Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Anàlisi i Gestió de Polítiques Públiques

Codi: 42454 Crèdits: 10
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Gestió Pública OB 0

Professor/a de contacte

Nom:
Raquel Gallego Calderón
Correu electrònic:
raquel.gallego@uab.cat

Equip docent

Francesc Xavier Ballart i Hernàndez
Ricard Gomà Carmona
Raquel Gallego Calderón
Margarita Leon Ramon Borja
Ixchel Perez Duran
Daniel Edmiston
Ismael Ivan Blanco Fillola
(Extern) Andreu Arenas
(Extern) Cristina Cribillers
(Extern) Nerea Frías
(Extern) Quim Brugué

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Per a cursar aquest mòdul convé tenir coneixements de nivell de Grau sobre institucions polítiques i administratives i política comparada. 


Objectius

Objectius del mòdul

  1. Comprendre els principals models teòrics i metodològics de l'anàlisi i la gestió de les polítiques públiques.
  2. Aprendre com s'apliquen aquests models teòrics i metodològics per a realitzar una recerca en aquest àmbit.
  3. Entendre les formes d'aplicabilitat d'aquests coneixements en l'anàlisi i abordatge de problemes socials i polítics complexos.
  4. Assolir els coneixements i habilitats necessàries per aplicar aquests coneixements en entorns organitzatius de l'àmbit de la política i la gestió.

  

Competències a assolir

  1. Analitzar els processos d’emergència de problemes socials i polítics
  2. Analitzar els processos d’elaboració de polítiques. 
  3. Avaluar polítiques públiques.
  4. Plantejar línies d’assessorament per a la presa de decisions, per a la implementació i per a l’avaluació de les polítiques.
  5. Analitzar escenaris diversos de la gestió pública en entorns organitzatius i de xarxa complexos.
  6. Plantejar línies d’assessorament per a la gestió pública en aquests entorns en funció de la utilització d’instruments diversos.

Competències

  • Abordar situacions d'intervenció pública complexes que puguin implicar dilemes ètics, a partir de propostes fonamentades tant en l'explicitació de valors com en el rigor conceptual i metodològic.
  • Analitzar polítiques públiques en diferents àmbits sectorials.
  • Aplicar conceptes, teories i models provinents de diverses disciplines a l'exercici de la gestió pública.
  • Dissenyar i avaluar processos d'intervenció pública en situacions i problemàtiques socials, polítiques i sectorials específiques.
  • Identificar, comprendre i analitzar fenòmens socials i polítics complexos rellevants per a l'exercici de la gestió pública.
  • Liderar projectes en entorns interorganitzatius, de diferents nivells i contextos políticoadministratius.
  • Proposar solucions innovadores en la resolució de problemes socials i polítics.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca

Resultats d'aprenentatge

  1. Abordar situacions d'intervenció pública complexes que puguin implicar dilemes ètics, a partir de propostes fonamentades tant en l'explicitació de valors com en el rigor conceptual i metodològic.
  2. Analitzar els processos d'elaboració, implementació i avaluació de les polítiques públiques.
  3. Analitzar les polítiques públiques independentment de la seva especialització sectorial.
  4. Anticipar les conseqüències que pot tenir el disseny d'una determinada política pública.
  5. Aplicar els models d'anàlisi dels cicles de polítiques públiques a casos reals.
  6. Conèixer el disseny i funcionament de les institucions politicoadministratives i la seva relació amb els processos de governança multinivell i en xarxa.
  7. Construir models teòrics adequats per al disseny de l'anàlisi de casos empírics.
  8. Dissenyar els instruments per avaluar una política pública concreta.
  9. Distingir els actors implicats en els processos de generació i elaboració de les polítiques, amb especial atenció no només a la seva complexitat particular sinó també a la dels entorns de xarxa en la qual s'interrelacionen.
  10. Identificar els diferents actors rellevants implicats en la definició d'una política, els seus repertoris d'acció, interessos i recursos.
  11. Identificar els factors i les variables que poden incidir en la definició i els resultats d'una política pública.
  12. Identificar la importància dels contextos polítics específics a l'hora de dissenyar una política.
  13. Liderar projectes en entorns interorganitzatius, de diferents nivells i contextos políticoadministratius.
  14. Proposar solucions innovadores en la resolució de problemes socials i polítics.
  15. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit
  16. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca

Continguts

Calendari de sesiones:

Dimarts de 15:00 a 20:00h

 

Sessió 1. Política pública i gestió pública: conceptes i instruments per a l’anàlisi. Raquel Gallego (7/10/25, 15:00-20:00h)

Preguntes (I): Actors, Problemes i Agendes.

1.     Què és un problema? Quin tipus d’idees esdevenen problemes i per què?

2.     Com podem explicar els processos de formació de l’agenda?

3.     Com poder analitzar les xarxes d’actors i la seva rellevància en els processos de polítiques públiques?

Preguntes (II): Implementació i instruments de gestió

  1. Quins són els factors d’èxit i fracàs de la implementació?

Casos:

  1. Duran, Sanz & Subirats (2022). El caso de Pirelli Mar. Case Program Series Ref. CL-2022-01.

 https://igop.uab.cat/wp-content/uploads/2022/11/CL_01_Pirelli-Mar-IGOP.pdf

2. Uribesalgo, B. & Ballart, X. (2023). Taxis en Barcelona y uberización del sector. Case Program Series Ref. CL-2023-04. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i Dret Públic. https://igop.uab.cat/wp-content/uploads/2023/03/CL_04_Taxis-BCN-IGOP.pdf

 

Lectures obligatòries (actors, problemes i agendes) (I):

Moyson, S; Scholten P., Weible, C. (2017) “Policy learning and policy change: theorizing their relations from diferent perspectives”, Policy and Society, 36(2):161-177.

https://www.tandfonline.com/doi/epdf/10.1080/14494035.2017.1331879?needAccess=true&role=button

Peters, B.Guy (2018) Policy problems and policy design, Cheltenham: Edward Elgar, ch. 2 (pg.35-59).

True, J. Jones, B. Baumgartner, F. (1999) “Punctuated-equilibrium theory: Explaining stability and change in American policymaking”, in Sabatier, P. op.cit. pp. 97-116.

Zahariadis, N. (1999) “Ambiguity, time and multiple streams”, in Sabatier, P. (ed) Theories of the policy process, Oxford: Westview Press, pp. 73-96.

Lectures obligatòries (implementació) (II):

Ansell, C. (2017) "Improving policy implementation through collaborative policymaking", Policy and Politics, 45(3): 467-486. [PDF]

Elmore, R.1993. “Organizational models of social program implementation” in Hill, M. The policy process. A reader. Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2nd ed.

Hupe, P.L.; Hill, M.J. (2016) “’And the rest is implementation.’ Comparing approaches to what happens in policy processes beyond Great Expectations”, Public Policy and Administration, 3(2): 103-121. [PDF]

 

Avaluació: treball individual a realizar autònomament i lliurar en el termini d’una semana.

 

------------------------------

 

 

Sessió 2. Definint les polítiques públiques: de la racionalitat tecnocràtica a la racionalitat deliberativa. Quim Brugué (14/10/25, 15:00-20:00h)

Temes:

  1. La fase de presa de decisions en el procés de polítiques públiques
  2. Models racionals, incrementals i gir deliberatiu
  3. Les raons i el què de la racionalitat deliberativa
  4. El com i exemples dels processos deliberatius

Exercici:

Tria un exemple de problema objecte d’una política pública (“maleït” o “del aquí no”) i dissenya un procés de presa de decisions per abordar-lo. Aquest disseny ha d’incorporar:

-       Explica les característiques del problema a abordar en termes de complexitat i incertesa

-       Defineix el context institucional des del qual cal abordar-lo

-       Identifica la xarxa d’actors i explica com la formaries i la gestionaries

-       Proposa un procés de diàleg a través del qual adoptar la decisió

-       Explica els avantatges d’aquesta aproximació i les dificultats que intueixes

La resposta a aquest 4 punts hauria d’ocupar 3-4 pàgines.

L’exercici es realitzarà en grup i s’iniciarà durant la sessió presencial.

 

Bibliografia:

La bibliografia adjunta és útil per seguir les sessions, però no s’ha de llegir prèviament a la sessió:

Ansell,Ch.; Sorensen,E. & Torfing,J. (2022) “Public administration and politics meet turbulence: the search for robust governance”, Public Administration, Wiley, pp. 1- 20.

Brugué,Q. (2022) Organizaciones que saben, organizaciones que aprenden. Madrid: INAP.

Lightbody,R. & Roberts,J.J. (2020) “Experts: the polítics of evidence and expertise in democràtic innovation” a Elstub,S. & Escobar,O. (eds) Handbook of democràtic innovation and governance. Edward Elgar Publishing.

 

--------------------------

 

 

Sessió 3. Política i polítiques d’habitatge. Lorenzo Vidal-Folch (21/10/25, 15:00-20:00h)

Temes:

  • La economia política de l’habitatge
  • El paper de l’habitatge en els règims de benestar
  • Habitatge públic, social i de lucre limitat
  • La regulació del mercat del lloguer

Lectures:

Moreno Zacarés, J. (2024) “Residential Accumulation: A Political Economy Framework”. Housing, Theory and Society, 41(1), 4–26.

Malpass, P (2008) “Housing and the New Welfare State: Wobbly Pillar or Cornerstone?”, Housing Studies, 23(1): 1-19

Marsh A, Gibb K, Soaita AM (2023) “Rent regulation: Unpacking the debates. International”, Journal of Housing Policy, 23(4): 734–757.

 

Avaluació: assaig individual

 

-----------------------

 

 

Session 4. Social Security Policy: Street-Level Bureaucracy, Accountability and Lived Experience. Daniel Edmiston (28/10/25, 15:00-20:00h)

The objectives for this session are to:

1.     Better understand how social security policies are shaped by actors both upstream (policymakers) and downstream (service users).

2.     Explore the concept of street-level bureaucrats, and particularly how discretion can impact service delivery.

3.     Critically consider degrees of accountability and influence that exist when it comes to policy “success” and policy “failure”.

4.     Draw on different forms of “expertise” to better understand whether social security policies ‘work’.

Required Readings:

  • Hupe, P., & Hill, M (2007) “Street-level bureaucracy and public accountability”. Public Administration Review, 67(2), 312–321.
  • McIntosh, I., & Wright, S. (2019) “Exploring what the notion of ‘lived experience’ offers for social policy analysis”. Journal of Social Policy, 48(3), 449–467. 
  • Edmiston, D., et al. (2022) “Mediating the claim? How ‘local ecosystems of support’ shape the operation and experience of UK social security”. Social Policy & Administration, 56(5), 775–790.
  • Whiteford, P. (2021) “Debt by design: The anatomy of a social policy fiasco–Or was it something worse?” Australian Journal of Public Administration, 80(2), 340-360.

Type of Assessment:

  • Exercises (group work, presentation and discussion)

 

----------------------

 

 

Sessió 5. Polítiques de conciliació vida familiar i laboral. Margarita León (4/11/2025, 15:00-20:00h)

Temes:

Polítiques de conciliació; polítiques de família; Estat del Benestar; Models de Benestar; Desigualtat de gènere; desigualtat econòmica.

Avaluació:

Questionari al Campus Virtual (a classe)

Bibliografia:

O’Brien M (2009) “Fathers, Parental Leave Policies, and Infant Quality of Life: International Perspectives and Policy Impact”. Annalsof the American Academy of Political and Social Science 624(1), 190–213. https://doi.org/10.1177/0002716209334349

Marinova, D. M., & León, M. (2025). “Paternity leave take-up in a segmented labor market: A cautionary tale of rapid policy expansion in Spain”. Journal of European Social Policy, 0(0). https://doi.org/10.1177/09589287241313428

Marinova & León “Permiso paternidad en España” https://agendapublica.es/noticia/19788/permiso-paternidad-agranda-brecha-laboral-espana

 

-------------------

 

 

Sessió 6.  Polítiques urbanes i transformació de barris. Ismael Blanco (11/11/2025, 15:00-20:00h)

Temes:

-       Significat i importància actual de les polítiques urbanes

-       Segregació urbana i especialització sòcio-residencial

-       Polítiques de millora de barris: significat i tipologia

-       Pla de Barris de Barcelona i Llei de Barris

Lectures: 

Blanco, I., Gomà, R. (coords.) (2022) Vidas Segregadas. (Re)construir fraternidad. València: Tirant Lo Blanch.

Nel·lo, O., Blanco, I. (2015) “La segregació urbana a la regió metropolitana de Barcelona”. Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. https://pemb.cat/public/docs/41_lc_12.pdf

Antón, F., Porcel, S. (coords.) (2021) Metrópolis, vulnerabilidad urbana y políticas de mejora de barrios. Número monográfico. Revista PAPERS, 63. https://iermb.uab.cat/es/revistapapers/n-63-metropolis-vulnerabilidad-urbana-y-politicas-de-mejora-de-barrios/ 

Blanco, I., Nel·lo, O., Gomà, R. (2025) “Nuevo municipalismo y políticas de transformación de barrios. Balance y retos del plan de barrios de Barcelona (2016-2024)” en A. Ziccardi i M. Meneses (eds) Desigualdad, habitabilidad y salubridad en entornos urbanos, México DF: UNAM.

 

-------------------

 

  

Sessió 7. Municipalisme, governs locals i polítiques públiques. Ricard Gomà. (18/11/2025, 15:00-20:00h)

Temes:

-Models comparats de Govern Local

-Governs Locals en el context de la governança multinivell

-Canvi d’època i nou municipalisme

-Polítiques públiques en el marc de la Nova Agenda Urbana

-Municipalisme i innovació democràtica: participació, iniciatives ciutadanes i coproducció

 

Lectures:

Blanco, I. Gomà, R. (2016) El municipalisme del bé comú. Barcelona: Icaria

Blanco, I., Gomà, R., Subirats, J. (2018) "El nuevo municipalismo: derecho a la ciudad y comunes urbanos". Gestión y Análisis de Políticas Públicas. Nueva Época. Num. 20. https://revistasonline.inap.es/index.php/GAPP/article/view/10491 

Martí, S. et.al. (2018) Movimientos sociales y derecho a la Ciudad. Barcelona: Icaria

Gomà, R. (2020) “Derechos sociales y derecho a la ciudad. Municipalismo, bienestar de proximidad y agenda urbana”. VIII INFORME FOESSA. Documento de trabajo 6.6  https://www.foessa.es/main-files/uploads/sites/16/2019/05/6.6.pdf 

Nel·lo, O. Blanco, I. Gomà, R. (2022) El apoyo mutuo en tiempos de crisis. Buenos Aires: CLACSO

 

Avaluació conjunta per les sessions 11/11 i 18/11

L’avaluació consistirà en la redacció d’un únic assaig a l’entorn de qüestions que reflectiran el que s’ha tractat a les dues sessions.

 

  

------------------------------

 

 

Sessions 8-11. Avaluació de polítiques públiques (25/11/25, 2/12/25, 9/12/25, 16/12/25, 15:00-20:00h)

La teva avaluació es farà en base a exercicis que et proposaran, per una banda el professor Xavier Ballart i per l’altra, l’equip d’analistes d’Ivàlua en cada una de les sessions.  

Les guies pràctiques d’Ivàlua tenen versions en català i en castellà. (https://ivalua.cat/ca/recursos/guies-practiques)

 

25/11/2025: Xavier Ballart i Cristina Cribillers Avaluació (I)

CONCEPTES, AUTORS BÀSICS I LLENGUATGE - Xavier Ballart

INSTITUCIONALITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ – Cristina Cribillers 

Lectura obligatòria:

-       Ivàlua - Guia Pràctica 1 - Com iniciar una avaluació.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 3 – Avaluacó del disseny

-       "Chapter 12: The institutionalization of evaluation around the globe: understanding the main drivers and effects over the past decades". In Handbook of Public Policy Evaluation. Cheltenham, UK: Edward Elgar Publishing. Retrieved May 26, 2025, from https://doi.org/10.4337/9781800884892.00021

Lectura complementària:

-       Revista EPUM de l’EAPC n4. Evaluation of Public Policies

http://www.gencat.cat/eapc/epum/N4/index.html

 

 

02/12/2025: Xavier Ballart i Cristina Cribillers (Avaluació II)

AVALUACIÓ DE NECESSITATS – Xavier Ballart

AVALUACIÓ DE LA IMPLEMENTACIÓ – Cristina Cribillers

Lectura obligatòria:   

-       Ivàlua – Guia Pràctica 2 - Avaluació de necessitats socials.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 4 - Avaluació de la implementació.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 8 - La Metodologia qualitativa en l'avaluació de polítiques

Casos estudi de necessitats

-       Quantes famílies amb nens dependents en situació de pobresa hi ha a Barcelona?

-       Quants habitatges buits hi ha?

Casos estudi d’implementació

-       Avaluació del programa Temps x Cures: https://ivalua.cat/sites/default/files/2024-07/Informe_Av_Implementacio_Temps%20x%20Cures.pdf

-       Avaluació de la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, de l’Institut Català de les Dones: https://ivalua.cat/ca/avaluacio/afers-socials-i-desigualtats/llei-172015-digualtat-efectiva-de-dones-i-homes

-       Avaluació del Servei d'Ajuda a Domicili (SAD): https://ivalua.cat/ca/avaluacio/afers-socials-i-desigualtats/servei-dajuda-domicili-sad

     

 

09/12/2025: Xavier Ballart i Nerea Frías  (Avaluació III)

AVALUACIÓ D’IMPACTE - Xavier Ballart i Nerea Frías

Lectura obligatòria:

-       Ivàlua – Guia Pràctica 5 - Avaluació d’impacte.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 11 - Com avaluar l'impacte de les polítiques educatives 

Casos estudi avaluació d’impacte

-        Avaluació dels programes NCNO i Suma’t

-        Avaluació del programa Èxit Estiu

-        Informe final Avaluació Ajut extraordinari per a persones treballadores autònomes Ajut extraordinari per a persones treballadores autònomes | ivalua

-        Avaluació de l’impacte del BMincome: https://ivalua.cat/ca/avaluacio/afers-socials-i-desigualtats/projecte-b-mincome-avaluacio-dimpacte 

 

16/12/2025: Xavier Ballart i Andreu Arenas (Avaluació IV)

UTILITZACIÓ D’INDICADORS PER AVALUACIÓ  - Xavier Ballart

AVALUACIÓ ECONÓMICA – Andreu Arenas 

Lectura obligatòria:

-       Mòdul sobre indicadors preparat per XB

-       Ivàlua – Guia Pràctica 9 - Introducció a l'avaluació econòmica.

-       Ivàlua – Guia Pràctica 14 - L'avaluació econòmica en l'àmbit de les polítiques de justícia. 

Cas estudi d’indicadors

ž  Avaluació d’un servei públic amb indicadors (EBAS)

Casos estudi avaluació econòmica

-       Avaluació econòmica de l’impost sobre begudes ensucrades envasades: https://ivalua.cat/ca/avaluacio/salut/impost-sobre-begudes-ensucrades-envasades-ibee

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 50 2
Tipus: Supervisades      
Seminaris i tutories 75 3
Tipus: Autònomes      
Realització de lectures i elaboració de treballs i exercicis 125 5

Mètode d’aprenentatge

L’aprenentatge es fonamenta en la revisió, qüestionament i construcció constant del coneixement teòric i pràctic. L’objectiu de l’aprenentatge és adquirir la capacitat de generar preguntes i de donar respostes –sempre provisionals. Per a aconseguir-ho, es imprescindible que l’estudiant adopti un paper actiu en l’abordatge autònom de la informació, llegint i reflexionant per poder establir un diàleg informat i enriquidor amb el/la professor/a.

Fonamentem l’aprenentatge en la integració de teoria i pràctica:

  • Treballem el valor afegit de la teoria tant a l'hora d'interpretar la realitat com d'actuar sobre ella.
  • Busquem la utilitat de la teoria per a repensar i modificar la pràctica: la teoria ens permet aprendre de la pràctica.
  • Indaguem com l'anàlisi de la pràctica ens permet replantejar la teoria.
  • Concentrem docència teòrica al primer trimestre, i les connectem amb experiències reals (in situ).

En aquest mòdul, es requerirà treball autònom previ, via lectura i elaboració de treballs breus, per a cada tema. Aquest treball es complementarà amb discussions en seminaris i amb la preparació i exposició de presentacions orals, que ajudin a una millor sedimentació dels coneixements i de la capacitat de replantejar-se’ls.

El temps de dedicació a l’aprenentatge s’estructura a partir de la combinació de la presencialitat de l’autonomia: 25 hores de treball de l’estudiant per crèdit ECTS (total de 250 hores), de les quals el 20% (50 hores) seran presencials, el 30 % (75 hores) seran no presencials i dirigidespel professor, i el 50% (125 hores) seran no presencial i de treball autònom de l’estudiant.

L’aprenentatge presencial dirigit pel professor/a es basarà en la combinació de classes magistrals i de seminaris de discussió tant sobre els aspectes teòrics com per a l’aplicació d’aquests a casos pràctics. L’aprenentatge no presencial dirigit pel professor/a es basarà en la tutorització puntual dels treballs breus i de la preparació de presentacions orals.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lliurament de treballs 40% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16
Participació a classe 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16
Presentacions orals 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16
Realització de proves de síntesi 40% 0 0 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16

Mètode d’avaluació

L’avaluació serà continuada i es fonamentarà en la demostració de les competències assolides per l’estudiant en el decurs de les següents activitats i corresponent productes:

  1. Elaboració d’exercicis o treballs breu per cada sessió, indicats per cada docent (40% de la nota)
  2. Participació en les sessions de seminari i de discussió de casos (10% de la nota)
  3. Examen individual realitzat a casa en un termini de 48 hores (50 % de la nota).

 Cal elaborar els exercicis que cada docent indiqui per a cada sessió.


Bibliografia

La bibliografia que s’apunta a continuació té un caràcter genèric per a tot el mòdul i s’estructura en bibliografia genèrica, bibliografia per sectors de polítiques, i revistes recomanades. Per a cada tema, els/les professors/es recomanaran bibliografia específica que estarà formada majoritàriament per extractes d’algunes d’aquestes referències, però que també podrà incloure d’altres.

a) Bibliografia genèrica:

Albi, E.; González-Páramo, J.; López Casasnovas, G. 1997. Gestión pública. Barcelona. Ariel.

Aguilar, L. 1992. La hechura de las políticas públicas. México. M.A. Porrua. 4 vols.

Ballart, X. 1992 ¿Cómo evaluar programas y servicios públicos? Madrid. Ministerio para las Administraciones Públicas.

Barzelay, M.; Gallego, R. 2006. ‘From “new institutionalism” to “institutional processualism”: Advancing knowledge about public management policy change’. Governance, 19, 4:531-557.

Brugué, Q.; Subirats, J. 1996. Lecturas de gestión pública. Selección de textos. Madrid. Ministerio para las Administraciones Públicas.

Colebatch, H. 2002. Policy. London: Open University Press. 2nd edition.

Hill, M. ed. 1997. The policy process. A reader. Hertfordshire. Prentice Hall/Harvester Wheatsheaf. 2nd edition.

Kingdon, J. 1995. Agendas, alternatives, and public policies. New York. HarperCollins. 2nd edition.

Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. 2001. Analyse et pilotage des politiques publiques.Basel. Helbing and Lichtenhahn.

Lane, J. 1993. The public sector. Concepts,models and approaches. London. Sage.

Loseke, D. 2003. Thinking about social problems. New Jersey. Aldine Transaction. 2nd edition.

Mény, Y.; Thoenig, J. 1989. Las políticas públicas. Barcelona. Ariel. (traducció 1992)

Moore, M. 1995. Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Paidós. Barcelona. (traducció 1998).

Pressman, J.; Vildavsky. A. 1984. Implementation. Berkeley. University of California Press. 3rd edition.

Sabatier, P. ed. 1999. Theories of the policy process. Oxford. Westview Press.

Stone, D. 2002. Policy paradox. The art of political decision making. London. Norton. 2nd edition.

Subirats, J. 1989. Análisis de políticas públicas y eficiacia de la administración. Madrid. Ministerio para las Administraciones Públicas.

b) Bibliografia per sectors de polítiques:

Aguilar, S.; Font, N.; Subirats, J. 1999. Política ambiental en España. Valencia. Tirant lo Blanch.

Barzelay, M. 2001. The new public management. Improving research and policy dialogue. Berkeley. University of California Press.

Brugué, Q.; Gomà, R. 1998 Gobiernos locales y políticas públicas. Barcelona. Ariel.

Gallego, R., Gomà, R.; Subirats, J. eds. 2003. Estado de bienestar y Comunidades Autónomas. Madrid. Tecnos-UPF.

Gallego, Raquel (ed.)  2016.  Descentralización y desigualdad en el estado autonómico: Opinión pública, financiación territorial, ideología y políticas públicas. Valencia: Tirant lo Blanch.

Gallego, Raquel; Nicolás Barbieri; Cristina de Gispert; Sheila González; Maite Vilalta, 2014. Descentralització i autonomia política: L’impacte de la ideologia i el finançament territorial en els models sanitaris de Catalunya i Andalusia. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics. ISBN: 978-84-393-9228-6.

Gallego, Raquel and Joan Subirats (dir.) 2011. Autonomies i desigualtats a Espanya: Percepcions, evolució social i polítiques de benestar. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics.

Gallego, Raquel; Ricard Gomà, and Joan Subirats. eds. 2002. Els règims autonòmics de benestar: Anàlisi de les polítiques socials en les comunitats autònomes amb més capacitat d'autogovern, 1980-2000. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics. ISBN: 84-393-5825-3

Gomà, R.; Subirats, J. eds. 1998. Políticas públicas en España. Contenidos, redes de actores y niveles de gobierno. Barcelona. Ariel.

Grau, M.; Mateos, A. 2002. Análisis de políticas públicas en España: Enfoques y casos. Valencia. Tirant lo Blanch.

Gomà, R. y Subirats, J. 2001 Govern i polítiques públiques a Catalunya (1980-2000). Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona-Universitat de Barcelona, 2 volums.

Morata, F. 2000 Políticas públicas en la Unión Europea. Barcelona: Ariel.

Pollitt, C.; Bouckaert, G. 2004. Public Management Reform. A comparative Analysis. New York. Oxford University Press. 2nd edition.

Subirats, J.; Gallego, R. 2002 Veinte años de autonomías en España: Leyes, políticas públicas, instituciones y opinión pública. Madrid. Centro de Investigaciones Sociológicas.

c) Revistes genèriques recomanades:

International Journal of Public Administration

International Public Management Journal

Governance

Journal of European Public Policy

Journal of Policy Analysis and Management

Journal of Public Admistration Research and Theory

Public Administration –an international quarterly.


Programari

No s'utilitza software específic en aquest mòdul.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català primer quadrimestre matí-mixt