Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic | OB | 0 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Cap.
El programa del Mòdul 2 enllaça amb el del Mòdul 1 i constitueix el segon pilar del curs pel que fa a la introducció a la investigació. Pel plantejament de les classes i pels seus continguts específics, el programa d’aquest mòdul té per objecte introduir perspectives noves o originals a l’estudi d’un conjunt de temes de llarg recorregut i naturalesa molt diversa, tant des del punt de vista conceptual com espacial i temporal.
Mòdul obligatori 2: Art, història i pensament
12 crèdits ECTS
Coordinadora: Montserrat Claveria (UAB)
Programació
El programa del Mòdul 2 constitueix el segon pilar del curs pel que fa a la introducció a la investigació. Pel plantejament de les classes i pels seus continguts específics, el programa d’aquest mòdul, que s’estructura en 4 seminaris, té per objecte introduir perspectives noves o originals sobre la recerca d’un conjunt de temes -com casos d'estudi- de llarg recorregut i naturalesa diversa, tant des del punt de vista conceptual com espacial i temporal.
Seminari 1: Japonisme. La fascinació per l’art japonès a la Catalunya dels segles XIX i XX.
Professor: Ricard Bru
Les quatre sessions analitzaran amb profunditat el fenomen del japonisme a Catalunya presentant els mètodes de recerca i els resultats d’una investigació d’àmbit tant local com global.
1. Japonisme a l'Europa. Introducció al fenomen global d'atracció, influència i inspiració de l'art japonès de la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX. Exposaran també casos concrets de recerca com l'impacte de l'art eròtic japonès als artistes europeus de finals del vuit-cents.
2. Japonisme a Catalunya (1868-1888). Atracció i impacte de l'art japonès a Catalunya fins a l'Exposició Universal de 1888, de Marià Fortuny a Alexandre de Riquer.
3. Japonisme a Catalunya (1889-1915). Estudi del japonisme en temps del modernisme, de Ramon Casas a Lluís Domènech i Montaner
4 Japonisme a Catalunya (1915-1975). Aproximació a la fascinació per l'art i la cultura japonesa del noucentisme fins a les segones avantguardes, de Francesc Galí a Joan Miró
Seminari 2: Antiquae Feminae: De la recerca al producte de patrimoni digital.
Professora: Montserrat Claveria
1. Les edats de la dona representades i els seus missatges en l’antiguitat clàssica
2. La recepció de les Antiquae Feminae en l’època moderna. Iconografia i contextos
3. Antiquae Feminae. Integrant mirades, liderant enfocaments.
4. De la recerca de les Antiquae Feminae a la seva difusió en la societat contemporània.
Aquest seminari té com a objectiu explorar la representació de la dona a l’escultura de l’antiguitat clàssica i analitzar la seva recepció i reinterpretació al llarg del temps fins a l’actualitat digital. En les successives sessions es posa l’accent en el procés que va des de la investigació acadèmica fins a la creació de productes de patrimoni digital, amb l’objectiu de facilitar la difusió del llegat clàssic en la societat contemporània.
El seminari s’articula a partir de quatre àmbits principals. En primer lloc, s’exploren les diferents edats de la dona representades en l’escultura de l’antiguitat clàssica, i els missatges culturals i simbòlics associats. També s’aborda la recepció d’aquestes representacions femenines en el context del col·leccionisme antiquari de l’època moderna. A continuació, es presenta el projecte Antiquae Feminae, que promou una mirada integradora i el lideratge en nous enfocaments d’anàlisi i difusió. Finalment, es reflexiona sobre la manera comla recerca acadèmica pot transformar-se en productes digitals que permetin una divulgació eficaç i atractiva per al públic actual.
Seminari 3. Les arts d’època moderna a Catalunya (ff. segle XV-mitjans s. XIX). Recerca, metodologies de treball i estratègies de difusió.
Professor: Francesc Miralpeix
La història de l’art d’Època Moderna a Catalunya, tradicionalment referenciada en els corrents estilístics de l’art del Renaixement i del Barroc, avarca més de tres segles de creació artística. Tradicionalment criticat i menysvalorat per la tradició historiogràfica i per l’imaginari cultural i polític del país des de principis del segle XIX i greument afectada pels diferents episodis de destruccions i espolis, l’art d’època moderna reclama en ple segle XXI un espai de qualitat en el discurs de les arts a Catalunya i en el sistema museística català. Tant és així que els recents creats Museu de Renaixement i Museu de Barroc aposten decididament per la visibilització d’uns artífexs i d’uns béns que conformen un dels períodes més fecunds de la pràctica artística a Catalunya, indispensables per entendre la conformació de fenòmens lligats de la cultura material i immaterial actuals com la festa, la cuina, les celebracions o el paisatge. L’objectiu d’aquest seminari és analitzar els trets més singulars de les arts plàstiques i del patrimoni moble del període i, alhora, oferir eines de treball i d’anàlisi que permetin obrir vies paral·leles com l’estudi i comprensió de la destrucció, la salvaguarda, el col·leccionisme o la difusió basada en eines i continguts dequalitat.
1. Presentació. El patrimoni d’època moderna a vol d’ocell. Els gèneres artístics predominants. Artesans o artistes?
2. La Historiografia. De l’atac acadèmic a la mirada romàntica. La identitat nacional i l’art. L’imaginari noucentista. Destruccions i espolis.
3. Eines d’estudi i anàlisi (visita a les reserves del MNAC i a l’Institut Amatller d’Art Hispànic/Arxiu Mas)
4. La posada en valor. Museus, exposicions i eines TIC. Filons de recerca.
Seminari 4. Les arts i el disseny sota una mirada interdisciplinària i interseccional
Professora: Sílvia Rosés Castellsaguer
La historiografia de l’art s’ha centrat tradicionalment en la tríada considerada hegemònica: pintura, escultura i arquitectura. Aquesta classificació respon a una voluntat acadèmica de simplificació i ordenació del passat, però sovint redueix la complexitat cultural i menysté altres pràctiques creatives com les vinculades a l’artesania o al disseny. Aquestes disciplines, tot i la seva presència constant en la vida quotidiana i en la conformació de la cultura material, han estat sovint relegades per motius de jerarquia estètica o simbòlica.
El seminari que es proposa té com a objectiu ampliar els límits tradicionals de la història de l’art i donar espai a pràctiques menystingudes fins al moment, prenent com a eix central el disseny de moda i connectant-lo amb altres disciplines creatives com el disseny d’objectes, la joieria, el còmic o l’audiovisual. Es pretén mostrar com aquests àmbits, aparentment separats, mantenen en realitat diàlegs estrets i interdependències constants.
A més, el seminari aposta per una estructura que trenqui amb el relat cronològic habitual i que incorpori una perspectiva interseccional. Aquesta mirada permet analitzar com s’entrecreuen l’eix de gènere, la classe, la raça o la sexualitat en la producció i la recepció cultural, i aporta una comprensió més crítica i contemporània de les pràctiques artístiques i de disseny.
El fil conductor del seminari serà un projecte de comissariat en què l’alumnat haurà de repensar l’exposició permanent d’un museu, actualitzant-la a partir d’una mirada interdisciplinària i interseccional. Per tal de donar eines per al desenvolupament d’aquest projecte, cada sessió combinarà una classe magistral centrada en un eix temàtic amb espais de reflexió i aplicació pràctica en relació amb diferents camps creatius.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Supervisades | |||
Conferències, visites a exposicions i conjunts artístics | 13 | 0,52 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Classes expositives, conferències i visites a fons artístics. Es valorarà la participació dels estudiants a classe.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Turoria col·lectiva i tutories individuals relatives a l'elaboració del projecte del TFM
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació activa a classe | 20 % | 66 | 2,64 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Presentació escrita del primer Guió del projecte del Treball de fi de màster elaborat amb la supervisió del tutor del treball | 50 % | 84 | 3,36 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Tutories seguiment del projecte de Treball fi de Màster: 30% | 30 % | 87 | 3,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Assistència i participació activa als seminaris: 20 %
Tutories seguiment del projecte de Treball fi de Màster: 30%
Presentació escrita del projecte del Treball de fi de màster elaborat amb la supervisió del tutor del treball: 50 %.
El projecte ha de contenir:
1. Una presentació dels objectius, les raons de la tria del tema i les qüestions que us formuleu d'entrada.
2. Un primer guió del treball, és a dir, un primer esquema raonat del treball, un primer esbós on constin els aspectes que voleu tractar en el vostre treball i quines metodologies preciseu per portar-lo a terme. Per elaborar aquest primer guió comptareu amb l'assessorament dels vostres tutors. Naturalment, a mida que avanceu en la recerca, podeu modificar determinats aspectes del guió inicial.
3. Un primer recull de les fonts que esteu consultant o heu de consultar per realitzar el treball. En funció de la temàtica del vostre treball, aquestes fonts poden ser de moltes menes: bibliogràfiques, arxivístiques, videogràfiques, fotogràfiques, entrevistes a persones, etc-.
4. Finalment el projecte ha de comptar també amb una planificació, en la que exposeu com heu anat organitzant el treball des del principi i com penseu desenvolupar les diferents tasques que us queden per fer fins a la conclusió del treball. Recomanem que feu la planificació més detallada i precisa possible.
La data límit d'entrega del Projecte és el 6 de febrer de 2026. S'han de presentar dues còpies: una per la coordinadora del mòdul, la professora Montserrat Claveria, i la segona pel vostre tutor, en el format que us indiquin.
En aquest mòdul es preveu la possibilitat de l'Avaluació Única a partir de les següents evidències:
Presentació escrita del Projecte de Treball de Fi de Màster 50%
Presentació d'un treball individual en el que es desenvoluparà algun punt contingut en algun dels seminaris del Mòdul, d'acord amb les instruccions de la coordinadora del mòdul 50%
IA
Per a aquest mòdul, es permet l'ús responsable de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions, per a la realització del primer guió del projecte del TFM. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Cada professor proporcionarà a classe la bibliografia relativa al seu seminari
Si es requerís programari específic, s'indicaria oportunament.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |