Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Recerca en Innovació i Gestió del Desenvolupament Professional i la Formació en Institucions Educatives

Codi: 45008 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Recerca en Educació OP 1

Professor/a de contacte

Nom:
Miquel Angel Essomba Gelabert
Correu electrònic:
miquelangel.essomba@uab.cat

Equip docent

Georgeta Ion

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No s'especifiquen requisits específics.


Objectius

Aquest mòdul és obligatori de l’especialitat de Pedagogia Aplicada i és optatiu de la resta d’especialitats.

Aquest mòdul pretén introduir a l’alumne en la investigació en l’àmbit del desenvolupament professional a les organitzacions.

En concret els objectius del mòdul són:

-       Comprendre les mútues implicacions entre  el desenvolupament professional i el desenvolupament de l’organització

-       Vincular el desenvolupament de les persones a la formació pel canvi professional i institucional des d’un enfocament de la complexitat

-       Estudiar i analitzar models de formació inicial i continua que propiciïn el canvi

-       Conèixer les variables de relació i de dinàmiques de grup que afecten al desenvolupament de l’organització


Resultats d'aprenentatge

  1. CA23 (Competència) Identificar un problema d'investigació a l'àrea de les organitzacions educatives i formular-ne les preguntes i els objectius.
  2. CA24 (Competència) Contrastar les dades de la investigació amb els objectius de l'estudi i el corpus de coneixement disponible a l'àrea de les organitzacions educatives per a establir conclusions.
  3. CA25 (Competència) Incloure l'anàlisi de les desigualtats per raó de sexe/gènere a l'estudi de les organitzacions educatives.
  4. KA23 (Coneixement) Identificar diferents línies d'investigació sobre el desenvolupament professional a les organitzacions educatives.
  5. KA24 (Coneixement) Identificar problemes al camp de les organitzacions educatives i donar respostes a les necessitats formatives dels professionals mitjançant plantejaments innovadors.
  6. SA14 (Habilitat) Desenvolupar una revisió exhaustiva de la literatura científica vinculada a la investigació de les organitzacions educatives.
  7. SA15 (Habilitat) Analitzar diferents tipus de dades en investigació de les organitzacions educatives segons la seva naturalesa.
  8. SA16 (Habilitat) Presentar una investigació de l'àmbit de les organitzacions educatives adaptant el registre a la tipologia de comunicació científica (informe, article, contribució a congressos, monografia, pòster, vídeos, etc.).

Continguts

  1. Desenvolupament professional a les organitzacions: Factors individuals, institucionals i sistèmics .
  2. Desenvolupament professional i el rol de la recerca.
  3. Recerca i innovació educativa
  4. Teoria de la complexitat i investigació sobre desenvolupament professional. Conceptes bàsics.
  5. Tècniques de recollida d'informació de dinàmiques grupals a les organitzacions. Anàlisi de processos de desenvolupament grupal.
  6. Investigació sobre la gestió de la diversitat a les organitzacions.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Anàlisi i discussió d'articles 9 0,36
Classes expositives 12 0,48
Presentació de treballs 6 0,24
Resolució de casos 9 0,36
Tipus: Supervisades      
Activitats virtuals (forum,...) 12 0,48
Elaboració d'un article científic 12 0,48
Tutories 12 0,48
Tipus: Autònomes      
Assistència a seminaris/conferències de l'especialitat 10 0,4
Lectures d'articles i fons de documentació 34 1,36
Preparació dels casos, problemes, exercicis,... 34 1,36

 

 

L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:

  • Classes magistrals/expositives
  • Lectura d’articles i fons documentals
  • Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals
  • Pràctiques d'aula: resolució de problemes / casos / exercicis
  • Presentació / exposició oral de treballs
  • Elaboració i defensa pública d'un treball individual del mòdul consistent en un article acadèmic
  • Tutories

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Estudi de cas de forma individual o grupal 25% 0 0 KA23, KA24
Lectura i anàlisi crítica d'articles científics 25% 0 0 SA14, SA15
Treball individual del mòdul 50% 0 0 CA23, CA24, CA25, SA16

L'avaluació del mòdul es realitzarà mitjançant les activitats que s'assenyalen. La presentació pública del treball individual del mòdul s'informarà el primer dia del curs, així com també la data de lliurament del treball individual escrit a través del Campus Virtual. En el cas de l'avaluació única, totes les activitats d'avaluació seran lliurades en la data de lliurament del treball individual. La devolució, retorn o qualificació de l'activitat d'avaluació s'efectuarà en un període no superior als 20 dies hàbils amb posterioritat al lliurament.

La nota final serà el promig ponderat de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 5  a totes les activitats, les realitzades durant el desenvolupament del mòdul i del treball final del mòdul. L’alumnat que no lliuri més del 50% de les activitats d’avaluació es considerarà NO PRESENTAT (NP). En el cas que l'estudiant no superi l'avaluació d'alguna de les activitats previstes, haurà de tornar a presentar de nou l'evidència d'avaluació suspesa revisada, incorporant els comentaris de millora del professorat. En el cas de l'avaluació única, s'aplicarà el mateix criteri.

El procediment de revisió de les proves es realitzarà de forma individual.

L'assistència és obligatòria, i cal acreditar un mínim d'assistència del 80% (els justificants només serveixen per explicar l'absència, en cap cas són un eximent de la presencialitat).

Per aprovar aquesta assignatura, en totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada)o suspesa si el professor considera que no compleix aquests requisits.

La copia o plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que pot representar suspendre l'assignatura:

  • Es considerarà que un treball, activitat o examen està "copiat" quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a.
  • Es considerarà que un treball o activitat està "plagiat" quan es presenta com a propi una part d'un text d'un autorsense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. (més informació sobre plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_0 1.html).

Es demana seguir la normativa APA (2019, 7ª versió): Al següent enllaç hi trobareu una proposta de normativa: http://ddd.uab.cat/pub/recdoc

Per obtenir més informació sobre els "Criteris i pautes generals d'avaluació de la Facultat de Ciències de l'Educació" aprovats per la COA a 28 de maig de 2015 i modificat a la Junta de Facultat del 6 d'abril del 2017 es pot consultar el següent document: http://www.uab.cat/web/informacio-academica/avaluacio/normativa-1292571269103.html

Per a aquest mòdul, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport com la correcció de textos (revisió ortogràfica, gramatical, claredat, etc..), generació d’imatges o esquemes, síntesis de contingut o pluja d’idees. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en alguna activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar la penalització total en la nota de l'activitat. El professorat, davant de dubtes, pot requerir una tutoria per a validar l’autoria.

Es facilitaran 15 minuts en alguna sessió al final del mòdul per facilitar que l'estudiantat ompli l'enquesta d'avaluació del professorat.

AVALUACIÓ ÚNICA

L'avaluació única inclou les tres evidències previstes per a l'avaluació continuada, i el seu pes serà el mateix per a la nota final. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada. La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l’avaluació continuada. La data de lliurament de les 3 evidències és el 30/04/2026. La devolució, retorn o qualificació de l'activitat d'avaluació s'efectuarà en un període no superior als 20 dies hàbils amb posterioritat al lliurament.

 


Bibliografia

REFERÈNCIES RELLEVANTS

 

Chalmers, D., Stoney, S., Goody, A., Gardiner, D. (2012). Identification and implementation of the indicators and measures of the impact on teaching preparation programs in higher education. Report number: SP10-1840. Office for Learning and Teaching. Government of Australia.

Essomba, M.A., Tarres, A., Argelagues, M. (2022). La investigación-acción comunitaria. Nuevas necesidades sociales, nuevos enfoques epistemológicos desde la complejidad. Perfiles Educativos, 45(180), 158-174.

Kowalczuk-Waledziak, M., Ion, G., Lopez Crespo, S. (2024). Towards a model for success: Exploring the motivations and factors driving research-engaged teachers. International Journal of Educational Research, 126, 102386.

Stefani, L. (Ed.) (2011). Evaluating the Effectiveness of Academic Development: Principles and Practice.  Routledge.

 

ALTRES REFERÈNCIES

 

Arnesen, A.L., Hadjitheodoulou-Loizidou, P., Bîrzéa, C., Essomba, M.A. &Allan, J. (2009). Policies and practices for teaching sociocultural diversity – Concepts, principles and challenges in teacher education. Strasburg : Council of Europe Publishing.

Bedoya, R.E. & Essomba, M.A. (2021). School organization strategies for cultural enterpreneurship in Spain. International Journal of Social Policy and Education, 3(5), 1-8.

Byrd, D. R. & Alexander, M. (2020). Investigating special education teachers’ knowledge and skills: Preparing general teacher preparation for professional development. Journal of Pedagogical Research, 4(2), 72-82.

Dai, Y. (2023). Negotiation of Epistemological Understandings and Teaching Practices Between Primary Teachers and Scientists about Artificial Intelligence in Professional Development. Research in Science Education, 53, 577–591.

Essomba, M.A. (2006). Liderar escuelas interculturales e inclusivas. Equipos directivos y profesorado ante la diversidad cultural y la inmigración. Barcelona : Graó.

Essomba, M.A., Karatzia-Stavlioti, E., Maitles, H. & Zalieskiene, I. (2008). Developing the conditions for Education for citizenship in higher education. CiCe guidelines on the design of higher education courses. London : Institute for Policy Studies in Education – London Metropolitan University.

Euler, D. (2010). Shaping learning cultures: a strategic challenge for universities. In D. Schneckenberg & U. D. Ehlers (Eds.), Changing cultures in higher education: Moving ahead to future learning (pp. 75–84). Heidelberg: Springer.

Evans, L. (2023): The emergence of a distinctive European scholarship of professional development: challenging mainstream conceptualisations, consensus and causality claims. European Journal of Teacher Education.

Feixas, M. & Euler, D. (2013). Academics as Teachers: Concerns and conceptions about teaching and learning at different stages of their professional development. International Higher Education Teaching and Learning Review.

Feixas, M. & Zellweger, F. (2010). Faculty Development in Context: Changing Learning Cultures in Higher EducationEn Ehlers, U. & Schneckenberg, D. (Eds.). Changing cultures in higher education- moving ahead to future learning.Springer. Germany.

French, W.L. (2007). Desarrollo organizacional : transformación y administración efectiva del cambio. McGraw-Hill Interamericana.

Gordó, G. (2010). Centros educativos: ¿islas o nodos? Los centros como organizaciones-red. Barcelona : Graó.

Ion, G., & Lopez Sirvent, E. (2022): Teachers’ perception of the characteristics of an evidence-informed school: initiative, supportive culture, and shared reflection. School Effectiveness and School Improvement.

Ion, G., Kowalczuk-Waledziak, M., Brown, C. (2024). Unlocking the potential of research-informed practice: Insights into benefits, challenges, and significance among teachers in Catalonia, Poland, and England. European Journal of Education, 12639.

Karakose, T., & Tülübaş, T. (2023). How Can ChatGPT Facilitate Teaching and Learning: Implications for Contemporary Education. Educational Process: International Journal, 12(4): 7-16.

Kowalczuk-Waledziak, M., Ion, G. (2024). Understanding and improving teachers’ research engagement: Insights from success stories in Poland and Spain. Teaching and Teacher Education, 151, 104747.

Menter, I., & Flores, M.A. (2020): Connecting research and professionalism in teacher education. European Journal of Teacher Education.

Morin, E. (1994). Introducción al pensamiento complejo. Barcelona: Gedisa

Morin, E. et al., (2003). Educar en la era planetaria. Barcelona, Gedisa.

Muslim al-Zyoud, H.M. (2020). The Role of Artificial Intelligence in Teacher Professional Development. Universal Journal of Educational Research, 8(11B), 6263 – 6272.

Robbins, S.P. (1993). Comportamiento organitzacional. PHH.

Rodriguez-Gomez, D., Ion, G., Mercader, C., & López-Crespo, S. (2019). Factors promoting informal and formal learning strategies among school leaders. Studies in Continuing Education, 1-16.

Sjölund, S., Lindvall, J., Larsson, M., Ryve, A. (2022). Using research to inform practice through research-practice partnerships: A systematic literature review. Review of Education.

Sleeter, C.E. (2020). Challenging racism and colonialism through ethnic studies. Revista de Educación, 387, 39-65.

Stes, A., Min‐Leliveld, M.J., Gijbels, D., & Van Petegem, P. (2010). The impact of instructional development in higher education: A state‐of‐the‐art of the research. Educational Research Review5(1), 25–49.

Tatli, A. (2012). Discourses and practices of diversity management in the UK. In Klarsfeld, A. (ed.). International handbook on diversity management at work: country perspectives on diversity and equal treatment. Edward Elgar Publishing.

Tomàs, M. (Coord.). (2011): Conflicto y comunicación organizacional. Editorial Académica.

Tomàs, M. (Coord.). (2009). Cultura innovadora en la universidad. Octaedro.

Van Knippenberg, D., De Dreu, C., Homan, A. (2004). Work group diversity and group performance: an integrative model and research agenda. Journal of Applied Psychology, 89 (6), 1008-1022.


Programari

S'utilitza Teams per les sessions telemàtiques.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català/Espanyol primer quadrimestre tarda