Cartografies del Gènere: Transicions i Identitats en la Recerca
Codi: 43218 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Recerca en Educació | OP | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Cloe Masotta Lijtmaer
- Correu electrònic:
- cloe.masotta@uab.cat
Equip docent
- Mireia Foradada Villar
- Rocío Sanchez Ares
- (Extern) 1701635
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha
Objectius
Aquest mòdul planteja una mirada transdisciplinar cap als problemes, epistemologies i metodologies de la investigació en educació des dels estudis de gènere, els estudis postcolonials, decolonials i la teoria crítica. Actualment, les investigacions al voltant de la construcció de la identitat es desenvolupen en diferents camps de coneixement que poden interaccionar: educació, psicologia, antropologia, sociologia i art, entre d'altres. D'aquesta manera, s'estudiaran temes de recerca emergents sobre la construcció de les identitats des d'una lectura de gènere, classe social, ètnia i edat en relació amb els espais i processos de transició a les pràctiques educatives.
El mòdul abordarà la relació entre el marc epistemològic i metodològic per donar compte de les decisions en la investigació i buscarà la interseccionalitat de les categories de gènere, classe social, diversitat cultural i edat en l'anàlisi. Finalment, s''estableix el focus en la recerca de la formació de les identitats nòmades-en trànsit en el context de comunitats i grups socials minoritaris (infància, joves, dones, immigració, etc.). Així mateix, es prestarà atenció al sistema de gènere-sexe en les dinàmiques d'inclusió i exclusió, en diàleg amb la construcció de l'alteritat, la diferència i les relacions de poder en els contextos educatius.
Resultats d'aprenentatge
- CA69 (Competència) Preparar propostes i projectes sensibles al gènere i la diversitat basades en la indagació per a millorar la situació de col·lectius vulnerables.
- CA70 (Competència) Investigar en educació i/o en didàctica per tal de revertir les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- KA69 (Coneixement) Reconceptualitzar el gènere en els paradigmes i els enfocaments de la investigació en educació a fi de reflexionar entorn del seu paper en la producció del coneixement.
- KA70 (Coneixement) Identificar qüestions i solucions a les necessitats educatives mitjançant propostes innovadores sensibles al gènere i a la diversitat.
- KA71 (Coneixement) Valorar polítiques, programes i projectes d'investigació i/o innovació des de l'ètica de la cura.
- SA55 (Habilitat) Identificar conceptes, autores i textos rellevants per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la investigació i/o innovació en educació.
- SA56 (Habilitat) Incloure la perspectiva de gènere en les fases del disseny metodològic i en les eines de la investigació.
- SA57 (Habilitat) Dur a terme una anàlisi de sexe-gènere de les dades de la investigació, parant atenció a l'enfocament interseccional.
Continguts
1. Introducció als estudis de gènere
1.1. Conceptes clau: sistema sexe-gènere, igualtat de gènere, diferència, adultocentrisme, interseccionalitat…
1.2. Els Estudis de Gènere (EG). Caracterització i antecedents. Per què són necessaris els estudis de gènere
1.3. Interseccionalitat del gènere: gènere, classe social, raça, edat, ètnia, orientació sexual i altres capacitats
1. 4. Habitar les infàncies i la joventut: la matriu colonial, neoliberal i cis-heteropatriarcal.
2. Cartografies socials del gènere i educació amb perspectiva crítica
2.1. Gènere en educació. Una qüestió d’educació inclusiva?
2.2. Deconstrucció de gènere i justícia social.
2.3. Gènere i investigació educativa. Estudis de gènere en educació
3. Cartografies feministes, postcolonials i crítiques per a la recerca en educació
3.1. Conceptes clau: gèneres nobinaris, identitats, transicions, subalternitat, diàspora...
3.2. Estudis de gènere, estudis postcolonials i teoria crítica en la investigació en educació
3.4. Investigacions, pedagogies i feminismes: aportacions del trans-feminisme, la teoria queer i el feminisme decolonial
3.3. Interaccions teòrico-metodològiques per a l'estudi del gènere, les identitats i la diferència
4. Gènere, identitats i diferència en les pràctiques educatives i culturals
4.1. Cossos, identitats i processos d’agenciament
4.2. Infàncies i adolescències des d’una mirada no adultocèntrica
4.3. Pràctiques educatives i cures.
4.4. Pensar les identitats de gènere.
5. Polítiques, institucions i cultura de gènere
5.1. Gènere i cultura organitzativa
5.2. Cultura organitzativa i la percepció d'igualtat d'oportunitats de gènere
5.3. Gènere i lideratge a les organitzacions
5.4. Estratègies i bones pràctiques per a la incorporació de la perspectiva de gènere en les organitzacions
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Sessions presencials | 36 | 1,44 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 36 | 1,44 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures i cartografia | 78 | 3,12 |
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
- Exposició i reflexió al voltant dels diferents enfocaments teòrics i metodològics de recerca en educació, des d'una lectura de gènere.
- Presentació, lectura i anàlisi de diferents articles i projectes d'investigació.
- Debat i anàlisi per repensar la interconnexió entre els sabers, problemes, perspectives, categories i metodologies associades al mòdul.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitats durant el desenvolupament del mòdul i presentacions (activitat individual) | 40% | 0 | 0 | CA69, CA70, KA69, KA70, KA71, SA55, SA56, SA57 |
| Assistència i participació en les sessions (activitat individual i en grup) | 20% | 0 | 0 | CA70, KA70, SA55 |
| Treball de reflexió (activitat individual) | 40% | 0 | 0 | CA70, KA71, SA55, SA57 |
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà mitjançant les activitats que s'assenyalen.
La nota final serà el promig ponderat de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 4 a totes les activitats, les realitzades durant el desenvolupament del mòdul i a la memòria/treball final del mòdul.
L'assistència a classe és obligatòria. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes.
La data de lliurament del treball de reflexió és el 15 de maig. Pel que fa a a recuperació, no són reavaluables les activitats d'aula, però sí el treball de reflexió. La data de recuperació per a la carpeta d'aprenentatge és el 12 de juny. Les activitats que s'avaluen durant el desenvolupament del mòdul es porten a terme a les sessions previstes amb els tres professors responsables a l'aula. En el cas que l'alumnat no presenti el treball de reflexió constarà com a no avaluable.
La data per a l'avaluació única és el 12 de juny, l'alumnat que opta a l'avaluació única haurà de lliurar llavors les activitats realitzades i el treball individual.
El procediment de revisió de les qualificacions es realitzarà de forma individual en un període no superior a 20 dies hàbils del calendari acadèmic.
L’assignatura no admet un Prova de Síntesi per a l'alumnat que es matricula per segona vegada.
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades ambaquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes haninfluït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat, com el suspens de l'assignatura.
La copia o plagi de material constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero a l'activitat o treball. En cas de reincidència es suspendrà tota l'assignatura. No hi ha possibilitat de reavaluació quan es detecti plagi.
Bibliografia
Adichie, Ch. G. (2022). Todos deberíamos ser feministas.Querida Ijeawele. Cómo educar en el feminismo. Barcelona: Random House.
Ahmed, S. (2018). La política cultural de las emociones. México: UNAM.
Ahmed, s. (2024). Vivir una vida feminista. Barcelona: Bellaterra.
Ahmed, S. (2024). Sujetos obstinados. Barcelona: Bellaterra.
Anzaldúa, G. (2021). Bordelands.La Frontera. La nueva mestiza. Madrid: Capitan Swing.
Beauvoir, S. (2017). El segundo sexo. Madrid: Cátedra.
Brah, A. (2011). Cartografías de la diáspora. Identidades en cuestión. Madrid: Traficantes de sueños.
Braidotti, R. (2015). Lo posthumano. Barcelona: Gedisa.
Butler, J. (2023). El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Barcelona: Paidós.
Butler, J. (2004). Vida precaria. Barcelona: Paidós
Butler, J. (2006). Deshacer el género. Barcelona: Paidós.
Butler, J. (2017). Cuerpos aliados y lucha política. Barcelona: Paidós.
Cavarero, A. (2022). Inclinaciones. Crítica de la rectitud. Barcelona: Fragmenta editorial.
Davis, A. (2025). Abolició. Poilítiques, pràctiques, promeses. Manresa: Tigre de paper i ICIP.
Ellsworth, E. (2005). Places of Learning. Media, Architecture, Pedagogy. New Yok: Routledge.
Ellsworth, E.(2005). Posiciones en la enseñanza : diferencia, pedagogía y el poder de la direccionalidad. Madrid: Akal.
Espinosa, Y. (2022). De por qué es necesario un feminismo descolonial. Barcelona: Icaria.
Foucault, M.(2024). Historia de la sexualidad I. La voluntad de saber. México: Siglo XXI.
Foucault, M. (2022). El orden del discurso. Barcelona: Tusquets Editores.
Haraway, D. (1995). Ciencia, cyborg y mujeres: la reinvención de la naturaleza. Madrid: Cátedra; Instituto de la Mujer; Valencia: Universitat de València.
Haraway, D. (2019). Seguir con el problema. Generar parentesco en el Chtuhuluceno. Bilbao: Consonni.
Hesse- Biber, Ch. (Ed.) (2012). Handbook of Feminist Research: Theory and Praxis. New York: Sage Publications.
Hill Collins, P. Y Bilge, S. (2019). Interseccionalidad. Madrid: Ediciones Morata.
hooks, bell (2021). Enseñar a transgredir: la educación como práctica de la libertad. Madrid: Capitán Swing.
hooks, bell (2022). Enseñar pensamiento crítico. Barcelona: Rayo Verde.
hooks, bell (2022). Negre d'ossos: records d'infantesa. Barcelona: Descontrol.
hooks, bell (2024). Enseñar comunidad. Una pedagogía de la esperanza. Bellaterra Edicions.
Jong, S. d., & Koevoets, S. (2013). Teaching gender with libraries and archives : the power of information. Central European University Press.
Lorde,A. (2022). Zami. Una nueva forma de escribir mi nombre. Una biomitografía. Madrid: Capitán Swing.
Mohanty, Ch.T.(2003). Feminism Without Borders: Decolonizing Theory, Practicing Solidarity. Durham: Duke University PressBooks.
Palacio, M. (2020). Gloria Anzaldúa: Poscolianilidad y feminismo. Gedisa.
Platero, L., Blanco Fuente, I. Y Langarita, J.A. (2025). Me insultan y yo les tiro un beso. Infancias y adolescencias LGTBIQ+. Manresa: Bellaterra Edicions.
Rifà-Valls, M. & Bertran, M. (2020). Epistemologías del yo (cap. 8). En AA.VV. Caminos y derivas para otra investigación educativa y social. Barcelona: Octaedro.
Roberts, Dorothy (2023). Torn apart. How the child walfare system destroys black families and how ablition can build a safer world. New York: Basic Books.
Rodó Zárate, M. (2021). Interseccionalidad.Desigualdades, lugares y emociones. Manresa. Bellaterra Edicions.
Russ, J. (2018). Cómo acabar con la escritura de las mujeres. Madrid: Dos Bigotes.
Segato, R.L. (2003). Las estructuras elementales de la violencia. Buenos Aires: Universidad Nacional de Quilmes.
Segato, R.L. (2018). Contrapedagogías de la crueldad. Buenos Aires: Prometeo.
Tomàs-Folch, M. (coord.); Bernabeu, M.D; Castro, D. Duran-Bellonch, M.; Ion, G. i Mentado, T. (2015). La investigación académica en ciencias sociales desde una perspectiva de género. Barcelona: Octaedro.
Tronto, J.C. (2024). Democracia y cuidado. Barcelona: Raig verd.
Tuhiway Smith, L. (2022). A descolonizar las metodologías. Investigación y pueblos indígenas. Pamplona: Txalaparta.
VV.AA. (2002). Feminismos negros. Una antología. Madrid: Traficantes de sueños.
VV.AA. (2020). Perspectiva degènere en educació. Marc conceptual. UAB.
https://www.uab.cat/doc/conceptualgeneredoc
RECURSOS ELECTRÒNICS
Revista Gender & education
[http://www.tandfonline.com/loi/cgee20, accés electrònic a través de la biblioteca de la UAB]
Programari
Edició de textos i imatges.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | tarda |