Laboratori de Dramatúrgia II
Codi: 44822 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Estudis Teatrals | OP | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Carles Batlle Jordà
- Correu electrònic:
- carles.batlle@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cal acreditar el nivell suficient (segons els procediment previst per la coordinació).
Objectius
L'objectiu d'aquest mòdul consisteix a abordar marcs teòrics i posar en pràctica tècniques i metodologies que s’adeqüin a un nivell prou avançat d’escriptura teatral.
Resultats d'aprenentatge
- CA13 (Competència) Distingir amb claredat l'especificitat d'?oficis?, activitats, categories, tècniques i metodologies relacionats amb la dramatúrgia.
- CA14 (Competència) Avaluar opcions estètiques i ideològiques diverses durant la investigació d'un procés de composició.
- KA24 (Coneixement) Indicar les tècniques, els procediments i les categories adequats per a elaborar processos d'escriptura personals.
- KA25 (Coneixement) Relacionar i integrar els instruments propis de la dramatúrgia amb les estructures procedents d'altres llenguatges escènics.
- SA21 (Habilitat) Aplicar de forma crítica mètodes i tècniques d'anàlisi de la dramatúrgia, que sorgeixin tant de l'experiència creativa adquirida com de la comparació o la fusió de models a les composicions textuals.
Continguts
Aquest mòdul pressuposa un cert nivell previ de coneixement per part de l’alumnat (experiència professional o formació adquirida sobre la matèria) que es tindrà en compte abans de la matrícula de l’assignatura.
Com el Laboratori I, es tracta d'un mòdul teoricopràctic. S'hi reflexionarà sobre categories, problemàtiques, metodologies i tècniques pròpies de la disciplina.
La part teòrica se centrarà en conceptes relacionats amb el debat contemporani (història, ficció, compromís, text partitura, text material, rapsòdia, disseny del receptor implícit, etc.) La part pràctica, segons aquestes idees, se centrarà exclusivament en exercicis i processos personals d'escriptura dramàtica contemporània.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes expositives i debats | 15 | 0,6 | |
| Seminaris d'escriptura | 15 | 0,6 | |
| Tutories | 30 | 1,2 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Escriptura | 90 | 3,6 |
Les classes teòriques es combinaran amb la lectura i anàlisi de textos teòrics i textos de creació. D’altra banda, l’alumnat haurà de desenvolupar un treball pràctic d’escriptura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Seguiment del treball d'escriptura I | 50% | 0 | 0 | CA13, CA14, KA24, KA25, SA21 |
| Treball d'escriptura II | 50% | 0 | 0 | CA13, CA14, KA24, KA25, SA21 |
Avaluació continuada que valora la participació pertinent de l’alumne/a en les sessions i també el fet de portar la feina al dia. Relacionat amb la competència CA13 i CT05.
Treball final que aplega els processos desenvolupats al llarg del curs. Relacionat amb les competències CA14, KA24, KA25, SA21
Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d'avaluació única.
Revisió de qualificacions i recuperació: al moment de proposar/desenvolupar els exercicis o activitats, el professor establirà el procediment de revisió de qualificacions i, en cas de no aprovar l'activitat, el procediment de recuperació.
S'atorgarà la qualificació "no avaluable" sempre que no es lliuri, com a mínim , un terc de les activitats proposades.
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de [***cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions, a criteri del professorat]. En el cas d’assignatures de graus filològics, l’ús de la traducció l’ha d’autoritzar el/la professor/a. Es poden contemplar altres situacions, sempre amb el vistiplau del professor/a. L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.”
Bibliografia
Bibliografia general "bàsica":
-AGAMBEN, Giorgio [1992]: Què vol dir ser contemporani?, Barcelona, Arcàdia, 2008. Clica aquí
-BATLLE, Carles: El drama intempestiu (Per una escriptura dramàtica contemporània), Barcelona, Institut del Teatree/ Angle editorial. Clica aquí. En castellà a Mèxic, Paso de Gato, 2021. En francès a París, Circé, 2023 (en premsa).
-DANAN, Joseph [2010]: ¿Qué es la dramaturgia? y otros ensayos, México, Consejo Nacional para la cultura y las artes, Paso de Gato, 2012.
-PAVIS, Patrice [2014]: Diccionario de la performance y del teatro contemporáneo, México, Paso de Gato, 2016.
-SARRAZAC, Jean- Pierre (ed.) [2005]: Lèxic del drama modern i contemporani, Barcelona, Institut del Teatre, 2008. Clica aquí
Bibliografia sobre processos d'escriptura:
-AYCKBOURN, Alan: The Crafty Art of Playmaking,Londres, Faber and Faber, 2004.
-BATLLE, Carles: “La segmentació del text dramàtic (un procés per a l’anàlisi i la creació)”, dins Estudis escènics, núm.33-34, hivern 2008, ps.13-35. Clica aquí
-Id. (2023): «”Qué queremos en cada momento que el receptor este pensando o sintiendo.” El receptor implícit al cor de la teoria dramatúrgica de José Sanchis Sinisterra», Pausa, núm.45 Clica aquí
-COMES, Melcior: Escriure: instruccions d'ús, Barcelona, El Núvol, 2022 (Comprar en línia).
-COMPARATO, Doc: El guió, Barcelona, UAB, 1989.
-JEFFEYS, Stephen: Playwriting, Londres, Nick Hern Books, 2019.
-LAVANDIER, Yves [1994]: La dramaturgia, Madrid/Pamplona, Edicions Internacionales Universitarias, EIUNSA, 2003. Pdf no complet en aquest enllaç: Clica aquí
-Id.: Évaluer un scénario, París, Le Clown et l’enfant, 2011.
-LODGE, David: El arte de la ficción, Barcelona, Península, 1998.
-McKEE, Robert: El guión, Madrid, Alba editorial, 2002.
-PÉREZ, Xavier: El suspens cinematogràfic, Barcelona, Pòrtic, 1999.
-SÁNCHEZ PIÑOL, Albert: Les estructures elementals de la narrativa, Barcelona, La Campana, 2021.
-SANCHIS SINISTERRA, José: Prohibido escribir obras maestras, Ciudad Real, Institut del Teatre /Ñaque, 2017. També "Por una dramaturgia de la recepción", dins La escena sin límites, Guadalajara, Ñaque, 2002. Clica aquí
-SEGER, Linda [1987]: Cómo convertir un buen guión en un guión excelente, Madrid, Rialp, 2004.
-TRUFFAUT, François [1974]: El cine según Hitchcok, Madrid, Alianza editorial, 2002.
-TOBIAS, Ronald B.[1993]: El guión y la trama, Madrid, Ediciones Internacionales Universitarias, 1999.
-TUBAU, Daniel: Las paradojas del guionista, Barcelona, Alba, 2006.
Altra bibliografia (que anirem citant al llarg del curs):
-ABIRACHED, Robert [1978]: La crisis del personaje dramático, Madrid: ADE, 1994.
-AUGÉ, Marc [1992]: Los no lugares. Espacios del anonimato, Barcelona, Gedisa, 2008.
-Diversos: Drama contemporani: renaixença o extinció/Drame contemporain: renaissance ou extinction?, Barcelona/París/Lleida, Punctum/Institut del Teatre/UPF/Université Paris-Sorbonne, 2016, ps.29-44 (en francès, ps.287-302). Aquí
-FÖLDÉNYI, László [2003]: Dostoyevski lee a Hegel enSiberia y rompe a llorar, Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2006.
-FOUCAULT, Michel: "De los espacios otros", conferencia dictada en el Cercle des Études Architecturals el 14 de març de 1967, Architecture, Mouvement, Continuité, núm.5, octubre 1984. Aquí
-GARCÉS, Marina: «La honestidad con lo real», dins Álvaro de los Ángeles (ed.): El arte en cuestión, València, Sala Parpalló, 2011. Aquí
-Id.: « Carta als meus estudiants de filosofia», 2012. Aquí.
-GARCÍA BARRIENTOS, José Luis: ¿Cómo se comenta una obra de teatro?, Madrid: Síntesis, 2001.
-KARTÚN, Mauricio: Una conceptiva ordinaria para el dramaturgo creador, México, Paso de Gato, 2007.
-LEHMANN, Hans-Thies:"Algunas notas sobre el teatro posdramático, una década después", dins Repensar la dramaturgia. Errancia y transformación, Múrcia, Centro Párraga, Centro de documentación y estudios avanzados de arte contemporáneo (Cendeac), 2010.Aquí.
-ROSSELLÓ, Ramon X: Anàlisi de l’obra teatral (teoria i pràctica), València /Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana/ Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999 (amb edicions posteriors).
-RYNGAERT, Jean-Pierre: : Introduction à l'analyse du théâtre. Paris, Bordas, 1991.
-Id.: “Autor dramàtic, un lloc per ocupar?”, dins Drama contemporani: renaixença o extinció / Drame contemporain: renaissance ou extinction?, Barcelona/ París/ Lleida, Punctum/ Institut del Teatre/ UPF/ Université Paris-Sorbonne, ps.15-27, 2016 (en francès, ps. 273-285.) Aquí
-RYNGAERT, Jean-Pierre i SERMON, Julie Sermon: Le Personnage théâtral contemporain : décomposition, recomposition, París, Éditions Théâtrales, 2006.
-SANCHIS SINISTERRA, José: La escena sin límites, Guadalajara, Ñaque, 2002.
-Id. : “Contar y/o no contar”, dins Carles Batlle: Tentación, Madrid, SGAE, 2005, ps.7-11.
-Id.: “Tareas de innovación dramatúrgica para el siglo XXI”, dins Drama contemporani: renaixença o extinció / Drame contemporain: renaissance ou extinction?, Barcelona/ París/ Lleida, Punctum/ Institut del Teatre/ UPF/ Université Paris-Sorbonne, 2016, ps.67-81, (en francès, ps. 325-339).Aquí
-SARRAZAC, Jean- Pierre : "La reprise. Réponse au postdramatique", Études théâtrales, núm.38-39 (2007), ps.7-20.
-Id.: Poétique du drama moderne. De Henrik Ibsen à Bernard-Marie Koltès, Paris, Seuil, 2012.
-SAUERTEIG, Thomas (ed.): Nou(s) realisme(s), Barcelona, Institut del Teatre /Angle Editorial, 2022.
-SCHIMMELPFENNIG, Roland: “Què té de particular escriure per al teatre a Alemanya?”, Barcelona, Pausa, 2005, núm.22. Aquí
-Id.: Sí y no: Conferencias sobre dramática, Theater der Zeit, 2015.
-Id. : « Roland Schimmelpfennig o la reivindicació de la ficció” (conversa amb Carles Batlle), Barcelona, Pausa, 2017, núm.39. Aquí.
-Id. : «Con Roland Schimmelpfennig: El viaje no ha hecho más que empezar” (conversa amb Eva Redondo i Albert Tola), Madrid, Primer Acto, 2018, núm.355, II.
-STEINER, George [2005]: Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament, Barcelona, Arcàdia, 2006.
-Id. [2004]: La idea de Europa, Madrid, Ediciones Suela, 2005.
-SZONDI, Peter [1956]: Teoria del drama modern (1880-1950), Barcelona: Institut del Teatre, 1988.Clica aquí
-ZIZEK, Slavoj [2002]: Bienvenidos al desierto de lo real, Madrid, Akal, 2005 (2008).
(Es lliurarà altra bibliografia complementària a mesura que es desenvolupi el curs. Aquesta bibliografia incorporarà perspectiva de gènere, que potser no és tan evident en la bibliografia general).
Programari
Blogger (Google)
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | tarda |