Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura | OB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No s'hi estableixen prerequisits.
En el mòdul s'ofereixen les bases per comprendre i analitzar els factors que incideixen en la configuració dels hàbits lectors de la població així com estratègies per poder-hi intervenir en els contextos de mediació lectora. S'identifica el rol de l'escola i de la biblioteca en el foment de la lectura i la incidència de les polítiques de promoció lectora.
El mòdul s'estructura en els dos blocs següents:
a) hàbits lectors
b) Promoció de la lectura
Els continguts que s'hi tracten són els següents:
- Estudis sociològics i etnogràfics sobre hàbits lectors: impacte, resultats i implicacions.
- Factors i entorns d'influència per al desenvolupament d'hàbits de lectura: família, societat, escola. El desenvolupament de la identitat lectora a través de comunitats de pràctica lletrada.
- La construcció de l'hàbit lector en els centres educatius: perfils lectors i línies d'intervenció docent.
- El paper de les biblioteques en la promoció de la lectura: impacte de la col · lecció i ampliació de serveis.
- Accions de promoció de la lectura en biblioteques: formats, corpus i destinataris.
- La relació de la promoció de la lectura amb el pla de lectura de centre i el projecte curricular de centre.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitats d'anàlisi, selecció i valoració de materials d'aula | 18 | 0,72 | |
Tipus: Supervisades | |||
Seguiment i realització dels treballs i lectures / Participació en els fòrums virtuals | 82 | 3,28 | |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura bibliogràfica i de materials relacionats amb l'assignatura | 50 | 2 |
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
Classes magistrals i interactives
Anàlisi de materials impresos i digitals
Realització i presentació pública d'activitats / treballs
Resolució de casos / problemes / exercicis de manera virtual a través de diferents possibilitats de les TIC
Lectura i debat bibliogràfic a l'aula o bé en fòrums virtuals
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació a les activitats presencials i virtuals | 10% | 0 | 0 | CA09, SA15 |
Disseny d'una estratègia de promoció de la lectura per a primària o per a secundària a partir de textos determinats: conversa literària i activitats d'animació lectora | 40% | 0 | 0 | CA10, CA11, KA13, SA14, SA16 |
Escriptura d'un text reflexiu sobre la construcció d'hàbits lectors en contextos de mediació | 40% | 0 | 0 | KA12 |
Participació en un club de lectura online sobre LiJ | 10% | 0 | 0 | KA13, SA14, SA16 |
L’avaluació es farà a partir de les activitats lliurades que seran comentades pel professorat.
Les activitats que compten un 30% es lliuraran un cop finalitzat el mòdul. La resta, durant el seu desenvolupament.
Es tindrà en compte també la participació en els fòrums i a l’aula. Les activitats han de fer ús de les lectures de cada tema.
També es faran activitats obligatòries entre sessions i sense nota.
Per poder-se acollir a l’avaluació continuada l’alumne ha de presentar i aprovar un 80% de les activitats. En cas contrari, es considerarà No presentat.
El docent farà una devolució de les activitats d’avaluació en un període no superior a 20 dies hàbils del calendari acadèmic.
Recuperació
Només es permet la reavaluació en cas que la nota global dels dos blocs sigui entre 3,5 i 4,9.
Els treballs no aprovats es podran tornar a lliurar en cas que es pugui recuperar la nota quinze dies després d’haver rebut la primera qualificació. S’hi afegirà un informe dels canvis realitzats.
Avaluació única
Consistirà en les següents activitats i amb els percentatges indicats en cada cas:
- Disseny d’una estratègia de promoció de la lectura a partir de textos determinats: conversa literària i activitats d'animació lectora: 30%
- Escriptura d'un text reflexiu sobre la construcció d'hàbits lectors en contextos de mediació: 30%
- Entrevista avaluadora: 40%
Termini: un mes després d'acabar l'assignatura. Es permetrà una recuperació quinze dies després de rebre la qualificació.
Plagi i ús de la IA
La realització d’una prova o treball d’avaluació que suposi còpia o plagi de material escrit o electrònic es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges. Article 16.7 i annex).
No s’admenten treballs realitzats amb Intel·ligència Artificial excepte notificació expressa de la docent, i el seu ús serà tractat com un plagi. No es permet gravar les classes amb cap mitjà, ni visual ni sonor.
Llibres
Arizpe, E.; Cliff-Hodges, G (eds.). (2018). Young People Reading. Empirical Research Across International Contexts. Abingdon, Oxon; New York: Rouledge: 123-136.
Asta, G.; Federighi, P. (eds.) (2000). El público y la biblioteca: metodologías para la difusión de la lectura. Gijón: Trea.
Baró, M.; Mañà, T. (2009). Estudi sobre les accions de foment de la lectura a les biblioteques públiques de Catalunya. [informe encomanat per la Direcció General de Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Observatori sobre Biblioteques, Llibres i Lectura. En línia: <http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/27426/1/Estudi_foment_lectura.pdf>.
Baró, M.; Aliagas, C.; Gorchs, G. (2013). Com crear un ambient lector a l'escola? Barcelona: Fundació Jaume Bofill. En línia: http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/575.pdf
Baudelot, C.; Cartier, M.; Detrez, C. (1999). Et pourtant ils lisent… Paris: Seuil.
Clark, C. Informes sobre hàbits de lectura del National Literacy Trust (Anglaterra). En línia: http://www.literacytrust.org.uk/research/nlt_research
Chartier, R. (dir.) (1985). Pratiques de la lecture. París: Editions Rivages.
Chartier, A.M.; Hebrard, J. (1994). Discursos sobre la lectura (1880-1980) . Barcelona: Gedisa.
Colilles; M; Juan, A. & Roig, M. (2024). La lectura literària a infantil. Orientacions per a l'ensenyament de la literatura. Departament d'Educació. En línia: https://repositori.educacio.gencat.cat/handle/20.500.12694/5709#page=1
Colomer, T. (2008). "Entre la normalitat i el desinterès: els hàbits lectors dels adolescents". A: T. Colomer (coord.). Lectures adolescents. Barcelona: Graó, 19-57.
Colomer, T. (2007). Andar entre libros. México: Fondo de Cultura Económica.
Colomer, T.; Manresa, M. (2008). "Lectures adolescents: entre la llibertat i la prescripció". A: Mirades i veus: recerca sobre l’educació lingüística i literària en entorns plurilingües. Barcelona: Graó
Court, J. (ed.) (2011). Read to succeed: strategies to engage children and young people in reading for pleasure. London: Facet.
Consejo Nacional para la Cultura y las Artes (2008). De la tradición oral a la sociedad de la información: prácticas y tendencias actuales de la lectura. México.
Departament d'Educació. Servei de Suports i Recursos Lingüístics (2024). "L'hàbit lector i el temps de lectura a l'educació secundària". Dossier en línia: https://repositori.educacio.gencat.cat/handle/20.500.12694/5844#page=1
DDAA. (2013). La lectura en un centre educatiu. Saber llegir, llegir per aprendre, gust per llegir. Barcelona: Departament d'Ensenyament. En línia: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Monografies/Lectura/La_lectura_en_un_centre_educatiu.pdf
Durán, C.; Manresa, M. (2008). “Entre països: l’acció educativa al nostre entorn”. A: T. Colomer (dir.), Lectures adolescents. Barcelona: Graó. (també en castellà) En línia: http://gretel.cat/
Elkin, J. (2003). Reading and reader development: the pleasure of reading.London: Facet.
Gagnon-Roberge, S. (2019) Despertar el placer por la lectura. Narcea: Madrid.
Gonçalves Da Silva, F. (2018). La nostalgia del vacío: la lectura como espacio de pertenencia en los adolescentes. Zaragoza: Pantalia Publicaciones.
Gómez Soto, I. (1999). Mito y realidad de la lectura. Madrid: Endymion.
Jover, G. (2007). Un món per llegir. Educació, adolescents i literatura. Barcelona: Rosa Sensat [existeix edició en castellà a Octaedro]
Juan, A. & Reyes, L. (2024): La lectura literària a primària. Orientacions per a l'ensenyament de la literatura. Departament d'Educació. En línia: https://repositori.educacio.gencat.cat/handle/20.500.12694/5710#page=1
Lahire, B. (2004). Sociología de la lectura. Barcelona: Gedisa.
Leveratto, J.-M. (2008). Internet et la sociabilité littéraire. París: bibliothèque publique d’information / Centre Pompidou.
Manresa, M. (2013). L'univers lector adolescent. Dels hàbits de lectura a la intervenció educativa. Barcelona: Rosa Sensat.
Manresa, M.; Real, N. (eds.) (2015). Digital Literature for Children:Texts, Readers and Educational Practices. “Recherches comparatives sur les livres et le multimédia d’enfance” Vol. 9. Bruxelles, Bern, Berlin, Frankfurt am Main, New York, Oxford, Wien: Peter Lang.
Manresa, M. (coord.); Delgado, R.; Margallo, A. M.; Verdaguer, T. & Vilà, M. (2024). La lectura literària a ESO i Batxillerat. Orientacions per a la lectura guiada. Departament d'Educació. En línia: https://repositori.educacio.gencat.cat/handle/20.500.12694/5711#page=1
Millán, José Antonio (coord.) (2017). La lectura en España: informe 2017. Madrid: Federación de Gremios de Editores de España.
Miret, I.; Baró, M.; Dussel, I.; Mañà, T. Huellas de un viaje. Trayectorias y futuros de las bibliotecas escolares en Galicia. Santiago de Compostela: Xunta de Galicia[en línia/en línea/online].
Munita, Felipe (2021). Yo, mediador(a). Mediación y formación de lectores. Barcelona: Octaedro
Petit, M. (1999). Nuevos acercamientos a los jóvenes y la lectura.México: Fondo de Cultura Económica.
Rouxel, A. (2005). Lectures cursives: quel accopagnement? París: Delagrave Edition / CRDP Midi-Pyrénées.
Sarland, C. (2003). La lectura en los jóvenes: cultura y respuesta. México: Fondo de Cultura Económica.
Ramírez Leyva, E. M. (coord.) (2008). La biblioteca pública y la formación de lectores en la sociedad de la información: memoria. México: Universidad Nacional Autónoma de México.
Articles en publicacions periòdiques
Aliagas, C.; Manresa, M. i Vilà, M. (2011). Què llegeixen els “no-lectors”?. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura 53 (Monogràfic: Què llegeixen els “no lectors”?), 7-11.
Aliagas, C. (2011). Llegir en temps de lleure. Estudi de cas d’una colla d’adolescents amb el virus de la desafecció lectora. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura 53 (Monogràfic: Què llegeixen els “no lectors”?), 45-57.
Aliagas, C.; Castellà, J. M.; Cassany, D. (2009). Aunque lea poco, yo sé que soy listo. Estudio de caso de un adolescente que no lee literatura. Ocnos 5, 97-112.
Casas Poves, J.; Ventura, N. (2011). La promoció de la lectura a les biblioteques públiques. Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. 2010-2011, 129-141. En línia:http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/article/view/262533
Cencerrado, M. (2014). Nuevos modelos de promoción de la lectura. Biblogtecarios. En línia: https://www.biblogtecarios.es/lmcencerrado/nuevos-modelos-de-promocion-de-la-lectura/
Daura i Jorba, A. (2017). La promoció de la lectura a les llibreries de Catalunya (2016/17). Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. En línia: https://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/article/view/348141
Díaz-Plaja, A.; Cosials, À. (2011). La promoció de la lectura a l'escola. Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. 2010-2011, 142-151. En línia:http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/article/view/262536
Lluch, G.; Sánchez-García, S. (2017). La promoción de la lectura: un análisis crítico de los artículos de investigación. Revista Española de Documentación Científica, vol., 40, núm. 4. En línia: http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/996/1554
Manresa, M. (2011). Retrat del lector literari feble: del desert a l'oasi de lectura. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura 53, 12-24.
Manresa, M. (2009). El hábito lector a través de lavoz adolescente: de la vida al texto. Lectura y vida (revista latinoamericana de lectura), 30 (4), 32-42
Manresa, M. (2009). Lecturas juveniles: el hábito lector dentro y fuera de las aulas. Textos deDidáctica de la Lengua y la Literatura 51, 44-54.
Manresa, M. (2010). Los buenos lectores como minoría: una falsa élite. 32è congrés Internacional de l'IBBY. Santiago de Compostela, 8-12 de setembre. En línia: http://www.ibby.org/index.php?id=1123&L=3
Manresa, M.; Margallo, A. M. (2016). Prácticas de lectura en red: exploración de blogs literarios adolescentes. Catalejos. Revista sobre lectura, formación de lectores y literatura para niños, [S.l.], v. 2, n. 3, 51-69. En línia: <http://fh.mdp.edu.ar/revistas/index.php/catalejos/article/view/1985>.
Manresa, M. (2020). Lectura autònoma i lectura guiada. Apunts per a una actualització en aules i biblioteques. Dossier Departament d’Educació: Apunts per a la biblioteca escolar: 13-21. En línia: https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/1175/be21_apunts_per_biblioteca_escolar_2020.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Mañà, T.; Agustí, L.; Barrios, T.; Ventura, N.;Villarroya, A. (2011). La promoció de la lectura a Catalunya (2008-2009). Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. 2010-2011, p.71-87. En línia: http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/article/view/209618
Ramos Revillas, A. (2015). Contra "una" promoción de la lectura. Letraslibres. En línia: https://www.letraslibres.com/mexico-espana/contra-una-promocion-la-lectura
Villarroya, A. (2017). Estudis i recerca sobre edició i hàbits lectors a Catalunya (2016-17). Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. En línia:https://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/article/view/353622
No es requereix programari específic.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Català | segon quadrimestre | tarda |