Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Ecologia Política

Codi: 42406 Crèdits: 6
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Estudis Interdisciplinaris en Sostenibilitat Ambiental, Econòmica i Social OT 0

Professor/a de contacte

Nom:
Sergio Villamayor Tomas
Correu electrònic:
sergio.villamayor@uab.cat

Equip docent

Panagiota Kotsila
Marina Requena Mora
Esteve Corbera Elizalde
Sergio Villamayor Tomas

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Si no és parlant nadiu d'anglès: informe de puntuació IELTS (amb una puntuació mínima de 6,5) o TOEFL (mínim 550 basat en paper, 213 basat en ordinador, 79 basat en web) o un certificat de competència en anglès de Cambridge o certificat de Cambridge en anglès avançat.

Els estudiants han de tenir un títol de grau amb rellevància als estudis ambientals o urbanístics. Preferiblement amb formació prèvia en ciències socials (és a dir, negocis, sociologia, ciències polítiques, economia)

 


Objectius

Aquest curs explora l'àmbit interdisciplinari de l'ecologia política. L'ecologia política és un enfocament teòric i metodològic per a l'estudi dels sistemes socioecològics que se centra en el conflicte, el poder i la distribució desigual dels costos i beneficis ambientals. Us familiaritzarem amb els conceptes bàsics utilitzats pels ecologistes polítics i us ensenyarem com aplicar aquests conceptes al vostre material empíric. Us presentarem una manera profundament nova i crítica de veure i entendre els problemes ambientals, la política i les polítiques.


Competències

  • Aplicar els coneixements d'economia ambiental i ecològica a l'anàlisi i a la interpretació de problemàtiques ambientals.
  • Comunicar oralment i per escrit en anglès.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Treballar en un context internacional i multidisciplinari.

Resultats d'aprenentatge

  1. Comunicar oralment i per escrit en anglès.
  2. Conèixer les diferències en l'acostament als problemes ambientals per part de l'ecologia política.
  3. Desenvolupar una visió integradora de la relació economia, política i sistemes biofísics.
  4. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  5. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  6. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  7. Treballar en un context internacional i multidisciplinari.

Continguts

El curs consta de dotze classes. Cada classe, excepte la primera —que servirà com a introducció— es basa habitualment en dues lectures que aporten perspectives tant teòriques com empíriques. La lectura empírica sol aplicar els conceptes i idees de la lectura teòrica a través d’un estudi de cas. Discutirem les lectures a classe, i s’espera que tothom participi activament en els debats i hagi llegit els articles assignats amb antelació. Les classes combinaran presentacions a càrrec del professorat, debats grupals sobre les lectures i sessions en grups reduïts centrades en temes específics, material videogràfic i altres recursos.

El curs es divideix en tres parts de quatre classes cadascuna. Sergio Villamayor-Tomas i Esteve Corbera imparteixen la Part I, que introduirà l’ecologia política i alguns dels pensadors i conceptes clau del camp. També s’hi inclouran exemples de com s’ha aplicat l’ecologia política a l’estudi de la gestió comunitària dels recursos naturals, i hi haurà una sessió dedicada als mètodes de recerca utilitzats en ecologia política. Marina Requena i Esteve Corbera impartiran la Part II, que abordarà temes fonamentals dins de l’ecologia política, com la relació entre riquesa, creixement i medi ambient; la construcció social de la natura; i els reptes socials i polítics dels enfocaments globals de conservació de la biodiversitat. Panagiota Kotsila i Sergio Villamayor-Tomas impartiran la Part III, que se centrarà en l’ecologia política urbana i feminista, tot explorant també qüestions de justícia social i ambiental a les ciutats.

Totes les lectures estaran disponibles a la plataforma Campus Virtual / Moodle de la UAB abans de l’inici del curs i hi romandran accessibles fins a tres mesos després d’acabar-lo. Caldrà visitar regularment l’enllaç i comprovar si hi ha canvis a la plataforma, com ara el document amb les tasques setmanals. L’examen final també es penjarà a través de la plataforma Moodle. Si us plau, assegura’t que pots i saps com utilitzar la plataforma abans de l’inici del curs.

 

PART I – WHAT IS POLITICAL ECOLOGY?

Week 1 – What is political ecology? (Sergio Villamayor-Tomas & Esteve Corbera) – 20th October 2025.

Robbins, P., 2004. Political versus Apolitical Ecologies. (Chapter 1) in Political Ecology, Blackwell.

Forsyth, T. (2008). Political ecology and the epistemology of social justice. Geoforum, 39(2), 756-764.

Optional

Sultana, F. "Political ecology 1: From margins to center." Progress in Human Geography 45, no. 1 (2021): 156-165.

Rocheleau, D.E. (2008) Political ecology in the key of policy: from chains of explanation to webs of relation. Geoforum, 39(2): 716-727. 

Week 2 – Political ecology in the making: The case of research on the commons 1.0? (Sergio Villamayor-Tomas) – 27th October 2025

Ostrom, E. 1990. Governing The Commons. Cambridge University Press, New York.

(pp. 58-82).

Cole, D. H., Epstein, G., & McGinnis, M. D. (2014). Digging deeper into Hardin's pasture: the complex institutional structure of ‘the tragedy of the commons’. Journal of Institutional Economics, 10(3), 353-369.

Week 3 – Political ecology in the making: The case of research on the commons 2.0 (Sergio Villamayor-Tomas) – 3rd November 2025

Agrawal, A. 1994. I don’t need it but you can’t have it: Politics on the commons. Pastoral Development Network 36:36–55.

Scholtens, Joeri. 2016. The elusive quest for access and collective action: North Sri Lankan fishers’ thwarted struggles against a foreign trawler fleet. International Journal of the Commons, 10(2).

Week 4 - Can you sum up a poem? A critical survey of political ecology methods (Sergio Villamayor-Tomas & Esteve Corbera) – 10th November 2025

Rocheleau, D. (1995). Maps, numbers, text, and context: Mixing methods in feminist political ecology. The Professional Geographer, 47(4), 458-466.

Zimmerer, K. S. (2015). Methods and environmental science in political ecology. In The Routledge handbook of political ecology (pp. 172-190). Routledge.

 

PART II – SEMINAL THEMES WITHIN POLITICAL ECOLOGY

Week 5 – Social metabolism, affluence, and environmental impact: Who is "too poor" or "too rich" to be green? (Marina Requena) – 17th November 2025

Martinez-Alier, J. (1995). The environment as a luxury good or "too poor to be green"? Ecological Economics, 13(1), 1-10.

Requena-i-Mora, M., & Brockington, D. (2021). Seeing environmental injustices: the mechanics, devices and assumptions of environmental sustainability indices and indicators. Journal of Political Ecology, 28(1).

Optional

Inglehart, R., 1995. Public support for environmental protection: objective problems and subjective values in 43 societies. PS. Polit. Sci. Polit. 28, 57–72. https://doi.org/10.2307/420583.

Martinez-Alier, J. (2004). Ecological distribution conflicts and indicators of sustainability. International Journal of Political Economy, 34(1), 13-30

Week 6 - Public support for environmental protection (Marina Requena) – 24th November 2025

Requena-i-Mora, M., Brockington, D., & Fleischman, F. (2025). Eco-paradox USA: The relationships between economic growth and environmental concern generally, and by different income groups. Ecological Economics, 235, 108648.

Martinez‐Alier, Joan (2025) "The environmentalism of the poor: its origins and spread." A companion to global environmental history: 479-492.

Optional

Martinez-Alier, J (2024) 1: Introduction: comparative political ecology – the EJAtlas, geographical and thematic perspectives in Martinez-Alier Land, water air and freedom, Edwar Edgar DOI: https://doi.org/10.4337/9781035312771

Gugushvili, D. (2021). Public attitudes toward economic growth versus environmental sustainability dilemma: evidence from Europe. International Journal of Comparative Sociology, 62(3), 224-240.

Week 7 – The social construction of nature (Esteve Corbera)- 1st December 2025

Robbins, P., 2004. Challenges in Social Construction (Chapter 6). In Political Ecology, Blackwell

Sletto B., 2008, The Knowledge that Counts: Institutional Identities, Policy Science, and the Conflict Over Fire Management in the Gran Sabana, Venezuela. World Development, 36(10): 1938-1955.

Optional

Benjaminsen, T.A., Aune, J., Sidibé, D. (2010) A critical political ecology of cotton and soil fertility in Mali. Geoforum, 41: 647-656.

Davis, D.K., 2005. Indigenous knowledge and the desertification debate: problematising expert knowledge in North Africa. Geoforum, 36: 509–524.

Week 8 – Conservation and control in the neoliberal era (Esteve Corbera) – 12th December 2025

Neumann R.P., 2015. ‘Nature conservation’. In: The Routledge handbook of political ecology, Routledge.

Apostolopoulou E., Chatzimentor A., Maestre-Andrés S., Requena M., Bormpoudakis D. 2021. Reviewing 15 years of research on neoliberal conservation. Geoforum 124, pp. 236–256.

Optional

Bluwstein J., 2018. From colonial fortresses to neoliberal landscapes in Northern Tanzania: a biopolitical ecology of wildlife conservation. Journal of Political Ecology 25(1): 144-168.

Corbera, E., 2012. Problematizing REDD+ as an experiment in payments for ecosystem services. Current Opinion in Environmental Sustainability, 4: 612–619.

Corbera, E., Lave, R., Robertson, M., Maestre-Andrés, S. (2021) Neoliberal policy refugia: The death and life of biodiversity offsetting in the European Union and its member states. Transactions of the Institute of British Geographers, 46(2): 255-269.

Igoe J. and Brockington D. 2007. Neoliberal conservation: a brief introduction. Conservation and society 5(4), 432-449.

Bocarejo, D., Ojeda, D., 2016. Violence and conservation: Beyond unintended consequences and unfortunate coincidences. Geoforum, 69: 176-183.

PART III – URBAN POLITICAL ECOLOGY

Week 9 - Urban political ecology and urban environmental justice struggles (Panagiota Kotsila) – 15th December 2025

Heynen, N., Kaika, M., Swyngedouw, E. (2006) Urban Political Ecology: Politicizing the production of urban natures. In In the Nature of Cities (pp. 16-35). Routledge. 

Kotsila, P., Anguelovski, I., Baró, F., Langemeyer, J., Sekulova, F. and JT Connolly, J., (2021). Nature-based solutions as discursive tools and contested practices in urban nature’s neoliberalisation processes. Environment and Planning E: Nature and Space, 4(2), pp.252-274. 

Gould, K., & Lewis, T. (2016) Green Gentrification: Urban Sustainability and the Struggle for Environmental Justice. Routledge. Chapter 2. 

Optional 

Tzaninis, Y., Mandler, T., Kaika, M., & Keil, R. (2023). "Introduction: Urban political ecology for a climate emergency". In Turning up the heat. Manchester, England: Manchester University Press. Retrieved Oct 3, 2023, from https://doi.org/10.7765/9781526168016.00007

Giovanna Di Chiro (2018). "Canaries in the Anthropocene: storytelling as degentrification in urban community sustainability," Journal of Environmental Studies and Sciences, Springer;Association of Environmental Studies and Sciences, vol. 8(4), pages 526-538.

Week 10 – Feminist Political Ecology in urban contexts (Panagiota Kotsila) – 12th January 2026

Doshi, S. (2017). Embodied urban political ecology: Five propositions. Area, 49(1), 125-128.

Truelove, Y. (2011). (Re-)Conceptualizing water inequality in Delhi, India through a feminist political ecology framework. Geoforum, 42(2), 143–152. 

Optional

Mollett, S. (2017). Feminist political ecology, postcolonial intersectionality, and the coupling of race and gender. (Chapter 9). In Routledge handbook of gender and environment, London and New York: Routledge, 146-158.

Week 11 – Urban commons and coproduction processes with the state (Sergio Villamayor-Tomas) – 19th January 2026

Becker S., Naumann M., Moss T. 2017. Between coproduction and commons: understanding initiatives to reclaim urban energy provision in Berlin and Hamburg. Urban Research and Practice 10(1), 63-85. DOI: 10.1080/17535069.2016.1156735

Bianchi, I., Pera, M., Calvet-Mir, L., Villamayor-Tomás S., Ferreri, M., Reguero, N., Maestre Andrés, S. 2022. Urban commons and the local state: co-production between enhancement and co-optation. Territory, Politics, Governance. 10.1080/21622671.2022.2108491

Week 12  -     Book Review (all instructors) – 26th January 2026

EXAM - 28th January 2026


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Trabajo en grupos (clase) 30 1,2 1, 2, 3, 6, 7
Work in small groups 6 0,24 1, 2, 3, 7
Tipus: Supervisades      
Lectures 30 1,2 2, 3
Tipus: Autònomes      
Assaigs curts 19 0,76 7
Estudi autònom 56 2,24 4, 5, 6

Veure Evaluació

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen final 50% 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6
Weekly assignments 50% 6 0,24 1, 4, 5, 7

Aquest mòdul no ofereix Avaluació Única, tal com s’ha acordat amb la coordinació del grau i amb el Deganat de la Facultat de Ciències. L’avaluació es basa en tres blocs principals:

1. Redaccions setmanals a classe (30% de la nota final)

Cada setmana hauràs d’escriure una redacció d’opinió raonada de 100 paraules durant la classe, centrada en una pregunta relacionada amb les lectures de la setmana. A l’inici de cada sessió, el professorat formularà la pregunta i disposaràs de 15 minuts per escriure la redacció de manera individual. Tot seguit, es comentaran conjuntament les respostes a classe. El professorat recollirà les redaccions i les farà servir per a l’avaluació. Cada setmana, es seleccionaran aleatòriament quatre redaccions per ser qualificades. Si vols revisar la teva redacció o comentaris, pots demanar una tutoria amb el/la docent corresponent.

L’absència i no entrega de les redaccions restarà mig punt de la nota final per cada redacció no lliurada. En cas d’absència justificada (malaltia, etc.), cal avisar prèviament al professorat i acordar l’entrega posterior de la redacció (encara que no es qualificarà).

Els/les oients també han de fer les redaccions setmanals, però estan exempts/es de la ressenya del llibre i de l’examen (més informació a continuació).

Les redaccions s’avaluaran segons els criteris següents:

  • Correcció: ús adequat dels conceptes clau de la lectura.
  • Claredat i solidesa de l’argument per defensar la posició.
  • Aplicació dels conceptes teòrics mitjançant exemples concrets que connectin les lectures amb casos reals d’ecologia política.
  • Connexions analítiques clares amb conceptes d’ecologia política i afins.
  • Comunicació clara i concisa.

2. Examen (40% de la nota final)

Tindrà lloc el dimecres 28 de gener de 2026. L’examen serà presencial i escrit a mà, i es podrà portar apunts no digitals. Durarà dues hores i inclourà preguntes sobre les redaccions, les lectures obligatòries i les discussions a classe. Conèixer les lectures opcionals pot ajudar a obtenir una nota més alta.

L’estil de les preguntes serà similar al de les redaccions setmanals: preguntes breus amb respostes d’unes 250 paraules. Es poden fer adaptacions en cas de necessitat (més temps, condicions especials). Cal contactar amb la coordinació del curs al començament del mòdul per gestionar-ho. Els exàmens es corregiran de manera anònima.

L’alumnat que suspengui l’examen (menys del 50% de punts) podrà repetir-lo dues setmanes després de la publicació de les notes. Si també el suspèn en segona convocatòria, suspendrà el mòdul.

3. Ressenya de llibre (30% de la nota final)

A l’inici del curs, el professorat publicarà una llista de llibres per triar-ne un i redactar-ne una ressenya de dues pàgines (Times New Roman, mida 12, espai senzill). Les instruccions detallades es donaran a la primera sessió. Caldrà escollir el llibre una setmana després de la tercera sessió. L’últim dia del curs es destinarà a les presentacionsgrupals de les ressenyes. A més, l’alumnat haurà de respondre preguntes del professorat, que estarà present en la sessió.

La sessió constarà de tres parts:

  1. El professorat formularà preguntes als grups segons el llibre escollit.
  2. Els/les estudiants es reuniran per preparar les respostes.
  3. Els grups presentaran la seva ressenya i respondran les preguntes una a una.

Tots els membres del grup hauran de participar tant en la presentació com en les respostes. En cas de problemes de participació dins del grup, caldrà comunicar-ho a la coordinació per tal d’avaluar la situació i fer ajustos en la qualificació, si escau.

Ús de la Intel·ligència Artificial (IA)

En aquest curs no està permès l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial en cap moment. Qualsevol treball que contingui contingut generat amb IA es considerarà una vulneració de la integritat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total de la nota de l’activitat, o sancions més greus en casos greus.

 


Bibliografia

Veure secció de continguts

 

Programari

Ningú


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Anglès primer quadrimestre matí-mixt