Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Mitjans, Comunicació i Cultura | OT | 0 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Comprendre textos en anglès, castellà i català.
Els col·lectius humans es veuen sovint implicats en conflictes i al llarg del seu desenvolupament construeixen les seves identitats a partir de les seves vivències i de les representacions d'aquestes en els discursos socials.
Els mitjans són productors i reproductors de discursos i, per tant, influeixen en la configuració de les identitats, que alhora poden alimentar nous conflictes.
Els objectius del mòdul són:
a) Estudiar la participació dels mèdia en conflictes relacionats amb les identitats col·lectives, en particular en processos relatius a la interculturalitat, el racisme i la xenofòbia.
b) Revisar conceptes clau: ideologia, identitat, nacionalisme, multiculturalisme, interculturalitat, racisme, xenofòbia.
1.- IDEOLOGIA, IDENTITATS, DIVERSITAT, INTERCULTURALITAT, NACIONALISMES
1.1 Ideologia. Conceptos en disputa.
1.2 Cultures, diversitat e Interculturalitat.
1.3 Nacionalismes, jocs de miralls i projectes polítics.
2.- INTERCULTURALITAT i HIBRIDACIONS. ESPAIS i FRONTERES
2.1 Multiculturalitat i interculturalitat.
2.2 Minories ètniques i migracions.
2.3 Bandes juvenils en els mèdia.
3.- TEORIA DE CONFLICTES, MÈDIA, DISCURSOS i IDENTITATS
3.1 Conflictes, actors, problemes i processos.
3.2 Construcció d'identitats en contextos conflictius.
3.3 Escalació, desescalació, mediacions i mitjans.
4. MODELS TEÒRICS SOBRE EL FUNCIONAMENT DELS MÈDIA
4.1 Model propaganda.
4.2 Model de la confluència conflictiva.
4.3 Model de la contesa política.
4.4 L'elasticitat i les esquerdes en el discurs mediàtic.
5. ANÀLISI CRÍTICA DEL DISCURS APLICADA ALS MÈDIA
5.1 Els enfocaments de Jäger, Fairclough, Wodak i Van Dijk al ACD.
5.2 Minories ètniques i immigració en els mitjans espanyols.
5.3 La mirada necolonial en els mitjans europeus.
6. RACISME I XENOFÒBIA
6.1 Estratègies d'intervenció. El cas de les xarxes (d'informació anti xenòfobes) antirumors.
6.2 Utilitarisme i racisme institucional.
6.2 Pràctiques i discursos.
6.3 Alternatives i resistències.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes | 30 | 1,2 | 1, 2, 4, 5, 6, 9, 11, 12, 15, 16 |
Tipus: Supervisades | |||
Reunions de treball en grup per planificar estratègies i evaluar-les | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 9, 12, 15, 16 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures amb el sistema Learning Through Discussion | 90 | 3,6 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
El professorat que imparteix la docència d'aquesta assignatura pot indicar als estudiants que, per al correcte desenvolupament de la classe i per tal de garantí la bona convivència a l'aula, no es poden utilitzar dispositius electrònics o pantalles mentre duri la classe, excepte quan s'indiqui el contrari per a alguna situació o activitat docent en concret.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura.
En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Escriure aportación a tres debats | 30% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
escriure memòria del problemes discursius vistos durant el curs | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 10, 12, 13, 14, 15 |
Treball d'anàlisi de cobertura i disseny d'un contra estatrègia | 45% | 0 | 0 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
1. Aportacions a tres debats (30% de la nota final)
El / l'estudiant haurà d'assistir a classe i preparar i participar en la discussió d'almenys cinc dels materials posats a debat. Després de la discussió, lliurarà una breu memòria de la seva aportació. Els criteris d'avaluació són els següents: claredat conceptual (30%), lògica dels raonaments (40%), estructura clara i correcció en l'expressió escrita (30%).
2. Memòria dels problemes analítics plantejats (25% de la nota final)
Exposició dels tres primers problemes tractats durant el curs. S'avaluaran claredat conceptual (30% de la nota), la lògica dels raonaments (40%) i la claredat expositiva (30%).
3. Treball de curs en grup (45% de la nota final)
L'objectiu del treball és realitzar l'anàlisi d'una cobertura i el disseny d'una estratègia a partir de la detecció d'un problema social. L'estudiant ha de realitzar l'anàlisi del problema, les estratègies discursives de mitjans rellevants en aquest context i dissenyar una estratègia d'intervenció mediàtica que afavoreixi la construcció de convivència. S'avaluaran la coherència del projecte (40%), la capacitat d'anàlisi (20%), la proposta d'estratègia (30%), i la claredat expositiva (10%). El tema del treball de curs serà triat per l'alumnat i serà aprovat per la professora. El no lliurament del treball significa un "no avaluable" de l'assignatura.
En aquesta assignatura, la reavaluació consistirà en la repetició d'aquelles activitats i treballs qualificats com a insuficient. En aquest segon lliurament l'una nota màxima de cadascun d'ells serà 5 sobre 10.
AVALUACIÓ ÚNICA
L'avaluació única de l'assignatura consta de les següents activitats i percentatges:
1. Control de coneixements (50% de la nota final). Prova teòrica (tipus test) sobre els continguts teòrics i les lectures obligatòries de l'assignatura. Per a superar l'assignatura ha d'aprovar-se obligatòriament la prova teòrica (condició indispensable).
2. Realització i lliurament d'un treball individual de curs (30% de la nota final).
3. Lliurament d'una tasca d'anàlisi i reflexió individual per cadascuna de les discussions del curs (20% de la nota final).
Recuperació
El control de coneixements o prova teòrica final és recuperable. Per a anar a la recuperació, no hi ha nota mínima, però és imprescindible haver realitzat la prova. La recuperació consistirà en una prova tipus test. En el cas que no se superi, la qualificació de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen. Les activitats 2 i 3 no són recuperables.
En el cas de no presentar-se a la prova teòrica la qualificació de l'assignatura serà No avaluable.
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) exclusivament en transcripcions d’entrevistes i traduccions i correccions de textos, especialment al llarg del procés de treball de curs. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparènciade l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, osancions majors en casos de gravetat.
El/la alumne que incorri en qualsevol irregularitat (còpia, plagi o suplantació d'identitat) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'una activitat o prova d'avaluació serà qualificat amb un zero de l'assignatura.
IDEOLOGIA, IDENTITATS, DIVERSITAT, INTERCULTURALITAT, NACIONALISMES
- Allen, Amy (2016). "Feminist Perspectives on Power", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall 2016 Edition), Edward N. Zalta (ed.) https://plato.stanford.edu/archives/fall2016/entries/feminist-power/
- Herrera, Sonia; García-Grenzner, Joana; Giró, Xavier; Turned, Vera; Serra, Laila (2017). Telenoticias y violencias machistas. Un análisis crítico. (SUDS & OCC) https://www.researchgate.net/publication/318493408_Telenoticias_y_violencias_machistas_Un_analisis_critico
- Miheji, Sabina (2011). Media Nations. Communicating Belonging and Exclusion in the Modern World. Palgrave Macmillan.
- Thompson, John. B. (1990). Ideology and Modern Culture. Standford University Press.
- Van Dijk, Teun. (1998). Ideología. Gedisa.
INTERCULTURALITAT i HIBRIDACIONS. ESPAIS i FRONTERES
- García Canclini, Néstor (2001). Culturas híbridas. Gedisa.
- Reguillo, Rossana (2000). Emergencia de culturas juveniles: estrategias del desencanto. Norma.
- Rodrigo Alsina, Miquel (2000). Identitat i comunicació intercultural. Edicions 3i4.
TEORIA DE CONFLICTES, MÈDIA, DISCURSOS i IDENTITATS
- Galtung, Johan (2003) Paz por medios pacíficos : paz y conflicto, desarrollo y civilización. Bakeaz; Gernika-Lumo: Gernika Gogoratuz.
- Lederach, Jean Paul (2010) Transformació de conflictes: petit manual d'ús. Icaria -ICIP.
- Lynch, Jake (2005) Peace Journalism Hawthorn Press.
MODELS TEÒRICS SOBRE EL FUNCIONAMENT DELS MÈDIA
- Cottle, Simon (2006) Mediatized Conflict: Developments in media and conflict studies. Open University Press.
- Giró, Xavier (2010) "Periodismo político. Discursos y grietas: La lógica de los actores, los límites de los medios y las metas periodísticas". En La especialización en Periodismo. Formarse para informar. Idoia Camacho (coordinadora).Comunicación Social Ediciones y Publicaciones. p.75-95.
- Herman, Edward (1996) “The Propaganda Model Revisited”. Monthly Review 48, July-August1996: 115-128.
- Ibarra, Pedro; Idoyaga, Petxo (2016). “Racionalidad democrática, transmisión ideológica y medios de comunicación”. ZER, Revista de estudios de Comunicación 3 (5) https://doi.org/10.1387/zer.17368
ANÀLISI CRÍTICA DEL DISCURS APLICADA ALS MÈDIA
- Giró, Xavier (2024). Contra la neutralitat. Un periodisme de pau i de lluita. Pol·len edicions i Crític.
- Van Dijk, Teun. (2009). Discurso y Poder. Gedisa.
- Wodak, Ruth; Meyer, Michael (2016) (3rd ed). Methods of Critical Discourse Studies. Sage.
RACISME I XENOFÒBIA
- D.A. (2015) Propostes per a la millora del tractament informatiu de la immigració. Debats 11. Fundació Bofill https://fundaciobofill.cat/publicacions/propostes-la-millora-del-tractament-informatiu-de-la-immigracio
- Fernandez Buey, Francisco (2000). Ética y filosofia política. Bellaterra. Barcelona.
- Giró, Xavier (2010) "Complejidad, profesionalidad y antiracismo en el discurso informativo sobre la inmigración". En Migraciones, discursos e ideologías en una sociedad globalizada. María Martínez Lirola (ed.) Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, Alicante, pp .127-141. https://rua.ua.es/dspace/handle/10045/16232
- Ruiz Aranguren, Maria; Cantalapiedra González, M. José (2017) La imagen negativa de la inmigración en los medios: ¿cuestión de estrategia? A Estudios sobre el Mensaje Periodístico vol. 24 núm 1 (2018) http://dx.doi.org/10.5209/ESMP.59955
- Van Dijk, Teun (1997). Racismo y análisis crítico de los medios. Paidós.
- Zygmunt, Bauman (2016). Extraños llamando a la puerta. Paidós.
Sense requeriments específics.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 40 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |