Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament | OB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Amb l'objectiu d'establir les bases del curs i homogeneïtzar el nivell de partida del grup, abans de l'inici de les sessions els estudiants hauran de llegir el llibre d'Esther Barbé (2020), Relaciones Internacionales, 4a edició, Madrid: Tecnos. S'aconsella també la lectura, durant el curs, del llibre Del Arenal, Celestino i Sanahuja, José Antonio (2015), Teories de les Relacions Internacionals, Madrid: Tecnos. Per a les sessions de caràcter metodològic, el llibre de suport és el següent: Zapata Barrero, Ricard i Sánchez Montijano, Elena (2011), Manual d'investigació qualitativa a la ciència política, Madrid: Tecnos. Els estudiants que prefereixin un manual en anglès poden usar Dune, T., Kurki, M., & Smith, S. (Eds.). (2021). International relations theories: Discipline and diversity. Oxford University Press, USA.
Aquest curs proporciona una introducció a algunes de les perspectives teòriques principals per a l'estudi de les relacions internacionals i als seus mètodes de recerca. Els i les estudiants aprendran noves maneres de pensar i analitzar la societat internacional, incrementaran la seva capacitat per avaluar les principals idees teòriques i aplicaran aquestes perspectives per analitzar temes concrets de la política internacional contemporània. Així mateix, el curs pretén oferir eines conceptuals, metodològiques i pautes perquè l'estudiantat pugui enfrontar-se en millors condicions a l'elaboració del treball final de màster.
BLOC I: FONAMENTS DE LES RELACIONS INTERNACIONALS
Sessió 1 Benvinguda al MURISD i presentacions
Eduard Soler i Lecha
Sessió 2: Conferència inaugural
Julien Barnes-Dacey (director del programa de Pròxim Orient i Nord d’Àfrica, ECFR), presentat per Eduard Soler i Lecha
Sessió 3: Com investiguem, com escrivim, com i per què citem
Eduard Soler i Lecha
Sessió 4: La disciplina de les RI: aparició i evolució
Esther Barbé
Sessió 5: Marcos d’anàlisi en RI: estructures, actors, processos i nivells d’anàlisi
Eduard Soler i Lecha
Sessió 6: Anàlisi de polítiques exteriors + exercici pràctic
Juan Pablo Soriano
Sessió 7: El dret internacional públic: el llenguatge de l’ordre internacional
Anna Ayuso
BLOC II: ENFOCS TEÒRICS EN RELACIONS INTERNACIONALS
Sessió 8: Examen del Bloc I i introducció al Bloc II
• Examen del Bloc I – Eduard Soler
• Per què necessitem teories de Relacions Internacionals i com les fem servir? – Oriol Costa
Sessió 9: Liberalismes i institucionalismes
Esther Barbé
Sessió 10: Realismes
Lluc Vidal
Sessió 11: Constructivismes
Oriol Costa
Sessió 12: Teoria crítica, feminista i postcolonial I
Blanca Camps-Febrer
Sessió 13: Teoria crítica, feminista i postcolonial II + exercici pràctic
Blanca Camps-Febrer
BLOC III: TEORIES I PRÀCTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT
Sessió 14: Examen del Bloc II + Introducció al Bloc III
• Examen del Bloc II – Eduard Soler
• Del creixement als desenvolupaments. Aparició i evolució del concepte i de la pràctica – Rafael Grasa
Sessió 15: Desenvolupament, medi ambient i relacions Nord-Sud
Laia Serra
Sessió 16: Introducció al marc lògic + exercici pràctic
Carlos Martín
BLOC IV: TEORIES I PRÀCTIQUES DE LA SEGURETAT
Sessió 17: Seguretat: conceptes, enfocaments, tendències i reptes
Juan Pablo Soriano
Divendres, 28 de novembre de 2025
Sessió 18: Seguretat humana, pau i postconflicte
Pol Bargués
Dilluns, 1 de desembre de 2025
Sessió 19: Exercici pràctic per determinar
Sergio Maydeu
BLOC V: MÈTODE
Sessió 20: Examen del Bloc III & IV + Introducció al Bloc V
• Examen Bloc III & IV – Eduard Soler
• El primer pas: identificar i delimitar el tema de recerca – Martijn Vlaskamp
Sessió 21: Pregunta de recerca, variables i hipòtesis
Martijn Vlaskamp
Sessió 22: Metodologies i tècniques de recerca + exercici pràctic
Martijn Vlaskamp
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals i exercicis a classe | 75 | 3 | |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura i estudi dels textos bàsicos | 300 | 12 |
Ús restringit. En aquest curs, l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) està permès amb finalitats molt limitades, com la correcció gramatical i estilística o les traduccions.
L’alumnat ha d’indicar quines parts del treball han estat generades amb eines d’IA, identificar les eines utilitzades i incloure una reflexió crítica sobre el paper i l’impacte d’aquestes tecnologies en el procés d’aprenentatge i d’avaluació.
No revelar l’ús d’IA es considerarà una falta d’integritat acadèmica i comportarà la pèrdua total de la qualificació de l’activitat, o altres sancions acadèmiques, segons correspongui.
Es recomana que l’alumnat contacti amb el professorat abans de fer qualsevol entrega utilitzant IA. El professorat és l’únic responsable d’establir si hi ha hagut un ús indegut de la IA.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Cinc exercicis pràctics | 50% | 0 | 0 | CA01, CA02, CA03, CA04, KA01, KA02, KA03, SA01, SA02, SA03 |
Quatre examens parciales | 50% | 0 | 0 | CA01, KA01, KA02, KA03, SA01 |
L’assignatura es divideix en cinc blocs. Es farà un exercici pràctic (individual o en grup segons la sessió) avaluable en cada bloc. També hi haurà tres exàmens parcials repartits al llarg del curs. En cas de suspendre els exàmens, es podrà optar per recuperar-los al final de l’assignatura. Els exercicis pràctics, en canvi, no són recuperables.
La nota ponderada de l’assignatura es compon de:
Examen Bloc I: 10%
Examen Bloc II: 20%
Examen Bloc III & IV: 20%
Pràctica Bloc I: 10%
Pràctica Bloc II: 10%
Pràctica Bloc III: 10%
Pràctica Bloc IV: 10%
Pràctica Bloc V: 10%
Adler, Emanuel (2002), “Constructivism and International Relations”, In Carlsnaes, W., Risse, T. y Simmons, B.A. (eds) Handbook of International Relations, London [etc.]: Sage Publications, pp. 95 –118
Del Arenal, Celestino y Sanahuja, José Antonio (2015), Teorías de las Relaciones Internacionales, Madrid: Tecnos.
Barbé, Esther (2020), Relaciones Internacionales, 4ª edición, Madrid: Tecnos
Bauböck, R., della Porta, D., Lago, I. y Ungureanu, C. (2012) “¿De las ‘guerras’ metodológicas al pluralismo metodológico?”. Revista Española de Ciencia Política. N. 29, Julio 2012, pp. 11-38.
Bull, Hedley (1977), The Anarchical society: a study of order in world politics, New York: Columbia University Press.
Carlsnaes, Walter, Risse, Thomas y Simmons, Beth A. (eds.) (2002), Handbook of International Relations, London [etc.]: Sage Publications.
Corbetta, P. (2003) “Investigación Cuantitativa e Investigación Cualitativa”. Metodología y Técnicas de Investigación social. Madrid: McGraw-Hill, pp. 33-68.
Goetze, Catherine, and Khushi Singh Rathore, eds. 2025. The Contemporary Reader of Feminist International Relations. Routledge.
Keohane, Robert O. y Nye, Joseph (1971), Transnational Relations and World Politics, Cambridge (MA): Harvard University Press.
Keohane, Robert O (1984), After hegemony: cooperation and discord in the world political economy, Princeton: Princeton University Press.
King, Gary, Keohane, Robert O y Verba, Sidney (1994),Designing social inquiry: scientific inference in qualitative research, Princeton: Princeton University Press (versión en castellano editada en el 2000 con el títlo El Diseño de la investigación social: la inferencia científica en los estudios cualitativos, Madird: Alianza)
Lago, I. (2008) “¿Qué se debe evitar en los diseños de investigación?”. La lógica de la explicación en las ciencias sociales. Alianza Editorial, pp. 75-111.
Rengger, Nicholas, y Thirkell-White, Ben (2007), “Still critical after all these years? The past, present and future of Critical Theory in International Relations”, Review of International Studies, 33(1), 3-24.
Ritchie, J. yLewis, J. (ed.)(2003) “Design issues”. Qualitative Research Practice. A guide for social science students and researchers. London: Sage, pp. 47-76.
Smith, S., Hadfield, A., & Dunne, T. (Eds.). (2008, 2012 y 2016). Foreign policy: theories, actors, cases. Oxford: Oxford University Press.
Tickner, J. Ann. (2005), “What Is Your Research Program? Some Feminist Answers to International Relations Methodological Questions”, International Studies Quarterly, 49(1), 1-22.
Thomas, Risse (1995), Bringing Transnational Relations Back-in, Cambridge: Cambridge University Press.
Waltz, Kenneth N. (1979), Theory of International Politics, Reading [etc.]: Addison-Wesley Publishing Company.
Wendt, Alexander (1999), Social theory of international politics, Cambridge: Cambridge University Press.
Wight, Martin (1991), International theory: the three traditions, editedby Gabriele Wight and Brian Porter, introductory essay by Hedldy Bull, Londres: The Royal Institute for International Affairs
Yin, Robert K. (2003), Case study research: design and methods, 3ª edición, Thousand Oaks, Calif.[etc.]: Sage Publications.
Zapata-Barrero, R. y Sánchez-Montijano, E. (2011) “El diseño de la investigación cualitativa”. Manual de Investigación Cualitativa en la Ciencia Política. Madrid: Tecnos, pp. 62-87.
No cal cap programari especial.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |