Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Recerca en Educació | OP | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Cap
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals | 16 | 0,64 | |
Classe magistral/expositiva | 20 | 0,8 | |
Tipus: Supervisades | |||
Pràctiques d'aula: resolució de problemes, casos, exercicis | 20 | 0,8 | |
Presentació / exposició oral de treballs | 10 | 0,4 | |
Tutoria | 6 | 0,24 | |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura d'articles i fonts documentals | 78 | 3,12 |
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Anàlisi crítica de propostes de recerca en el camp de l'educació per a la ciutadania | 25% | 0 | 0 | CA48, KA49, KA50, KA51 |
Construcció d'un marc teòric on relacionar l'educació per a la ciutadania amb el seu camp d'estudi: | 50% | 0 | 0 | CA47, CA48, KA51, SA36 |
Critical analysis of innovation proposals in the field of education for citizenship | 25% | 0 | 0 | CA46, CA48, KA51, SA37 |
L’avaluació és el procés que s’estableix per valorar l’assoliment dels resultats d’aprenentatge a partir de les evidencies que es defineixen en la guia de l'assignatura.
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats proposades (el programa lliurat a l'inici de l'assignatura concretarà les activitats i lliuraments a realitzar).
El lliurament de treballs es realitzarà prioritàriament per la via del campus virtual. Es podran habilitar altres vies de lliurament, previ acord amb el professorat.
Perspectiva de gènere
Durant les sessions es tindrà en compte la perspectiva de gènere mitjançant la revisió dels biaixos androcèntrics, el qüestionament sobre els supòsits de gènere i estereotips de gènere ocults, la incorporació del coneixement produït per les dones, i les perspectives crítiques que destapen conceptualitzacions androcèntriques i posen de manifest les causes i mecanismes socials i culturals que sustenten les desigualtats de gènere.
En aquest mòdul caldrà incloure la perspectiva de gènere mitjançant la reflexió (auto)crítica sobre la pròpia subjectivitat i com afecta a la docència (per aprofundir-hi consulteu: Agud Morell, Ingrid; Amat, Meritxell; Bertran, Marta; [et al.]. (2020). Perspectiva de gènere en l'educació. Marc conceptual. Barcelona: UAB. <https://ddd.uab.cat/record/226865>).
Activitats avaluatives
Dates d’avaluació
Avaluació única
L’avaluació única cal sol·licitar-la dins els terminis i el mecanisme que la Facultat de Ciències de l’Educació hagi previst.
Aquesta assignatura preveu l’avaluació única. En aquest cas, la presencialitat és imprescindible per a l’avaluació en el percentatge anteriorment establert. Si algú no el compleix, pot presentar-se a la convocatòria de recuperació. Caldrà presentar el 66% de les activitats d’avaluació, però la qualificació de cadascuna d’elles no superarà el 5 sobre 10.
Les activitats a lliurar per a l’avaluació única són les mateixes que per a l’avaluació continuada juntament amb una entrevista avaluativa. El dia de lliurament és el mateix dia que la Construcció d'un marc teòric on relacionar l’educació per a la ciutadania amb el seu camp d'estudi. La ponderació de les activitats per a l’avaluació única queda de la següent manera:
Aquesta assignatura no admet avaluació de síntesi.
Observacions
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia educació per a la ciutadania
Apple, M.W. & Beane, J.A. (comps.) (1997). Escuelas democráticas. Madrid: Morata.
Ballbé Martínez, M., González Valencia, G., & Ortega Sánchez, D. (2021). Invisibles y ciudadanía global en la formación del profesorado de Educación Secundaria. Bellaterra: Journal of Teaching and Learning Language and Literature, 14(2), e982.
COUNCIL OF EUROPE. (2018). Reference framework of competences for democratic culture. Volume 1. Context, concepts and model. Council of Europe. Council of Europe: Strasbourg
COUNCIL OF EUROPE. (2018). Reference framework of competences for democratic culture. Volume 2. Descriptors of Competences for Democratic Culture. Council of Europe: Strasbourg
COUNCIL OF EUROPE. (2018). Reference framework of competences for democratic culture. Volume 3. Guidance for Implementation. Council of Europe: Strasbourg
Gutiérrez Giraldo, M. C., & Santisteban Fernández, A. (2024). La educación para una ciudadanía democrática en la formación del profesorado en Iberoamérica. REIDICS. Revista de Investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales, (15), 6–10.
González-Valencia, G., González-Monfort, N., Arís Redó, N., & Santisteban Fernández, A. (2024). Competencias de cultura democrática del Consejo de Europa: Cómo se interpreta desde la formación del profesorado. Acta Scientiarum. Education, 46(1), 1–15.
González Valencia, G. A., & Santisteban Fernández, A. (2016). La formación ciudadana en la educación obligatoria en Colombia: entre la tradición y la transformación. Educación y Educadores, 19(1), 87–103.
Gonzalez-Valencia, G., Sabater, M. M., & Fernandez, A. S. (2022). Critical global citizenship education: A study on secondary school students. Frontiers in Education, 7, 867113, 1–15.
Massip Sabater, M., & Espinet, M. (2024). Delearning capitalism: Is degrowth a decolonial perspective in social science education? Journal of Social Science Education, 23(4). https://doi.org/10.11576/jsse-7127
Oliveira, Amurabi, & Fernández, Antoni Santisteban. (2024). The rise of populisms and the democratic crisis: Challenges for the teaching of human and social sciences today. Acta Scientiarum. Education, 46(1), e70525. Epub 01 de dezembro de 2023.https://doi.org/10.4025/actascieduc.v46i1.70525
Massip Sabater, M., & Castellví Mata, J. (2019). Poder y diversidad. Los aportes de la interseccionalidad a la didáctica de las ciencias sociales. Clío. History and History Teaching, (45). https://doi.org/10.26754/ojs_clio/clio.2019458646
Massip Sabater, M., & Sant, E. (2022). Género y educación ciudadana. Enfoques feministas-relacionales en la educación política. REIDICS. Revista de Investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales, 11, 35–51. https://doi.org/10.17398/2531-0968.11.35
Pagès, J. & Oller, M. (2007). Las representaciones sociales del derecho, la justicia y la ley de un grupo de adolescentes catalanes de 4º de ESO. A Enseñanza de las Ciencias Sociales, 6, pp.3-17.
Pineda-Alfonso, J. A., Alba-Fernandez & N. De, Navarro-Medina, E. (2019). Handbook of research on education for participative citizenship and global prosperity. Hershey PA: IGI global.
Sant, E. (2021). Political Education in Times of Populism: Towards a Radical Democratic Education. London: Palgrave Macmillan
Sant, E., Davies, I., Shultz, L., & Pashby, K. (2018). Global citizenship education : a critical introduction to key concepts and debates. London: Bloomsbury Academic.
Sant, E. & González-Valencia, G. (2018). Global Citizenship Education in Latin America. Davies, L. et al. (eds.). The Palgrave Handbook of Global Citizenship and Education (pp. 67-82). London: Palgrave Macmillan
Sant, E., & da Costa, M. (2024). Un/learning to disagree. A response to "Pragmatist thinking for a populist moment: Contingency and racial re-valuing in education governance". Democracy & Education, 32(2), Article 9, 1–6.
Santisteban, A. & González-Monfort, N. (2018). Education for citizenship and identities. Pineda, J.A., De Alba, N. and Navarro, E. (eds.). Handbook of Research on Education for Participative Citizenship and Global Prosperity. pp. 551-567. Hershey, Pennsylvanie: IGI Global International.
Sant Obiols, E. (2021). Educación política para una democracia radical. Forum. Revista del Departamento de Ciencia Política, 20, 138–157.
Santisteban, A. & Pagès, J. (2007). La educación democrática de la ciutadania: una propuesta conceptual. A Ávila, R.M.; López Atxurra, R.; Fernández de Larrea, E. Las competencias profesionales para la enseñanza-aprendizaje de la CienciasSociales ante el reto europeo y la globalización. 353-367. Bilbao: Asociación Universitaria del Profesorado de Didáctica de las Ciencias Sociales / Universidad del País Vasco.
Bibliografia didàctica del patrimoni cultural
Ávila Ruíz, R.M.- Borghi, B. & Mattozzi, I. (eds. 2009) La educación de la ciudadanía europea y la formación del profesorado. Un proyecto educativo para la "Estrategia de Lisboa". Bolonia: Didpast-AUPDCS.
Ballesteros, E.- Fernández, C. Molina, J.A. & Moreno, P. (coord., 2003) El patrimonio y la Didáctica de las Ciencias Sociales. Cuenca: Universidad de Castilla la Mancha/AUPDCS.
Branchesi, L. (a cura di, 2006) Il patrimonio culturale e la sua pedagogia per l’Europa. Roma: Armando editore.
Carreras, C. & Munilla, G. (coord., 2001). Gestió del patrimoni històric. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.
DD.AA. (1995) Le patrimoine culturel et sa pédagogie: un facteur de tolérance, de civisme et d’intégration sociale. Actes du seminaire. Bruxelles: Editions du Conseil de l’Europe, pàg. 119-124.
DD.AA. (2006) Introducción al patrimonio cultural. Gijón: Ed. Trea.
Prats, LL. (1997). Antropologia y patrimonio. Barcelona: Ariel.
Torres Moreno, C., & González Sanz, M. (2016). Compartir, aprender y crear: Una metodología pedagógica creada por AL:M.A (Almería, Museos y Arte) para la deconstrucción activa de la imagen del otro a través del patrimonio. En C. R. García Ruiz, A. Arroyo Doreste, & B. Andreu Mediero (Coords.), Deconstruir la alteridad desde la Didáctica de las Ciencias Sociales: Educar para una ciudadanía global (pp. 44–49). Universidad de Las Palmas de Gran Canaria.
Cap
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | tarda |