Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Història de la ciència: ciència, història i societat | OT | 0 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Haver cursat el mòdul M2 (itinerari de recerca).
L’estudiant comptarà amb un director o directora d’entre el professorat que imparteix docència al màster. Durant les primeres setmanes del semestre (vegeu l’apartat de bibliografia), l’estudiant ha d’escollir un dels temes proposats pel professorat del màster i sol·licitar personalment la direcció. Si la direcció anés a càrrec d’una persona doctora externa, caldrà que algun professor o professora del màster, en qualitat de tutor o tutora, supervisi la direcció. El projecte de Treball de Fi de Màster haurà de justificar el coneixement d’una base documental accessible i suficientment sòlida per a desenvolupar una recerca històrica.
L’acceptació es reflectirà en el full d’inscripció que, degudament omplert i signat per les dues parts, serà lliurat per l’estudiant a la coordinació del mòdul en el decurs de la segona tutoria. Tenint en compte l’elecció de l’alumnat i la disponibilitat del professorat, la coordinació del mòdul podrà assignar un tema i un/a tutor/a entre els membres del professorat que tinguin menor quantitat de direccions.
L'estudiant haurà d'elaborar el projecte del seu Treball de Fi de Màster.
L'estudiant ha d'elaborar un projecte del seu Treball de Fi de Màster que ha de contenir:
a) Una exposició de l’estat de la qüestió: presentar i discutir els tractaments del tema per part d’altres historiadors o historiadores, fent servir la bibliografia adient.
b) Una proposta de treball: a més d’apuntar un títol descriptiu, cal justificar l’elecció del tema, enunciar la hipòtesi o hipòtesis de treball, detallar els objectius que es pretenen assolir, identificar les fonts i la metodologia d’anàlisi, descriure temptativament l’estructura del treball de fi de màster i proposar un cronograma.
El projecte ha de constar d’un màxim de 3.500 paraules, inclosa la bibliografia.
Sessions
1. Primera tutoria general. Orientacions generals.
2. Segona tutoria general. Seguiment de projectes. Data límit per entregar les fitxes d'inscripció del treball.
3. Lliurament de projectes.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Sessions presencials | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració del projecte | 200 | 8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
El mòdul consta de classes d'orientació i seguiment dirigides a l'elaboració i discussió del projecte de Treball de Fi de Màster.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Presentació oral i defensa del projecte de treball de fi de màster | 50 % | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Realització i presentació escrita del projecte de treball de fi de màster | 50 % | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
La memòria del projecte serà lliurada a la coordinació dins dels terminis fixats pel calendari del mòdul. Les memòries que no comptin amb el vistiplau de la direcció no seran sotmeses a avaluació. Perquè l'alumnat pugui ser avaluat cal que faci les corresponents presentacions orals i que presenti el projecte per escrit.
La direcció del Projecte de TFM remetrà a la coordinació del mòdul una proposta de qualificació (nota quantitativa del 0 al 10 amb un decimal) i un petit informe de justificació.
La coordinació del mòdul també avaluarà el projecte, tant en la seva presentació oral a les sessions de seguiment com en la seva versió escrita final.
La qualificació del projecte serà la mitjana de la qualificació de la direcció i la de la coordinació del mòdul.
Una vegada lliurat el projecte escrit es fixarà una data i hora per a la corresponent revisió.
Aquest mòdul no preveu el sistema d'avaluació única.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Relació, per directores i directors, dels temes i àrees d'investigació que ofereix el professorat del màster per al TFM.
Sigles
CSIC: Consell Superior d’Investigacions Científiques
UAB: Universitat Autònoma de Barcelona
UB: Universitat de Barcelona
UCM: Universidad Complutense de Madrid
UMA: Universidad de Málaga
UPF: Universitat Pompeu Fabra
Marco Armiero, UAB (marco.armiero@uab.cat)
Environmental History
- The Catholic Church and the environment (during the Francoist regime; between the 1960s and 2000s; in a specific city/area; a specific association, etc.)
- The Left and the environment (especially since the 1960s; the radical left and the environment; leftist parties and the environment; leftist magazines/newspapers; influential figures, etc.)
- Fascism and the environment (every aspect of the fascist regime in relation to the environment, for instance: reclamation, dams, mining, fishing, colonialism, urbanism, etc.)
- Migrants and the environment (how migrants adapt to new environments; their knowledge; transformations they bring; their understanding of the environment; environmental justice and migrants. It can focus on internal or external migration)
- Nature on trial (research on trials regarding ecological matters such as contamination, disasters, conservation, etc.)
- The LGBTQ+ movement and the environment (any aspect of this relationship; it can focus on a specific NGO, group, or magazine, or take a broader approach)
Environmental Humanities
- Environmental justice through arts and literature (research on how environmental justice has been addressed through the arts, including novels, poetry, films, murals, songs, etc.)
- Environment and music (how pop music has dealt with ecological themes from the 1960s to today)
- Ecovillages and utopian communities (this can be historical or more contemporary)
- The political ecologies of memories (construction and maintenance of memories in public spaces -squares, streets museums, parks, etc.- and the controversies surrounding them)
Jon Arrizabalaga, CSIC (jonarri@imf.csic.es)
Historia de la medicina
- Humanitarismo, medicina y guerra en el mundo contemporáneo (1850-1950)
- Historia social y cultural de las enfermedades (epidémicas, mentales, cáncer, de transmisión sexual, emergentes)
- Historia de la salud internacional
- Medicina y socorro de pobres en la Europa del Antiguo Régimen: actores, prácticas, espacios y representaciones
Mònica Balltondre, UAB (monica.balltondre@uab.cat)
Història de les ciències humanes-ciències psi
- Ciència i religió
- Ciència i gènere
- Malalties mentals i gènere
- Cura del cos i la ment (des de l’Edat Mitjana)
- Història de les emocions (segles XIV-XIX)
- Possessions i bruixeria (segles XV-XVIII)
- Medicina, psicologia i sexualitat femenina (finals segle XIX- anys 30)
Emilia Calvo Labarta, UB (ecalvo@ub.edu)
Ciència àrab
-Lexicografia àrab
-Astronomia i religió
-Terminologia científica
-Transmissió de la ciència àrab a l’Europa medieval
-Instruments astronòmics medievals
-Astronomia en àrab i manuscrits
Josep Casulleras, UB (jcasulleras@ub.edu)
Ciència àrab
- Astronomia àrab medieval i les seves aplicacions
- Mecànica i enginyeria àrab medieval
- L'astrolabi i els instruments astronòmics medievals
Gemma Cirac, UAB (gemma.cirac@uab.cat)
Història de la tecnociència espacial
- Història material i pràctiques científiques
- Representacions, discursos i imaginaris
- Polítiques, programes i institucions
Història dels sabers ambientals
- Dades i models
- Política climàtica
- Ciència i governança global
- Antropocè
- Geoenginyeria
Història de les controvèrsies científiques
- Història de les relacions entre tecnociència i comerç
Daniele Cozzoli, UPF (daniele.cozzoli@upf.edu)
Història de la ciència, s. XIX-XX
- Ciència i colonialisme
- Ciència i política
- Ciència i Guerra Freda
- Instruments científics
- Ciència i indústria
Possibles temes concrets:
- La política científica del PSOE
- El cas Lysenko a Espanya
- Espanya a la European Space Agency (ESA)
- Els globus terraqüis i els mapes de la casa Paluzie de Barcelona
- Les màquines i els instruments de les fàbriques tèxtils a Catalunya
Montserrat Díaz Fajardo, UB (mdiazfajardo@ub.edu)
Ciència àrab
- Al-Andalus, Magreb, Europa medieval: astrología y sociedad
- Manuscritos y ciencia árabe
Carlos Dorce, UB (cdorce@ub.edu)
Història de la matemàtica
- La introducció de l'àlgebra a Espanya
- El naixement del càlcul diferencial
Miquel Forcada, UB (mforcada@ub.edu)
Ciència àrab
- Història social de la ciència àrab
- Ciència i filosofia en el món àrab medieval
- Etnociències en el món àrab medieval
- Ciències naturals i medicina àrabs
Jesús Maria Galech, UB (jesus.galech@ub.edu)
Història de la ciència al Renaixement i l'Edat Moderna (segles XV-XVIII)
- Història de l'alquímia: metal·lúrgia, mineria, dret i alquímia a Europa i Amèrica
- Història de la farmàcia: La matèria mèdica al segles XVI i XVII
- Història de la medicina astrològica: D'Arnau de Vilanova a Paracels. La medicina a les
primeres universitats americanes.
- Astrologia i iatroquímica a finals del segle XVII
- Astrologia, revolució científica i imperi
- La revolució científica i la perspectiva de gènere en història de la ciència
Història de les ciències i les arts
- Avantguardes artístiques i física als segles XX i XXI
- Paracels i la ciència nazi al cinema
- Literatura i ciència als anys 20: Gómez de la Serna i la generació del 27
- Literatura, música i matemàtica: el moviment Oulipo, Arnold Schoenberg, John
Cage...
Álvaro Girón, CSIC (agiron@imf.csic.es)
Història de la ciència, s. XIX–XX
- Evolucionismo y degeneracionismo
- Criminología
- Ciencia y clase obrera
- Discursos científicos sobre mala vida y degeneración en la Barcelona de Fin de Siglo
(1890–1910)
- Republicanismo(s) y darwinismo(s) en la Barcelona de Fin de Siglo (1880–1910)
- Neomalthusianismo, eugenesia y radicalismo político en la Barcelona de Fin de Siglo
(1880–1910)
- El primer librepensamiento catalán: la construcción científica de sociabilidades
alternativas (1868–1890)
Sergi Grau, UAB (sergi.grau@uab.cat)
- Història de la medicina (des de l’antiguitat fins al Renaixement)
- Història de la ciència (Early Modern Science)
- Història de l’alquimia i la filosofia natural
- Aproximacions històriques entre ciència i religió
- Tecnologia blockchain
Andrea Graus, CSIC (andrea.graus@imf.csic.es)
Història de les ciències humanes-ciències psi
- Història dels nens prodigi: talent, psicologia i família (s. XIX-XX)
- Ciència i infància: el nen com a subjecte mèdic i psicològic
- La precocitat infantil: de la patologia a la superdotació
- La hipnosi i el magnetisme animal: entre medicina i espectacle
- La frenologia: actors, subjectes i objectes
- El misticisme i la seva apropiació medico-psicològica (s. XIX-XX)
- Història de l’espiritisme i les investigacions psíquiques amb mèdiums
Exemples de casos d’estudi:
- Els perills de la precocitat: desenvolupament intel·lectual i sexualitat infantil (s. XIX)
- Escacs, política i ciència: Arturito Pomar (1931-2016), el nen prodigi del franquisme
- El magnetitzador Onofroff a Espanya (1890-1930)
- Juan Drumen (1798-1863) i la frenologia a Madrid i Barcelona
- Sor Patrocinio (1811-1891): política i medicalització dels fenòmens místics
- L’escriptura i el dibuix automàtics: entre ciència, art i espiritisme
Sandra Elena Guevara Flores, UAB (sandraelena.guevara@gmail.com)
Historia sociocultural de la medicina
- Medicinas prehispánicas en América (x. XIV-XVI)
- Medicina azteca/Ticiotl (x. XVI-XVII)
- Medicinas de la Nueva España (Galenismo, Ticiotl, Pluralismo médico) (s. XVI-XIX)
- Epidemias y endemias en el periodo temprano moderno (s. XV-XVII)
- Reconstrucción sociocultural de las enfermedades
- Paleogenómica e historia de la medicina
- El rol de las mujeres médicos en las medicinas virreinales
- Historia sociocultural de las epidemias y las sociedades humanas
Antropología sexológica
- Prostitución, ¿trabajo sexual y/o trata de personas?
- Identidades sexogenéricas vs. biomedicina
Antropología médica
- Sistemas alternativos/complementarios vs. biomedicina
- Terapéutica alternativa/complementaria y medicina basada en la evidencia
- Medicina herbolaria (x. XIX-XXI)
Oliver Hochadel, CSIC (Oliver.Hochadel@imf.csic.es)
Història de la ciència, s. XVIII-XXI
- Historia de la divulgación científica (s. XVIII–XXI)
- Historia de los parques zoológicos – human animal studies (s. XIX–XX)
- Historia de la paleoantropología – human origins research (s. XIX–XXI)
- Ciencia y nacionalismo (s. XIX–XX)
- Historia urbana de la ciencia (s. XIX-XX)
- Historia global de la ciencia
- Las ciencias y la esfera pública en la Ilustración
- El fraude en la historia de la ciencia
Estudios de caso:
- “El Neandertal catalán”: La mandíbula de Banyoles (1887).
- La Casa de Fieras: El parque zoológico de Madrid (s. XIX-XX)
- Auques y caricaturas (con temas científicos o médicos) en la prensa catalana
- Targetas postales – una fuente para la historia de la ciencia y de la técnica?
- La historia de la protección de animales en Cataluña (s. XIX-XX)
- Citizen Science avant la lettre – la ornitología en Cataluña años 60s y 70s.
- El Zoo de Barcelona durante el Franquismo.
- Luis de Lassaletta (1921-1957), ¿un cazador científico?
- El Museu de Granollers. ¿La historia de un museo local? (co-dirigido con Miquel Carandell)
- Ciencia inclusiva – los públicos olvidados (discapacitados, gente mayor, inmigrantes...).
- Jorge Wagensberg (1948-2018). Científico, divulgador, museógrafo (co-dirigido con Alfons Zarzoso)
- Eduard Punset (1936-2019) y la divulgación científica en España
- Manuel Calvo Hernando (1923-2012), pionero de la divulgación científica en España
- ¿Una historia de éxito? Los parques científicos en Cataluña, años 1980 hasta hoy
- Un público clave: El parque zoológico y los niños (estudio de caso: Zoos de Barcelona y de Madrid)
- Perros, ratas y palomas – los animales de la ciudad de Barcelona
Isabel Jiménez Lucena, UMA (isajimenez@uma.es)
- Las relaciones de género, clase social y colonialidad en los procesos de salud y
enfermedad
- Análisis de la visión histórica de la medicina contemporánea (siglos XIX y XX) desde
una perspectiva de género, clase social y estudios sobre la colonialidad
- La sanidad en el Protectorado español en Marruecos. La colonialidad del saber científico. El tema admite diversos acercamientos al concepto de
salud en el proceso colonizador español de Marruecos en el siglo XX en sus vertientes
de género, raza y clase social
- El proceso de (des)medicalización en la sociedad española del s.
XX. Acercamientos a la práctica y al discurso médico hegemónico y grupos subalternos
utilizando como eje instituciones sanitarias, medios de comunicación y otras fuentes
generadas por los grupos implicados
Agustí Nieto-Galán, UAB (agusti.nieto@uab.cat)
La ciència a l’esfera pública del segle XIX
- Els divulgadors francesos: Flammarion, Figuier, Meunier
- Dones dejunadores i artistes de la fam
- Panorames, diorames i altres espectacles
La ciència a l’esfera pública del segle XX
- Divulgació científica i franquisme
- Divulgació científica a la UNESCO
Ciència i poder al segle XX
- Armes químiques
- Química totalitària
- Molècules “polítiques”
- Científics refugiats al segle XX
- Cosmopolitisme científic
José Pardo Tomás, CSIC (pepeprimo@gmail.com)
- Història natural als segles XVI-XVII: el món ibèric i les seues colònies
- Història natural a la ciutat: museus de ciències naturals a Europa i Amèrica, segles XIX i XX
- El treball femení al Museu de Ciències Naturals de Barcelona
- Models anatòmics: col·leccions populars i universitàries a la Barcelona dels segles XIX i XX
- Jardins, herbaris i altres coll·eccions naturalístiques a la Barcelona dels segles XVIII-XX
Jaume Sastre-Juan, UAB (jaume.sastre@uab.cat)
Àrees generals
- Història de la tecnologia
- Museus, tecnologia i poder (s. XX-XXI)
- Història de la divulgació científica (s. XX-XXI)
Algunes propostes de casos d’estudi:
- Història i anàlisi de la política de la museïtzació de la tecnologia en algun dels museus de la xarxa territorial del MNACTEC
- Divulgació científica empresarial: Museu del Gas (Gas Natural) i Museu de l’Aigua (Agbar)
- Debats sobre tecnologia i transformació social a la revista Novatecnia durant la transició, 1970-1977 (amb Jaume Valentines-Álvarez).
- “Cultura científica” en Transició: La revista Ciència a la dècada de 1980
- “Cultura científica” en Transició: El suplement de ciència de La Vanguardia a la dècada de 1980
- Història de l’oci tecnològic en parcs d’atraccions de Barcelona (Saturno Parque)
- Fronteres i tecnologies a l’“Europa Fortalesa” (amb Jaume Valentines-Álvarez)
Elena Serrano, UAB (elena.serrano@uab.cat)
Historia de la cienciasiglos XVI-XVII y XVIII con perspectiva de género
- Cultura material de la ciencia
- Medicina y música
- Las “ciencias del alma” y las "ciencias del hombre"
- Emociones: pasiones y afecciones del alma
- Debates sobre la capacidad intelectual de las mujeres
- Expediciones científicas en los siglos XVII-XVIII: representaciones del "nuevo mundo".
- Ciencia y género
- Mujeres y ciencia (botánica, química, ciencia úti)
- Mujeres en las sociedades económicas
Carlos Tabernero Holgado, UAB (carlos.tabernero@uab.cat)
- Divulgació científica (segles XIX-XXI)
- Ciència/medicina al cinema i a la televisió
- Internet i la divulgació científica
- Pràctiques comunicatives i mecanismes de popularització/divulgació de la ciència
- Història de la biologia (segles XIX-XXI)
- Individu, societat, informació: història, popularització/divulgació i públics de la biologia contemporània (evolució, ecologisme, biologia molecular...)
- Representacions de la naturalesa i dels discursos i pràctiques dels naturalistes en el cinema i la televisió
- Ciencias naturales y medios de comunicación en España en el siglo XX, sobre todo partiendo de la obra de Félix Rodríguez de la Fuente
- Medios de comunicación y procesos de medicalización en España en el siglo XX
Cristian Tolsa, UB (ctolsa@ub.edu)
- Filosofia i ciència a l’antiga Grècia
- Matemàtica teòrica i matemàtica pràctica a l’antiguitat
- Diagrames als textos matemàtics antics
- Taules numèriques a l’antiguitat
- Càlcul a l’antiguitat: entre l’àbac i les taules aritmètiques
- Medicina grega antiga
- Astrologia i altres pseudociències a l’antiguitat
- Transmissió de la ciència de Grècia al món àrab i a l’occident medieval
- Teoria musical grega antiga
Jaume Valentines-Álvarez, UAB (jaume.valentines.alvarez@uab.cat)
Història contemporània de la tecnologia
- Revolució: Autoritat experta i anarcosindicalisme a la Guerra Civil Espanyola
- Guerra: Tecnologies de la mort i de la supervivència
- Activisme: Lluites pel territori i lluites epistèmiques
- Nació: Ciència per a l’Autonomia i la Independència
- Ambient: Energia, mineria i extractivisme entre la Transició i la Transició Verda
- Gènere: Tècniques i dones expertes feixistes
- Canvi social: Debats sobre tecnologia per a la transformació social (amb Jaume Sastre-Juan)
- Control: Tecnologies de l’“Europa Fortalesa” (amb Jaume Sastre-Juan)
- Diversió: L’enginyeria de l’emoció al Tibidabo
Alfons Zarzoso, UCM (azarzoso@ucm.es)
Cultura material de la medicina
- Tecnologies mèdiques i canvi: especialitats i escenaris, malalties i malalts
- Museologia científica
- La medicina i els seus públics a la Catalunya contemporània
- De la medicina de laboratori a la guerra i l’exili mèdic
- Especialitats mèdiques (publicacions, associacions, arquitectura, política)
- Medicina, especialialització i patrimoni a Catalunya a finals del segle XIX i en el primer
terç del segle XX
- Jaume Ferran y la introducción de la microbiología en España: una historia visual. Las
colecciones fotográficas y la delimitación de la especialidad
- María Luisa Quadras Bordes o las estrategias de una mujer “de orden” para ejercer la
medicina en la Barcelona de los años 1920 y 1940
- La arquitectura de la cirugía en las clínicas médicas barcelonesas en el tránsito al
siglo XX
- Fotografiar cuerpos opacos o el desarrollo de un nuevo experto: el radiólogo en la
medicina catalana del primer tercio del siglo XX
- Ràdium, contrastos radiològics i tubs de raigs X: metges empresaris i metges experts
en la lluita contra el càncer a Catalunya durant el primer terç del segle XX
- Rates, conills, tortugues, gossos i cavalls: experimentació animal i medicina a la
Catalunya del trànsit al segle XX
- Problemes a la pell: col·leccions de patologies dermatològiques, classificació i
sistematització d’una especialitat a Barcelona, primer terç del segle XX
- El dibuix i la il·lustració com a eines professionals en la definició de l’expert o de
l’especialista en medicina i cirurgia a la Barcelona del trànsit al segle XX
- Un problema de salut pública: heroïna, cocaïna i altres drogues a la Barcelona dels
anys 1920
- La formació de la cultura mèdica femenina i l’Institut de la Dona que Treballa,
Barcelona, anys 1920
No es requereix programari específic.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PEXTm) Pràctiques externes i pràcticum (màster) | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |