Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Estudis Teatrals | OP | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Aquesta assignatura presuposa un cert nivell de coneixement i d’experiència prèvia (veure requisits d’accés
al Màster).
L’objectiu general de l’assignatura és proporcionar a l’alumnat referents conceptuals i metodològics avançats
que serveixin per a la investigació i la pràctica creativa vinculades a la direcció dels intèrprets i l’escenificació
teatral.
1. Escenificació. Escenificació a partir d'un text teatral. Ecosistema de codis que en determinen la seva especificitat. El llenguatge de l'escenificació com a sistema comunicatiu i els paràmetres que el vertebren.
2. Direcció d’intèrprets. Reconeixement de les principals metodologies i tècniques de la direcció d’intèrprets i la seva relació amb la definició estètica de l’escenificació. Breu recorregut històric en aquest camp.
3. Mètodes d’anàlisi i coneixement. Revisió dels conceptes bàsics de l’anàlisi del text
dramàtic per arribar a ser un text espectacular. Documentació i contextualització. Circumstàncies, situació, acció dramàtiques. Anàlisi i descomposició de l’acció. Aproximació a tipologia de personatges i graus de realitat del personatge. Aproximació als gèneres des de la interpretació. Aproximació a la tradició occidental i local. Definir un eix vertebrador entre els conceptes d'escenificació i direcció d'actors.
4. El procés d’anàlisi de l’acció. Mètodes d'intern a extern, d'extern a intern o performàtic. Acció i activitat. Text i subtext. Introducció als conceptes bàsics per a l’anàlisi de l’acció comunicativa elemental sota una mirada codificada. Coneixement d'elements bàsics com ara circumstàncies donades, conflicte, causa, situació, estímul, efecte, objectiu, línia de desig, moviment o motor.
5. Capacitat de generar mirada. Capacitat de determinar codis de comunicació interns i codis de comunicació externs; i solapaments diegètics. Capacitatd'obtenir gràcies a la direcció d'intèrprets acollida a emocions complexes. Coneixement de les emocions.
6. Definició de lloc teatral. Espai dramàtic, espai escènic i escenografia. Definició d'espai sonor. Definició d'espai llumínic. Coreografia. Figurinisme... Determinar relacions intèrpret-espectador.
7. Expressivitat de l’intèrpret. Ús expressiu de la veu i el cos. Tempo-ritme intern i tempo-ritme extern. Estètica de l’expressió actoral en relació a l’escenificació. L'intèrpret més enllà del personatge.
8. La direcció dels actors com a hipòtesi de treball i com a procés. Definició del projecte i experimentació pràctica a partir de textos concrets. Com el treball dels intèrprets altera el projecte i el sentit de l’escenificació? Capacitat d’observació, discerniment i modificació del/a director/a d’escena. La creació “espectacular” com a present d'aquí i ara.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals i expositives, resolució d'exercicis; pràctiques a l'aula | 30 | 1,2 | CA16, KA26, KA27, SA24 |
Tipus: Supervisades | |||
Aprenentage cooperatiu, individual i en grup | 60 | 2,4 | CA16, KA26, KA27, SA24 |
Tipus: Autònomes | |||
Preparació d'exercicis, lectures associades, visionat de referents | 60 | 2,4 | CA16, KA26, KA27, SA24 |
La dinàmica del laboratori es basa en el reconeixement del paper de la reflexió sobre la pràctica.
El curs s’estructura de la manera següent:
1. Introducció teoricopràctica: recorregut pels diversos sistemes i teories a fi de concretar un ús propi del llenguatge de la direcció dels intèrprets fonamentat en la consideració de l’espectacle com un sistema complex de comunicació.
Discussió de l’evolució dels conceptes propis de la direcció d’escena i la direcció dels intèrprets, parant atenció a la seva evolució històrica i estilística. Cada epígraf de coneixement anirà acompanyat d’exercicis pràctics de reconeixement.
A principi de curs, els alumnes rebran un cronograma detallat del desenvolupament del programa i els exercicis que comporta.
2. Es faran servir principalment dos textos. Ambdós determinats pel professor. El primer servirà de model i el segon serà d’estudi principal pels i les alumnes. D'aquest se'n farà un treball projectual en grup: anàlisi activa del text i esboç de les grans línies
d’un projecte general d’escenificació que ha de permetre contextuar el projecte
concret de treball amb els intèrprets.
3. Treball pràctic amb actors professionals: el procés de treball amb els actors s’iniciarà amb una demostració pràctica per part del professor de l’ús dels conceptes i tècniques estudiats fent especial atenció a l’establiment d’una relació creativa amb els intèrprets. En podríem dir microlaboratori.
En una segona fase pràctica, cada grup disposarà d’un temps determinat de treball, establert en funció del nombre de grups, amb intèrprets professionals que els permeti experimentar com els han de comunicar el seu projecte, comprovar si està prou definit i si produeix el resultat
creatiu desitjat en la dinàmica de l’inici d’un procés de recerca i assaig. En aquesta segona fase de treball pràctic el professor supervisarà el procés i relacionarà el treball pràctic amb els conceptes, eines i metodologies estudiades. Seria la part de laboratori obert a múltiples sensibilitats i possibilitats.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe dins del calendari establert pel centre o per la titulació perquè alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura o mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència a tutories | 30% | 0 | 0 | CA16, KA26, KA27, SA24 |
Assistència i participació a classe | 30% | 0 | 0 | |
Presentacions a classe i lliurament d'informes i treballs | 40% | 0 | 0 | CA16, KA26, KA27, SA24 |
Aquesta assignatura no té avaluació única.
Avaluació continuada:
A. Exercicis pràctics.
1. Elaboració d’un estudi a partir d’un primer material proposat pel professor que aglutini els conceptes matrius d’escenificació i direcció d’intèrprets.
2. Elaboració d'un projecte de direcció d'actors, elaborat en grup, a partir d’un segon material que aportarà el professor, que haurà d'ésser treballat, corregit i millorat sobre l'escena en el treball amb els intèrprets.
3. Reelaboració personal del projecte en funció de la pràctica: formulació d'hipòtesis per a la investigació i desenvolupament futur del procés creatiu.
B. Aspectes generals:
-Assistència (mínima per ser avaluada: 80%), seguiment i participació en el curs.
- Capacitat pràctica i de gestió de temps. Anàlisi, projecte de direcció d'intèrprets i assaig.
- Participació activa tant des de la mirada externa com la pròpia per fomentar debats pertinents. Es valorarà la presentació i l’expressió, així com l'ús pertinent dels conceptes, metodologies i processos treballats durant el curs.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA seràconsiderat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Artaud, Antonin (1997). El teatro y su doble. Madrid. Edhasa.
Artaud, Antonin (2019). El teatro de la crueldad. Madrid. La pajarita de papel ed.
Bogart, Anne (2008). La preparación del director. Madrid: Publicaciones ALBA.
Brecht, Bertolt (1986). Quatre converses sobre teatre. Barcelona: Edicions 62.
Harold Clurman (1997). On directing. New York. Simon & Shuster.
Donnellan, Declan (2004). El actor y la diana. Madrid: Fundamentos.
Melendres, Jaume (2000). La direcció dels actors. Diccionari mínim. Institut del Teatre.
Meyerhold, S.V. (1992). Meyerhold: Textos teóricos. Madrid. Publicaciones de la ADE.
Mitchell, Katie (2018). L’ofici de dirigir. Barcelona: Institut del teatre, Angle.
Pavis, Patrice (1998). Diccionario del teatro. Barcelona: Paidós Comunicación.
Prat i Coll, Jordi (2024). Pinçaments d’un home de teatre. Tarragona. Arola Editors.
Schuler Margarete, Harrer Stephanie (2020). Els fonaments de la interpretació. Barcelona: Institut del Teatre.
Simó Vinyes, Ramon (1987). Stanislvaski. La tècnica de l’actor. Barcelona: Institut del Teatre.
Simó Vinyes, Ramon (2024). L’art de l’escenificació. Barcelona: Institut del Teatre.
Stanislavsky, Konstantin. El trabajo del actor sobre sí mismo. Madrid. ALBA.
Tairov, Alexander (2023) Notas de un director escénico. Madrid. La pajarita de papel ed.
-.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | tarda |