Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Introducció a la Recerca

Codi: 42273 Crèdits: 10
2025/2026
Titulació Tipus Curs
Ciència Política / Political Science OB 0

Professor/a de contacte

Nom:
Carolina Galais Gonzalez
Correu electrònic:
carolina.galais@uab.cat

Equip docent

Eva Anduiza Perea
Gabriela de Carvalho

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

 

Es preveu que els estudiants matriculats en aquest curs tinguin un nivell de batxiller en ciències polítiques o en qualsevol altra disciplina de ciències socials.Lectures de reparació:

 

 

Brians, Wilnat, Manheim & Rich, Empirical Political Analysis, various editions.

 

Pollock, P. 2009 The essentials of political analysis, Washington: CQ Press, 3rd ed.

 


Objectius

L’objectiu d’aquest mòdul és proporcionar als estudiants les eines metodològiques necessàries per al disseny de projectes de recerca en ciències polítiques. El mòdul està destinat a ajudar els estudiants a defensar amb èxit el seu Treball Final de Màster i desenvolupar propostes de recerca per a aplicacions de doctorat.El mòdul fa una panoràmica de les diferents fases de la investigació, analitza els seus problemes potencials i analitza les solucions discutides a la literatura. Dins del mòdul, professors i investigadors presenten els seus projectes de recerca actuals i passats, amb èmfasi en vincular qüestions de recerca rellevants a estratègies de recerca adequades.


Competències

  • Avaluar amb els criteris adequats informes, documents i recerques elaborats per tercers de manera autònoma.
  • Demostrar comprensió lectora de textos especialitzats en anglès.
  • Desenvolupar habilitats de lideratge.
  • Dissenyar un projecte de recerca que satisfaci els criteris de rigor i excel·lència acadèmica.
  • Generar idees innovadores.
  • Identificar les principals dificultats metodològiques que sorgeixen en l'anàlisi de la política i saber abordar-les amb les eines existents.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Treballar en equips de caràcter internacional i interdisciplinari, els membres dels quals tenen orígens i trajectòries diferents.

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar amb els criteris adequats informes, documents i recerques elaborats per tercers de manera autònoma.
  2. Conèixer els problemes que poden sorgir a l'hora de definir conceptes, i saber com abordar-los.
  3. Conèixer els problemes que poden sorgir a l'hora de definir un problema de recerca, i saber com abordar-los.
  4. Conèixer la lògica del control d'explicacions alternatives.
  5. Conèixer les característiques del coneixement científic.
  6. Conèixer les limitacions i les potencialitats de cada estratègia de recerca.
  7. Contrastar hipòtesis a través dels diferents mètodes disponibles.
  8. Definir conceptes.
  9. Definir un problema de recerca.
  10. Definir una estratègia de recerca adequada al problema.
  11. Demostrar comprensió lectora de textos especialitzats en anglès.
  12. Desenvolupar habilitats de lideratge.
  13. Elaborar un marc teòric.
  14. Generar idees innovadores.
  15. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  16. Treballar en equips de caràcter internacional i interdisciplinari, els membres dels quals tenen orígens i trajectòries diferents.

Continguts

Què és el coneixement científic? Què és un treball acadèmic? Cites, plagi i eines per organitzar les vostres referències. Ús de la Inteligència Artificial a la recerca. Com definir un problema de recerca, un marc teòric i les seves hipòtesis. Conceptualització i operacionalització.  Disseny d'investigació per a proves d'hipòtesis. Dissenys de recerca comparatius. Dissenys de recerca comparativa.  Estudis de casos. Dissenys de recerca experimentals.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Lectures and presentations 53 2,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16
Tipus: Supervisades      
Tutorials 10 0,4 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13
Tipus: Autònomes      
Reading and assignment preparation 107 4,28 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16

El mòdul s’estructura en 1) seminaris sobre qüestions metodològiques relacionades amb el procés de recerca i 2) sessions de presentació dels projectes de recerca dels estudiants, cap a finals de curs. Totes les sessions requereixen la lectura prèvia dels textos indicats i la participació activa dels estudiants. Aquestes són les condicions necessàries per crear un diàleg informat i un entorn estimulant per debatre els diferents problemes metodològics implicats en qualsevol procés de recerca.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Participation 10% 10 0,4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 11, 12, 15, 16
Proposta inicial de recerca. Pregunta i hipòtesis. 25% 20 0,8 2, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 15
Treball final 40% 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16
Treball sobre metodologies qualitatives 25% 20 0,8 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16

Per obtenir una nota suprerior a 5, els i les estudiants han d’haver assistit amb puntualitat a un mínim del 80% de totes les sessions.

 

La qualificació final es basarà en els criteris següents:

 

  • Participació en els debats a classe, especialment durant les presentacions dels companys i companyes (10%).

  • Dos treballs escrits (50%), que inclouen:

    • Proposta inicial de recerca (25%)

    • Treball utilitzant metodologia qualitativa (25%)

  • Presentació final del projecte de recerca (40%)

 

Ús d’intel·ligència artificial i honestedat acadèmica

En aquesta assignatura, l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) està restringit a funcions no generatives. Es permet el seu ús únicament com a eina de suport per a correccions lingüístiques i estilístiques, revisió i optimització de codi, generació d’idees inicials(brainstorming), o resums puntuals de textos propis. En cap cas no es permet utilitzar IA per a redactar textos, elaborar treballs complets, fer revisions de literatura o resoldre de manera automatitzada activitats d’avaluació. L’estudiant haurà d’indicar sempre si ha fet ús d’aquestes eines, especificar quines ha utilitzat i reflexionar, si escau, sobre com han influït en el resultat. Qualsevol ús inadequat, no declarat o que impliqui generació automatitzada de continguts s’entendrà com una falta d’honestedat acadèmica, i pot comportar una penalització parcial o total en la qualificació de l’activitat, o sancions majors en casos greus.

D’acord amb la normativa acadèmica vigent, qualsevol irregularitat que alteri significativament la qualificació d’un acte d’avaluació (com ara plagis, còpies o usos no autoritzats d’IA), serà qualificada amb un 0. En cas de reincidència, la nota final de l’assignatura també serà 0.


Bibliografia

Bartolini, S. 1993. “On Time and Comparative Research.” Journal of Theoretical Politics 5(2): 131-167.

Blais, A., & Galais, C. (2016). Measuring the civic duty to vote: A proposal. Electoral Studies, 41, 60-69.

Burns, Nancy, and Gallagher, Katherine. (2010). “Public Opinion on Gender Issues: The Politics of Equity and Roles.” Annual Review of Political Science 13(1); 425-443.

Collier, D. 1993, “The comparative method” in Political Science: The state of the discipline II, Washington: American Political Science Association

Coppedge, M. et al. 2011. “Conceptualizing and Measuring Democracy: A New Approach.” Perspectives on Politics 9(2): 247-267.

Druckman, Green, Kuklinski, Lupia. Cambridge Handbook of Experimental Political Science.

Falleti, Tullia G. and Lynch, Julia F. 2009 “Context and Causal Mechanism in Political Analysis”, Comparative Political Studies 42(9): 1143-1166.

Fish, M. Steven. 2002. “Islam and Authoritarianism.” World Politics 55:1, pp.4-37.

Geddes, Barbara. 1990. “How the Cases You Choose Affect the Answers You Get: Selection Bias in Comparative Politics.” Political Analysis 2(1): 131-150.

Geddes, Barbara. 2003. "Big Questions, Little Answers: How the Questions You Choose Affect the Answer You Get." Paradigms and Sand Castles: Theory Building and Research Design in Comparative Politics. Ann Arbor: University of Michigan Press.

Gerber, A.S. and Green, D.P., 2012. Field experiments: Design, analysis, and interpretation. WW Norton

Gerring, J. 2004, “What is a Case Study and what is it good for” American Political Science Review, 98: 2. An easier version can be found in the Oxford Handbook of Comparative Politics (edited by C. Boix and S. Stokes)

Hancké, B. 2009, Intelligent research design: a guide for beginning researchers in the social sciences. Oxford: Oxford University Press.

Kaya, R., & Bernhard, M. 2011. “Are Elections Mechanisms of Authoritarian Stability or

Democratization? Evidence from Postcommunist Eurasia.” Perspectives on Politics 11(3): 734-752.

Keohane, Robert O. 2009. “Political Science as a Vocation” PS: Political Science & Politics 42:2. pp.359-363.

Kerlinger, F. N., & Lee, H. B. 2007. Foundations of behavioral research (4th ed.). Holt, NY: Harcourt College Publishers. Can be downloaded here: http://www.csun.edu/~vcpsy015/Researchbookz.pdf

Klingemann, H. D. (1998). Mapping political support in the 1990s: A global analysis (No. FS III 98-202). WZB Discussion Paper.

Knopf, Jeffrey W. (2006). “Doing a Literature Review.” PS: Political Science & Politics 39(1): 127-132.

Lieberman, Evans S. 2005. “Nested Analysis as a Mixed-Method Strategy for Comparative Research.” American Political Science Review 9(3): 435-452.

McDermott, Rose. “The Ten Commandments of Experiments.” PS: Political Science & Politics. 46:3 (July 2013), pp.605-610.

Pollock, P. 2016. The essentials of political analysis, Washington: CQ Press, 3rd ed, ch 1. Preview of Ch. 1 can be accessed on Google Books: https://books.google.es/books?id=oV90CAAAQBAJ&dq=essentials+of+political+analysis+pollock&source=gbs_navlinks_s

Ragin, Charles C. 1987. The Comparative Method: Moving Beyond Qualitative and Quantitative Strategies. University of California Press.

Ross, Michael L. 2008. “Oil, Islam and Women.” American Political Science Review 102 (1): 107-123.

Tarrow, Sidney “Bridging the Quantitative-Qualitative Divide” in Brady & Collier, eds., Rethinking Social Inquiry, Chapter 10, pp. 171-180.

Toshkov, D. (2016). Research design in political science. Bloomsbury Publishing.


Programari

No es farà servir cap programari.


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Anglès primer quadrimestre matí-mixt