Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Estudis Anglesos: Perspectives Lingüístiques, Literàries i Socioculturals | OP | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Els alumnes han de tenir un nivell avançat d'anglès oral i escrit (entre els nivells C1-C2 CEFR) per tal d'assolir els requisits del curs amb èxit.
Part 1: Pràctiques lingüístiques en contextos institucionals: una introducció (15 octubre - 14 novembre 2025)
Dra. Eva Codó
Introducció a un enfocament sociolingüístic crític per a l’estudi del llenguatge
S’introdueixen els enfocaments interpretatius i etnogràfics per a l’estudi del llenguatge, diferenciant-los dels enfocaments positivistes i descontextualitzats que entenen el llenguatge com un sistema de signes desvinculat dels parlants i dels seus contextos socioculturals i polítics d’ús.
Diversitat lingüística, multilingüisme, desigualtat i justícia social
S’examina el multilingüisme i la heteroglossia com a fenòmens vinculats als processos d’estratificació social.
Mobilitat, globalització i llenguatge
Es discuteix com una mirada centrada en la mobilitat pot qüestionar nocions establertes dins de la sociolingüística.
Estudiar el llenguatge en les burocràcies estatals; llengua i migració
S’introdueixen temes clau en relació amb l’estudi de la política i l’ús lingüístic en contextos burocràtics relacionats amb la migració, fomentant la reflexió sobre ideologies lingüístiques, fonts de desigualtat i polítiques/pràctiques alternatives.
Qüestions contemporànies en les polítiques i pràctiques lingüístiques en l’educació
S’analitza el paper actual de l’anglès en els sistemes educatius globals i les ideologies que sustenten aquestes polítiques; es discuteix la importància de conceptes àmpliament difosos com el translanguaging i s’introdueix el marc de la racilingualística per a l’estudi de la discriminació basada en el llenguatge.
Part 2: Perspectives sobre llengua i desigualtat en un món globalitzat – De la teoria a la pràctica
(18 novembre – 19 desembre 2025)
Dra. Melissa Moyer
Llengua, identitat i negociació de la posició social
S’explora com la llengua reflecteix i modela identitats complexes i interseccionals en contextos socioculturals diversos.
Agència, veu i posicionament sociolingüístic
S’examina com les persones reivindiquen i exerceixen l’agència a través del llenguatge dins d’entorns sociolingüístics jerarquitzats.
Ideologies lingüístiques i discursos de poder en les societats contemporànies
S’analitzen les ideologies lingüístiques dominants i el seu paper en la reproducció o la contestació de jerarquies socials en el segle XXI.
Commodificació lingüística i economia de mercat global
S’estudia com el llenguatge esdevé un recurs mercantilitzable i les implicacions d’aquesta commodificació per a la diversitat lingüística i la justícia social.
Dimensions afectives del llenguatge en l’àmbit laboral
S’investiga la relació entre llenguatge, emoció i treball en centres de trucades (call centers).
Cada professora proporcionarà una descripció més detallada del curs al començament de la sessió respectiva.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Debat centrada en les lectures asignades | 10 | 0,4 | CA23, KA25, KA26, KA27, SA33, SA34 |
Dues treballs finals | 22 | 0,88 | CA24, CA25, KA25, SA33, SA34 |
Exercicis assignats a la classe | 20 | 0,8 | CA25, KA25, KA26, KA27, SA33, SA34 |
Lectures assignats | 17 | 0,68 | CA23, KA25, KA26, KA27, SA33, SA34 |
Tipus: Supervisades | |||
Preaparació de les tasques i realització dels exercicis | 11 | 0,44 | CA23, CA24, CA25, KA25, KA26, KA27, SA33, SA34 |
Tipus: Autònomes | |||
Anàlisi de dades sociolingüistiques | 10 | 0,4 | CA23, KA26, SA33, SA34 |
Ús de la IA: Aquesta assignatura prohibeix totalment l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial en totes les seves activitats. Qualsevol treball lliurat que contingui contingut generat amb IA serà considerat una falta d’honestedat acadèmica; se li assignarà una qualificació de zero, sense possibilitat de recuperació. En casos d’infracció greu, es podran prendre mesures més severes.
NOTA IMPORTANT: Es reservaran 15 minuts de temps de classe, dins de l’horari establert per la facultat o el programa d’estudis, perquè l’alumnat completi les enquestes d’avaluació sobre el rendiment docent i l’assignatura.
Anotació: Dins de l’horari establert pel centre o pel programa d’estudis, es reservaran 15 minuts d’una classe perquè els estudiants puguin avaluar el professorat i les assignatures o mòduls mitjançant qüestionaris.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Dues treballs finals | 70 per cent | 15 | 0,6 | CA23, CA24, CA25, KA25, KA26, KA27, SA33, SA34 |
Exercicios assignats | 15 per cent | 10 | 0,4 | CA23, KA26, SA33, SA34 |
Implicació amb les lectures assignades i participació a classe | 15 per cent | 10 | 0,4 | CA23, KA25, KA26, KA27, SA33, SA34 |
• Dues tasques finals (una per a cada part de l’assignatura) o un examen escrit final. L’avaluació final de cada part del curs comptarà un 35% de la nota final.
• Participació crítica en les lectures (a classe i en els fòrums) 15%
• Exercicis a classe i assignats 15%
Tots els exercicis i tasques que no arribin a una nota mínima de 3,5/10 no es podran recuperar. Totes les notes iguals o superiors a 4,9 es tindran en compte per calcular la nota final segons el percentatge establert.
La nota màxima per a tasques i exercicis recuperats és un 6.
Si un/a alumne/a suspèn una activitat de recuperació, podrà aprovar sempre que la mitjana de les activitats presentades sigui igual o superior a 5.
MOLT IMPORTANT: El plagi total o parcial implicarà immediatament una qualificació de (0) per a tota l’assignatura. El plagi consisteix a copiar textos de fonts no reconegudes, ja sigui part d’una frase o tot el text, amb la intenció de fer-lo passar com a producció pròpia. Inclou copiar i enganxar textos d’Internet sense modificar-los ni citar-los. El plagi és una falta molt greu. L’alumnat ha de respectar la propietat intel·lectual dels autors, identificant sempre les fonts utilitzades. També han de ser responsables de l’originalitat i l’autenticitat dels seus textos.
L’alumnat està obligat a utilitzar un llenguatge no sexista tant en produccions escrites com orals. Per a orientacions sobre com fer-ho, es recomana visitar la pàgina de la Linguistic Society of America (LSA): https://www.linguisticsociety.org/resource/lsa-guidelines-nonsexist-usage. L’ús adequat del llenguatge formarà part dels criteris d’avaluació.
Procediment de revisió de les qualificacions obtingudes: En cada activitat d’avaluació, el professorat informarà l’alumnat (a Moodle) del procediment de revisió de qualificacions i de la data en què es farà aquesta revisió.
Les tasques setmanals i la participació a les classes on es facin activitats no són recuperables.
Condicions per obtenir la qualificació de No Avaluable: Els/les estudiants obtindran la qualificació de No Avaluable sempre que no hagin lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
AVALUACIÓ NO CONTÍNUA
Es pot sol·licitar una avaluació única per a aquesta assignatura. Per a més informació, es pot accedir a l’enllaç:
https://www.uab.cat/web/estudis/grau/informacio-academica/avavaluacio/avavaluacio-unica-1345885008033.html
L’avaluació no contínua consisteix en:
· Dues tasques finals: 70%
· Examen escrit del contingut de les dues parts del curs: 30%
La revisió de la nota final seguirà el mateix procediment que per als estudiants amb avaluació contínua.
Cal tenir en compte les dates per sol·licitar aquest tipus d’avaluació, estipulades per la Facultatde Filosofia i Lletres. Podeu consultar-ho amb la coordinadora del màster, Dra. Cristina Pividori.
Anderson, Benedict. 1983. Imagined Communities. London: Verso, 224Pp.
Appadurai, Arjun. 1996. Modernity at Large. Minneapolis: University of Minnesota Press, 229 Pp.
Bex, Tony & Richard J. Watts (eds.). 1999. Standard English. The Widening Debate. London: Routledge, 312 Pp.
Billig, Michael. 1995. Banal Nationalism. London:Sage, 197 Pp.
Blommaert, Jan. 2003. Commentary: A sociolinguistics of globalization. Journal of Sociolinguistics 7/4: 607-623.
Blommaert, Jan and Jef Verschueren. 1998. The "migrant" problem. In Jan Blommaert and Jef Verschueren Debating Diversity. London: Routledge.
Brutt-Griffler, Janina. 2002. World English. Clevedon: Multilingual Matters, 216 Pp.
Cameron, Deborah. 2000. Good to Talk? London: Sage Publications, 213Pp.
Cameron, Deborah. 2000. Styling the worker: Gender and the commodification of language in the globalized service economy. Journal of Sociolinguistics 4/3:323-347.
Coupland, Nikolas, Srikant Sarangi, & Cristopher Candlin (eds.). 2001. Sociolinguistics and Social Theory. London: Longman.
Gellner, E. 1983. Nations and Nationalism. Oxford:Blackwell. Giddens, Anthony. 1991. Modernity and Self Identity. Stanford: Stanford University Press, Pp. 256 Pp.
Hill, Jane. Published on the web pages http://languageculture.binghamton.edu/symposia/2/part1/index.html and to see the pictures in the article consult the address below: http://www.deaflibrary.org/nakamura/courses/linguisticanthro/hill1995slides/
Hobsbawm, E. J. 1992. Nations and Nationalism since 1780. Cambridge: Cambridge University Press. Hutchinson, John& Anthony D. Smith (eds.). 1994. Nationalism. Oxford: Oxford University Press, 378Pp.
Inda, Jonathan Xavier & Renato Rosaldo (eds.).2002. The Anthropology of Globalization. Oxford: Blackwell, 498 Pp.
Joseph, John E. Language and Identity. National, Ethnic and Religious. 2004. London: Palgrave, 268 Pp. Lippi Green, Rosina. 1997. English withan Accent. London: Routledge, 286 Pp.
Milroy, James. 1999. The Consequences of Standardization in Discriptive Linguistics. In Bex, Tony & Richard J. Watts (eds.). Standard English. The Widening Debate. London: Routledge, Pp. 13-39.
Moyer, Melissa & Luisa Martin Rojo. 2007. Language, Migration and Citizenship: New Challenges in the Regulation of Bilingualism. In Monica Heller (ed.) Bilingualism. Social Approaches. London: Palgrave, 36 Pp.
Muehlmann, Shaylih & Alexandre Duchêne. 2007. Beyond the nation-state: international agencies as new sites of discourses on bilingualism. In Monica
Heller (ed.) Bilingualism. Social Approaches. London: Palgrave, 13Pp. Pennycook, Alastair. 1998. English and the Discourses of Colonialism. London: Routledge, 239 Pp.
Pujolar, Joan. 2007. Bilingualism and the Nation-State in the Post-national Era. In Monica Heller (ed.) Bilingualism. Social Approaches. London: Palgrave,
Stroud, Cristopher. 2007. Bilingualism: Colonialism and postcolonialism. In Monica Heller (ed.) Bilingualism. Social Approaches. London: Palgrave, 36 Pp.
Sutton, John. 2006. Globalization: A European perspective. In Anthony Giddens, Patrick Diamond and Roger Liddle (eds.) Global Europe, Social Europe.Cambridge: Polity Press, 37-51Pp..
Urciuoli, Bonnie. 1996. Exposing Prejudice. Puerto Rican Experiences of Language, Race and Class. Boulder, Co.: Westview Press, 222 Pp.
Woolard, Kathryn. Language ideology as a field of inquiry. In Schieffelin, Bambi, Kathryn Woolard & Paul Kroskrity (eds.). 1998. Language Ideologies. Practice and Theory. Oxford:Oxford University Press, Pp. 3-27.
Zentella, Ana Celia. 1997. Growing up Bilingual. Oxford: Blackwell, 322 Pp.
És distribuirá un programai detallat al començament del curs.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Anglès | primer quadrimestre | matí-mixt |