Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Política Social, Treball i Benestar | OT | 0 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi han prerequisits específics
L’assignatura té com a objectiu abordar les relacions i dinàmiques que es desenvolupen entre, d’una banda, les transformacions dels mercats de treball i les relacions d’ocupació i, de l’altra, l’acció dels actors dels sistemes de relacions laborals.
L’assignatura aplica una doble perspectiva d’anàlisi. La primera és d’anàlisi social. Aquesta consisteix a examinar, d’una banda, com les actuacions de l’Estat, els agents empresarials i els sindicats incideixen en les característiques dels mercats de treball i els models d’ocupació nacionals i regionals. D’altra banda, des d’aquesta perspectiva s’analitza també com les característiques dels mercats de treball i els models d’ocupació condicionen l’acció i les estratègies dels actors de les relacions laborals, així com l’emergència de nous moviments i actors de reivindicació i representació dels treballadors. L’anàlisi comparatiu de les diferències entre territoris, tant a nivell nacional com internacional, i dels diferents tipus de protesta laboral són centrals.
La segona perspectiva és jurídica. Aquesta consisteix a analitzar el contingut dels reglaments, directives, recomanacions, resolucions i altres textos jurídics de la Unió Europea en matèria laboral i de Seguretat Social. Igualment, també és objecte d’anàlisi la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en aquestes matèries.
Els objectius són:
- Oferir eines analítiques, conceptuals i metodològiques per estudiar els sistemes de relacions laborals nacionals i els seus efectes sobre les característiques del mercat de treball i els models d’ocupació.
- Abordar les estratègies empresarials, sindicals i dels nous moviments o organitzacions de reivindicació laboral tenint en compte la seva diversitat i els seus condicionants socials.
- Analitzar el paper de les institucions laborals nacionals com a condicionants de l’acció de les organitzacions empresarials i sindicals.
- Analitzar el paper de les reglamentacions i jurisprudència de la Unió Europea com a condicionant de l’acció de les organitzacions empresarials, sindicals i dels governs en matèria laboral i de Seguretat Social.
El mòdul s'estructura en dues parts.
PART A - Relacions Laborals Comparades (Prof. Oscar Molina i Oriol Barranco)
La primera part del curs analitza ofereix eines analítiques per poder analitzar els sistemes de relacions laborals, tant des d’una perspectiva nacional com a nivell internacional, des d'una perspectiva comparada. D’una banda, s’analitza la incidència que tenen l’Estat i les seves regulacions, els agents empresarials i els sindicats en les característiques dels mercats de treball i els models d’ocupació nacionals i regionals. D’altra banda, s’analitza també com les característiques dels mercats de treball, els models d’ocupació i les estructures productives condicionen l’acció i les estratègies dels actors de les relacions laborals, així com l’emergència de nous moviments i actors de reivindicació i representació dels treballadors. L’anàlisi comparatiu de les diferències entre territoris, tant a nivell nacional com internacional, i dels diferents tipus de protesta laboral són centrals.
Sessió 1. Els actors de les relaciones laborals: sindicats i organitzacions empresarials.
- Les perspectives d'anàlisi de les relacions laborals
- L'anàlisi comparada en les relacions industrials; teories i mètodes
- Els actors de les relacions laborals. Sindicats i organitzacions empresarials. Desigualtat de poder i lògiques d'acció.
Sessió 2 – Desigualtat i Relacions Laborals. La importància de la negociació col·lectiva
- Desigualtats i models de capitalisme
- Neo-corporatisme i el seu impacte econòmic
- Creixement de la desigualtat; paper de les relacions laborals
- Dimensions de la Negociació Col·lectiva i Desigualtat
Sessió 3. Transformacions socio-productives i acció sindical
- L’acció sindical i col·lectiva dels treballadors en el post-fordisme
- La crisis sindical internacional i a l’Estat espanyol
- Els recursos de poder sindical
- Cap a la revitalització sindical i del moviment obrer?
Sessió 4. Sindicats i noves organitzacions laborals a l’actualitat a l’Estat espanyol
- L’acció sindical a l’Estat espanyol a les darreres dècades
- Noves realitats laborals i nous reptes per a l’acció col·lectiva
- Sindicats i noves organitzacions laborals.
PART B - Dret Social Europeu (Prof. Miguel Ángel Purcalla)
Aquesta segona part de la lliçó s'enfoca en l'estudi de el dret social, adoptant una perspectiva multinivell. Aquesta part de la lliçó analitza la forma en què s'han regulat des de l'àmbit europeu problemes sociolaborals com el de la lliure circulació de treballadors, la desconnexió digital, l'ús d'algoritmes o la seguretat i higiene en el treball.
Sessió 1 - Lliure circulació de Treballadors i Algorismes en la selecció de personal
-Els principis que garanteixen la lliure circulació de treballadors a la UE, i els obstacles per a la lliure circulació
-El ús d'algoritmes per les empreses i la seva regulació
Sessió 2 - Insolvència, successió d'empresa i acomiadament col·lectiu a la UE
-Normativa i criteris de l'TJUE
- Experiències i casos pràctics sobre transmissió d'empreses
-Experiències i casos pràctics sobre insolvència i organismes de garantia
- Experiències i casos pràctics sobre acomiadaments col·lectius
Sessió 3.- Seguretat i salut laboral i seguretat social comunitària: regles de joc i casos pràctics
-Marc normatiu de la seguretat i salut laboral: evolució, directives, agenda europea 2014-2020, organismes competents
- Obligacions i responsabilitats en matèria de riscos laborals: normes i criteris de l'TJUE
- Marc normatiu de la seguretat social europea: reglaments, mètode de coordinació, principis bàsics i exemples pràctics sobre prestacions "transnacionals"
Sessió 4 - Qüestions pràctiques sobre tecnologia i control empresarial de la relació laboral: marcs normatius, criteris judicials i experiències pràctiques a la UE
- Els drets contraposats en joc (empresa / treballador) com a punt de partida: tecnologia i relacions laborals (idea prèvia)
Control de l'ús d'internet i correu electrònic facilitat per l'empresa
- Geolocalització de treballadors
- Videovigilància
- Dret a "desconnectar"
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 22 | 0,88 | 2, 3, 4 |
Tipus: Autònomes | |||
Exercicis pràctics | 83 | 3,32 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Lectura de materials i elaboració de resums d'articles | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4 |
Presentació a classe | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Cadascuna de les parts de la lliçó explicades anteriorment (Part A - Relacions Laborals Comparades i Part B - Dret Social Europeu) tindrà quatre sessions.
El desenvolupament de la docència de la matèria i de la formació dels estudiants es fonamenta en les següents activitats:
1. Activitats dirigides:
1.1 Classes magistrals: mitjançant les quals es facilita a l'estudiant una part de les bases conceptuals de la matèria. Són activitats a càrrec de professor en les que aquest assumirà l'explicació de la matèria corresponent a la sessió, però buscant la participació activa de l'alumne a través de preguntes, la presentació i discussió de casos concrets etc.
1.2. Presentació i discussió de lectures. Impliquen la preparació i discussió a classe de lectures relacionades amb la matèria presentada. Per a això, els / les estudiants rebran el suport bibliogràfic i l'orientació de l'professor de la matèria. Donada la complexitat de la matèria abordada i el freqüent desconeixement previ de la mateixa per part dels estudiants, es procurarà que les temàtiques a exposar siguin assequibles o de major simplicitat.
2. Activitats supervisades:
Es tracta d'activitats que els estudiants ocasionalment han de realitzar abans de la realització de la discussió de les lectures. Es tracta de pensar/preparar les respostes a les preguntes sobre les lectures de les sessions facilitades pel professorat.
3. Activitats autònomes:
3.1. Elaboració d'exercicis: mitjançant aquesta activitat l'estudiant haurà d'aplicar els coneixements adquirits en les classes magistrals a exercicis setmanals. Els exercicis també es basaran en les lectures proposades pels professors.
3.3. Lectura de materials i preparació de resums: implica la lectura i l'anàlisi dels articles i normativa que, abans de cada sessió es facilitarà als alumnes al campus virtual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Anàlisi Comparada de sistemes de relacions laborals (Part A) | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Exercicis / Casos Pràctics (Part B) | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Exercicis d'Anàlisi (Part A) | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Participació Activa Classe (Part B) | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5 |
L'avaluació de l'Mòdul es realitzarà d'estructura de la següent manera:
Part A - Relacions Laborals Comparades
S'avaluarà la participació activa i la capacitat crítica demostrada en les discussions de les lectures obligatòries realitzades a classe. En cas que l’alumne/a vulgui pujar nota, es podrà realitzar un exercici de comentari crític o d’assaig d’algunes de les qüestions abordades en els textos de les lectures obligatòries. Amb aquest exercici es podrà augmentar la nota fins a un màxim de 2 punts. Si alguna persona no arriba a l'aprovat o no pot ser avaluada de la discussió de les lectures per la seva falta de participació, haurà de realitzar obligatòriament l'exercici. En aquest cas la nota màxima que es podrà obtenir serà un 6.
Part B - Dret Social Europeu
L'avaluació es realitzarà a partir de dues evidències o elements.
En primer lloc, la participació activa en les sessions. Les sessions s'estructuren al voltant de la discussió de materials prèviament penjats al CV. La presentació de l'professor s'estructura al voltant de l'debat presentat, però incorporant elements pràctics basats en casos, sentències etc.
En segon lloc, en la realització d'exercicis / casos pràctics basats en els continguts de les sessions. Aquests exercicis es podran realitzar individualment o en grup de 2 estudiants màxim. Les pautes a l'respecte (terminis de lliurament, metodologia de solucions, extensió) s'indicaran pels professors a l'inici de la lliçó.
En aquesta part de l’assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Part A
Alós, R., Beneyto, P., Jódar, P., Molina, O. y Vidal, S. (2015). La representación sindical en España. Fundación 1º de Mayo.
Alós, R. y Barranco, O. (2021). Los trabajadores y las trabajadoras sin representación en la empresa y el sindicato. En X. Solà Monells y R. Esteban Legarreta (eds.), La representación laboral en las empresas dispersas y en red: problemática, disfunciones y propuestas correctoras (pp. 1-25). Comares.
Atzeni, M. y Cini, L. (2024). New theories and politics for working class organizing in the gig and precarious world of work. Economic and Industrial Democracy, 45(3), 937–958.
Barranco, O. (2025). Navegando en la crisis permanente. Apuntes sobre la acción sindical en el Estado español. En P. Ibarra, R. Gomà y A. Sribman (coords.), Movimientos sociales y cambio de época. La acción colectiva en transición (pp. 197-216). Bellaterra Edicions.
Barranco, O. y Molina, O. (2014). Sindicalismo y crisis económica: Amenazas, retosy oportunidades. Kult-ur, 1(2), 171-194.
Barranco, O. y Molina, O. (2021). Continuity and change in trade unions frames: Evidence from general strikes in Spain. Economic and Industrial Democracy, 42(4), 1232-1253.
Barranco, O., Alós, R. y Molina, O. (2022). Innovar para representar: trabajadores con dificultades de representación colectiva y estrategias sindicales en España. Cuadernos de Relaciones Laborales, 40(1), 115-137.
Beneyto, P. J. (2008). El sindicalismo español en perspectiva europea: de la anomalía a la convergencia. Cuadernos de relaciones laborales, 26(1), 57.
Beneyto, P. J. (2016). Trabajo y sindicalismo en la globalización. Revista Española de Sociología (RES), 25(1), 57-83.
Bernaciak, M., Gumbrell-McCormick, R., & Hyman, R. (2015). El sindicalismo europeo: ¿de la crisis a la renovación? Fundación 1º de Mayo.
Bieler, A., Erne, R., Golden, D., Helle, I., Kjeldstadli, K., Matos, T., & Stan, S. (Eds.). (2015). Labour and transnational action in times of crisis. Pickering & Chatto Publishers.
Calmfors, L., & Driffill, J. (1988). Bargaining structure, corporatism and macroeconomic performance. Economic Policy, 3(6), 13-61.
Cini, L., Maccarrone, V., & Tassinari, A. (2022). With or without U(nions)? Understanding the diversity of gig workers’ organizing practices in Italy and the UK. European Journal of Industrial Relations, 28(3), 341–362.
Demougin, P., Gooberman, L., Hauptmeier, M., & Heery, E. (2019). Employer organisations transformed. Human Resource Management Journal, 29(1), 1-16.
Dencik, L., & Wilkin, P. (2020). Digital activism and the political culture of trade unionism. Information, Communication & Society, 23(12), 1728-1737.
Dorigatti, L., & Pedersini, R. (2021). Industrial relations and inequality: The many conditions of a crucial relationship. Transfer: European Review of Labour and Research, 27(1), 11-27.
Fernández Rodríguez, C. J., Ibáñez Rojo, R., & Martínez Lucio, M. (2023). Spain: Boundaries, roles and changes in trade unionism. En J. Waddington, T. Müller y K. Vandaele (eds.), Trade Unions in the European Union. Picking up the pieces of the neoliberal challenge (pp. 1013-1050). Peter Lang.
Fernández, V. R., & Bazza, A. (2016). Repensando las Variedades de Capitalismo desde la Periferia. Desenvolvimento em Questão, 14(35).
Frege, C., & Kelly, J. E. (Eds.). (2004). Varieties of unionism: Strategies for union revitalization in a globalizing economy. Oxford University Press.
García Calavia, M. A., & Rigby, M. (2016). Recursos de poder de los sindicatos en España. Su examen a través de la negociación colectiva. Sociología del trabajo, 87, 7-24.
Hall, P. A., & Soskice, D. (2001). Varieties of Capitalism: The Institutional Foundations of Comparative Advantage. Oxford University Press.
Hau, M. F., Hansen, N. W., Molina, O., & Barranco, O. (2025). Union democracy from below: Social media,gender, and online grassroots activism. European Societies.
Heras, J. L., & Rodríguez, L. (2021). Striking to Renew: Basque Unions’ Organizing Strategies and Use of the Strike-Fund. British Journal of Industrial Relations, 59(3), 669-700.
Hyman, R. (2015). Tres hipótesis sobre el futuro de las relaciones laborales en Europa. Revista Internacional del Trabajo, 134(1), 5-15.
Ibsen, C. L., & Tapia, M. (2017). Trade union revitalisation: Where are we now? Where to next? Journal of Industrial Relations, 59(2), 170-191.
Johnston, H., & Land-Kazlauskas, C. (2019). Organizing on-demand: Representation, voice, and collective bargaining in the gig economy. Conditions of Work and Employment Series No. 94.
Locke, R., Kochan, T., & Piore, M. (1995). Reconceptualizing comparative industrial relations: Lessons from international research. International Labour Review, 134, 139.
Marginson, P. (2015). Coordinated bargaining in Europe: From incremental corrosion to frontal assault? European Journal of Industrial Relations, 21(2), 97-114.
Martínez-Lucio M. (2008). ¿Todavía organizaciones del descontento?: los retos de las estrategias de renovación sindical en España. Arxius de sociologia, 18, 119-133.
Metcalf, D., Hansen, K., & Charlwood, A. (2001). Unions and the sword of justice: Unions and pay systems, pay inequality, pay discrimination and low pay. National Institute Economic Review, 176(1), 61-75.
Molina, O., & Rhodes, M. (2002). Corporatism: The past, present, and future of a concept. Annual Review of Political Science, 5(1), 305-331.
Murray, G. (2017). Union renewal: What can we learn from three decades of research? Transfer: European Review of Labour and Research, 23(1), 9-29.
Regini, M. (2003). Tripartite concertation and varieties of capitalism. European Journal of Industrial Relations, 9(3), 251-263.
Rodríguez, J. K. (2025). From sectionalism and sectionalityto intersectionality. En G. Gall (ed.), The Handbook of Labour Unions (pp. 277-294). Agenda.
Vandaele, K. (2018). Will trade unions survive in the platform economy? Emerging Patterns of Platform Workers’ Collective Voice and Representation in Europe. ETUI.
PARTE B
Sesión 1
PURCALLA BONILLA, M.A. (2009): El trabajo globalizado: realidades y propuestas. Thomson-Aranzadi
TRIGUEROS MARTÍNEZ, L.A. (2012): Los derechos sociales fundamentales de los trabajadores inmigrantes, Comares
WEBGRAFIA:
http://www.europarl.europa.eu/atyourservice/es/displayFtu.html?ftuId=FTU_2.1.5.html
http://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=457&langId=es
http://www.ugt-fica.org/images/V_GUIA_B%C3%81SICA_MOVILIDAD_INTRAEUROPEA.pdf
http://revistas.ucm.es/index.php/FORO/article/viewFile/53400/48986
https://www.juntadeandalucia.es/empleo/carl/portal/c/document_library/get_file?uuid=27183257-5124-4381-9a15-c7d2de74243a&groupId=10128
http://www.empleo.gob.es/es/sec_trabajo/debes_saber/desplazamiento-trabajadores/index.htm
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1999-22895
http://www.laboral-social.com/sites/laboral-social.com/files/CT_97_2016.pdf
http://treball.gencat.cat/es/tramits/tramits-temes/Presentar-comunicacions-de-desplacaments-transnacionals?category=
https://www.iberley.es/temas/desplazamiento-trabajadores-marco-prestacion-servicios-transnacional-12191
http://bloglaboral.garrigues.com/controles-legales-en-desplazamientos-temporales-de-trabajadores-en-la-ue
http://togas.biz/articulos/articulo-profesionales-la-normativa-laboral-espa-ola-en-materia-de-desplazamiento-transnacional-de-trabajadores-se-actualiza-para-adaptarse-al-derecho-de-la-uni-n-europea/
Sesión 2
CERVERA SOTO, T. y CID BABARRO, C. (2016): El despido colectivo. Claves prácticas y análisis jurisprudencial, Lex Nova
PURCALLA BONILLA, M.A.: “La extinción colectiva de los contratos de trabajo en las AA públicas y en el sector público”. Revista Española de Derecho del Trabajo, nº 162-2014, págs. 37-70
WEBGRAFIA:
https://www.iberley.es/temas/sucesion-empresa-subrogacion-empresarial-7791
http://guiasjuridicas.wolterskluwer.es/Content/Documento.aspx?params=H4sIAAAAAAAEAMtMSbF1jTAAAUMTc0NDtbLUouLM_DxbIwMDCwNzA0uQQGZapUt-ckhlQaptWmJOcSoAznj0sDUAAAA=WKE
http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2008:283:0036:0042:ES:PDF
https://www.prevencionintegral.com/documentacion/directrices-oit/r180-recomendacion-sobre-proteccion-creditos-laborales-en-caso-insolvencia-empleador
http://www.gomezacebo-pombo.com/media/k2/attachments/extension-territorial-de-los-creditos-salariales-en-empresas-insolventes.pdf
http://www.millenniumdipr.com/archivos/1499803075.pdf
https://www.upf.edu/documents/3885005/8337152/MartaCall_editado.pdf/6d2985f3-f92c-7035-795f-80de8c87e177
Sesión 3
PURCALLA BONILLA, M.A. y PRECIADO DOMÈNECH, C.H.: “Salud laboral y prevención de riesgos laborales (normas generales y sectoriales)”, Revista del Ministerio de Empleo y Seguridad Social, nº 177-2015, págs. 185-2011
Webgrafia:
https://osha.europa.eu/es/safety-and-health-legislation/european-directives
https://europa.eu/european-union/about-eu/agencies/eu-osha_es
http://www.insht.es/portal/site/Insht/menuitem.1f1a3bc79ab34c578c2e8884060961ca/%3Fvgnextoid%3Dde7991ef3e065410VgnVCM1000008130110aRCRD%26vgnextchannel%3D25d44a7f8a651110VgnVCM100000dc0ca8c0RCRD
http://ec.europa.eu/social/main.jsp?langId=es&catId=849
https://revista.seg-social.es/2017/11/14/trabajar-en-varios-paises-de-la-ue/
http://www.gomezacebo-pombo.com/media/k2/attachments/seguridad-social-tras-el-brexit.pdf
http://www.madrid.org/cs/Satellite?blobcol=urldata&blobheader=application%2Fpdf&blobheadername1=Content-disposition&blobheadername2=cadena&blobheadervalue1=filename%3DFicha+Coordinacion+de+la+Seguridad+Social+en+la+UE_.pdf&blobheadervalue2=language%3Des%26site%3DMPDE&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwhere=1352865579967&ssbinary=true
Sesión 4
LLAMOSAS TRAPAGA, A. (2015): Relaciones laborales y NTIC, Dykinson
PURCALLA BONILLA, M.A. y PRECIADO DOMÈNECH, C.H.: “Trabajo a distancia y teletrabajo”, Actualidad Laboral, nº 2, 2013.
Webgrafia:
http://revistas.uned.es/index.php/derechopolitico/article/viewFile/13219/12378
http://www.winit.it/controllo-e-localizzazione-gps-lavoratori-e-dipendenti/
http://www.studiotrincaassociato.com/site/?p=453
https://www.cnil.fr/fr/la-geolocalisation-des-vehicules-des-salaries
http://www.dottrinalavoro.it/wp-content/uploads/2017/03/Controllo-a-distanza-e-utilizzazione-di-impianti-Gps-WKI.pdf
No es requereix software específic
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |