Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Identitats, Diversitat i Convivència Intercultural

Codi: 44716 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Mitjans, Comunicació i Cultura OT 0

Professor/a de contacte

Nom:
Maria Teresa Ferre Panisello
Correu electrònic:
teresa.ferre@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Comprendre textos en anglès, castellà i català.


Objectius

Els col·lectius humans es veuen sovint implicats en conflictes i al llarg del seu desenvolupament construeixen les seves identitats a partir de les seves vivències i de les representacions d'aquestes en els discursos socials.

Els mitjans són productors i reproductors de discursos i, per tant, influeixen en la configuració de les identitats, que alhora poden alimentar nous conflictes.

Els objectius del mòdul són:

a) Estudiar la participació dels mèdia en conflictes relacionats amb les identitats col·lectives, en particular en processos relatius a la interculturalitat, el racisme i la xenofòbia.

b) Revisar conceptes clau: ideologia, identitat, nacionalisme, multiculturalisme, interculturalitat, racisme, xenofòbia.


Competències

  • Comprendre i conèixer, de manera detallada i fonamentada, els aspectes teòrics i pràctics del camp de la comunicació i la cultura.
  • Comprendre i tenir coneixements que aportin una base o una oportunitat per desenvolupar i/o aplicar idees de manera original, sovint en un context de recerca
  • Desenvolupar la capacitat d'avaluar les desigualtats per raó de sexe i gènere per dissenyar solucions.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Ser capaç de planificar, dirigir i avaluar estratègies comunicatives mediàtiques per construir temes informatius complexos.
  • Ser capaç de planificar, dirigir i avaluar polítiques culturals i de comunicació tant en l'àmbit local com en l?internacional, utilitzant les noves formes de comunicació social.
  • Ser capaç de planificar, dirigir i avaluar projectes de comunicació pública adequats a les necessitats d'institucions, empreses i entitats socials.
  • Treballar en equips de caràcter interdisciplinari i dirigir-los

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar els resultats de l'aplicació de projectes comunicatius
  2. Comprendre i tenir coneixements que aportin una base o una oportunitat per desenvolupar i/o aplicar idees de manera original, sovint en un context de recerca
  3. Crear les estratègies i els elements discursius constructors d'identitats.
  4. Demostrar comprensió de les lògiques productives dels mitjans de comunicació.
  5. Demostrar comprensió de les teories de conflictes i capacitat d'aplicar-les a les situacions requerides.
  6. Dissenyar estratègies de comunicació per a la desconstrucció de prejudicis i estereotips
  7. Dissenyar, planificar i dirigir projectes comunicatius constructors de convivència
  8. Dissenyar, planificar i dirigir projectes comunicatius per a empreses i entitats socials
  9. Elaborar estratègies discursives no discriminatòries per als mitjans
  10. Identificar i ser capaç d'analitzar les causes estructurals i els efectes de la violència contra les dones i altres violències de gènere.
  11. Produir discursos periodístics facilitadors de la resolució de conflictes i constructors de convivència.
  12. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  13. Reconèixer el paper dels mitjans, les produccions audiovisuals i la publicitat en la construcció de les relacions de gènere i de la identitat sexual i de gènere.
  14. Saber identificar el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació en la transmissió dels estereotips de gènere i aplicar mesures per evitar-ne la reproducció.
  15. Saber identificar la intersecció de la desigualtat de gènere amb altres eixos de desigualtat (edat, classe, raça, sexualitat i identitat / expressió de gènere, diversitat funcional, etc.).
  16. Treballar en equips de caràcter interdisciplinari i dirigir-los

Continguts

 1.- IDEOLOGIA, IDENTITATS, DIVERSITAT, INTERCULTURALITAT, NACIONALISMES

1.1 Ideologia. Conceptos en disputa.

1.2 Cultures, diversitat e Interculturalitat.

1.3 Nacionalismes, jocs de miralls i projectes polítics.

 

2.- INTERCULTURALITAT i HIBRIDACIONS. ESPAIS i FRONTERES

2.1 Multiculturalitat i interculturalitat.

2.2 Minories ètniques i migracions.

2.3 Bandes juvenils en els mèdia.

 

3.- TEORIA DE CONFLICTES, MÈDIA, DISCURSOS i IDENTITATS

3.1 Conflictes, actors, problemes i processos.

3.2 Construcció d'identitats en contextos conflictius.

3.3 Escalació, desescalació, mediacions i mitjans.

 

4. MODELS TEÒRICS SOBRE EL FUNCIONAMENT DELS MÈDIA 

4.1 Model propaganda.

4.2 Model de la confluència conflictiva.

4.3 Model de la contesa política.

4.4 L'elasticitat i les esquerdes en el discurs mediàtic.

 

5. ANÀLISI CRÍTICA DEL DISCURS APLICADA ALS MÈDIA 

5.1 Els enfocaments de Jäger, Fairclough, Wodak i Van Dijk al ACD.

5.2 Minories ètniques i immigració en els mitjans espanyols.

5.3 La mirada necolonial en els mitjans europeus.

 

6. RACISME I XENOFÒBIA

6.1 Estratègies d'intervenció. El cas de les xarxes (d'informació anti xenòfobes) antirumors.

6.2 Utilitarisme i racisme institucional.

6.2 Pràctiques i discursos.

6.3 Alternatives i resistències.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes 30 1,2 1, 2, 4, 5, 6, 9, 11, 12, 15, 16
Tipus: Supervisades      
Reunions de treball en grup per planificar estratègies i evaluar-les 30 1,2 1, 2, 3, 5, 6, 7, 9, 12, 15, 16
Tipus: Autònomes      
Lectures amb el sistema Learning Through Discussion 90 3,6 1, 2, 3, 5, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 15

La metodologia combina explicacions teòriques amb activitats dirigides presencials, activitats supervisades i treball autònom. L'aprenentatge està basat en l'anàlisi i la resolució de casos pràctics. S'estimula la capacitat d'anàlisi crítica, el treball en equip i l'estudi personal, que es reforçarà amb materials i amb sessions amb experts.

El professorat que imparteix la docència d'aquesta assignatura pot indicar als estudiants que, per al correcte desenvolupament de la classe i per tal de garantí la bona convivència a l'aula, no es poden utilitzar dispositius electrònics o pantalles mentre duri la classe, excepte quan s'indiqui el contrari per a alguna situació o activitat docent en concret.

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura.

En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Escriure aportación a tres debats 30% 0 0 2, 3, 4, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
escriure memòria del problemes discursius vistos durant el curs 25% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 10, 12, 13, 14, 15
Treball d'anàlisi de cobertura i disseny d'un contra estatrègia 45% 0 0 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15, 16

AVALUACIÓ CONTINUADA

1. Aportacions a tres debats (30% de la nota final)

El / l'estudiant haurà d'assistir a classe i preparar i participar en la discussió d'almenys cinc dels materials posats a debat. Després de la discussió, lliurarà una breu memòria de la seva aportació. Els criteris d'avaluació són els següents: claredat conceptual (30%), lògica dels raonaments (40%), estructura clara i correcció en l'expressió escrita (30%).

2. Memòria dels problemes analítics plantejats (25% de la nota final)

Exposició dels tres primers problemes tractats durant el curs. S'avaluaran claredat conceptual (30% de la nota), la lògica dels raonaments (40%) i la claredat expositiva (30%).

3. Treball de curs en grup (45% de la nota final)

L'objectiu del treball és realitzar l'anàlisi d'una cobertura i el disseny d'una estratègia a partir de la detecció d'un problema social. L'estudiant ha de realitzar l'anàlisi del problema, les estratègies discursives de mitjans rellevants en aquest context i dissenyar una estratègia d'intervenció mediàtica que afavoreixi la construcció de convivència. S'avaluaran la coherència del projecte (40%), la capacitat d'anàlisi (20%), la proposta d'estratègia (30%), i la claredat expositiva (10%). El tema del treball de curs serà triat per l'alumnat i serà aprovat per la professora. El no lliurament del treball significa un "no avaluable" de l'assignatura.

En aquesta assignatura, la reavaluació consistirà en la repetició d'aquelles activitats i treballs qualificats com a insuficient. En aquest segon lliurament l'una nota màxima de cadascun d'ells serà 5 sobre 10.

 AVALUACIÓ ÚNICA

L'avaluació única de l'assignatura consta de les següents activitats i percentatges:

1. Control de coneixements (50% de la nota final).  Prova teòrica (tipus test) sobre els continguts teòrics i les lectures obligatòries de l'assignatura. Per a superar l'assignatura ha d'aprovar-se obligatòriament la prova teòrica (condició indispensable).

2. Realització i lliurament d'un treball individual de curs (30% de la nota final).

3. Lliurament d'una tasca d'anàlisi i reflexió individual per cadascuna de les discussions del curs (20% de la nota final).

Recuperació

El control de coneixements o prova teòrica final és recuperable. Per a anar a la recuperació, no hi ha nota mínima, però és imprescindible haver realitzat la prova. La recuperació consistirà en una prova tipus test. En el cas que no se superi, la qualificació de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen. Les activitats 2 i 3 no són recuperables.
En el cas de no presentar-se a la prova teòrica la qualificació de l'assignatura serà No avaluable.

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) exclusivament en transcripcions d’entrevistes i traduccions i correccions de textos, especialment al llarg del procés de treball de curs.  L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparènciade l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, osancions majors en casos de gravetat.

El/la alumne que incorri en qualsevol irregularitat (còpia, plagi o suplantació d'identitat) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'una activitat o prova d'avaluació serà qualificat amb un zero de l'assignatura.


Bibliografia

IDEOLOGIA, IDENTITATS, DIVERSITAT, INTERCULTURALITAT, NACIONALISMES

-  Allen, Amy (2016). "Feminist Perspectives on Power", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall 2016 Edition), Edward N. Zalta (ed.) https://plato.stanford.edu/archives/fall2016/entries/feminist-power/

-  Herrera, Sonia; García-Grenzner, Joana; Giró, Xavier; Turned, Vera; Serra, Laila (2017). Telenoticias y violencias machistas. Un análisis crítico. (SUDS & OCC) https://www.researchgate.net/publication/318493408_Telenoticias_y_violencias_machistas_Un_analisis_critico

-   Miheji, Sabina (2011). Media Nations. Communicating Belonging and Exclusion in the Modern World. Palgrave Macmillan.

-  Thompson, John. B. (1990). Ideology and Modern Culture. Standford University Press.

-  Van Dijk, Teun. (1998). Ideología. Gedisa.

INTERCULTURALITAT i HIBRIDACIONS. ESPAIS i FRONTERES

-  García Canclini, Néstor (2001). Culturas híbridas. Gedisa.

-  Reguillo, Rossana (2000). Emergencia de culturas juveniles: estrategias del desencanto. Norma.

-  Rodrigo Alsina, Miquel (2000). Identitat i comunicació intercultural. Edicions 3i4.

 TEORIA DE CONFLICTES, MÈDIA, DISCURSOS i IDENTITATS

-  Galtung, Johan (2003) Paz por medios pacíficos : paz y conflicto, desarrollo y civilización. Bakeaz; Gernika-Lumo: Gernika Gogoratuz.

-  Lederach, Jean Paul (2010) Transformació de conflictes: petit manual d'ús. Icaria -ICIP.

-  Lynch, Jake (2005) Peace Journalism Hawthorn Press.

 MODELS TEÒRICS SOBRE EL FUNCIONAMENT DELS MÈDIA 

-  Cottle, Simon (2006) Mediatized Conflict: Developments in media and conflict studies. Open University Press.

-  Giró, Xavier (2010) "Periodismo político. Discursos y grietas: La lógica de los actores, los límites de los medios y las metas periodísticas". En La especialización en Periodismo. Formarse para informar. Idoia Camacho (coordinadora).Comunicación Social Ediciones y Publicaciones. p.75-95.

-  Herman, Edward (1996) “The Propaganda Model Revisited”. Monthly Review 48, July-August1996: 115-128.

-  Ibarra, Pedro; Idoyaga, Petxo (2016). “Racionalidad democrática, transmisión ideológica y medios de comunicación”. ZER, Revista de estudios de Comunicación 3 (5) https://doi.org/10.1387/zer.17368

 ANÀLISI CRÍTICA DEL DISCURS APLICADA ALS MÈDIA 

- Giró, Xavier (2024). Contra la neutralitat. Un periodisme de pau i de lluita. Pol·len edicions i Crític.

-  Van Dijk, Teun. (2009). Discurso y Poder. Gedisa.

-  Wodak, Ruth; Meyer, Michael (2016) (3rd ed). Methods of Critical Discourse Studies. Sage.

 RACISME I XENOFÒBIA

-  D.A. (2015) Propostes per a la millora del tractament informatiu de la immigració. Debats 11. Fundació Bofill https://fundaciobofill.cat/publicacions/propostes-la-millora-del-tractament-informatiu-de-la-immigracio

-  Fernandez Buey, Francisco (2000). Ética y filosofia política. Bellaterra. Barcelona.

-  Giró, Xavier (2010) "Complejidad, profesionalidad y antiracismo en el discurso informativo sobre la inmigración". En Migraciones, discursos e ideologías en una sociedad globalizada. María Martínez Lirola (ed.) Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, Alicante, pp .127-141. https://rua.ua.es/dspace/handle/10045/16232

-  Ruiz Aranguren, Maria; Cantalapiedra González, M. José (2017) La imagen negativa de la inmigración en los medios: ¿cuestión de estrategia? A Estudios sobre el Mensaje Periodístico vol. 24 núm 1 (2018)       http://dx.doi.org/10.5209/ESMP.59955

-  Van Dijk, Teun (1997). Racismo y análisis crítico de los medios. Paidós.

-  Zygmunt, Bauman (2016). Extraños llamando a la puerta. Paidós.


Programari

Sense requeriments específics.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 40 Espanyol primer quadrimestre tarda