Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Estudis Territorials i Planejament | OB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
És recomanable haver cursat prèviament matèries relacionades amb metodologia d'investigació (quantitativa i qualitativa).
La docència d'aquesta assignatura es realitzarà majoritàriament en català.
En aquest mòdul del màster es tracten continguts avançats pel que fa a l'instrumental metodològic normalment emprat en l'estadística i en mètodes d'investigació qualitatius. A banda dels aspectes formals d'obligat coneixement i aplicació en tot treball de recerca, l'assignatura s'orienta vers el treball efectiu i pràctic amb instruments metodològics de tipus tant quantitatiu com qualitatiu, i subratlla l'enfocament social i territorial. Es treballa amb mètodes d'anàlisi estadístic multivariant, gestió de bases de dades, aplicació de mètodes quantitatius i qualitatius, diagnosi i proposta territorial.
A més dels continguts esmentats, aquest mòdul té un apartat en el que es treballa la metodologia amb la que s'han d'elaborar els Treballs Finals de Màster
Metodologia qualitativa
L'objectiu d'aquestes sessions serà conèixer l'ús i les limitacions de les principals tècniques d'anàlisi qualitativa enfocades als estudis territorials i l'elaboració de propostes d'ordenament i planificació. Les sessions combinaran aspectes teòrics amb la realització de pràctiques amb programes de software d'anàlisi qualitativa. En les sessions es treballaran els següents aspectes:
8 sessions de 2 hores:
4 sessions de 2 hores:
Metodologia quantitativa
Eines numèriques i espacials per l'anàlisi de la segregació residencial i les desigualtats socioeconòmiques en àrees urbanes.
L'objectiu d'aquest mòdul és introduir als alumnes en diferents tècniques i metodologies d'anàlisi numèric i espacial que els hi seran de gran utilitat a l'hora d'abordar l'anàlisi dels espais urbans.
Eines informàtiques d'anàlisi de la informació qualitativa (CAQDAS).
8 sessions de 2 hores:
4 sessions de 2 hores
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposicions orals del professorat, sessions de seminari, pràctiques de classe a l'aula i classes magistrals amb suport de TIC i debat en grup | 40 | 1,6 | CA07, CA08, CA09, CA10, KA08, KA09, KA10, KA37, SA05, SA06, SA07, SA32 |
Realització de pràctiques de càlcul i interpretació d'indicadors territorials i demogràfics | 27,25 | 1,09 | CA07, CA08, KA08, KA37, SA05, SA32 |
Tipus: Supervisades | |||
Discussió de lectures de llibres i articles i tutories en grup/individualitzades | 33,75 | 1,35 | CA07, CA09, KA10, SA05, SA07 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de llibres, articles i altres materials docents, estudi de la bibliografia, elaboració de treballs i presentacions sobre lectures i pràctiques | 124 | 4,96 | CA07, CA08, CA10, KA10, SA05, SA06, SA07, SA32 |
La metodologia de treball combinarà: classes presencials (exposició metodològica per part del professor); sessions de seminari (discussions i debats a partir de presentacions prèvies); pràctiques amb el programari informàtic (pràctiques de càlcul a l'aula d'informàtica); tutories en grup i individualitzades; comentari de lectures de bibliografia; i treball autònom de l'estudiant.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació dels mètodes qualitatius | 50 | 0 | 0 | CA07, CA09, CA10, KA09, KA10, SA05, SA06, SA07 |
Avaluació dels mètodes quantitatius | 50 | 0 | 0 | CA07, CA08, CA09, CA10, KA08, KA10, KA37, SA05, SA07, SA32 |
Aquest mòdul està dividit en dues parts:
* Mètodes qualitatius
* Mètodes quantitatius
S'ha de superar amb un aprovat cadascuna de les dues parts
Activitats d'avaluació continua
Mètodes qualitatius 50% del pes de la nota final. Les dates d'entrega de cadascuna de les activitats s'indicarà a principi de curs
Mètodes quantitatius 50 % del pes de la nota final. Les dates d'entrega de cadascuna de les activitats s'indicarà a principi de curs
Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única
Estudiants Erasmus
Els estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professorat un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol.licitud.
No avaluable
L'alume/a que no entregui un mínim del 30% de les activitats avaluables de l'assignatura tindrà la qualificació final de No avaluable
Recuperació
L'alumne/a que tingui una nota final de l'assignatura inferior a 5 i superior a 3,5, sempre i quan hagi entregat un mínim de 2/3 parts de les activitats avaluables, podrà recuperar les activitats no superades i entregar-les en la data fixada per al seu lliurament.
Queden excloses les activitats presencials (exposicions orals, individuals o en grup, sortides de camp i qualsevol altre que només tingui sentit haver-la realitzat en el seu moment)
Plagi
En cas que l'estudiant faci qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, aquest acte d'avaluació es qualificarà amb 0, amb independència del procés disciplinari que es pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats als actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
IA
Per a aquesta assignatura, es permet utilitzar tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica i/o d'informació i la correcció de textos. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines utilitzades i incloure una reflexió crítica sobre com han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considera manca d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total a la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Metodologia qualitativa
Ayllón Pino, Bruno (2010), "Consejos prácticos para realizar una buena investigación" a Enara Echart Muñoz,
Rhina Cabezas Valencia, José ángel Sotillo Lorenzo (coords.), Metodología de investigación en cooperación
para el desarrollo. Madrid: Catarata, pp. 57-74.
Babbie, Earl (2010, 12è edició), The practise of social research. Wadsworth.
Bryman, Alan (2004), Social research methods (2nd ed.). Nova York: Oxford University Press.
Corbetta, Piergiorgio (2007), Metodología y técnicas de investigación social. Madrid: McGraw-Hill.
Cloke, Paul et al. (2004), Practising human geography. Londres: Sage.
Cresswell, John W.; Plano Clark, Vicky (2018), Designing and conducting mixed methods research. Thousand
Oaks: Sage.
Echart Muñoz, Enara et al. (2010) (coords.), Metodología de investigación en cooperación para el desarrollo.
Madrid: Catarata.
Estruch, Joan (1992), "El conflicte quantitatiu/qualitatiu: un fals problema" a Técniques qualitatives en Ciències
Socials. Cicle de conferències. Barcelona: Societat Catalana de Sociologia, pp. 7-16.
Farthing, Stuart (2016), Research design in urban planning,. A student's guide. Londres: Sage.
Friese, Susanne (2014), Qualitative data analysis with Atlas.ti. Londres: Sage.
Harper, Douglas (2002), "Talking about pictures: a case for photo elicitation", Visual Studies 17(1): pp. 13-26.
Harper, Douglas (2012), Visual sociology. Londres: Routledge.
Hay, Iain (ed.) (2005), Qualitative research methodsin Human Geography. Oxford: Oxford University Press.
Kusenbach, Margarethe (2003), "Street Phenomenology: The Go-Along as Ethnographic ResearchTool",
Ethography 4 (3): 455-485.
Michael Meyer; Sylvain Maresca. (2015), Compendio de fotografía para uso de sociólogos. Barcelona:
Bellaterra.
Richards, Lyn (2005), Handling qualitative data. A practical guide. Londres: Sage.
Salmons, Janet (2016), Doing qualitative research online. Londres: Sage.
Valles, Miguel S. (1999), Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica
profesional. Madrid: Síntesis.
Valles, Miguel S. (2002), Entrevistas cualitativas. Madrid: CIS.
Metodologia quantitativa
Anselin, Luc (1995). Local indicators of spatial association-LISA. Geographical analysis, 27(2), 93-115.
Bardina, Xavier i Farré, Mercè (2005). Estadística: un curs introductori per a estudiants de ciències socials i humanes. Volum 2 descriptiva exploratòria bivariant. Introducció a la inferència. Bellaterra: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona, Col•lecció Materials 166.
Bayona, Jordi (2007). La segregación residencial de la población extranjera en Barcelona: ¿una segregaciónfragmentada? Scripta Nova: Revista Electrónica de geografía y ciencias sociales, (11), 235.
Deurloo, Marinus i Musterd, Sako. Ethnic Clusters in Amsterdam, 1944-96: A Micro-area Analysis. UrbanStudies. 1998, vol. 35, nº 3, p. 385-396.
Ebdon, David (1982) Estadística para geógrafos. Barcelona: Oikos Tau. pp 18-23, 28-33, 51-68, 129-142,168-175, 182-212, 240-249.
Eggerickk, Thierry i Poulain, Michel (1996) "De la variabilité des paramètres démographiques pour les petites populations", Espace, populations, sociétés, 14 (1) 93-102
Garrocho, Carlos i Campos-Alanís, Juan (2013). Réquiem por los indicadoresno espaciales de segregación residencial. Papeles de población, 19(77), 269-300.
López Roldan, Pedroi Fachelli, Sandra (2015). Metodología de la Investigación Social Cuantitativa. Bellaterra. (Cerdanyola del Vallès):Dipòsit Digital de Documents, Universitat Autònoma de Barcelona. 1ª edición. Edición digital: http://ddd.uab.cat/record/129382
Marqués, Felicidad i Asensio (2009), Estadística descriptiva a través de EXCEL. México D.F.: RC Libros.
Martori Joan Carles i Karen Hoberg (2004). Indicadores cuantitativos de segregación residencial: El caso de la población inmigrante en Barcelona. Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, (8), 169. http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-169.htm
Martori, Joan Carles i Hoberg, Karen (2008). Nuevas técnicas de estadística espacial para la detencción de clusters residenciales de población inmigrante, Scripta-Nova, Vol. XII, núm. 263.
http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-263.htm
Martori, Joan Carles; Hoberg, Karen, & Surinach, Jordi (2006). Población inmigrante y espacio urbano: Indicadores de segregación y pautas de localización. EURE (Santiago), 32(97), 49-62.
https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0250-71612006000300004
Martori, Joan Carles (2007). La segregación residencial en Barcelona. Llibre Blanc de l'Habitatge a Barcelona.
Massey, Douglas S. i Denton, Nancy A. (1988). The dimensions of residential segregation. Social forces, 67 (2), 281-315
Raso, José M.; Martín Vide, Javier i Clavero, Pedro (1987) Estadística básica para Ciencias Sociales. Barcelona: Ariel. pp.77-92, 256-257
Recaño, Joaquín i Esteve, Albert (2006). (Re-) visitando García Faria: Un estudio de los factores espaciales y medioambientales de la mortalidad en la Barcelona de finales del siglo XIX. Revista de Demografía Histórica,24(1), 121-180.
Sánchez , Cristina i Domínguez , Màrius (2001), "Anàlisi de l'estructura social de les comarques catalanes a partir de dades censals", Revista Catalana de Sociología, 14, p.193-213.
Sánchez, Joan E. i Moreno David (1997), Perfil sòcio-econòmic dels municipis catalans. Instruments per a la gestió, Barcelona, Fundació CIREM.
Pàgines web
www.ine.es Instituto Nacional de Estadística
www.ced.uab.es Centre d'Estudis Demogràfics
www.idescat.cat Institut d'Estadística de Catalunya
https://spatial.uchicago.edu/
Disponible a les aules d'informàtica de la facultat:
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | tarda |