Treball de Final de Màster
Codi: 43665 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes | TFE | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Anna Marba Tallada
- Correu electrònic:
- anna.marba@uab.cat
Equip docent
- José María Sanahuja Gavaldà
- Emilee Sarah Moore De Luca
- Genaro de Gamboa Rojas
- Maria de las Neus Gonzalez Monfort
- Anna Marba Tallada
- Begoña Oliveras Prat
- Laia Viladot Vallverdu
- Julia Llompart Esbert
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No es contemplen.
Objectius
El Treball de Fi de Màster (TFM) és un treball d'indagació a l'aula, d'aprofundiment i reflexió teòrica concebut com una activitat d'autoformació. Té com a objectiu principal avaluar la integració de les competències adquirides en el Màster. S'estableix com una recerca amb dades empíriques, preferentment procedents de l’experimentació de la unitat didàctica impartida o la intervenció orientadora durant el període de pràctiques, que l'alumne desenvolupa individualment i presenta i defensa davant d'un tribunal. En tots els casos, ha de incorporar l’anàlisi de dades empíriques obtingudes durant el pràcticum. En el cas excepcional que el TFM no es pugui vincular al Pràcticum, des de la coordinació de l’especialitat es buscarà una alternativa.
El TFM és una tasca que l'estudiant ha de desenvolupar individualment. El producte del TFM ha de ser diferent i individualitzat per a cada estudiant, i per això bona part de les tutories són individuals.
Des de la coordinació, s’indicarà en el cronograma del curs els possibles dies de tutoria, i en les franges corresponents cada tutor/a programarà amb l’alumnat les tutories individuals.
L'estructura del mòdul és comuna a totes les especialitats, tot i que el seu contingut i desenvolupament es concretarà des de cada especialitat.
Resultats d'aprenentatge
- CA10 (Competència) Adoptar un comportament ètic que segueixi les normes deontològiques en el tractament de les dades procedents del centre i en la redacció del TFM.
- CA11 (Competència) Demostrar competència digital docent en les diferents etapes d'elaboració del TFM.
- KA08 (Coneixement) Identificar una visió humanista que integri coneixements científics, socials i artístics en la interpretació de les situacions reals d'aula.
- SA09 (Habilitat) Reflexionar sobre les accions docents utilitzant les evidències per millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge del desenvolupament professional docent.
- SA10 (Habilitat) Dominar l'expressió oral i escrita en les pràctiques discursives acadèmiques relacionades amb la presentació i elaboració del TFM.
- SA11 (Habilitat) Utilitzar els instruments de recerca a l'aula per analitzar, reflexionar i millorar els processos pedagògics, els plantejaments didàctics i el paper propi de docent.
- SA12 (Habilitat) Demostrar que coneix els continguts disciplinaris i del currículum de la matèria de l'especialitat i que és capaç d'adoptar una perspectiva indagadora sobre la manera d'integrar-los a l'aula.
- SA13 (Habilitat) Avaluar informació, idees i arguments, fer judicis fonamentats, valorar i jutjar la solidesa d'afirmacions i conclusions tant pròpies com d'altres, prendre postura i fonamentar decisions, considerant les seves implicacions i conseqüències.
Continguts
L'estudiant haurà d'elaborar un treball de recerca educativa relacionada amb l’activitat desenvolupada durant el Pràcticum.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Seminaris de seguiment del treball de fi de màster. Seguiment del procés d'elaboració de cada part del treball per part del tutor d'universitat. | 22 | 0,88 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Seguiment del treball: procés seguit. | 40 | 1,6 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Escriptura del treball i preparació de la defensa oral. | 88 | 3,52 |
A cada estudiant se li adjudicarà a l’inici de curs un tutor/a de TFM, que s’afavorirà que sigui el mateix que al Pràcticum.
Durant la fase dedicada a l'elaboració del TFM es poden proposar activitats dirigides en forma de sessions per a tot el grup amb indicacions sobre el treball, en les quals l'alumnat haurà de preparar les diferents parts del treball sota la supervisió del tutor o la tutora.
La metodologia del treball es divideix en sessions de supervisió, de treball autònom i d'activitats d'avaluació. L'activitat supervisada, preferentment en forma de tutories individuals, contempla 5 seminaris obligatoris presencials, repartits en les diferents fases del procés, que no poden suposar més de 6h.
L’alumnat podrà sol·licitar també fins a 4 hores més de tutories d’ampliació, que es pactaran entre l'alumnat i la figura tutora. Considerant el caràcter autònom del treball, no es podran realitzar més de 4 hores de tutories d’ampliació sense una justificació excepcional.
En el moment que estableixi cada especialitat, cada coordinador/a d’especialitat farà una reunió informativa en la qual s’explicarà als i les estudiants els aspectes fonamentals del TFM (procés d’elaboració, funcionament, dates...).
L'elaboració del TFM es planteja com un procés continuat amb 3 fases diferents: una d'inici en la que s'especifica i es planteja el treball (amb una càrrega de treball aproximada per l'alumnat de 25 hores), una fase de desenvolupament (amb aproximadament 75 hores de càrrega), i una fase de finalització i tancament que comporta la presentació de l'informe (amb aproximadament 50 hores de càrrega).
Els seminaris, estan pensats com espai de discussió, resolució de dubtes i propostesper avançar en el treball. És recomanable que l’alumnat presenti el document de treball prèviament al seminari amb els avenços i dubtes per a què la figura tutora pugui preparar la trobada. El temps total de dedicació al conjunt dels seminaris obligatoris no hauria de superar les 6h de docència i, en el cas dels seminaris d’ampliació, no hauria de superar les 4h addicionals.
El lliurament final, que s’ha de fer a través del CV en el termini establert, haurà de seguir els següents aspectes formals de presentació:
Extensió d'uns 70.000 caràcters (espais inclosos) (20/25 pàgines aproximadament). Apartat de referències bibliogràfiques i annexos a part, on s'inclourà informació complementària (no forma part del cos del treball).
- La portada ha d’incloure:
- Universitat Autònoma de Barcelona
- Nom de l'autor/a
- Títol del TFG
- Data i convocatòria de lliurament
- Grau cursat
- Nom i departament de la figura tutora
- Després de la portada, caldrà incloure
- Resum en català i anglès
- Agraïments (si s'escau)
- Índex amb paginació
- Apartats i subapartats numerats
- Referències
- Annexos (si s'escau)
El TFM constarà de: (1) El diagnòstic d’un problema o una pregunta de recerca preferiblement a partir de la proposta d’intervenció o d’acció orientadora que s’ha portat a terme, o d’algun altre aspecte relacionat amb el pràcticum, (2) la concreció de les preguntes de recerca i la selecció dels instruments que permetran extreure la informació pertinent, (3) l’anàlisi de les dades i les conclusions,(4) la redacció i presentació final.
Estructura del TFM
Introducció. Inclou una presentació general del treball realitzat i el plantejament i/o justificació de la temàtica que es vol abordar.
- Justificació. Es defineix el problema educatiu que es pretén abordar i quina és la justificació personal, social o professional.
- Pregunta i/o supòsits i/o objectius. El problema plantejat s'ha de concretar en una pregunta o preguntes, un supòsit inicial i l'objectiu - o objectius - que es pretén amb el treball de camp i l'aplicació d'un o d'uns instruments d'anàlisi o de recerca, per fer una diagnosi, per portar a terme un procés d'innovació educativa o en la reflexió teòrica sobre un concepte rellevant per a alguna de les ciències de l'educació.
- Marc teòric per a fonamentar l’aproximació teòrica i metodològica a partir de com a mínim, cinc referències. Es fa un estat de la qüestió sobre els treballs de recerca més rellevants que existeixen sobre el tema i sobre la literatura bàsica relativa a la innovació relacionada. No cal un treball teòric exhaustiu, sinó referenciar o situar el treball en un camp científic d'educació, és a dir, definir les línies en què s'inscriu el treball i els autors essencials en què es basa.
- Marc metodològic. Ha de respondre als objectius de la recerca que es pretén realitzar i ha de definir quin tipus de recerca/innovació es realitza. Cal aplicar uns instruments d'investigació (anàlisi documental, qüestionari, entrevistes, observacions, resultats de l'experimentació de materials o d'activitats educatives). En el cas que el treball s'orienti cap a la innovació educativa cal preveure quin instrument es farà servir per a l'anàlisi de la situació de partida (qüestionari, entrevista, guió d'observació...), per justificar aquesta innovació i la seva pertinença.
- Descripció del context en què es desenvolupa o se centra la tasca docent (es pot incloure al marc metodològic).
- Anàlisi de dades (descriptives, interpretatives). Discussió de les dades. És important que l'estudiant sàpiga diferenciar la descripció dels resultats de la seva interpretació. També ha de demostrar que és capaç de posar en discussió els resultats de la recerca amb els referents teòrics.
- Conclusions i propostes de millora. Hauria d'incloure: a) una valoració global de la indagació o de la proposta; b) una resposta a les preguntes inicials i una valoració de supòsits i objectius; c) una autocrítica del procés metodològic seguit; d) una valoració sobre què aporta la recerca/innovació a la millora de l'ensenyament, a l'organització de l'educació, a la formació del professorat o a un camp teòric concret; e) plantejar noves preguntes de recerca o per a la innovació.
- Referències documentals (bibliografia, webs, documents en línia...).
- Annexos.
Per normativa de protecció de dades no hi pot haver en el treball cap dada que identifiqui el centre o qualsevol persona participant. En cas que s’analitzin vídeos o àudios, caldrà demanar el consentiment informat al centre, alumnes i famílies (en cas que siguin menors d’edat).
El treball haurà d'estar paginat automàticament. La propietat intel·lectual del TFM serà de l'estudiant autor del treball. Així i tot, entenent que el tutor/a també ha contribuït a la seva elaboració, en el cas que es procedeixi a la seva divulgació es requerirà el consentiment tant de l'autor/a com del tutor/a. A més, s’ha d’especificar que l’estudi s’ha dut a terme dins l’edició del màster que correspongui.
Es recomana cursar algun dels cursos de gestió de referències bibliogràfiques que s’organitzen gratuïtament des del Servei de Biblioteques de la UAB.
Lliurament i defensa
La coordinadora del Màster, conjuntament amb els coordinadors/es de les especialitats, establiran el període de lliurament i les dates de les exposicions orals dels TFM.
Per el curs 25/26 les dates de lliurament i defensa són les següents:
|
|
Convocatòria ordinària |
Convocatòria extraordinària* |
|
Lliurament del treball fi de màster (TFM) |
17 de juny de 2026 |
1 de setembre de 2026 |
|
Presentacions orals dels TFM |
25 de juny al 3 de juliol de 2026** |
4 de setembre de 2026 |
|
Tancament d’actes (mòduls anuals) |
7 de juliol de 2026 |
6 de setembre de 2026 |
* Només per situacions extraordinàries (malaltia, situacions sobrevingudes, etc.)
**El dia 25 es podran organitzar tribunals sempre hi quan no hi hagi professorat que participi als tribunals de grau.
Des de les coordinacions d’especialitats es distribuiran els tribunals dins els dies establerts. Aquesta informació ha d’estar penjada al CV.
La convocatòria de setembre es reserva només per casos que de forma excepcional (malaltia, accident, etc.) no hagin pogut fer el lliurament en la 1ª convocatòria.
El TFM es presentarà públicament i de forma presencial durant les dates establertes a cada curs (veure calendari). En aquesta presentació, l’estudiant exposarà el context de la intervenció, el problema o qüestió, els objectius del treball, els resultats més rellevants i les conclusions i propostes de millora de la intervenció. El tribunal estarà compost per 3 professors/es del màster i en cap cas hi pot participar el tutor/a.
Donat que les defenses són públiques, a més del tribunal hi podran assistir com a públic familiars, amics, altres estudiants o altres professors que ho desitgin, sempre que respectin els horaris i procediments de la defensa del TFM.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Elaboració del treball escrit de TFM | 50% | 0 | 0 | CA10, CA11, KA08, SA09, SA11, SA12, SA13 |
| Exposició oral davant del tribunal | 40% | 0 | 0 | CA11, SA10, SA13 |
| Seguiment del treball per part del tutor | 10% | 0 | 0 | CA10, KA08, SA09, SA12, SA13 |
L’avaluació del TFM consta de tres evidències d’avaluació:
1. Seguiment del treball per part del tutor o la tutora: 10%
2. Valoració del treball escrit per part del tribunal 50%
3. Valoració de l'exposició oral per part del tribunal 40%
La qualificació final del TFG és la resultant de l'avaluació de la figura tutora i del tribunals en els percentatges assignats a cada activitat. Per tal de superar l'assignatura cal tenir totes les evidències d’avaluació amb una qualificació mínima de 5. Si una de les activitats està suspesa, aquesta serà la qualificació que constarà a l'acta, amb una nota numèrica de 3.
El TFM és una assignatura que no contempla la recuperació de cap de les evidències d’avaluació.
1. Avaluació del Seguiment del TFM (10% de la nota)
Des de la coordinació de cada especialitat es poden establir lliuraments parcials obligatoris o no. Aquesta informació ha d’estar penjada al CV.
Cada tutor/a basarà la seva nota de seguiment en funció del següent informe que enviarà també al tribunal:
|
|
INSUFICIENT |
ACCEPTABLE |
BONA |
MOLT BONA
|
|
1. Assistència a les reunions i tutories pactades
|
|
|
|
|
|
2. Compliment dels compromisos i regularitat en el treball
|
|
|
|
|
|
3. Capacitat per incorporar les millores suggerides |
|
|
|
|
|
4. Autonomia i iniciativa durant el procés
|
|
|
|
|
|
5. Progressió en el desenvolupament de les competències investigadores
|
|
|
|
|
2. Avaluació del treball escrit per part del tribunal (50% de la nota)
Cada membre del tribunal avaluarà el document lliurat per l’estudiant.
Els criteris, que es concretaran a cada especialitat, faran referència a:
- Pertinència i qualitat del contingut dels diferents apartats.
- Adequació de lametodologia triada en relació al problema i context.
- Justificació, emmarcament i coherència de la reflexió sobre la pràctica.
3. Avaluació de la presentació oral per part del tribunal (40% de la nota)
Cada especialitat concretarà el format i les especificacions de la presentació oral. En tots els casos, però, el tribunal estarà format per 3 persones, preferiblement tutors i tutores de TFM, i en cap cas en podrà formar part el tutor/a del treball.
MOLT IMPORTANT: Existeixen tres supòsits que impliquen suspendre automàticament el TFM:
- Una manca del domini de la competència comunicativa: Si el treball inclou una gran quantitat de faltes ortogràfiques i sintàctiques, una redacció molt deficient o inintel·ligible, la figura tutora pot suspendre directament el treball. Atès que la llengua vehicular del màster i de l'ensenyament secundari és el català, el TFM s'ha de presentar i defensar en aquesta llengua o, en el cas de les especialitats lingüístiques, en la llengua de l'especialitat. Es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. Així mateix, cal expressar-se oralment amb fluïdesa i correcció i cal mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics.
- Un plagi superior al 20%: Encara que l’alumnat pugui treballar una mateixa temàtica el document d’informe final ha de ser inèdit i completament individual. En aquest cas, a més, es valorarà l’execució d’altres mesures com l’obertura d’un expedient disciplinari. La còpia o plagi en qualsevol tipus d’activitat d’avaluació constitueixen un delicte, i es penalitzarà amb un 0 com a nota final de l’assignatura, perdent la possibilitat de recuperar-la. Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital .
- Un ús fraudulent de la Intel·ligència Artificial: Qualsevol utilització irresponsable (inclusió de cites i documentació errònia o no verificada) serà motiu de penalització, i els usos contraris als principis ètics de la Universitat (manipulació d’imatges amb finalitats fraudulentes, generació de dades fictícies presentades com a dades reals) implicarà suspendre el TFG. En aquest cas, també es valorarà l’execució d’altres mesures com l’obertura d’un expedient disciplinari.
Bibliografia
La bibliografia serà ampliada pels tutors o tutores del treball de fi de màster de cada especialitat.
Bolívar, A., Domingo, J., y Fernández Cruz, M. (2001). La investigación biográfico-narrativa en educación: Enfoque y metodología. Madrid: La Muralla.
Cohran-Smith, M., y Lytle, S.L. (2002). Dentro/Fuera: Enseñantes que investigan. Madrid: Akal.
Fàbregues Feijóo, Sergi; Meneses, Julio; Rodríguez Gómez, David; Paré, Marie-Hélène (2016). Técnicas de investigación social y educativa. Barcelona: editorail UOC. http://hdl.handle.net/10609/55041
Flick, Uwe. (2015). El Diseño de Investigación Cualitativa. Madrid: Morata.
Connelly, M., y Clandinin, J. (1995). Relatos de Experiencia e Investigación Narrativa. En J.Larrosa, R. Arnaus, V.R. Ferrer, N. Pérez de Lara, M. Connelly, J. Clandinin, M.
Greene (eds.), Déjame que te cuente: Ensayos sobre narrativa y educación (pp. 11-
59). Barcelona: Laertes.
Hernández-Sampieri,Roberto (2014). Metodología de la investigación. México DF: McGraw-Hill Interamericana.
Guernier, M.C.; Durand, V.; Sautot, J.P. (dir.) (2007) Interactions verbales, didactiques et apprentissages. Besançon: Presses Universitaires du Franche-Comté.
Moral, C. (2006) “Criterios de validez en la investigación cualitativa actual”. RIE 24/1, pp. 147-164.
Reuter, Yves (2006) “Penser les méthodes de recherche en didactique(s)”. En Perrin-Glorian, Marie-Jeanne; Reuter, Yves (éds.) (2006) Les méthodes de rechercheen didactiques (pp.13-26). Villeneuve d’Asq: Presses Universitaires du Septentrion.
Reuter, Y. (2007) Dictionnaire des concepts fondamentaux des didactiques. Bruxelles: De Boeck
Programari
No es necessita cap programari especial per cursar aquesta assignatura.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura