Logo UAB

Didàctica de la Llengua Francesa

Codi: 44318 Crèdits: 15
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes OP 1

Professor/a de contacte

Nom:
Julia Llompart Esbert
Correu electrònic:
julia.llompart@uab.cat

Equip docent

Cristina Correro Iglesias
Julia Llompart Esbert

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Aquells que estableix el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Es recomana competència comunicativa avançada en francès, equivalent al nivell C2 del MECR.


Objectius

Aquesta assignatura aspira que futurs i futures docents de francès es familiaritzin amb les estratègies didàctiques bàsiques d'ensenyament del francès com a llengua estrangera a adolescents i persones adultes en contextos institucionals, i adquireixin coneixements i habilitats bàsiques d'auto-formació que els ajudin a continuar millorant com a docents francès al llarg de tota la vida professional. Aquesta aspiració es concreta en els objectius següents: 

  • Familiaritzar-se amb els principis bàsics pedagògics i de política lingüística que inspiren els currículums catalans de llengües estrangeres. 

  • Familiaritzar-se amb les bases teòriques i principis didàctics actuals de l'aprenentatge de llengües estrangeres en medi institucional a partir de la recerca. 

  • Usar criteris pertinents per seleccionar, adaptar i/o crear materials per aprendre llengües estrangeres en entorns multilingües i inclusius. 

  • Dissenyar propostes didàctiques adequades a aprenents concrets, segons els principis establerts als currículums catalans de llengües estrangeres per a l'educació secundària i EOI, i en consonància amb els principis teòrics i didàctics de l’ensenyament de llengües estrangeres. 

  • Analitzar i gestionar la interacció a l'aula de llengües estrangeres. 

  • Col·laborar estretament amb altres docents en formació en l'assoliment dels objectius formatius, mitjançant la cooperació en l’execució de les tasques assignades. 

Amb independència de les certificacions lingüístiques presentades a l'oficina de preinscripció, els i les estudiants que vulguin matricular aquesta assignatura són candidats i candidates a docents francès, per la qual cosa són responsables d'accedir al curs en condicions de ser bons models lingüístics. Per tant, l'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se en llengua francesa oralment i per escrit amb adequació, fluïdesa i correcció gramatical, lèxica i fonètica tant en situacions ordinàries com en tota la varietat de situacions professionals: debats, informes, presentacions orals, gestió de la comunicació a l'aula, explicacions a professionals i a alumnes, etc. També ha de ser capaç de llegir en llengua francesa amb un alt grau de comprensió textos informatius i textos professionals de divulgació i recerca. 

El MUFPS de l’UAB s’alinea amb els plantejaments europeus de promoció activa de les competències plurilingües. Així, s'espera de l'alumnat una actitud receptiva, apreciativa i, en definitiva, oberta cap a l'úsd'altres llengües que no siguin la de la pròpia especialitat, tant si l'alumnat les parla com si no. 


Resultats d'aprenentatge

  1. CA32 (Competència) Crear situacions flexibles per a l'aprenentatge de la llengua estrangera utilitzant estratègies i metodologies justificades per promoure l'aprenentatge competencial inclusiu.
  2. CA33 (Competència) Aplicar de manera integrada l'avaluació formativa i la formadora en la programació com a instrument per comprovar i regular els aprenentatges de llengua estrangera.
  3. CA34 (Competència) Integrar en les propostes d'aula de llengua estrangera dinàmiques d'interacció dialògica i el paper mediador del docent per activar i regular els aprenentatges.
  4. CA35 (Competència) Integrar la tecnologia digital de manera eficaç en les situacions d'ensenyament-aprenentatge de la llengua estrangera.
  5. KA23 (Coneixement) Descriure com està organitzat l'ensenyament de les llengües en el projecte lingüístic de centre i els reptes educatius que ha d'afrontar per diagnosticar i atendre les necessitats de l'alumnat respecte a l'aprenentatge de la llengua estrangera.
  6. KA24 (Coneixement) Identificar una visió humanística que integri coneixements literaris, científics, socials i artístics en la interpretació de la realitat per als plantejaments de les assignatures de llengua estrangera.
  7. KA25 (Coneixement) Recordar els continguts curriculars de la llengua estrangera, així com el cos de coneixements didàctics al voltant dels processos d'ensenyament i aprenentatge respectius.
  8. SA31 (Habilitat) Aplicar la incorporació de mesures inclusives en el procés d'ensenyament i aprenentatge de la llengua estrangera.
  9. SA32 (Habilitat) Aplicar la perspectiva d'equitat de gènere en la planificació de l'acció educativa i la selecció de materials per a l'aula de llengua estrangera des d'una mirada interseccional.
  10. SA33 (Habilitat) Dominar l'expressió oral i escrita tant en les pràctiques discursives acadèmiques com en les pràctiques d'ensenyament de la llengua estrangera.

Continguts

BLOC  1. Bases de la didàctica del francès com a llengua estrangera.  

 

1.1.Teories, enfocaments i mètodes d'ensenyament i aprenentatge del francès. Perspectiva històrica i anàlisi crítica. Competència lingüística, competència comunicativa, competència interactiva, competència plurilingüe i pluricultural.  

1.2. Polítiques europees, locals i de centre vinculades a la promoció del plurilingüisme i la pluriculturalitat. El Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües (MECR): aprenentatge, ensenyament, avaluació i el volumen complementari. Els nivells comuns de referència: descriptors de competència del MECR. Les activitats de la llengua del MECR: producció, recepció, interacció i mediació. Escales d'avaluació i sistemes europeus de certificació basats en el MECR. El Marc de Referència per als Enfocaments Plurals de les Llengües i de les Cultures (CARAP/MAREP/FREPA). Descriptors de la competència plurilingüe i pluricultural. Els enfocaments didàctics plurals.  

1.3. El model lingüístic del sistema educatiu català. El projecte lingüístic de centre. El currículum de la llengua francesa a l'educació secundària obligatòria (ESO), al batxillerat, a les Escoles Oficials d'Idiomes (EOI), la formació professional i la formació de persones adultes. Enfocaments innovadors en l'ensenyament de llengües estrangeres: enfocaments competencials i integrats/globalitzats. La transició entre etapes educatives. El sistema de proves d'avaluació externes. 

 

BLOC 2. Planificació i recursos docents per a l'ensenyament i l'avaluació del francès com a llengua estrangera  

2.1. La planificació i l'organització del treball a la classe de francès. Aprenentatge per tasques i projectes. Disseny, implementació i avaluació de situacions d'aprenentatge. Propostes didàctiques i recursos per al desenvolupament de la competència comunicativa en francès. El desenvolupament i l'avaluació de les competències receptives, productives i interactives a l'aula de francès. La integració de diverses habilitats en situacions d'aprenentatge. Tipus d'avaluació: diagnòstica, formativa/formadora, sumativa. El paper de les TIC en el desenvolupament de les competències receptives, productives i interactives. El paper de la reflexió sobre la llengua a l'aprenentatge del francès. L'ensenyament explícit de la gramàtica i d'altres aspectes de la llengua. El tractament dels errors. Activitats per promoure la consciència metalingüística, metacomunicativa i la sensibilització envers els aspectes socioculturals. Estratègies d'intercomprensió entre parlants de diferents llengües. La inclusió i el Disseny Universal de l'Aprenentatge (DUA) a l'ensenyament del francès.

2.2. Estratègies didàctiques, recursos docents i disseny de materials. La gestió de la comunicació, l'espai i el temps a l'aula de francès. La comunicació a l'aula de llengua francesa: desenvolupament i avaluació de les activitats i habilitats receptives, productives, interactives i de mediació. Selecció, anàlisi, adaptació i elaboració de propostes i materials curriculars. Treball individual, en parelles i en petits grups. L'aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu. El paper de les TIC en el desenvolupament de les competències receptives, productives i interactives. El joc a l'aula de llengua francesa. La perspectiva de gènere i la inclusió en la selecció i elaboració de material docent. Els programes d'aprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE/EMILE). Tasques per a les aules de continguts. El paper de l'assignatura de francès als programes integrats. La coordinació entre el professorat de francès i el professorat de continguts.

 

2.3. Els gèneres discursius en els enfocaments per tasques i projectes i en els enfocaments integrats de llengua i de llengua i continguts. Gèneres discursius orals, escrits i multimodals i les seves característiques lingüístiques i comunicatives. Gèneres discursius orals i escrits de l'àmbit escolar: narratius, argumentatius, descriptius, explicatius.

 

2.4. Producció literària i audiovisual per a aprenents adolescents i adults des de la perspectiva de la didàctica del francès. L'ús de textos literaris i de textos procedents dels mitjans de comunicació i altres produccions culturals, com ara cinema, ràdio i televisió, premsa, Internet, lletres de cançons, còmics, etc. rellevants per a aprenents adolescents i adults. L'elecció del text literari: representació de les dones i altres col·lectius infrarepresentats en la producció literària i audiovisual i la cultura popular i el seu apropament didàctic. El text literari, l'obra audiovisual i altres produccions culturals com a desencadenants de propostes didàctiques.

      

BLOC 3. La interacció a l'aula 

3.1. La sessió de classe: la competència interaccional a l'aula. La interacció exolingüe i plurilingüe. Les estratègies de comunicació. La interacció a l'aula de francès entre alumnat i docent-alumnat. Els torns de parla. La participació i la influència del gènere en la participació a l'aula. Les seqüències IRF i altres patrons interaccionals. La reparació a l'aula de francès.  


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Presencial dirigida (classes magistrals expositives, discussió d'estudis de cas, anàlisi de pràctiques d'aula, etc.) 97,5 3,9 CA32, CA33, CA34, CA35, KA23, KA24, KA25, SA31, SA32, SA33
Tipus: Supervisades      
Tutories col·lectives o individuals 75 3 CA32, CA33, CA34, CA35, KA23, KA24, KA25, SA31, SA32, SA33
Tipus: Autònomes      
Activitats no presencials i autònomes 202,5 8,1 CA32, CA33, CA34, CA35, KA23, KA24, KA25, SA31, SA32, SA33

La metodologia de les sessions presencials combinarà les activitats magistrals i expositives amb pràctiques d'aula, treball en parelles i grups, exposicions, debats, elaboració de projectes, etc. Es requerirà una participació activa de part de l'alumnat i l'ús sostingut del francès com a llengua vehicular habitual. El francès és la llengua en la qual es duran a terme les activitats d'aprenentatge i d'avaluació.

En aquesta assignatura es plantegen activitats per desenvolupar la CDD de l'alumnat. 

Aquesta assignatura inclou sortides a diferents centres educatius. 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Disseny d'una situació d'aprenentatge i presentació oral (grups, desembre/gener) 30% 0 0 CA32, CA33, CA34, CA35, KA23, KA24, KA25, SA31, SA32
Disseny d'una tasca i reflexió metodològica (grupal, desembre/gener) 20% 0 0 CA32, CA34, CA35, KA24, KA25, SA32, SA33
Examen sobre el disseny d'una estratègia d'avaluació (individual, gener/febrer) 20% 0 0 CA33, CA35, KA23, KA25, SA31, SA33
Mapa mental que vincula idees del curs (individual, maig) 20% 0 0 CA35, KA23, KA24, KA25, SA33
Participació activa i col·laborativa en les tasques d'aprenentatge i avaluació (nota individual, durant tot el curs) 10% 0 0 CA34, CA35, KA24, SA31, SA32, SA33

Per aprovar l'assignatura cal: 

  • Obtenir un APTE en francès, la qual cosa exigeix demostrar l'ús eficient, fluid, adequat i curós (fonètica, gramàtica, lèxic, ortografia, organització textual, etc.) de la llengua d'especialització en qualsevol situació relacionada amb tasques acadèmiques i/o docents, demostrant un nivell de competència comunicativa general mínim de C1 (MECR) i competència interaccional docent, que inclou demostrar ser un bon model de llengua i un/a gestor/a eficaç i eficient de la comunicació en llengua estrangera per ensenyar francès com a llengua estrangera. 

  • Aprovar totes les tasques d'avaluació d'execució individual. 

  • Mostrar una actitud compatible amb la professió docent com ara: compromís ètic amb els principis deontològics, compromís i responsabilitat amb les feines, respecte, participació, escolta activa, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat, no jutjar, argumentar, etc. 

  • També és imprescindible fer un ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, tauleta tàctil, etc.) a l'aula. Aquests dispositius NOMÉS es poden utilitzar per fer activitats relacionades amb l'assignatura. 

En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) exclusivament en tasquesde suport, com ara la cerca bibliogràfica o d'informació i la correcció de textos escrits. L'alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines utilitzades i incloure una reflexió crítica sobre com han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. El resultat final de les tasques ha de reflectir una contribució significativa de l'alumnat en l'anàlisi i la reflexió personal. La no transparència de l'ús de la IA en les activitats avaluables o la no genuïnitat dels resultats es considerarà manca d'honestedat acadèmica i pot implicar una penalització total (nota de 0) a la nota de l'activitat. 

Dates i activitats d'avaluació: 

Es facilitarà un programa complet de l'assignatura el primer dia de classe i via el Campus Virtual. El professorat responsable de cada tasca explica a classe les instruccions i els criteris d'avaluació específics. 
Els lliuraments de treballs es faran a l'aula virtual de l'assignatura. No s'acceptaran treballs lliurats amb formats incorrectes, que no incloguin el nom dels/de les autors/res o que es lliurin fora de termini. L'alumnat és responsable d'assegurar que el format dels fitxers és compatible amb el lliurament a l'aula virtual. 

Una vegada comunicades oficialment a l'alumnat, les dates programades només es podran modificar per raó de força major. Si fos el cas,el canvi de data s'anunciarà almenys a través de l'entorn virtual de l'assignatura. 

El professorat qualificarà les activitats d'avaluació en un màxim de 20 dies lectius. 

Càlcul de la qualificació final del mòdul: 

Per regla general, la qualificació final de l'assignatura és la mitjana ponderada obtinguda a partir de totes les tasques d'avaluació. 

S'obtindrà nota de no avaluable en el cas que: 1) no es presenti el 66% de les activitats d'avaluació la nota i per tant no es té dret a la recuperació; 2) no s'assisteix al 80% de les classes i no s'aconsegueix l'aprovat en recuperació. A la resta dels casos s'assignarà una nota numèrica. 

Excepcions: 

Les qualificacions obtingudes en tasques d'avaluació en grup faran mitjana amb les obtingudes en tasques individuals només si les tasques individuals estan aprovades. 

La còpia o el plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que pot representar suspendre l'assignatura. Es considerarà que un treball, activitat o examen està 'copiat' quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està 'plagiat' quan es presenta com a propi una part d'un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital.  

Avaluació continuada: 

És necessari assistir a un mínim del 80% de les hores assignades a l'assignatura. En cas d'assistència per sota d'aquest % l'alumnat pot optar a la recuperació (vegeu apartat 'Recuperació'). 

Avaluació única: 

Tot i que per les característiques de l'assignatura aquesta opció no és aconsellable, aquesta assignatura contempla l'avaluació única. Per acollir-s'hi cal sol·licitar-ho en el termini i seguint els procediments marcats per Gestió Acadèmica. 

És necessari assistir a un mínim del 80% de les hores assignades a l'assignatura. En cas d'assistència per sota d'aquest % l'alumnat pot optar a la recuperació (vegeu apartat 'Recuperació').

Les activitats d'avaluació són les mateixes i amb el mateix pes que l'avaluació continuada, amb l'excepció dels treballs grupals, que es presentaran individualment en cas de no poder formar grup. Es podrà fer, a més, una entrevista amb el/la estudiant per comprovar que els treballs lliurats siguin propis. 

La data de l'avaluació única és el 14 de maig del 2026. Aquest dia es presentaran tots els treballs i proves. 

Avaluació de síntesi:


Aquesta assignatura no contempla aquesta opció.

Revisió: 

La comunicació a l'alumnat per part del docent responsable de les qualificacions de les diferents tasques formals d'avaluació anirà sempre acompanyada de la fixació de la data, hora i lloc de revisió. 

Reclamacions: 

Les demandes de clarificació o reclamacions sobre les qualificacions rebudes es formularan per escrit en el termini d'una setmana després de la revisió. 

Recuperació: 

S'espera de l'alumnat un treball continuat que cal concretar en la superació de cadascuna de les tasques d'avaluació. L'alumnat que hagi lliurat 2/3 parts de les tasques amb una nota mitjana mínima de 3,5, podrà recuperar les activitats suspeses el 28 de maig del 2026. La qualificació de cadascuna d'aquestes activitats no superarà el 5 sobre 10. 

En cas d'assistència per sota del 80%, s'exigirà un treball individual addicional que caldrà lliurar per escrit i oralment en el període de recuperació (a més de les altres tasques recuperables). La nota màxima global de l'assignatura en aquest cas serà un 5 sobre 10. 


Bibliografia

Abry D. et Veldeman-Abry J., (2007). La Phonétique. Audition, prononciation, correction. Col. Techniques et pratiques de classe. Clé International.

Agustín-Llach, M. P. (2016). Estrategias de vocabulario: aprender y comunicar en LE. Revista Nebrija De Lingüística Aplicada a La Enseñanza De Lenguas, 10(21), 42–45. https://doi.org/10.26378/rnlael1021269 

Álvarez González, S. (2016). Materiales Didácticos FLE/FOS en el aula del siglo XXI. Anales de Filología Francesa, 23, 21–38. Repéré à https://revistas.um.es/analesff/article/view/250561

Albero, B. (2011). Le couplage entre pédagogie et technologies à l'université : cultures d'action et paradigmes de recherche. Revue Internationale des technologies en pédagogie universitaire, 8 (1-2), 11-21. Repéré à http://edutice.archives-ouvertes.fr/edutice-00613826/fr/

Audet, L. (2010). Wikis, blogues et Web 2.0- Opportunités et impacts pour la formation à distance. Le Réseau d'enseignement francophone à distance du Canada (REFAD). Repéré à http://archives.refad.ca/nouveau/Wikis_blogues_et_Web_2_0.pdf

Batlle Rodríguez, J., González Argüello, M. V. & Pujolà, J.-T. (2018) La narrativa como elemento cohesionador de tareas gamificadas para la enseñanza de lenguas extranjeras, RiMe, n. 2/II n. s., giugno 2018, p.p. 121-160. Repéré à : https://rime.cnr.it/index.php/rime/article/view/40

Blanchet, P. et Chardennet, P. (Eds.). (2011). Guide pour la recherche en didactique des langues et des cultures. Approches contextualisées. Archives contemporaines. Repéré à http://www.bibliotheque.auf.org/doc_num.php?explnum_id=819

Barbottin, G. (2003). Rédiger des textes techniques et scientifiques en français et en anglais. Insep consulting éditions.

Béacco, J.-C., Lepage, S. et Porquier, R. (2011). Niveau B1 pour le Français / un référentiel. Didier.

Beacco, J. C., Blin, B., Houles, E., Lepage, S. et Riba, P. (2011). Niveau B1 pour le français. (Utilisateur apprenant indépendant) niveau seuil. Didier.

Béacco, J.-C, Lepage, S., Porquier, R. et Riba, P. (2008). Niveau A2 pour le Français / un référentiel. Didier.

Beacco, J. C. (2007). L'approche par compétences dans l'enseignement des langues. Didier.

Bourguignon, C. (2006). De l'approche communicative à l' "approche communic-actionnelle" : une rupture épistémologique en didactique des langues-cultures. Synergie Europe, 1. Repéré à: https://gerflint.fr/Base/Europe1/Claire.pdf

Candelier, M. (Ed.). (2010). Cadre de référence pour les approches plurielles des langues et des cultures (CARAP). Version 3. Centre européen pour les langues vivantes /Conseil de l'Europe.

Campà, À. (2010). "La glace au citron" ou le jeu des statistiques. Dans Baqué, L. et Estrada, M. (Éds.), La langue et l'être communiquant. Hommage à Julio MURILLO (pp. 63-72). Éditions du CIPA.

Campà, À. (2008). PELEU : portafolis europeu de llengües per a l'ensenyament universitari. Dans Martinez, M. et Añaños, E. (Coord.). Cap a l'espai Europeu d'Educació Superior. Experiencies docents innovadores de la UAB en ciències socials i en ciències humanes (pp. 185-195). Universitat Autònomade Barcelona.

Castellotti, V. (2017). Pour une didactique de l'appropriation. Diversité, compréhension, relation. Didier.

Cavalli, M., Coste, D. Crisan, A. & van de Ven, P. (2009). L'éducation plurilingue et interculturelle comme projet. Conseil de l’Europe. Repéré à : https://rm.coe.int/l-education-plurilingue-et-interculturelle-comme-projet-ce-texte-a-ete/16805a21a0

Collectif Grefsoc-Crapel. (2003). L'étranger compétent. Un nouvel objectif pourla didactique des langues étrangères. Dans D. Groux et H. Holec (Eds.), Une identité plurielle. Mélanges offerts à Louis Porcher (pp. 535-550). L'Harmattan.

Conseil de l'Europe. (2001). Cadre européen commun de référence pour les langues :apprendre, enseigner, évaluer. (S. Lieutaud, Trans.). Conseil de l'Europe /Editions Didier. Repéré à https://rm.coe.int/16802fc3a8

Conseil de l'Europe. (2021). Cadre européen commun de référence pour leslangues :apprendre, enseigner, évaluer. Volume complémentaire. Conseil de l'Europe /Editions Didier. Repéré à https://rm.coe.int/cadre-europeen-commun-de-reference-pour-les-langues-apprendre-enseigne/1680a4e270%20%C2%A1.

Coste, D. (2006). Le Cadre européem commun de référence pour les langues : traditions, traductions, translations. Retour subjectif sur un parcours. Synergie Europe, 1. Repéré à: hhttps://gerflint.fr/Base/Europe1/Coste.pdf

Coste, D. (Ed.). (2013). Les langues au coeur de l'éducation. Principes, pratiques, propositions. E.M.E. & InterCommunications.

Coste, D., Moore, D. et Zarate, G. (2009). Compétence plurilingue et pluriculturelle. Version révisée et enrichie d'un avant-proposetd'une bibliographie complémentaire. Conseil de l'Europe - Division des politiques linguistiques. Repéré à https://rm.coe.int/168069d29c

Cuq, J.-P.(Ed.) (2003). Dictionnaire de didactique du français langue étrangère et seconde. CLE International.

Dejean, C., & Sarre , C. (2017). Favoriser l'engagement interactionnel des apprenants dans les e changes synchrones. Dans N. Guichon & M. Tellier (Eds.), Enseigner l'oral en ligne (pp. 151-183). Didier. 

de la Maya Retamar G. y Mora Ramos I. (2019). Estudiodel conocimiento léxico en FLE de estudiantes españoles de Secundaria. Revista Complutense de Educación, 30(2), 527-543. https://doi.org/10.5209/RCED.57773

Detry, F. (2017). Les expressions idiomatiques en FLE: stratégies de mémorisation et motivation structurelle. Anales de Filología Francesa, 25. Repéré à https://revistas.um.es/analesff/article/view/315941 

Dooly, M., et Vallejo, C. (2019). (Eds.). The evolution of language teaching: Towards plurilingualism and translanguaging. Special Issue: Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1).

Elsen, A., Schalkwijk, E., Van Esch, K. (2003) La autonomía del alumno en el aprendizaje y la enseñanza de lenguas extranjeras. Estudios de lingüística aplicada. 36, 1-25.

Intravaia, P. (2000). Formation des professeurs de langue en phonétique corrective. Le Systeme Verbotonal. Didier Érudition / Centre International de Phonétique Appliquée.

Kramsch, C., Lévy, D. et Zarate, G. (Eds.). (2008). Précis du plurilinguisme et du pluriculturalisme. Archives contemporaines.

Marcos García, M. J. (2016). Estrategias de aprendizaje para laadquisición de la competencia lingüística en alumnos de FLE. Anales de Filología Francesa, 23, 125–143. Repéré à https://revistas.um.es/analesff/article/view/250611

Masats, D. et Nussbaum, L. (Ed.). (2016). Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria.Síntesis.

Moore, E. et Dooly, M. (Eds.). (2017). Qualitative approaches to research on plurilingual education /Enfocaments qualitatius pera la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe. Research-publishing.net. Repéré à https://doi.org/10.14705/rpnet.2017.emmd2016.9781908416476

Ollivier, C., Jeanneau, C., Hamel, M.-J., & Caws, C. (2021). Citoyenneté numérique et didactique des langues, quels points de contacts ? Lidil. Revue de linguistique et de didactique deslangues, 63. https://doi.org/10.4000/lidil.9204

Oster, U. (2009). La adquisición del vocabulario en una lengua extranjera: de la teoría a la aplicación didáctica. Porta Linguarum: Revista internacional de didáctica de las lenguas extranjeras, 11, 33-50.

Nussbaum, L. (2001). El discurso en el aula de lengua extranjera. Dans L. Nussbaum et M. Bernaus (Eds.). Didáctica de las lenguas extranjeras en la educación secundaria obligatoria (pp. 137-172). Síntesis.

Pujolà, J.-T. (2021). Gamification: motivating language learning with gameful elements. Dans T. Beaven & F. Rosell-Aguilar (Eds), Innovative language pedagogy report (pp. 109-114). Research-publishing.net. https://doi.org/10.14705/rpnet.2021.50.1244

Pujolà, J.T. & Herrera, F. (2018). Gamificación. Dans The Routledge Handbook of Spanish Language Teaching: metodologías contextos y recursos para la enseñanza del español L2, Muñoz-Basols, J., Gironzetti, E. & Lacorte, M. (eds.) Routledge.

Puren, C. (2006). De l'approche communicative à la perspective actionnelle. Le Français Dans Le Monde, (347), 37-40.

Puren, C. (2006). Le Cadre Européen Commun De Référence et la reflexion methodologique en didactique des langues-cultures : un chantier a reprendre. Synergie Europe, 1. Repéré à: https://gerflint.fr/Base/Europe1/Puren.pdf

Renard, R. (2002). Apprentissage d'une langueétrangère/seconde 2. La phonétique verbotonale. De Boeck Université.

Schnedeccker, C. (2002). Lire, comprendre, rédiger des textes théoriques. De Boeck Université́.

Spaëth, V. et Narcy-Combes, J. P. (2014). French. Dans C. Fäcke (Ed.). Manual of Language Acquisition (pp. 371-389). De Gruyter Mouton.

Spaëth, V. (2020). Présentation. Didactique du français langue étrangère et seconde : histoire et historicités. Langue Française, 2020(4). 208, 7-20. Repéré à: https://www.cairn.info/revue-langue-francaise-2020-4-page-7.htm

Tomé Díez, M. (2015). Desarrollo, análisis y evaluación de la producción oral en clase de lengua extranjera con las nuevas tecnologías. Thélème: Revista Complutense de Estudios Franceses, 30 (2), 255-268. Repéré à http://revistas.ucm.es/index.php/THEL/article/view/48663/47215%20-%20PDF

Tomé Díez, M.(2016). Compétences orales et nouvelles technologies dans un cours de français langue étrangère. Çédille, Revista de Estudios Franceses, 12, 387-401. Repéré à http://cedille.webs.ull.es/12/20tome.pdf

Veronique, D. (sous la direction de) (2008). L'acquisition de la grammaire du français langueétrangère. Didier

Viau, R. (2009). La motivation en contextescolaire. De Boeck

Vigner, G. (1982). Écrire. Col. Didactique des langues étrangères. Clé International.

Zourou, K. (2005). Apprentissages collectifs médiatisés et didactique des langues : instrumentation, dispositifs et accompagnement pédagogique. Thèse doctorat, Université Grenoble 3. Repéré à http://tel.archives-ouvertes.fr/tel-00119459

 

WEBGRAFÍA

Evolution des Methodes de FLE : http://adaf.wordpress.com/2008/04/23/l%E2%80%99evolution-des-method...

Fabris : http://accentsdefrance.free.fr

Flenet : http://flenet.rediris.es/cours/cphon.html

Ollivier, C. : Didactique du FLE, plurilinguisme, numérique. https://eurofle.wordpress.com/ 

Phonétique free : http://phonetique.free.fr

Puren, C. : Histoire des Méthodologies de l'enseignement des langues - Republication en ligne : https://www.aplv-languesmodernes.org/docrestreint.api/1849/b1a776bacb5d6ccbb0a692b19bd88566e4b5a707/pdf/puren_histoire_methodologies.pdf

UniversitéLéon : http://www3.unileon.es/dp/dfm/flenet/phonactivites.html

http://www.ebsi.umontreal.ca/jetrouve/ecrit/conclu.htm

http://www.ebsi.umontreal.ca/jetrouve/ecrit/formul3.htm

http://www.ebsi.umontreal.ca/jetrouve/ecrit/index.htm


Programari

No es necessita cap programari especial per cursar aquesta assignatura.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEmRD) Teoria (màster RD) 1 Francès anual matí-mixt