de forma situada, complexa i interseccional.
  8. SA34 (Habilitat) Aplicar les teories sociolingüístiques a l'anàlisi de la implicació del llenguatge en la construcció de la desigualtat social.

Continguts

Part 1: Pràctiques lingüístiques en contextos institucionals: una introducció (15 octubre - 14 novembre 2025)
Dra. Eva Codó

  1. Introducció a un enfocament sociolingüístic crític per a l’estudi del llenguatge
    S’introdueixen els enfocaments interpretatius i etnogràfics per a l’estudi del llenguatge, diferenciant-los dels enfocaments positivistes i descontextualitzats que entenen el llenguatge com un sistema de signes desvinculat dels parlants i dels seus contextos socioculturals i polítics d’ús.

  2. Diversitat lingüística, multilingüisme, desigualtat i justícia social
    S’examina el multilingüisme i la heteroglossia com a fenòmens vinculats als processos d’estratificació social.

  3. Mobilitat, globalització i llenguatge
    Es discuteix com una mirada centrada en la mobilitat pot qüestionar nocions establertes dins de la sociolingüística.

  4. Estudiar el llenguatge en les burocràcies estatals; llengua i migració
    S’introdueixen temes clau en relació amb l’estudi de la política i l’ús lingüístic en contextos burocràtics relacionats amb la migració, fomentant la reflexió sobre ideologies lingüístiques, fonts de desigualtat i polítiques/pràctiques alternatives.

  5. Qüestions contemporànies en les polítiques i pràctiques lingüístiques en l’educació
    S’analitza el paper actual de l’anglès en els sistemes educatius globals i les ideologies que sustenten aquestes polítiques; es discuteix la importància de conceptes àmpliament difosos com el translanguaging i s’introdueix el marc de la racilingualística per a l’estudi de la discriminació basada en el llenguatge.

Part 2: Perspectives sobre llengua i desigualtat en un món globalitzat – De la teoria a la pràctica
(18 novembre – 19 desembre 2025)
Dra. Melissa Moyer

  1. Llengua, identitat i negociació de la posició social
    S’explora com la llengua reflecteix i modela identitats complexes i interseccionals en contextos socioculturals diversos.

  2. Agència, veu i posicionament sociolingüístic
    S’examina com les persones reivindiquen i exerceixen l’agència a través del llenguatge dins d’entorns sociolingüístics jerarquitzats.

  3. Ideologies lingüístiques i discursos de poder en les societats contemporànies
    S’analitzen les ideologies lingüístiques dominants i el seu paper en la reproducció o la contestació de jerarquies socials en el segle XXI.

  4. Commodificació lingüística i economia de mercat global
    S’estudia com el llenguatge esdevé un recurs mercantilitzable i les implicacions d’aquesta commodificació per a la diversitat lingüística i la justícia social.

  5. Dimensions afectives del llenguatge en l’àmbit laboral
    S’investiga la relació entre llenguatge, emoció i treball en centres de trucades (call centers).

 

Cada professora proporcionarà una descripció més detallada del curs al començament de la sessió respectiva.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Debat centrada en les lectures asignades 10 0,4 CA23, KA25, KA26, KA27, SA33, SA34
Dues treballs finals 22 0,88 CA24, CA25, KA25, SA33, SA34
Exercicis assignats a la classe 20 0,8 CA25, KA25, KA26, KA27, SA33, SA34
Lectures assignats 17 0,68 CA23, KA25, KA26, KA27, SA33, SA34
Tipus: Supervisades      
Preaparació de les tasques i realització dels exercicis 11 0,44 CA23, CA24, CA25, KA25, KA26, KA27, SA33, SA34
Tipus: Autònomes      
Anàlisi de dades sociolingüistiques 10 0,4 CA23, KA26, SA33, SA34

Cada tema del programa es presentarà juntament amb les nocions i els conceptes teòrics claus que cada estudiant haurà de conèixer.
 
Presentar i debatre les lectures assignades
 
Anàlisi de casos pràctics
 
Correcció a classe dels exercicis i treballs assignats
 
 

Ús de la IA: Aquesta assignatura prohibeix totalment l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial en totes les seves activitats. Qualsevol treball lliurat que contingui contingut generat amb IA serà considerat una falta d’honestedat acadèmica; se li assignarà una qualificació de zero, sense possibilitat de recuperació. En casos d’infracció greu, es podran prendre mesures més severes.

NOTA IMPORTANT: Es reservaran 15 minuts de temps de classe, dins de l’horari establert per la facultat o el programa d’estudis, perquè l’alumnat completi les enquestes d’avaluació sobre el rendiment docent i l’assignatura.

Anotació: Dins de l’horari establert pel centre o pel programa d’estudis, es reservaran 15 minuts d’una classe perquè els estudiants puguin avaluar el professorat i les assignatures o mòduls mitjançant qüestionaris.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Dues treballs finals 70 per cent 15 0,6 CA23, CA24, CA25, KA25, KA26, KA27, SA33, SA34
Exercicios assignats 15 per cent 10 0,4 CA23, KA26, SA33, SA34
Implicació amb les lectures assignades i participació a classe 15 per cent 10 0,4 CA23, KA25, KA26, KA27, SA33, SA34

• Dues tasques finals (una per a cada part de l’assignatura) o un examen escrit final. L’avaluació final de cada part del curs comptarà un 35% de la nota final.
• Participació crítica en les lectures (a classe i en els fòrums) 15%
• Exercicis a classe i assignats 15%

Tots els exercicis i tasques que no arribin a una nota mínima de 3,5/10 no es podran recuperar. Totes les notes iguals o superiors a 4,9 es tindran en compte per calcular la nota final segons el percentatge establert.

La nota màxima per a tasques i exercicis recuperats és un 6.
Si un/a alumne/a suspèn una activitat de recuperació, podrà aprovar sempre que la mitjana de les activitats presentades sigui igual o superior a 5.

MOLT IMPORTANT: El plagi total o parcial implicarà immediatament una qualificació de (0) per a tota l’assignatura. El plagi consisteix a copiar textos de fonts no reconegudes, ja sigui part d’una frase o tot el text, amb la intenció de fer-lo passar com a producció pròpia. Inclou copiar i enganxar textos d’Internet sense modificar-los ni citar-los. El plagi és una falta molt greu. L’alumnat ha de respectar la propietat intel·lectual dels autors, identificant sempre les fonts utilitzades. També han de ser responsables de l’originalitat i l’autenticitat dels seus textos.

L’alumnat està obligat a utilitzar un llenguatge no sexista tant en produccions escrites com orals. Per a orientacions sobre com fer-ho, es recomana visitar la pàgina de la Linguistic Society of America (LSA): https://www.linguisticsociety.org/resource/lsa-guidelines-nonsexist-usage. L’ús adequat del llenguatge formarà part dels criteris d’avaluació.

Procediment de revisió de les qualificacions obtingudes: En cada activitat d’avaluació, el professorat informarà l’alumnat (a Moodle) del procediment de revisió de qualificacions i de la data en què es farà aquesta revisió.

Les tasques setmanals i la participació a les classes on es facin activitats no són recuperables.

Condicions per obtenir la qualificació de No Avaluable: Els/les estudiants obtindran la qualificació de No Avaluable sempre que no hagin lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.


AVALUACIÓ NO CONTÍNUA

Es pot sol·licitar una avaluació única per a aquesta assignatura. Per a més informació, es pot accedir a l’enllaç:
https://www.uab.cat/web/estudis/grau/informacio-academica/avavaluacio/avavaluacio-unica-1345885008033.html

L’avaluació no contínua consisteix en:
· Dues tasques finals: 70%
· Examen escrit del contingut de les dues parts del curs: 30%

La revisió de la nota final seguirà el mateix procediment que per als estudiants amb avaluació contínua.

Cal tenir en compte les dates per sol·licitar aquest tipus d’avaluació, estipulades per la Facultatde Filosofia i Lletres. Podeu consultar-ho amb la coordinadora del màster, Dra. Cristina Pividori.


Bibliografia

Anderson, Benedict. 1983. Imagined Communities. London: Verso, 224Pp.


Appadurai, Arjun. 1996. Modernity at Large. Minneapolis: University of Minnesota Press, 229 Pp.

Bex, Tony & Richard J. Watts (eds.). 1999. Standard English. The Widening Debate. London: Routledge, 312 Pp.

Billig, Michael. 1995. Banal Nationalism. London:Sage, 197 Pp.

Blommaert, Jan. 2003. Commentary: A sociolinguistics of globalization. Journal of Sociolinguistics 7/4: 607-623.

Blommaert, Jan and Jef Verschueren. 1998. The "migrant" problem. In Jan Blommaert and Jef Verschueren Debating Diversity. London: Routledge.

Brutt-Griffler, Janina. 2002. World English. Clevedon: Multilingual Matters, 216 Pp.

Cameron, Deborah. 2000. Good to Talk? London: Sage Publications, 213Pp.

Cameron, Deborah. 2000. Styling the worker: Gender and the commodification of language in the globalized service economy. Journal of Sociolinguistics 4/3:323-347.

Coupland, Nikolas, Srikant Sarangi, & Cristopher Candlin (eds.). 2001. Sociolinguistics and Social Theory. London: Longman.

Gellner, E. 1983. Nations and Nationalism. Oxford:Blackwell.
Giddens, Anthony. 1991. Modernity and Self Identity. Stanford: Stanford University Press, Pp. 256 Pp.

Hill, Jane. Published on the web pages http://languageculture.binghamton.edu/symposia/2/part1/index.html and to see the pictures in the article consult the address below: http://www.deaflibrary.org/nakamura/courses/linguisticanthro/hill1995slides/

Hobsbawm, E. J. 1992. Nations and Nationalism since 1780. Cambridge: Cambridge University Press. Hutchinson, John& Anthony D. Smith (eds.). 1994. Nationalism. Oxford: Oxford University Press, 378Pp.

Inda, Jonathan Xavier & Renato Rosaldo (eds.).2002. The Anthropology of Globalization. Oxford: Blackwell, 498 Pp.

Joseph, John E. Language and Identity. National, Ethnic and Religious. 2004. London: Palgrave, 268 Pp. Lippi Green, Rosina. 1997. English withan Accent. London: Routledge, 286 Pp.

Milroy, James. 1999. The Consequences of Standardization in Discriptive Linguistics. In Bex, Tony & Richard J. Watts (eds.). Standard English. The Widening Debate. London: Routledge, Pp. 13-39.

Moyer, Melissa & Luisa Martin Rojo. 2007. Language, Migration and Citizenship: New Challenges in the Regulation of Bilingualism. In Monica Heller (ed.) Bilingualism. Social Approaches. London: Palgrave, 36 Pp.

Muehlmann, Shaylih & Alexandre Duchêne. 2007. Beyond the nation-state: international agencies as new sites of discourses on bilingualism. In Monica

Heller (ed.) Bilingualism. Social Approaches. London: Palgrave, 13Pp.
Pennycook, Alastair. 1998. English and the Discourses of Colonialism. London: Routledge, 239 Pp.

Pujolar, Joan. 2007. Bilingualism and the Nation-State in the Post-national Era. In Monica Heller (ed.) Bilingualism. Social Approaches. London: Palgrave,

Stroud, Cristopher. 2007. Bilingualism: Colonialism and postcolonialism. In Monica Heller (ed.) Bilingualism. Social Approaches. London: Palgrave, 36 Pp.

Sutton, John. 2006. Globalization: A European perspective. In Anthony Giddens, Patrick Diamond and Roger Liddle (eds.) Global Europe, Social Europe.Cambridge: Polity Press, 37-51Pp..

Urciuoli, Bonnie. 1996. Exposing Prejudice. Puerto Rican Experiences of Language, Race and Class. Boulder, Co.: Westview Press, 222 Pp.

Woolard, Kathryn. Language ideology as a field of inquiry. In Schieffelin, Bambi, Kathryn Woolard & Paul Kroskrity (eds.). 1998. Language Ideologies. Practice and Theory. Oxford:Oxford University Press, Pp. 3-27.

Zentella, Ana Celia. 1997. Growing up Bilingual. Oxford: Blackwell, 322 Pp.

 


Programari

És distribuirá un programai detallat al començament del curs.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Anglès primer quadrimestre matí-mixt