Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Mitjans, Comunicació i Cultura | OT | 0 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Els objectius bàsics del mòdul són els següents:
Breu descripció dels continguts del mòdul:
El contingut del mòdul serà sensible a la diversitat cultural i els aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Anàlisi de casos | 30 | 1,2 | 2, 7, 9 |
Repàs a les teories del desenvolupament i la comunicació per el canvi social | 30 | 1,2 | 2, 7 |
Tipus: Supervisades | |||
Disseny d'un projecte de comunicació per el canvi social | 40 | 1,6 | 2, 7, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures, dinàmica de seminari, fitxes. | 50 | 2 | 2, 7, 9 |
Metodologia de treball:
El mètode pedagògic estarà basat en la construcció col·lectiva de coneixement, a partir, d'una banda, del debat generat per les explicacions de la professora, les presentacions que prepararà l'alumnat sobre lectures de referència sobre la matèria i l'anàlisi conjunta de casos pràctics i, d'altra banda, l'aprenentatge basat en reptes i projectes. L’assignatura incorpora, així, metodologies innovadores com l’aprenentatge basat en reptes (ABR) i l’aprenentatge basat en projectes (ABP), que situen l’alumnat al centre del procés formatiu. Aquestes metodologies afavoreixen l’aplicació pràctica dels continguts, estimulen el pensament crític i creatiu, i fomenten el treball col·laboratiu. Enfrontant-se a problemes reals o simulats, l’alumnat desenvolupa competències clau per a l’anàlisi i la intervenció en processos de comunicació per al canvi social. El seu ús és especialment pertinent en una assignatura orientada a l’acció i la transformació.
Aquest enfocament es concretarà en cinc dinàmiques de trebal complementàries:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Anàlisi i discussió de casos pràctics | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 6, 7, 8, 9 |
Disseny d'un projecte de comunicació per el canvi social. | 50% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 7, 9 |
Taller de lectures | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 6, 7, 8 |
Avaluació:
L'alumnat del mòdul serà avaluat a partir de les tres principals dinàmiques de treball del mòdul:
1. La realització d'un projecte comunicatiu específic per a una entitat social de l'entorn de la UAB, seguint el model d'aprenentatge basat en reptes i tenint en compte les línies mestres de la comunicació per al canvi social. Aquest projecte ha d'acordar-se prèviament amb la professora. (50%)
2. Taller de lectures que l'alumnat haurà de preparar i exposar en classe, com a pas previ al debat sobre les qüestions i les idees abordades en els textos. (25%)
3. Anàlisi, presentació i discussió en classe de casos pràctics d'estratègies de comunicació per al desenvolupament i/o el canvi social. (25%)
No avaluable:
L'alumnat que no lliuri en el temps i la forma indicats per la docent el treball final tindrà una qualificació de "no avaluable".
Avaluació única:
Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.
Reavaluació:
Només es podrà recuperar, aplicant els coneixements adquirits en el curs i seguint les orientacions facilitades per la professora en el procés de revisió de notes, la realització del projecte comunicatiu/ l’anàlisi. La nota màxima que es pot aconseguir en la prova de recuperació és un 7, que farà mitjana ponderada amb les notes obtingudes en les otres dues activitats avaluatives del curs.
Ús d'intel·ligència artificial (IA):
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’alumnat en l'anàlisi i la reflexió personal. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia bàsica:
BELTRÁN, Luis Ramiro (2005): "La comunicación para el desarrollo en Latinoamérica. Un recuento de medio siglo". Disponible en: https://revistas.udem.edu.co/index.php/anagramas/article/view/1117/1090
COULDRY, Nick (2010). Why voice matters. Culture and politics after neoliberalism. London: Sage.
DAVIS, Aeron; FENTON, Natalie, FREEDMAN, Des; i KHIABANY, Gholam. (2020). Media, Democracy and Social Change. Re-imagining Political Communications. London: Sage.
De-ANDRÉS, Susana; i CHAPARRO, Manuel. (2022). Comunicación radical. Despatriarcalizar, descolonizar y ecologizar la cultura mediática. Barcelona: Gedisa.
FERNÁNDEZ-VISO, Ana. (2013). Medios de comunicación y modelos de desarrollo: de la modernización al buen gobierno. Revista Orbis, 24 (año 9), 132-158. http://www.revistaorbis.org/pdf/24/art8.pdf
GUMUCIO DAGRON, Alfonso. (2001): Haciendo Olas, Historias de comunicación participativa para el cambio social. La paz: Fundación Rockefeller.
GUMUCIO DAGRON, Alfonso.; i TUFTE, Thomas. (2008): Antología de comunicación para el cambio social: lecturas históricas y contemporáneas. SouthOrange, NJ: Consorcio de Comunicación para el Cambio Social.
GWINN WILKINS, Karen; TUFTE, Thomas; i OBREGÓN, Rafael. (2014): The Handbook of Development Communication and Social Change. Oxford: Wiley Blackwell.
HAN, Byung-Chul. (2022). Infocracia. La digitalización y la crisis de la democracia. Barcelona: Taurus.
JONES, Owen (2013). Chavs: la demonización de la clase obrera. Madrid: Capitán Swing.
KOTHARI, Ashish; SALLEH, Ariel; ESCOBAR, Arturo; DEMARIA, Federico; i ACOSTA, Alberto (Eds.) (2019). Pluriverse. A Post-development Dictionary. Shahpur Jat (New Delhi): Tulika Books.
LIE, Rico; i SERVAES, Jan (2015). Disciplines in the Field of Communication for Development and Social Change. Communication Theory, 25 (2), 244-258. https://doi.org/10.1111/comt.12065
PAXTON, Robert (2006): Anatomía del fascismo. Madrid: Capitán Swing.
PIKETTY, Thomas (2019). Capital e ideología. Barcelona: Ediciones Deusto.
SERVAES, Jan. (2021). Learning from Communicators in Social Change. Rethinking the Power of Development. Singapor: Springer.
THOMAS, Pradip Ninan (2019). Communication for Social Change: Context, Social Movements and theDigital. Los Angeles, London, New Delhi: Sage.
TUFTE, Thomas. (2015). Comunicación para el cambio social. La participación y el empoderamiento como base para el desarrollo mundial. Barcelona: Icaria.
WILKINSON, Richard; i PICKETT, Kate (2019). Igualdad: Cómo las sociedades más igualitarias mejoran el bienestar colectivo. Madrid: Capitán Swing.
VV.AA. (2009): Metodologías participativas. Manual. Madrid: CIMAS. Disponible a https://www.redcimas.org/wordpress/wp-content/uploads/2012/09/manual_2010.pdf
Aquesta bibliografia serà complementada amb textos addicionals que es treballaran al taller de lectures.
El mòdul no requereix el coneixement de programari especialitzat més enllà dels paquets d'ofimàtica d'ús habitual.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TEm) Teoria (màster) | 40 | Espanyol | segon quadrimestre | tarda |