Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

La Formació del Pensament Crític, Geogràfic, Històric i Social

Codi: 45016 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Recerca en Educació OP 1

Professor/a de contacte

Nom:
Gustavo Gonzalez Valencia
Correu electrònic:
gustavo.gonzalez@uab.cat

Equip docent

Antonio Manuel Santisteban Fernandez
Nuria Arís Redó
Jordi Castellvi Mata
Juan Llusà Serra

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No n'hi ha


Objectius

  • Analitzar els diferents aspectes que intervenen en la formació del pensament històric: temps històric, consciència històrica, imaginació i empatia històrica, interpretació de les fonts i narració històrica.

  • Analitzar els diversos aspectes que intervenen en la formació del pensament geogràfic: construcció de l'espai, el paisatge, el territori i les identitats.

  • Valorar les aportacions de la recerca sobre el temps històric i l'espai geogràfic a l'educació per a la ciutadania i a la innovació a l'aula.

  • Analitzar la formació del pensament crític i social en el marc de l’educació per a la ciutadania.

  • Analitzar el paper dels mitjans de comunicació en la formació del pensament crític i social.


Resultats d'aprenentatge

  1. CA44 (Competència) Contrastar les dades de la innovació i la investigació amb els objectius de la formació del pensament crític, geogràfic, històric i social.
  2. CA45 (Competència) Plantejar propostes de millora i/o projectes d'innovació en la formació del pensament crític, geogràfic, històric i social basats en les evidències.
  3. KA45 (Coneixement) Descriure els paradigmes, els enfocaments i els dissenys metodològics en la innovació i la investigació en la formació del pensament crític, geogràfic, històric i social.
  4. KA46 (Coneixement) Identificar diferents línies d'investigació en la formació del pensament crític, geogràfic, històric i social.
  5. KA47 (Coneixement) Identificar problemes i donar respostes a les necessitats educatives en la didàctica de les ciències socials mitjançant plantejaments innovadors.
  6. KA48 (Coneixement) Assumir els principis ètics de la innovació i la investigació en el desenvolupament dels estudis en didàctica de les ciències socials.
  7. SA34 (Habilitat) Fer una revisió de la literatura científica respecte a la formació del pensament crític, geogràfic, històric i social.
  8. SA35 (Habilitat) Dissenyar i desenvolupar el treball de camp vinculat amb la didàctica de les ciències socials amb les diferents tècniques i instruments de recollida d'informació.

Continguts

Bloc I. Espai i pensament geogràfic. El constructe de l'espai com a coordenada i com a concepte social. L’ensenyament de la geografia i la relació entre l’espai local i global, així com la sostenibilitat. Investigacions sobre la lectura del paisatge i la complexitat de la interpretació del territori i la construcció d’identitats.

Bloc II. Temps i pensament històric. Investigacions sobre la formació del pensament històric, la temporalitat i la consciència històrica. Enfocaments sobre la narració històrica. La imaginació i l’empatia històrica. L’ensenyament de la història a partir de la interpretació de les fonts històriques.

Bloc III. Pensament social crític. Perspectives d’anàlisi sobre la formació del pensament social. El pensament crític i creatiu. La literacitat crítica des dels estudis socials, la participació democràtica i l’acció social.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals / expositives 36 1,44 CA44, KA45
Tipus: Supervisades      
Pràctiques d'aula: resolució de problemes / casos / exercicis 36 1,44 CA45, KA47, KA48, SA35
Tipus: Autònomes      
Lectura d'articles i fonts documentals 78 3,12 KA46, SA34

La metodologia es basa en la presentació de línies de recerca i propostes d’innovació, que proporcionen als i les estudiants els instruments necessaris per treballar amb autonomia en les seves indagacions.

A classe es duran a terme debats sobre els materials analitzats i treballs en grup per dissenyar propostes d’investigació o d’innovació a partir de la recerca realitzada.

El treball autònom consistirà en la lectura de materials bibliogràfics de recerca, resultats d’investigacions i propostes d’innovació.

És molt important la participació a l’aula, la resolució de problemes de recerca, el plantejament de propostes d’innovació, així com la discussió a partir de materials, propostes i exemples.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Anàlisi crítica de propostes de recerca o innovació en el camp del pensament geogràfic (Individual) 25% 0 0 CA44, CA45, KA45, KA46, KA47, KA48, SA34, SA35
Anàlisi crítica de propostes de recerca o innovació en el camp del pensament històric (Individual) 25% 0 0 CA44, CA45, KA45, KA46, KA47, KA48, SA34, SA35
Construcció d'un marc teòric on relacionar la formació del pensament crític i social amb el seu camp d'estudi (Individual) 50% 0 0 CA44, CA45, KA45, KA46, KA47, KA48, SA34, SA35

L’avaluació és el procés establert per valorar l’assoliment dels resultats d’aprenentatge a partir de les evidències definides a la guia de l’assignatura.
L’avaluació es durà a terme al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats proposades (el programa lliurat a l’inici del curs concretarà les activitats i els lliuraments corresponents).
El lliurament dels treballs es farà preferentment a través del campus virtual. Es podran habilitar altres vies de lliurament, sempre que s’acordi prèviament amb el professorat.

Competència comunicativa

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l’estudiant mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. Aquesta competència és un requisit. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.

Atès que la llengua vehicular del màster i de l'ensenyament secundari és el català, les tasques orals i escrites relacionades amb aquest mòdul s'han de presentar en aquesta llengua.

Còpia i plagi

La còpia i el plagi són robatoris intel·lectuals i, per tant, constitueixen un delicte que serà sancionat amb la nota “zero”. En el cas de còpia entre dos alumnes, si no es pot saber qui ha copiat qui, s’aplicarà la sanció a tots dos alumnes. L’ús de la intel·ligència artificial de manera fraudulenta implicarà que l’activitat d’avaluació sigui considerada suspesa amb un 0.

Assistència i presencialitat

L'assistència a les classes presencials de l'assignatura és obligatòria en un 80%, per poder fer l’avaluació continuada. En cas contrari, la qualificació final serà de "no avaluable". Els justificants que algunes vegades es presenten en cas d’absència serveixen únicament per explicar l’absència, en cap cas són un eximent de la presencialitat. Si algú no pot complir el percentatge de presencialitat establert, no es pot acollir a l'avaluació contínua, i caldrà que es presenti a la recuperació, sempre que hagi presentat el 66% de les activitats d’avaluació prèviament.

Les activitats recuperables són les tres que estan previstes a la guia docent. La qualificació màxima que es pot obtenir a la recuperació és d’un 5 sobre 10.

Perspectiva de gènere

Durant les sessions es tindrà en compte la perspectiva de gènere mitjançant la revisió dels biaixos androcèntrics, el qüestionament sobre els supòsits de gènere i estereotips de gènere ocults, la incorporació del coneixement produït per les dones, i les perspectives crítiques que destapen conceptualitzacions androcèntriques i posen de manifest les causes i mecanismes socials i culturals que sustenten les desigualtats de gènere.

En aquest mòdul caldrà incloure la perspectiva de gènere mitjançant la reflexió (auto)crítica sobre la pròpia subjectivitat i com afecta la docència (per aprofundir-hi consulteu: Agud Morell, Ingrid; Amat, Meritxell; Bertran, Marta; [et al.]. (2020). Perspectiva de gènere en l'educació. Marc conceptual. Barcelona: UAB. <https://ddd.uab.cat/record/226865>).

Intel·ligència Artificial

En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Dates d’avaluació

- La presentació de l’”Anàlisi crítica de propostes de recerca o innovació en el camp del pensament geogràfic” es preveu per finals de gener.

- La presentació de l’”Anàlisi crítica de propostes de recerca o innovació en el camp del pensament històric” es preveu per finals de febrer.

- La presentació de la “Construcció d'un marc teòric on relacionar la formació del pensament crític i social amb el seu camp d'estudi” es preveu per finals d’abril.

- La recuperació es preveu per finals de maig.

 Les valoracions i avaluacions de cada activitat es farà en vint (20) dies després del lliurament.

Avaluació única

L’avaluació única cal sol·licitar-la dins els terminis i el mecanisme que laFacultat de Ciències de l’Educació hagi previst.

Aquesta assignatura preveu l’avaluació única. En aquest cas, la presencialitat és imprescindible per a l’avaluació en el percentatge anteriorment establert. Si algú no el compleix, pot presentar-se a la convocatòria de recuperació. Caldrà presentar el 66% de les activitats d’avaluació, però la qualificació de cadascuna d’elles no superarà el 5 sobre 10.

Les activitats a lliurar per a l’avaluació única són les mateixes que per a l’avaluació continuada juntament amb una entrevista avaluativa. El dia de lliurament és el mateix dia que la “La presentació de la “Construcció d'un marc teòric on relacionar la formació del pensament crític i social amb el seu camp d'estudi” i es preveu per finals d’abril. La ponderació de les activitats per a l’avaluació única queda de la següent manera:

-Anàlisi crítica de propostes de recerca o innovació en el camp del pensament geogràfic (Individual): 20%.
- Anàlisi crítica de propostes de recerca o innovació en el camp del pensament històric (Individual): 20%.
- Construcció d'un marc teòric on relacionar la formació del pensament crític i social amb el seu camp d'estudi (Individual): 45%.
- Entrevista avaluativa: 15%.

 Aquesta assignatura no admet avaluació de síntesi.


Bibliografia

Didàctica de la geografia i construcció de l'espai

BENEJAM, P. (2005), Quins continguts rellevants de geografia convé que aprenguin els alumnes de l’etapa de secundària obligatòria?, Conferencia dentro del grupo GRICSO, Rosa Sensat, 9 de marzo de 2005

BENNETS, T. (2005), Progressism in geographical understanding, en: International Research in Geographical and Environmental Education, 14(2), pp. 112-132.

CAPEL, H. (2010) Geografía en red a comienzos del tercer milenio: para una ciencia solidaria y en colaboración, en: Scripta Nova, revista electrónica de Geografía y Ciencias sociales, Vol. XIV, Nº 313, febrer de 2010 (Publicación en línea)  http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-313.htm (Última consulta: 28 de enero de 2010)

COMES, P (2002), “De la observación espacial a la implicación social: Rastres, un ejemple de aplicación didáctica multimedia”, Íber, Nº32, pp. 96-106

GARDNER, R. y LAMBERT, D. (2006) Futuring Geographers: The role of the subject organisations, a: Geography, Vol. 91 (2) pp. 159-170. 

IGU-CGE (INTERNATIONAL GEOGRAPHICAL UNION-COMMISSION ON GEOGRAPHICAL EDUCATION) (2006), The International Charter on Geographical Education, First Draft, Revised 2006 Edition (ver: http://igu-cge.tamu.edu/cgecharter2005.pdf)

JOHNSTON, R. J. , TAYLOR, P. J. i WATTS, M. J. (2002), Geographies of global change. Remapping the World. Blackwell Publishing, Oxford.

MÉRENNE-SCHOUMAKER, B. (2006), La enseñanza de la geografía, en: HIERNAUX, D. y LINDÓN, A. (Dir.) (2006), Tratado de Geografía Humana, Editorial Anthropos, Universidad Autónoma Metropolitana-Iztapalapa, México, pp 628-643.

Ortega Rocha, Evelyn Viviana, & Pagès Blanch, Joan. (2021). The formation of the geographical consciousness in the classroom. A case-study of the Chilean Secondary Education. Revista de geografía Norte Grande, (79), 325-344. https://dx.doi.org/10.4067/S0718-34022021000200325

Ortega Rocha, E. (2020). Concepciones del profesorado chileno sobre la conciencia geográfica. REIDICS: Revista de Investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales, (6), 126–143. https://doi.org/10.17398/2531-0968.06.126

ROMERO MORANTE, J. y LUIS GÓMEZ, A. (2008) “El conocimiento socio-geográfico en la escuela: las tensiones inherentes a la transmisión institucionalizada de cultura y los dilemas de la educación para la democracia en este mundo globalizado”, Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 d’agosto de 2008, vol. XII, N. 270 (123). (ver: http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-270/sn-270-123.htm)

SOUTO, X. M. (1999), Didáctica de  la Geografía. Problemas sociales y conocimiento del medio. Ediciones del Serbal, Barcelona.

Didàctica de la història i construcció del temps històric

BARTON, K. C. (2008). Research on students’ ideas about history. Levstik, L. S.; Tyson, C. A. (eds.). Handbook of Research in Social Education. New York: Routledge. 239-257.

Cartes Pinto, D., & Pagès Blanch, J. (2020). Los ritmos del cambio en la enseñanza-aprendizaje de la periodización: Una propuesta desde la historia global. Clío & Asociados: La historia enseñada, (30), 90–106. https://doi.org/10.14409/cya.v0i30.8933

DALONGEVILLE (2003). Noción y práctica de la situación-problema en historia. Enseñanza de las Ciencias Sociales, 2, 3-12.

Díaz Zúñiga, F., Santisteban Fernández, A., & González Monfort, N. (2021). Las representaciones sociales del profesorado sobre la Historia Reciente Presente de Chile y su enseñanza en sexto año básico. Clío & Asociados. La Historia enseñada, (33). https://doi.org/10.14409/cya.v0i33.10611

GONZÁLEZ MONFORT, N.; HENRÍQUEZ, R.; PAGÈS, J. SANTISTEBAN, A.; (2010). Empatía histórica para un presente cambiante. La enseñanza y el aprendizaje de la comprensión histórica a través de una experiencia didáctica. Pagès, J. González Monfort, N. (coord.),  La construcción de les identitats i l’ensenyament de les Ciències Socials, de la Geografia i de la Història, Barcelona: Serei de Publicacions de la UAB, 145-157.

González-Valencia, G. A., Santisteban-Fernández, A., & Pagès-Blanch, J. (2020). Finalidades de la enseñanza de la historia en futuros profesores. Magis, Revista Internacional De Investigación En Educación, 13, 1-23. https://doi.org/10.11144/Javeriana.m13.fehf

Llusà Serra, J. (2016). Aprender historia aplicando la contemporaneidad. Un estudio de caso en la Enseñanza Secundaria Obligatoria (ESO). Enseñanza de las ciencias sociales: revista de investigación, (15), 61–73. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6423997

Meneses Varas, B., González-Monfort, N., & Santisteban Fernández, A. (2019). La «experiencia histórica» del alumnado y la historia oral en la enseñanza.: L’ «expérience historique» des élèveset l’histoire orale dans l’enseignement. Historia Y Memoria, (20), 309–343. https://doi.org/10.19053/20275137.n20.2020.8258

Massip Sabater, M., Castellví Mata, J., & Pagès Blanch, J. (2020). La historia de las personas: Reflexiones desde la historiografía y de la didáctica de las ciencias sociales durante los últimos 25 años. Panta Rei: Revista de Ciencia y Didáctica de la Historia, 14(2), 167–196. https://doi.org/10.6018/pantarei.445831

PAGÈS, J.; GONZÁLEZ, P. (2009). Història, memòria i ensenyament de la història: perspectives europees i llatinoamericanes. Barcelona: Servei de Publicacions UAB.

Pagès, J. (1999). El tiempo histórico: ¿Qué sabemos sobre su enseñanza y su aprendizaje? Análisis y valoración de los resultados de algunas investigaciones. AAVV: Aspectos didácticos de Ciencias Sociales. 13. Zaragoza: ICE-Universidad de Zaragoza. 241-278.

PAGÈS, J.; SANTISTEBAN, A. (2008). Cambios y Continuidades: aprender la temporalidad histórica. JARA, M.A. (coord.). Enseñanza de la Historia. Debates y Propuestas. Editorial de la Universidad Nacional del Comahue. Neuquén (Argentina).

PLÁ, S. (2005). Aprender a pensar históricamente. La escritura de la historia en el bachillerato. México: Plaza y Valdés.

Ramírez Achoy, J., & Pagès Blanch, J. (2022). Prácticas docentes en la formación inicial para la enseñanza de la historia: Un estudio de caso en Costa Rica. Revista Colombiana de Educación, (84), e204. https://doi.org/10.17227/rce.num84-11395

RÜSEN, J. (2007). Memory, history and the quest for the future. In CAJANI, L.(ed.):  History Teaching, Identities and Citizenship. European Issues in Children’s Identity and Citizenship, 7. CiCe. Stoke on Trent. Trentham Books, 13-34.

Santisteban, A. (2006). Une proposition conceptuelle pour la recherche et l’enseignement du temps historique, Le Cartable de Clio, 6: 77-90.

SANTISTEBAN, A. (2007). Una investigación sobre cómo se aprende a enseñar el tiempo histórico. Enseñanza de las Ciencias Sociales, 6, 19-29.

Santisteban, A.; Pagès, J. (2011).Enseñar y aprender el tiempo histórico. Santisteban, A. y Pagès, J. (coords.). Didáctica del Conocimiento del Medio Social y Cultural en la Educación Primaria. Ciencias Sociales para comprender, pensar y actuar. Madrid: Síntesis, 209-227.

SANTISTEBAN, A.; GONZÁLEZ, N.; PAGÈS, J. (2010). Una investigación sobre la formación del pensamiento histórico. Ávila, R.M.; Rivero, P.; Domínguez, P.L. (Coords.). Metodología de investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales. Zaragoza: Institución Fernando el Católico. Diputación de Zaragoza/ AUPDCS.

Formació del pensament crític i social

BOISVERT, J. (2004). La Formación del Pensamiento Crítico: Teoría y Práctica. México: Fondo de Cultura Económica.

CASTELLVÍ, J. (2024). Formar el pensament crític orientat a la justícia social per fer front al feixisme. Comunicació Educativa, (37), 103–122. https://revistes.urv.cat/index.php/comeduc/article/view/4013/4524

Castellví Mata, J. (2020). Leer, interpretar y actuar en un mundo digital: Literacidad crítica digital en educación primaria. Enseñanza de las ciencias sociales: Revista de investigación, (19), 17–28.

DELEON, A., & ROSS, E. W. (Eds.). (2010). Critical theories, radical pedagogies, and social education: New perspectives for social studies education. Rotterdam: Sense Publishers.

DEWEY, J. (2002). Cómo pensamos: Nueva exposición de la relación entre pensamiento y proceso educativo. Barcelona: Paidós. (ed. 1910).

DHOND, H. (1994). Critical Thinking: Research Perspective for Social Studies Teacher. Canadian Social Studies, Vol. 28 (4).

GONZÁLEZ MONFORT, N. y SANTISTEBAN, A. (2011). Cómo enseñar ciencias sociales para favorecer el desarrollo de las competencias básicas. Aula de Innovación Educativa, 198, 41-47.

GUTIERREZ GIRALDO, M.C. (2011). Pensamiento reflexivo en la enseñanza y el aprendizaje de las Ciencias Sociales.Uni-Pluriversidad, 11 (2), 83-92.

HESS, D. (2009). Controversy in the classroom: The democratic power of discussion. New York: Routledge.

KUBEY, R. (2010). Media Literacy and Communication Rights: Ethical Individualism in the New Media Environment. Gazette, 72: 323-338.

LEGARDEZ, A. (2003). L’enseignement des questions sociales ethistoriques, socialement vives. Le cartable de Clio nº 3, 245-253.

PAGÈS, J.; SANTISTEBAN, A. (coords.)  (2011). Les qüestions socialment vives i l’ensenyament de les ciències socials. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Col. Documents, 97.

PIPKIN, D. (coord.) (1999). Pensar lo social. Argentina: Ediciones La Crujía.

SANTISTEBAN, A. (2011). La formación del pensamiento social y el desarrollo de las capacidades para pensar la sociedad. Santisteban, A. y Pagès, J. (coords.),Didáctica del Conocimiento del Medio Social y Cultural, Madrid, Síntesis, 65-84.

SANTISTEBAN, A., DÍEZ-BEDMAR, M.C., & CASTELLVÍ, J. (2020). La alfabetización crítica digital del futuro profesorado en tiempos de Twitter. Culture & Education, 32(2), 1-28. https://doi.org/10.1080/11356405.2020.1741875

Santisteban Fernández, A., Castellví Mata, J., & González Monfort, N. (2025). Literalidad crítica digital: Un decálogo para la enseñanza de las ciencias sociales. Iber: Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia, (118), 16–22.


Programari

-


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català primer quadrimestre tarda