Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Els Orígens de la Ciència Moderna

Codi: 42284 Crèdits: 15
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Història de la ciència: ciència, història i societat OT 0

Professor/a de contacte

Nom:
Jaume Sastre Juan
Correu electrònic:
jaume.sastre@uab.cat

Equip docent

Jesús Maria Galech Amillano
Miquel Forcada
Josep Casulleras
Montserrat Díaz

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No n'hi ha.


Objectius

L’objectiu general és la identificació dels elements multiculturals que caracteritzen la ciència premoderna, així com els que singularitzen les noves orientacions científiques que emergeixen en els segles XVI i XVII. Des del reconeixement dels elements essencials que configuren la història de l’astronomia, de l’astrologia matemàtica i de les ciències mèdiques i naturals en època medieval, fins els aspectes fonamentals de les relacions entre ciència, filosofia natural i religió en la Revolució Científica.


Competències

  • Aplicar els mètodes i les tècniques danàlisi pròpies de la disciplina en la construcció de narratives històriques diverses.
  • Demostrar un coneixement avançat i rigorós de l'evolució de la ciència al llarg de la història.
  • Demostrar una cultura històrica sòlida per ubicar amb precisió els grans esdeveniments del passat: autors, teories, experiments, pràctiques, etc. i les etapes d'estabilitat i de transformació.
  • Desenvolupar una narrativa històrica original i interdisciplinària, que integri la cultura humanística i la científica.
  • Interpretar, comentar i editar textos científics del passat de la ciència i ubicar-los de manera rigorosa en el seu context històric.
  • Recollir i valorar de manera crítica informació per a la resolució de problemes, dacord amb els mètodes i les tècniques danàlisi pròpies de la disciplina.
  • Reconèixer, avaluar i catalogar el patrimoni cientificotècnic (aquesta competència l'adquiriran els estudiants que cursin l'especialitat Comunicació, Patrimoni i Història de la Ciència).
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • Treballar de manera autònoma, resoldre problemes i prendre decisions amb propostes innovadores.
  • Treballar en equip, amb capacitat de lideratge i iniciativa, de manera interdisciplinària.
  • Utilitzar adequadament les tecnologies de la informació i la comunicació en la investigació, i també aplicar-les a lactivitat professional.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar un coneixement crític de les fonts secundàries i destratègies de documentació.
  2. Comprendre i contextualitzar la literatura secundària sobre la temàtica del mòdul.
  3. Contextualitzar i explotar científicament les diverses fonts primàries.
  4. Descriure què sabien, com pensaven i actuaven els metges i naturalistes medievals i conèixer les institucions en què es desenvolupava la seva activitat.
  5. Elaborar síntesis crítiques i elaborades de temàtiques complexes sobre la temàtica del mòdul.
  6. Elaborar una narrativa dexposició i comunicació.
  7. Explicar el paper institucional i científic dels observatoris islàmics medievals, així com els noms i les aportacions dels astrònoms àrabs més rellevants.
  8. Explicar els aspectes fonamentals de les relacions entre ciència, filosofia i religió al segle XVII.
  9. Explicar lorigen i levolució (conceptual, tecnològica i artística) dels instruments astronòmics dèpoca medieval.
  10. Exposar les pròpies idees oralment i per escrit.
  11. Identificar i distingir aspectes fonamentals de la problemàtica de la filosofia natural del segle XVII, com ara matèria i activitat, filosofia mecànica i ciència mecanicista, filosofia mecànica i filosofia experimental, i la relació de Déu amb lunivers mecànic.
  12. Identificar i distingir els diferents contextos pertinents i les seves relacions en el procés de Galileu.
  13. Identificar i distingir els elements multiculturals propis de la ciència premoderna.
  14. Identificar i distingir els elements principals dels dos grans moments del procés de Galileu (1610-1616 i 1623-1633).
  15. Inscriure els instruments astronòmics medievals en el seu període històric i en el seu entorn polític, social, cultural i tecnològic.
  16. Organitzar i gestionar informació relativa als orígens de la ciència moderna.
  17. Recollir i valorar de manera crítica informació per a la resolució de problemes, dacord amb els mètodes i les tècniques danàlisi pròpies de la disciplina.
  18. Reconèixer el paper de lastrologia i la religió islàmica en el desenvolupament de lastronomia àrab.
  19. Reconèixer els elements essencials de la història de la ciència medieval, en particular de lastronomia i les ciències mèdiques i naturals.
  20. Reconèixer la morfologia tipològica que identifica els diferents instruments astronòmics àrabs, així com les seves connexions amb instruments europeus dèpoques posteriors.
  21. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  22. Treballar de manera autònoma, resoldre problemes i prendre decisions amb propostes innovadores.
  23. Treballar en equip, amb capacitat de lideratge i iniciativa, de manera interdisciplinària.
  24. Utilitzar adequadament les tecnologies de la informació i la comunicació en la investigació, i també aplicar-les a lactivitat professional.
  25. Valorar els processos de transmissió i transformació de la medicina i les ciències naturals en la civilització araboislàmica i la seva aportació al desenvolupament científic europeu.

Continguts

Bloc 1a. Ciència Àrab i Medieval: Ciències Mèdiques i Naturals

1. L’aculturació del llegat científic clàssic: nocions generals

2. L’aculturació del llegat científic clàssic en les ciències mèdiques i naturals

3. L’elaboració dels grans manuals mèdics

4. El cas d’al-Andalus: els inicis de la tradició científica (ss. IX-X)

5. Al-Andalus: ciències mèdiques i naturals al s.XI

6. Al -Andalus: ciències mèdiques i naturals als ss.XII i següents

7. Influència de la medicina islàmica i les ciències naturals a Europa

8. Panorama de continuació: la medicina i les ciències naturals en el món islàmic fins l’època moderna

 

Bloc 1b. Ciència Àrab i Medieval: Astronomia i astrologia en primera persona

1. L’activitat dels astrònoms medievals: problemes pràctics i recerca teòrica.

2. Astronomia aplicada: geografia i geodèsia, orientació, mesura del temps, calendari i astrologia.

3. Taller de construcció de l'astrolabi, l'ordinador medieval (I).

4. Taller de construcció de l'astrolabi (II).

5. Ús de l'astrolabi.

6. Resolució de problemes d'astronomia elemental.

7. L'astrolabi a l'astrologia.

8. Pràctiques fonamentals de l’horòscop: aspectes, cases i progressions

 

Bloc 2 Aspectes de la Revolució Científica

1. La ciència i el Renaixement

2. Medicina i astrologia en els segles XVI i XVII

3. La revolució astronòmica: de Copèrnic a Galileu

4. La nova ciència del moviment

5. La filosofia experimental

6. La filosofia mecànica

7. La síntesi newtoniana

8. Química i Revolució Científica

 

Sessió de síntesi


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes 90 3,6 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 25
Tipus: Autònomes      
Lectures i treballs 275 11 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 24, 25

El curs està organitzat en dos blocs que cobreixen el període medieval i la Revolució Científica, respectivament. La metodologia docent combina les presentacions per part de l’equip docent del mòdul, amb la participació de l'alumnat a través de la discussió de les lectures proposades i la resolució d’exercicis i casos pràctics.

Podria ser que alguna sessió del mòdul s'imparteixi en anglès, que és una de les llengües de docència del màster.

Nota: es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assaig de síntesi bloc 1a 20 % 2 0,08 6, 17, 21, 22, 24
Assistència continuada i participació activa en les sessions 30 % 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 25
Dues ressenyes bloc 2 30 % 3 0,12 6, 17, 21, 22, 24
Exercicis bloc 1b 20 % 2 0,08 6, 17, 21, 22, 24

Per a l’avaluació del mòdul es tindrà en compte:

— L’assistència continuada i la participació activa en la realització d’exercicis i en la discussió a l’aula de les lectures proposades; pes: 30%.

— Bloc 1a: presentació d’un assaig de síntesi; pes: 20%.

— Bloc 1b: resolució d’exercicis; pes: 20%.

— Bloc 2: dues ressenyes de dos articles; pes: 30%.

En el moment de realització de cada activitat d’avaluació, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

 

Procediment de revisió de les qualificacions

Cada professor/a indicarà a l'alumnat les dates concretes derevisió de les qualificacions corresponents al seu bloc.

 

Reacuperació

Consistirà en el lliurament d’una versió corregida dels treballs i exercicis no superats en l’avaluació. La recuperació tindrà lloc el mes de juny.


Bibliografia

Bibliografia Bloc 1

ALVAREZ DE MORALES, C. & MOLINA, E. (eds.): La medicina en al-Andalus, Fundación El Legado Andalusí, Granada, 1999.

BOLENS, L. : Agronomes andalous du Moyen-Age, Droz, Ginebra-París, 1981.

CASULLERAS, J. La astrología de los matemáticos, Barcelona, 2010.

CASULLERAS, J. & HOGENDIJK, H, «Progressions, rays and houses in medieval Islamic astrology: A mathematical classification», Suhayl 11 (Barcelona, 2012), pp. 33-102.

GARCÍA SÁNCHEZ, E. & ALVAREZ DE MORALES, C. (eds.): Ciencias de la Naturaleza en al-Andalus. Textos y Estudios (1990 i ss., diversos vols.). 

GLICK, Th. et al. (eds.): Medieval Science Technology and Medecine. An Encyclopedia, Routledge, Nova York et al., 2005.      

GUTAS, D. Greek Thought, Arabic Culture, London-New York, 1998

GUNTHER, R. The Astrolabes of the World. Oxford, 1932.

KENNEDY, E.S. Studies in the Islamic Exact Sciences. Beirut, 1983.

KING, D. (1987). Islamic Astronomical Instruments. London: Variorum Reprints, 1987.

LIROLA, J. & PUERTA VÍLCHEZ, J.M. (eds.): Biblioteca de al-Andalus, Fundación Ibn Tufayl, Almería (2004 i ss., diversos vols).

MICHEL, H. Traité de l’astrolabe. Paris, 1947.

NORTH, J. Horoscopes and History, London, 1986.

POULLE, E. Les instruments astronomiques du Moyen Age. Paris, 1983.

PORMANN, P.E. & SAVAGE-SMITH, E. Medieval Islamic Medicine, Edinburgh U.P., 2007.

RASHED, R. (ed.): Encyclopedia of the History of Arabic Science, 3 vols. London & New York, 1996.

SALIBA, G. Islamic Science and the Making of the European Renaissance, MIT Press, Cambridge, Mass., and London, 2007.

SAMSO, J.: Las Ciencias de los Antiguos en al-Andalus, Madrid, 1992.

SAYILI, A. The Observatory in Islam. Ankara, 1988, 2a.ed.

ULLMANN, M.: Die Medizin im Islam,  E.J. Brill, Leiden et al.,1970; Die Natur un Geheimwissenschaften im Islam, Leiden et al., Brill, 1972.

VERNET, J.: La cultura hispanoárabe en Oriente y Occidente, Barcelona, 1978 (Reedició amb el títol  Lo que la cultura europea debe a los árabes de España, Barcelona, 1999.

CATÀLEGS: Instrumentos astronómicos en la España medieval (1985) i El legado científico andalusí (1992).

 

Bibliografia Bloc 2 

Beltrán, A., Revolución científica, Renacimiento e historia de la ciencia.  Madrid:  Siglo XXI, 1995.

Biagioli, M., Galileo Courtier.  The Practice of Science in the Culture of Absolutism.  Chicago:  The University of Chicago Press, 1993.

Clavelin, M., La philosophie naturelle de Galilée.  París:  Albin Michel, 1996.

Cohen, H. F., The Scientific Revolution.  A Historiographical Inquiry.  Chicago:  The University of Chicago Press, 1994.

Cohen, I. B., La revolución newtoniana y la transformación de las ideas científicas.  Madrid:  Alianza Editorial, 1983. 

Dear, P., La revolución de las ciencias.  El conocimiento europeo y sus expectativas, 1500-1700.  Madrid:  Marcial Pons, 2007.

Hall, A. R., La Revolución Científica.  1500-1750.  Barcelona:  Crítica, 1985.

Henry, J., The Scientific Revolutionand the Origins of Modern Science.  Londres:  Macmillan, 2008.

Hetherington, N. S. (ed.), Cosmology.  Historical, Literary, Philosophical, Religious, and Scientific Perspectives.  Nueva York y Londres:  Garland, 1993.

Kuhn, T. S., La revolución copernicana.  Barcelona:  Ariel, 1978.

Sellés, M., y Solís, C., La Revolución científica.  Madrid:  Síntesis, 1991. 

Shapin, S., La Revolución Científica.  Una interpretación alternativa.  Barcelona:  Paidós, 2000.

Shapin, S., y Schaffer, S., Leviathan and the Air-Pump.  Hobbes, Boyle and the Experimental Life.  Princeton:  Princeton University Press, 1985.

Shea, W., La magia de los números y el movimiento.  La carrera científica de Descartes.  Madrid:  Alianza Editorial, 1993.

Westfall, R. S., Never at Rest.  A Biography of Isaac Newton.  Cambridge:  Cambridge University Press, 1980.

Westfall, R. S., La construcción de la ciencia moderna.  Mecanismo y mecánica.  Barcelona:  Labor, 1980.


Programari

A més d'eines web i d'Office, com ara el campus virtual, el correu electrònic, Google docs, word, powerpoint i excel, es podrien fer servir eines com wetransfer, dropbox o el lector d'arxius audiovisuals VLC.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català segon quadrimestre tarda