Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Psicopedagogia | OP | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Un cop accedit al màster no es necessiten prerequisits per realitzar aquest mòdul.
L’assignatura d’Intervenció psicopedagògica en població amb dificultats socials està orientada a que l'adquisició de les competències necessàries per atendre integralment des del context educatiu a persones en situació social desfavorida.
En aquest context, l'assignatura té com a objectius generals:
I com a objectius específics, els següents:
1. Serveis i plans d'intervenció i acció sociocomunitària inclusiva
2. Població en situació social desfavorida. Conceptualització i perspectives d’anàlisi
3. Acollida i inclusió de població migrant
4. Intervenció psicopedagògica de persones amb NESE
5. Indicadors de vulnerabilitat psicosocial
6. Família i centres
7. Intervenció multidisciplinària coordinada
8. Recursos, equipaments i serveis dins la comunitat i derivació
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques: exposicions per part del professorat sobre els continguts del mòdul. | 65 | 2,6 | CA11, CA12, KA09, SA16, SA17 |
Tipus: Supervisades | |||
Treball en grup i individual supervisades pel professorat que ajudaran l'alumnat a analitzar i a aprofundir en les temàtiques treballades al llarg del mòdul. | 120 | 4,8 | CA10, CA11, CA12, KA09, KA10, SA15 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitats individuals que permetran assolir les competències necessàries per superar el mòdul. | 65 | 2,6 | CA10, CA11, CA12, KA09, KA10 |
La metodologia de l’assignatura es basa en l’aprenentatge cooperatiu i el mètode de l’estudi de cas. Les sessions de treball són de caire teòric, pràctic i/o mixt, en coherència amb la docència del màster de psicopedagogia de caràcter eminentment presencial.
Les sessions teòriques s’organitzen a partir d’exposicions magistrals per part del professorat complementades amb recursos audiovisuals (presentacions de diapositives, vídeos, etc.) així com de bibliografia bàsica recomanada. Es portaran a terme activitats diferenciades de treball de formació personal i de treball en grup.
Breument, l’assignatura fa ús de les següents metodologies de aprendizaje:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Anàlisi individual crítica associada al projecte presentat | 20% | 0 | 0 | CA11, KA09, KA10 |
Aprenentatge orientat a projectes | 20% | 0 | 0 | CA11, KA09, KA10, SA15, SA16, SA17 |
Assistència i participació a classe | 10% | 0 | 0 | SA16 |
Autoavaluació | 5% | 0 | 0 | SA16 |
Programa d'intervenció grupal | 20% | 0 | 0 | CA10, CA12, KA09, SA15, SA16 |
Resolució individual d'un cas pràctic d'intervenció psicopedagògica | 25% | 0 | 0 | CA10, CA11, CA12, KA09, SA17 |
L'assignatura adopta el criteri de l'avaluació continuada, la qual cosa fa preceptiva l'assistència a classe per tal de garantir l'adquisició i el desenvolupament de les competències específiques del programa.
L’avaluació consta de 4 evidències d’aprenentatge teòric-pràctiques (dues grupals i dues individuals) fruit de l'anàlisi de casos i del treball de formació personal realitzat. Dues fan referència als temes 1, 2, 3 i 4; i, dues als temes 5, 6, 7 i 8.
A més, l’avaluació contempla:
El 6 maig del 2026 es farà la recuperació de les evidències anteriors (si s'escau).
Els resultats de l'avaluació de cadascuna de les evidències lliurades es publicaran al campus virtual en el termini màxim d'un mes després de la seva realització.
Per superar el mòdul, cal haver aprovat totes les evidències. En cas que el mòdul estigui suspès, l'estudiantat haurà de matricular-se novament del mòdul en la propera edició del Màster. En aquest cas, no es guardarà cap nota de les evidències.
Al llarg del procés avaluatiu, s'orientarà a l'estudiantat sobre les evidències a presentar.
Avaluació única
L'avaluació única consisteix en l'elaboració d'un projecte d'indagació amb la seva anàlisi crítica (40%), un programa d'intervenció (25%), una prova pràctica de la resolució d'un cas (20%) i una recensió teòrica d'un llibre de la bibliografia recomanada (15%). Aquestes activitats es lliuraran el 21 d'abril i la prova pràctica tindrà lloc aquest dia.
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada: es reentregaran i/o reavaluaran les activitats el 6 de maig.
D'acord amb la normativa UAB, el plagi o còpia d'algun treball o prova escrita es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'evidència perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).
L'assistència a les sessions presencials és obligatòria, l'estudiant ha d'assistir a un mínim del 80%. En cas contrari l'avaluació correspondrà a un No Presentat.
Aspectes a tenir en compte:
L’assistència a les sessions presencials és obligatòria, amb una assistència mínima del 80%. En cas contrari l’avaluació correspondrà a un NP.
Les devolucions, retorns o qualificacions de les evidències es realitzaran en un període no superior a 20 dies hàbils.
En cas que el mòdul estigui suspès, l’estudiant haurà de matricular-se novament del mòdul en la propera edició del màster. En aquest cas, no es guardarà cap nota de les evidències.
D’acord amb la normativa UAB, el plagi o còpia d’algun treball o prova escrita es penalitzarà amb un 0 com a nota de l’evidència, perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).
En aquesta assignatura es permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com ara la correcció de textos, les traduccions, la generació d’idees, l’organització inicial de continguts o l’exploració conceptual prèvia. Aquestes tasques no poden substituir, en cap cas, la sistematització ni el tractament habitual de les dades ni les responsabilitats principals de l’estudiant com a autor del treball, com ara la redacció original, la gestió i tractament de dades pròpies, l’anàlisi crítica o la discussió dels resultats.
L’estudiant haurà d’identificar clarament quines parts del treball han estat generades amb tecnologies d’IA, especificar quina eina s’ha emprat (amb versió i funció concreta) i incloure una reflexió crítica sobre com l’ús de la IA ha influït en el procés i en el resultat final del treball. Aquesta reflexió pot formar part de l’apèndix o del capítol metodològic, segons correspongui.
La falta de transparència en l’ús d’eines d’IA generativa es considerarà una manca d’honestedat acadèmica i podrà comportar una penalització parcial o total en la nota de l'assignatura, així com sancions majors en casos de gravetat, d’acord amb les normatives de la institució.
A més, l’estudiant haurà de demostrar que les eines d’IA utilitzades compleixen amb criteris adequats de confidencialitat, seguretat de dades, protecció dels drets d’autor i fiabilitat del contingut, tal com estableixen les bones pràctiques editorials i ètiques de la recerca.
Ballestín, B. (2017). Infants i joves d'origen immigrant a Catalunya: un estat de la qüestió socioeducativa. Fundació Jaume Bofill. https://fundaciobofill.cat/uploads/docs/i/8/o/x/7/f/q/m/i/estatquestio_documenttreball_30_beaballestin_300317.pdf
Barton, L. (Comp.). (2008). Superar las barreras de la discapacidad. Morata.
Barudy, J., Dantagnan, M., Comas, E., & Vergara, M. (2014). La Inteligencia Maternal. Manual para apoyar la crianza bien tratante y promover la resiliencia de madres y padres. Gedisa.
Bennett-Levy, J., Thwaites, R., Haarhoff, B., & Perry H. (2018). Experimentar la TCC desde dentro. Manual de autopráctica/autorreflexión para terapeutas. Desclée De Brouwer.
Bhabha, J. (2019). Children on the move in the twenty-first century: developing a rights-based plan of action. En, Suárez-Orozco, M. (ed.), Humanitarism and mass migration (pp. 83-98). Simpson.
Brinkmann, S. (2022). Pensar. En defensa de una vida reflexiva. Koan.
Burke, N. (2021). El pozo más profundo. Sanar los efectos a largo plazo de las experiencias infantiles de la vida. Eleftheria.
Castellanos, N. (2022). Neurociencia del cuerpo. Cómo el organismo esculpe el cerebro. Barcelona: Kairós.
Castillo, M. (2005). Algunes reflexions entorn de la conceptualització de la infància i adolescència en risc social a l'Estat espanyol. Educar, 36, 31-47. https://raco.cat/index.php/Educar/article/view/39741
Celorio, J. J. (2020). Transitar de la Educación para el Desarrollo a la Educación para una Transición Emancipadora. Retos alternativos a la crisis civilizatoria de la Modernidad. UPV/EHU. https://publicaciones.hegoa.ehu.eus/es/publications/440
Cored, A. (2015). De la terapia racional emotivo conductual a la educación racional emotiva diversidad de pensamientos. Educación y diversidad, 9(1-2), 61-72.
Departament de Drets Socials i Inclusió (s.d). Pobresa i inclusió social. https://dretssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/pobresa_i_inclusio_social/
El Khayat, M., & Rivero, M. (2021). L’acompanyament i l’orientació en la parentalitat a famílies en entorns de diversitat cultural: Ser mare al Pakistan, ser mare del Pakistan. Àmbits de psicopedagogia i orientació, 55, 57-66. https://doi.org/10.32093/ambits.vi55.5029
Ezquerro, A. (2023). Apego y desarrollo a lo largo de la vida. Sentilibros.
Fernández, C. (2019). Melancolía clínica y transmisión generacional. Xoroi.
Fernández, L. (2013). Intervención con familias y atención a menores en riesgo social. McGraw-Hill.
Gibson, L. (2015). Hijos adultos de padres emocionalmente inmaduros. Cómo recuperarse del distanciamiento, del rechazo o de los padres autoinvolucrados. Sirio.
Gijón, M. (2020). Pedagogia, somriure i reconeixement. Elements per construir el vincle educatiu en contextos de vulnerabilitat. Compàs d'amalgama, 1, 38-44. https://revistas.unav.edu/index.php/estudios-sobre-educacion/article/view/35165
González, A. (2023). ¿Por dónde se sale? Planeta.
González, R., Gullón, P., González, A. & Carmona, M. (Coords). (2022). Transformar los barrios para evitar el sufrimiento psíquico. Una mirada salubrista a la salud mental. Asociación Española de Neuropsiquiatría.
Guerrero, R. (2018). Educación emocional y apego. Pautas prácticas para gestionar las emociones en casa y en el aula. Planeta.
Heras, J. B. (2013). Adolescentes en conflicto: una experiencia educativa con jóvenes en riesgo social. Editorial CCS.
Jay, M. (2016). La década decisiva. Por qué son importantes de los veinte a los treinta años y cómo sacarles el máximo partido ahora. Asertos.
Marco, E. (2017). Dispositivos de control y reproducción de desigualdades en la intervención con jóvenes migrantes. Revista de Sociología de la Educación-RASE, 10(1), 50-63. https://doi.org/10.7203/RASE.10.1.9268
Martí, J. J. (Coord.) (2022). Manual de telesalud mental. Tecnologías digitales en la práctica clínica. Pirámide.
Morell, M. (2023). Teoría del apego y crianza natural en los juzgados de familia. Publicacions URV.
Pérez Lizeretti, N. (2012). Terapia basada en inteligencia emocional. Milenio.
Pérez, G. (2011). Intervención sociocomunitaria. UNED.
Perry, B., & Szalavitz (2016). El chico a quien criaron como perro. Capitán Swing Libros.
Pinker, S. (2022). El efecto aldea. Cómo el contacto cara a cara te hará más saludable, feliz e inteligente. Funambulista.
Recalti, M. (2022). La luz de las estrellas muertas. Ensayo sobre el duelo y la nostalgia. Anagrama.
Rivas, A., Rodríguez-Marrtín, A., & Forteza, D. (2021). Inclusión, Justicia Social y Desarrollo Comunitario: Desafíosy dilemas para la intervención socioeducativa avanzada en la era postcoronavirus. Revista Prisma Social, 33, 1-3. https://revistaprismasocial.es/article/view/4342
Roche, R., & Escotorin, P. (2018). Cuidar con actitud prosocial. Nuevas propuestas para cuidadores. Ciudad Nueva.
Rodó-Zárate, M. (2021). Interseccionalitat. Desigualtats, llocs i emocions. Tigre de paper.
Rojas-Estapé, M. (2018). Cómo hacer que te pasen cosas buenas. Espasa.
Sánchez, A., Pàmies, J., Caravaca, A., & Llos, B. (2022). Towards a Common Public Culture? Boundaries to Belonging in Catalonia. Social Inclusion, 10(2), 132-142.
Schore, A. (2022). El desarrollo de la mente inconsciente. Eleftheria.
Secanilla, E. (2016). La atención psicoeducativa en la primera infancia. UOC.
Secanilla, E. (2019). Supermentes. Reconocer las altas capacidades en la infancia. Gedisa
Secanilla, E. (2021). Diamantes escondidos. 11 historias de jóvenes y adultos con altas capacidades. Gedisa.
Secanilla, E., & Zárate, N. (2022). iTutoría Universitaria: Una herramienta de empoderamiento durante la covid-19. Revista Psicológica Herediana, 14(2), 41-46. https://doi.org/10.20453/rph.v14i2.4175
Suárez-Orozco, C. (2019). A compassionate perspective on immigrant children and youth. En, Suárez-Orozco, M. (ed.), Humanitarism and mass migration (pp. 99-122). Simpson.
Subirana, M., y Cooperrider, D. (2013). Indagación apreciativa: Un enfoque innovador para la transformación personal y de las organizaciones. Kairós.
Tarrés, S. (2023). Mi hijo me cale mal. Plataforma Editorial.
Urrea-Monclús, A., Rodríguez-Pérez, S., Sala-Roca,J., & Zárate-Alva, N. (2021). Instrumentos psicoeducativos para la intervención en pedagogía social: validación criterial del test situacional desarrollo de competencias socioemocionales de jóvenes (DCSE-J). Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 37, 55-68. https://doi.org/10.7179/PSRI_2021.03
Valdés, M. (2021). Vulnerabilidad social, genealogía del concepto. Gazeta de Antropología, 37(1), artículo 01. http://hdl.handle.net/10481/68424
Van der Kolk, B. (2015). El cuerpo lleva la cuenta. Cerebro, mente y cuerpo en la superación del trauma. Olivella.
Vilà, R., Freixa, M., Sánchez-Martí, A., & Mateo, M. (2021). Child and Adolescent Care Services: Addressing the Vulnerability of Unaccompanied Minors in Barcelona. En, Handbook of Research on Promoting Social Justice for Immigrants and Refugees Through Active Citizenship and Intercultural Education (pp. 16-36). IGI Global. https://doi.org/10.4018/978-1-7998-7283-2.ch002
Villar, F. (2022). Morir antes del suicidio. Prevención en la adolescencia. Herder.
Zárate, N., & Sala-Roca, J. (2019). Socio-emotional skills of girls in care and young mothers in care. Children and Youth Services Review, 100, 50-56. https://doi.org/10.1016/j.childyouth.2019.02.036
Zárate, N., & Soldevilla, A. (2019). Guía de Actividades para el Desarrollo de Competencias Socioemocionales. Dipòsit digital de la UAB. https://ddd.uab.cat/record/256248?ln=ca
Zárate, N.; Arnau-Sabatés, L., & Sala-Roca, J. (2017). Factors influencing perceptions of teenage motherhood among girls in residential care. European Journal of Social Work. https://doi.org/10.1080/13691457.2017.1292397
Sense programari associat.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Català/Espanyol | anual | tarda |