Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Anàlisi en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament

Codi: 42986 Crèdits: 15
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament OB 1

Professor/a de contacte

Nom:
Eduard Soler Lecha
Correu electrònic:
eduard.soler@uab.cat

Equip docent

Maria Ester Barbe Izuel
Rafael Grasa Hernández
Ana Ayuso Pozo
Carlos Martin Faus
Sergio Maydeu Olivares
Oriol Costa Fernandez
Eduard Soler Lecha
Juan Pablo Soriano Gatica
Blanca Camps Febrer
Lluc Vidal López
Oriol Barba Suñol
(Extern) Laia Serra
(Extern) Martijn Vlaskamp
(Extern) Pol Bargués

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Amb l'objectiu d'establir les bases del curs i homogeneïtzar el nivell de partida del grup, abans de l'inici de les sessions els estudiants hauran de llegir el llibre d'Esther Barbé (2020), Relaciones Internacionales, 4a edició, Madrid: Tecnos. S'aconsella també la lectura, durant el curs, del llibre Del Arenal, Celestino i Sanahuja, José Antonio (2015), Teories de les Relacions Internacionals, Madrid: Tecnos. Per a les sessions de caràcter metodològic, el llibre de suport és el següent: Zapata Barrero, Ricard i Sánchez Montijano, Elena (2011), Manual d'investigació qualitativa a la ciència política, Madrid: Tecnos. Els estudiants que prefereixin un manual en anglès poden usar Dune, T., Kurki, M., & Smith, S. (Eds.). (2021). International relations theories: Discipline and diversity. Oxford University Press, USA.


Objectius

Aquest curs proporciona una introducció a algunes de les perspectives teòriques principals per a l'estudi de les relacions internacionals i als seus mètodes de recerca. Els i les estudiants aprendran noves maneres de pensar i analitzar la societat internacional, incrementaran la seva capacitat per avaluar les principals idees teòriques i aplicaran aquestes perspectives per analitzar temes concrets de la política internacional contemporània. Així mateix, el curs pretén oferir eines conceptuals, metodològiques i pautes perquè l'estudiantat pugui enfrontar-se en millors condicions a l'elaboració del treball final de màster.


Resultats d'aprenentatge

  1. CA01 (Competència) Aplicar els coneixements adquirits en la possible resolució d'un problema relacionat amb l'anàlisi de les relacions internacionals en contextos amplis i en entorns poc coneguts o multidisciplinaris.
  2. CA02 (Competència) Dissenyar un treball de recerca, de manera autònoma, de l'àmbit de les relacions internacionals, la seguretat i el desenvolupament en el qual es compleixin els criteris de rigor i excel·lència acadèmica.
  3. CA03 (Competència) Actuar en el desenvolupament de projectes relacionats amb les relacions internacionals, la seguretat i el desenvolupament amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i els deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics, d'acord amb els objectius de desenvolupament sostenible.
  4. CA04 (Competència) Debatre sobre els temes principals de l'agenda internacional fomentant el treball col·laboratiu.
  5. KA01 (Coneixement) Reconèixer les principals perspectives teòriques i conceptuals per a l'estudi de les relacions internacionals, així com els diferents camps temàtics d'activitat internacional i les àrees geogràfiques principals identificant autors i fonts de referència.
  6. KA02 (Coneixement) Incorporar informació rellevant provinent dels fons documentals i bibliogràfics especialitzats en relacions internacionals, seguretat i desenvolupament per al plantejament i la contextualització d'un tema de recerca.
  7. KA03 (Coneixement) Categoritzar els principals actors del sistema internacional en una àrea temàtica.
  8. SA01 (Habilitat) Utilitzar els constructes analítics per a la comprensió de les relacions internacionals, especialment en els problemes vinculats a la seguretat i el desenvolupament.
  9. SA02 (Habilitat) Aplicar els instruments metodològics necessaris per a l'anàlisi sistemàtica i rigorosa de les relacions internacionals (observació, comparació, formulació d'hipòtesis, etc.), així com les eines d'intervenció.
  10. SA03 (Habilitat) Contrastar l'aplicació de les eines d'intervenció (elaboració de polítiques i estratègies, planificació, tècniques de negociació i mediació, etc.) en la gestió d'interdependències, valorant-ne l'adequació als contextos local i internacional.

Continguts

BLOC I: FONAMENTS DE LES RELACIONS INTERNACIONALS

Sessió 1 Benvinguda al MURISD i presentacions
Eduard Soler i Lecha

Sessió 2: Conferència inaugural
Julien Barnes-Dacey (director del programa de Pròxim Orient i Nord d’Àfrica, ECFR), presentat per Eduard Soler i Lecha

Sessió 3: Com investiguem, com escrivim, com i per què citem
Eduard Soler i Lecha

Sessió 4: La disciplina de les RI: aparició i evolució
Esther Barbé

Sessió 5: Marcos d’anàlisi en RI: estructures, actors, processos i nivells d’anàlisi
Eduard Soler i Lecha

Sessió 6: Anàlisi de polítiques exteriors + exercici pràctic
Juan Pablo Soriano

Sessió 7: El dret internacional públic: el llenguatge de l’ordre internacional
Anna Ayuso


BLOC II: ENFOCS TEÒRICS EN RELACIONS INTERNACIONALS

Sessió 8: Examen del Bloc I i introducció al Bloc II
• Examen del Bloc I – Eduard Soler
• Per què necessitem teories de Relacions Internacionals i com les fem servir? – Oriol Costa

Sessió 9: Liberalismes i institucionalismes
Esther Barbé

Sessió 10: Realismes
Lluc Vidal

Sessió 11: Constructivismes
Oriol Costa

Sessió 12: Teoria crítica, feminista i postcolonial I
Blanca Camps-Febrer

Sessió 13: Teoria crítica, feminista i postcolonial II + exercici pràctic
Blanca Camps-Febrer


BLOC III: TEORIES I PRÀCTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT

Sessió 14: Examen del Bloc II + Introducció al Bloc III
• Examen del Bloc II – Eduard Soler
• Del creixement als desenvolupaments. Aparició i evolució del concepte i de la pràctica – Rafael Grasa

Sessió 15: Desenvolupament, medi ambient i relacions Nord-Sud
Laia Serra

Sessió 16: Introducció al marc lògic + exercici pràctic
Carlos Martín


BLOC IV: TEORIES I PRÀCTIQUES DE LA SEGURETAT

Sessió 17: Seguretat: conceptes, enfocaments, tendències i reptes
Juan Pablo Soriano

Divendres, 28 de novembre de 2025
Sessió 18: Seguretat humana, pau i postconflicte
Pol Bargués

Dilluns, 1 de desembre de 2025
Sessió 19: Exercici pràctic per determinar
Sergio Maydeu


BLOC V: MÈTODE

Sessió 20: Examen del Bloc III & IV + Introducció al Bloc V
• Examen Bloc III & IV – Eduard Soler
• El primer pas: identificar i delimitar el tema de recerca – Martijn Vlaskamp

Sessió 21: Pregunta de recerca, variables i hipòtesis
Martijn Vlaskamp

Sessió 22: Metodologies i tècniques de recerca + exercici pràctic
Martijn Vlaskamp


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals i exercicis a classe 75 3
Tipus: Autònomes      
Lectura i estudi dels textos bàsicos 300 12

Ús de la Intel·ligència Artificial

Ús restringit. En aquest curs, l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) està permès amb finalitats molt limitades, com la correcció gramatical i estilística o les traduccions.

L’alumnat ha d’indicar quines parts del treball han estat generades amb eines d’IA, identificar les eines utilitzades i incloure una reflexió crítica sobre el paper i l’impacte d’aquestes tecnologies en el procés d’aprenentatge i d’avaluació.

No revelar l’ús d’IA es considerarà una falta d’integritat acadèmica i comportarà la pèrdua total de la qualificació de l’activitat, o altres sancions acadèmiques, segons correspongui.

Es recomana que l’alumnat contacti amb el professorat abans de fer qualsevol entrega utilitzant IA. El professorat és l’únic responsable d’establir si hi ha hagut un ús indegut de la IA.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Cinc exercicis pràctics 50% 0 0 CA01, CA02, CA03, CA04, KA01, KA02, KA03, SA01, SA02, SA03
Quatre examens parciales 50% 0 0 CA01, KA01, KA02, KA03, SA01

L’assignatura es divideix en cinc blocs. Es farà un exercici pràctic (individual o en grup segons la sessió) avaluable en cada bloc. També hi haurà tres exàmens parcials repartits al llarg del curs. En cas de suspendre els exàmens, es podrà optar per recuperar-los al final de l’assignatura. Els exercicis pràctics, en canvi, no són recuperables.

La nota ponderada de l’assignatura es compon de:

  • Examen Bloc I: 10%

  • Examen Bloc II: 20%

  • Examen Bloc III & IV: 20%

  • Pràctica Bloc I: 10%

  • Pràctica Bloc II: 10%

  • Pràctica Bloc III: 10%

  • Pràctica Bloc IV: 10%

  • Pràctica Bloc V: 10%


Bibliografia


Adler, Emanuel (2002), “Constructivism and International Relations”, In Carlsnaes, W., Risse, T. y Simmons, B.A. (eds) Handbook of International Relations, London [etc.]: Sage Publications, pp. 95 –118

Del Arenal, Celestino y Sanahuja, José Antonio (2015), Teorías de las Relaciones Internacionales, Madrid: Tecnos.

Barbé, Esther (2020), Relaciones Internacionales, 4ª edición, Madrid: Tecnos

Bauböck, R., della Porta, D., Lago, I. y Ungureanu, C. (2012) “¿De las ‘guerras’ metodológicas al pluralismo metodológico?”. Revista Española de Ciencia Política. N. 29, Julio 2012, pp. 11-38.

Bull, Hedley (1977), The Anarchical society: a study of order in world politics, New York: Columbia University Press.

Carlsnaes, Walter, Risse, Thomas y Simmons, Beth A. (eds.) (2002), Handbook of International Relations, London [etc.]: Sage Publications.

Corbetta, P. (2003) “Investigación Cuantitativa e Investigación Cualitativa”. Metodología y Técnicas de Investigación social. Madrid: McGraw-Hill, pp. 33-68.

Goetze, Catherine, and Khushi Singh Rathore, eds. 2025. The Contemporary Reader of Feminist International Relations. Routledge.

Keohane, Robert O. y  Nye, Joseph (1971), Transnational Relations and World Politics, Cambridge (MA): Harvard University Press.

Keohane, Robert O (1984), After hegemony: cooperation and discord in the world political economy, Princeton: Princeton University Press.

King, Gary, Keohane, Robert O y Verba, Sidney (1994),Designing social inquiry: scientific inference in qualitative research, Princeton: Princeton University Press (versión en castellano editada en el 2000 con el títlo El Diseño de la investigación social: la inferencia científica en los estudios cualitativos, Madird: Alianza)

Lago, I. (2008) “¿Qué se debe evitar en los diseños de investigación?”. La lógica de la explicación en las ciencias sociales. Alianza Editorial, pp. 75-111.

Rengger, Nicholas, y Thirkell-White, Ben (2007), “Still critical after all these years? The past, present and future of Critical Theory in International Relations”, Review of International Studies, 33(1), 3-24.

Ritchie, J. yLewis, J. (ed.)(2003) “Design issues”. Qualitative Research Practice. A guide for social science students and researchers. London: Sage, pp. 47-76.

Smith, S., Hadfield, A., & Dunne, T. (Eds.). (2008, 2012 y 2016). Foreign policy: theories, actors, cases. Oxford: Oxford University Press.

Tickner, J. Ann. (2005), “What Is Your Research Program? Some Feminist Answers to International Relations Methodological Questions”, International Studies Quarterly, 49(1), 1-22.

Thomas, Risse (1995), Bringing Transnational Relations Back-in, Cambridge: Cambridge University Press.

Waltz, Kenneth N. (1979), Theory of International Politics, Reading [etc.]: Addison-Wesley Publishing Company.

Wendt, Alexander (1999), Social theory of international politics, Cambridge: Cambridge University Press.

Wight, Martin (1991), International theory: the three traditions, editedby Gabriele Wight and Brian Porter, introductory essay by Hedldy Bull, Londres: The Royal Institute for International Affairs

Yin, Robert K. (2003), Case study research: design and methods, 3ª edición, Thousand Oaks, Calif.[etc.]: Sage Publications.

Zapata-Barrero, R. y Sánchez-Montijano, E. (2011) “El diseño de la investigación cualitativa”. Manual de Investigación Cualitativa en la Ciencia Política. Madrid: Tecnos, pp. 62-87.

 


Programari

No cal cap programari especial.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Espanyol primer quadrimestre tarda