Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Mitjans, Comunicació i Cultura | OB | 0 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha prerequisits.
1. Identificar la relació entre els mitjans de comunicació social i la cultura política.
2. Reconèixer el paper fonamental dels mitjans de comunicació en la configuració de l'opinió pública i els processos de socialització política.
3. Analitzar i debatre sobre fenòmens nous relacionats amb la comunicació i la cultura política.
4. Reflexionar sobre la comunicació per a la democràcia en una societat híbrida.
1. Cultura política i comunicació política: definició i teories
2. Opinió pública i mediatització
3. Infoentreteniment i comunicació política
4. La societat de la desinformació: estratègies per enganyar i eines per a la verificació digital
5. Comunicació política: partits, moviments socials, polarització i discursos d'odi a internet
6. Tecnopolítica: reflexions sobre la irrupció de l'IA en l'espai públic
Els continguts de l’assignatura s’adaptaran als interessos i demandes del grup, comtambé algunes de les lectures.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de
presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura,
on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària
per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius
de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que
es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 15 | 0,6 | 1, 3, 4, 5, 6 |
Seminari | 15 | 0,6 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories individualitzades | 10 | 0,4 | 5, 8, 10, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball individual | 63 | 2,52 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
L'aprenentatge estarà basat en classes magistrals, discussió a classe, lectures, tutories, petits tallers i realització de treballs. Es formentarà la capacitat d'anàlisi crítica i de reflexió.
Es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitats a classe | 20% | 5 | 0,2 | 3, 4 |
Presentacions en grup | 30% | 12 | 0,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Treball individual de curs | 50% | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 8 |
Avaluació continuada
El sistema d’avaluació continuada de l'assignatura està basat en els següents percentatges:
- Treball individual de curs, 50% sobre la qualificació final. Es valorarà el treball final sobre un tema relacionat amb l'assignatura, segons els interessos de l'alumne/a.
- Presentacions en grup, 30% sobre la qualificació final. Es valorarà el treball en grup sobre un tema o una lectura relacionats amb l'assignatura.
- Activitats a classe, 20% sobre la qualificació final. Es valoraran activitats pràctiques que es puguin realitzar a classe.
Avaluació única
Aquest mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.
Recuperació de l'avaluació continuada
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total del mòdul. Per poder-se presentar a la recuperació del mòdul, s’haurà hagut d’obtenir la nota mitjana o superior de 3,5.
La prova de recuperació consistirà en una prova escrita d'avaluació de coneixements teòrics.
No avaluable
L'alumne/a que no hagi presentat dues o cap de les tres proves d'avaluació es qualificarà com a no avaluable.
Plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actesd’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Intel·ligència artificial
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) exclusivament tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia,
especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Les lectures del curs s’establiran d’entre les referències aquí sota incloses i d’entre altres referències que es triaran al principi de curs segons els interessos i les demandes de l’alumnat.
Bennett, W. Lance i Alexandra Segerberg (2013):The Logic of connective action: digital media and the personalization of contentious politics. Cambridge: Cambridge University Press.
Berrocal, Salomé (coord) (2017): Politainment. La política del espectáculo en los medios de comunicación. Valencia: Tirant lo Blanch
Brants, Kees i Katrin Voltmer (eds)(2011):Political Communication in Postmodern Democracy. Challenging the Primacy of Politics. Basingstoke: Palgrave Macmillan. https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/uab/detail.action?docID=652474 (Consulta 10 de juliol de 2020).
Grossi, Giorgio (2007):La opinión pública. Teoría del campo demoscópico. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
JONES, Jeffrey (2004): Entertaining Politics: New Political Television and Civic Culture. Rowman & Littlefield, Lanham.
McNair, Brian( 2017):An Introduction to Political Communication. Londres: Routledge. ProQuest Ebook Central. https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/UAB/detail.action?docID=4905831# (Consulta 10 de juliol de 2020).
O’Donnell, H. (2007): Noticias y ciudadanía :El telespectador, el poder y el debate público. Madrid: Ediciones de la Torre.
Perloff, Richard M (2014):The Dynamics of Political Communication. Media and Politicsin a Digital Age. Nova York: Routledge.
Phetsch, Barbara (2014)Political Communication Cultures in Europe. Attitudes of Political Actors and Journalists in Nine Countries. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Salmon, Christian (2008): Storytelling: la máquina de fabricar historias y formatear las mentes. Ediciones Península, Barcelona.
Semetko, Holli A. i Margaret Scammell, eds. (2012):The SAGE Handbook of Political Communication. London: SAGE Publications.
Thussu, Daya K. (2007): News as entertainment. The rise of global infotainment. London: SAGE Publications.
UNESCO (2018): Journalism, fake news and disinformation. (Disponible en línia a https://en.unesco.org/fightfakenews)
VAN ZOONEN, Liesbet (2005). Entertaining the Citizen. When Politics and Popular Culture Converge. Rowman & Littlefield Publishers, Inc., Lanham, MD.
Welch, Stephen (2013):The Theory of Political Cu lture. Oxford, UK: Oxford University Press.
No es necessita programari específic.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 40 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |