Comunicació Interactiva i Xarxes Socials
Codi: 42431 Crèdits: 12| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Continguts de Comunicació Audiovisual i Publicitat | OT | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Xavier Ribes Guardia
- Correu electrònic:
- xavier.ribes@uab.cat
Equip docent
- Maria Teresa Soto Sanfiel
- Fernanda Pires De Sa
- Guillem Marca Frances
- Celia Andreu Sanchez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cap especialment
Objectius
Aquest mòdul té per objectiu aprofundir en l’estudi, anàlisi i producció de continguts interactius en els diferents suports i formats, així com la seva declinació tranmèdia i la implementació d’estratègies de comunicació a les xarxes socials. Es pretén, doncs, abordar la interactivitat com a característica distintiva dels productes multimèdia per saber-la adaptar a les necessitats concretes de cada realitat comunicativa, i tenir una visió crítica de les xarxes socials i las seves aplicacions.
Competències
- Analitzar críticament les teories i els models analítics de la comunicació audiovisual i publicitària.
- Aplicar models validats d'anàlisi de continguts, d'avaluació de polítiques, d'estudis de recepció i d'anàlisi d?indústries del sector audiovisual i publicitari.
- Buscar informació en l'entorn cientificotècnic i tenir habilitats operatives en l'ús de les TIC
- Desenvolupar la capacitat d'avaluar les desigualtats per raó de sexe i gènere, per dissenyar solucions.
- Identificar i comprendre els principales fenòmens que incideixen en les indústries, les polítiques i els continguts audiovisuals i publicitaris, així com en la seva recepció.
- Planificar les tasques d'acord amb els recursos humans, instrumentals i temporals disponibles, i ser capaç de millorar el rendiment
- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis
- Seleccionar, dissenyar i aplicar estratègies metodològiques de recerca científica en l'estudi de la comunicació audiovisual i el desenvolupament de productes
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar de manera crítica les teories i els models de la comunicació audiovisual que s?apliquen a l?anàlisi de la comunicació interactiva i les xarxes socials del sector audiovisual.
- Analitzar la incidència de la comunicació interactiva i les xarxes socials al sector audiovisual i publicitari.
- Analitzar la incidència de les dinàmiques que intervenen en la comunicació interactiva i les xarxes socials.
- Aplicar models validats d?avaluació de comunicació interactiva i xarxes socials del sector audiovisual i publicitari.
- Buscar informació en l'entorn cientificotècnic i tenir habilitats operatives en l'ús de les TIC
- Planificar les tasques d'acord amb els recursos humans, instrumentals i temporals disponibles, i ser capaç de millorar el rendiment
- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis
- Reconèixer el paper dels mitjans, les produccions audiovisuals i la publicitat en la construcció de les relacions de gènere i de la identitat sexual i de gènere.
- Saber identificar el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació en la transmissió dels estereotips de gènere i aplicar mesures per evitar que es reprodueixin aquests estereotips.
- Seleccionar i dissenyar estratègies metodològiques de recerca científica i aplicar-les al camp de la comunicació interactiva i les xarxes socials.
- Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca
Continguts
Intel·ligència artificial i la psicología de la interacció Persona-Màquina: oportunitats i reptes
Disseny d’obres audiovisuals interactives i comunicació persona - màquina
Estratègies de comunicació en xarxes socials
Infografia digital
Publicitat interactiva
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Autònomes | 82 | 3,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Dirigides | 40 | 1,6 | 6, 7, 8, 12 |
| Supervisades | 40 | 1,6 | 1, 2, 3 |
Les classes, fins i tot les sessions magistrals, tindran format de seminari, incentivant la participació de l'alumnat dins i fora de l'aula.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura.
En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Lectura crítica | 40% | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 9, 10, 11 |
| Presencialitat i participació en classe | 20% | 72 | 2,88 | 1, 3, 7, 9, 10, 12 |
| Treballs reflexius | 40% | 36 | 1,44 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
20 % presencialitat i participació a classe
40 % lectura crítica de textos científics relacionats amb els continguts de l’assignatura
40 % elaboració de treballs reflexius relacionats amb els continguts de l’assignatura
Avaluació única
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Recuperació
Per les seves característiques, les activitats de lectura crítica no seran recuperables.
En cas de no aprovar la part de “treballs reflexius”, el professor o la professora responsable encarregarà les correccions pertinents o un nou treball per tal de poder aprovar.
Plagi
En cas que l’estudiant cometi alguna irregularitat que pugui comportar un canvi significatiu en la nota d’un acte d’avaluació, aquest acte s’avaluarà amb un 0, independentment de qualsevol procés disciplinari que es pugui iniciar. Si es produeixen múltiples irregularitats en els actes d’avaluació, la qualificació final del mòdul serà un 0.
Ús de la intel·ligència artificial
Per a aquesta assignatura, es permet l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com arala cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. o quan el o la professora o indiquin expressament. L’alumnat haurà d’identificar clarament les parts que hagin estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines utilitzades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i en el resultat final de l’activitat. La manca de transparència en l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà una falta d’honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l’activitat, o sancions majors en cas de gravetat.
Bibliografia
Almeida, Leonelo (2017). Writing towards promoting the empowerment of persons with disabilities in digital inclusion texts. Proceeding IHC 2017. Proceedings of the XVI Brazilian symposium on human factors in computing systems.
Aparicio, Manuel & Martínez Navarro,Emilio. (2017). Accesibilidad universal: sentido normativo e implicaciones en la educación y la práctica profesional. Revista española de discapacidad, 5(I), 25-41.
Aymerich, Laura (2008): Los nuevos formatos de publicidad interactiva en televisión. Una propuesta para su análisis, Actas y Memoria Final. Congreso Internacional Fundacional AEIC, Santiago de Compostela: Asociación Española de Investigación de la Comunicación http://www.griss.org/curriculums/aymerich/publicaciones/aeic_aymerich.pdf
Biung –Chul Han (2013).La sociedad de la transparencia. Barcelona: Herder Editorial.Cobo, Silvia (2012). Internet para periodistas. Kit de supervivència para la era digital. Barcrelona: Editorial UOC.
Cooper, Michael (2016). Web accessibility guidelines for the 2020s.
Cover, Rob (2015). Digital Identities: Creating Communicating the Online Self. Cambridge: Academic Press
Ferland, François., Letourneau, Dominic., Aumont, Arnaud., Fremy, Julien., Legault, Marc-Antoine., Lauria, Michel., & Michaud, François (2012). Natural interaction design of a humanoid robot. Journal of Human-Robot Interaction, 1(2), 118-134.
Fundación Telefónica (I+D) (2013). Identidad Digital: El nuevo usuario en el mundo digital. Madrid: Fundación Telefònica. https://www.fundaciontelefonica.com/arte_cultura/publicaciones-listado/pagina-item-publicaciones/itempubli/229/
Galán, J. Ignacio (2014). La transmedialidad, una nueva gramática para el sujeto complejo. Portal de la Comunicación: Universidad Autónoma de Barcelona http://www.portalcomunicacion.com/uploads/pdf/71_esp.pdf
Gardner, Howard; Davis, Katie (2014). La generación APP: como los jóvenes gestionan su identidad, su privacidad e imaginación en el mundo digital. Barcelona: Paidós.
Gironés Roig, Jordi; Casas Roma, Jordi; Minguillón Alfonso,Julià; Caihuelas Quiles, Ramón (2017). Minería de datos. Modelos y algoritmos. Barcelona. Editorial UOC.
González de la Garza, Luis Miguel (2015). Redes sociales, instrumentos de participación democrática. Madrid: Dykinson.
Greco, Gian María. (2016). On accessibility as a human right, with an application to media accessibility. In A. Matamala and P. Orero (eds.), Researching audio description. New approaches (pp. 11-33). London: Palgrave.
Jenkins, Henry (2008). Convergence culture: La cultura de la convergencia de los medios de comunicación (P. Hermida, Trad.). Barcelona: Paidós.
Kaye, D. Bondy Valdovinos; Zeng, Jing & Wilstrom, Patrik. (2022).TikTok: Creativity and Culture in Short Video. Polity
Lallemand, Carine., Gronier, Guillaume., & Koening, Vincent. (2016). User experience: A concept without consensus? Exploring practicioners perspectives through an international survey. Computers in Human Behaviour, 43, 35-48.
Leite Iolanda., McCoy, Marissa., Lohani, Monika., Ullman, Daniel., Salomons,
Lluna Beltrán, Susana; Pedreira García, Javier (2017). Los nativosdigitales no existen. Barcelona: Deusto.
Nicole, Stokes, Charlene., Rivers, Susan., & Scassellati, Brian. (2017). Narratives with robots: the impact of interaction context and individual differences on story recall and emotional understanding. Frontiers in Roboticsand AI, 4.
López Cintas, Jorge. (2007). Por una preparación de calidad en accesibilidad audiovisual. Trans. Revista de traductología, 11, 45-59.
Mandinabeita, Eduardo (2010). La publicidad interactiva. En busca de nuevas estrategias”, Telos, 82. Madrid: Fundación Telefónica: http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/seccion=1268&idioma=es_ES&id=2010020211580001&activo=6.do
Mariani, Joseph., Rosset, Sophie., Garnier-Rizet, Martine, Devillers, Laurence. (eds.). (2014). Natural interaction with robots. Knowboots and smartphones. Putting spoken dialog systems into practice. New York: Springer.
McTear, Michael, Callejas, Zoraida, Griol, David. (2016). The conversational interface. Talking to smart devices. Switzerland: Springer.
Morera, Francisco José (2017). Aproximación a la infografía como comunicación efectiva. Tesis doctoral del Departamento de Comunicación Audiovisual y Publicidad de la Facultad de Ciencias de la Comunicación de la Universidad Autónoma de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/457366
Morozov, Evgény (2012). El desengaño de Internet, Barcelona: Destino.
Neira. Elena (2015). La otra pantalla. Barcelona: Editorial UOC.
Nicolás Ojeda; Miguel Ángel.; Grandío Pérez, María del Mar (coords.) (2012). Estrategias de comunicación en redes sociales: usuarios, aplicaciones y contenidos. Barcelona: Gedisa.
Noguera, José Manuel (2012). Redes y periodismo. Cuando las noticias se socializan. Barcelona: Editorial UOC.
O’Neil, Caty (2018). Armas de destrucción matemática. Cómo elbig data aumenta la desigualdad y amenaza la democracia, Madrid: Capitán Swing.
Phillips, Andrea (2012). A Creator’s Guide to Transmedia Storytelling: how to captivate and engage audiences across multiple platforms, New York: McGraw-Hill
Pérez Solà, Cristina; Casas Roma, Jordi (2016). Análisis de datos de redes sociales. Barcelona: Editorial UOC.
Pérez Soler, Susana (2018). Periodismo y redes sociales Barcelona: Editorial UOC.
Poell, Thomas; Nieborg, David B. & Duffy, Brooke Erin (2022) Platforms and Cultural Production. Polity
Quiñones, Daniel & Rusu, Cristian (2017). How to develop usability heuristics: A systematic literature review. Computer Standards & Interfaces, 52, 89-122.
Rendueles, Cesar (2013). Sociofobia. El cambio político en la era de la utopía digital. Madrid: Capitán Swing.
Requena Santos, Félix (2003). Análisis de redes sociales: orígenes, teorías y aplicaciones. Madrid: CIS, Siglo XXI.
Rubio-Tamayo, José Luis., Gertrudix Barrio, Manuel & García García, Francisco (2017). Immersive environments and virtual reality: Systematic review and advances in communication, interaction and simulation Multimodal Technologies and Interact, 1-21.
Schneiderman, Ben., Plaisant, Catherine., Cohen, Maxine., Jacobs, Steven., Elmqvist, Niklas., Diakopoulos, Nicholas. (2018). Designing the user interface: Strategies for effective human-computer-interaction. Essex: Pearson.
Soto Ivars, Juan (2017). Arden las redes sociales. Madrid: Debate.
Treré, Emiliano. (2020). Activismo mediático híbrido. Ecologías, imaginarios, algoritmos. FES Comunicación. Disponible en https://library.fes.de/pdf-files/bueros/la-comunicacion/17279.pdf
Valero, José Luis (2010a): Algunas consideraciones sobre la infografía digital, Portal de la Comunicación: Universidad Autónoma de Barcelona http://www.portalcomunicacion.com/lecciones.asp?aut=64.
Valero, José Luis (2010b): La infografía al servicio de la comunicación de la ciencia, Revista Universitas Científica (Ponencia internacional): Universidad Pontificia Bolivariana deMedellín http://www.upb.edu.co/mantenimiento.html
Valero, José Luis (2010c): La infografía periodística y documental impresa, Portal de la Comunicación: Universidad Autónoma de Barcelona http://www.portalcomunicacion.com/lecciones.asp?cat=1
Programari
Presentacions (Powerpoint o similar)
Edició de text (Word o similar)
Full de càlcul (Excel o similar)
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 10 | Espanyol | anual | matí-mixt |