Metodologia de la Recerca en Ciències de la Música i Aplicació Interpretativa de la Recerca
Codi: 42203 Crèdits: 15| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Musicologia, educació musical i interpretació de la música antiga | OB | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Lidia López Gómez
- Correu electrònic:
- lidia.lopez@uab.cat
Equip docent
- Cecilia Gassull Bustamante
- Jordi Roquer Gonzalez
- Laia Viladot Vallverdu
- Jessica Perez Moreno
- (Extern) Rolf Baecker
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Tenir un títol universitari oficial espanyol o un títol superior de música o altres expedit per una institució superior de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) o de tercers països, que al país expendidor del títol faculti per a l'accés als ensenyaments de màster.
Disposar de coneixements profunds en teoria i interpretació musical.
Tenir un nivell de llengua castellana o catalana equivalent a C1.
Objectius
1) Demostrar el coneixement i la comprensió a un nivell avançat els fonaments teoricopràctics i les aplicacions metodològiques de la investigació en musicologia, en educació i en interpretació musicals.
2) Conèixer les problemàtiques fonamentals de la recerca en musicologia, en educació i en interpretació musicals.
3) Saber comunicar de manera oral i escrita, d'acord amb una adequada metodologia científica i tenint present el context acadèmic, els aspectes musicològics, pedagògics i interpretatius més rellevants desenvolupats en els projectes corresponents.
4) Desenvolupar les habilitats d'aprenentatge necessàries per poder continuar amb una certa autonomia la pròpia formació com a investigador.
5) Saber formular judicis crítics relacionats amb la recerca en l'àmbit de la música.
6) Elaborar projectes d'investigació sobre musicologia, educació i interpretació musicals coherents amb el context de cada àmbit científic.
Competències
- Analitzar i interpretar les fonts històriques i documentals en relació amb la música.
- Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Demostrar habilitats d'autoaprenentatge en l'àmbit d'estudi de la musicologia, l'educació musical i la interpretació.
- Desenvolupar la capacitat d'avaluar les desigualtats per motius de sexe i gènere per al disseny de solucions.
- Desenvolupar recerques en les disciplines de la musicologia i l'educació musical, i col·laborar en projectes col·lectius.
- Distingir i aplicar les diferents metodologies de la recerca musicològica i de la recerca en educació musical orientades als projectes de recerca.
- Dur a terme activitats de recerca arxivística, hemerogràfica i bibliogràfica relacionades amb l'àmbit de la música.
- Treballar en contextos interdisciplinaris relacionats amb la musicologia, l'educació musical i la interpretació.
- Utilitzar a nivell d'usuari els diferents programaris de música disponibles al mercat per a aplicar-los a la recerca musicològica i al desenvolupament de projectes interpretatius.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar de manera elemental aquests recursos bàsics per a obtenir diferents classes de dades.
- Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Aplicar les anàlisis sonològiques i els programes de tractament de partitures en el desenvolupament d'un projecte de recerca determinat
- Col·laborar activament en el desenvolupament de projectes col·lectius assumint el rigor en la feina i les responsabilitats pertinents.
- Demostrar habilitats d'autoaprenentatge en l'àmbit d'estudi de la musicologia, l'educació musical i la interpretació.
- Descriure i explicar els procediments del positivisme, l'anàlisi pragmàtica, l'hermenèutica i les perspectives postmodernes de les diferents perspectives de recerca sobre música
- Desenvolupar la capacitat d'avaluar les desigualtats per motius de sexe i gènere per dissenyar solucions.
- Discernir la idoneïtat de les metodologies de recerca més adequades i aplicar-les a cada tipus de projecte de recerca musicològica
- Distingir la idoneïtat de cada metodologia analítica i interpretativa en relació amb les problemàtiques abordades i amb cada tipus de font històrica i documental
- Identificar i discernir les diferents metodologies i recursos bàsics per a obtenir dades d'arxiu
- Interpretar críticament les dades ofertes per les diferents fonts històriques en cada projecte sobre música antiga
- Planificar un projecte adequant el rigor científic de les disciplines a la temàtica d'estudi plantejada per l'estudiant.
- Reconèixer les aportacions dels estudis de gènere a les temàtiques investigades.
- Treballar en contextos interdisciplinaris relacionats amb la musicologia, l'educació musical i la interpretació.
Continguts
• Metodologies en els projectes d’investigació en música
• Mètodes quantitatius i qualitatius en la recerca de les ciències socials
• La innovació i la recerca en educació musical
• Models de recerca en musicologia
• Disseny d'un treball de recerca
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Seminaris a partir de lectures i debats | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 14 |
| Sessions magistrals i conferències | 42,5 | 1,7 | 1, 4, 6, 8, 9, 10, 12, 14 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Aprenentatge basat en estudi de casos | 15 | 0,6 | 1, 2, 5, 8, 9, 10, 12, 14 |
| Recensions bibliogràfiques i anàlisi de documents | 22,5 | 0,9 | 1, 2, 3, 5, 8, 9, 10, 14 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Disseny de projectes i treballs de recerca | 62,5 | 2,5 | 1, 2, 3, 4, 8, 9, 10, 12, 14 |
| Ús crític d'eines de recerca aplicades | 25 | 1 | 1, 2, 5, 8, 9, 10, 12, 14 |
Les sessions alternaran els procediments següents:
• Exposició per part del professorat del contingut del curs
• Fòrums de discussió de diversos aspectes del programa
• Seminaris sobre lectures proposades
• Realització de tasques concretes sobre les bases fonamentals de la recerca en els diferents àmbits musicals
• Elaboració d’una proposta de treball de recerca
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Correcció i revisió d'un article | 35 | 55 | 2,2 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14 |
| Examen escrit o Disseny d'un treball de recerca | 40 | 75 | 3 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Exercici de citació bibliogràfica, de documents i de fonts | 15 | 32,5 | 1,3 | 1, 6, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Participació a classe | 10 | 25 | 1 | 2, 4, 5, 6, 7 |
Activitats d'avaluació:
a. Examen escrit o disseny d’una proposta de treball de recerca (condicionada a quatre línies de proposta aportades) realitzada a l'aula durant dues hores, el segon amb accés en línia i a materials bibliogràfics. El coordinador decidirà l'opció amb un mes d'anticipació segons el nombre de matriculats. Pes global en la qualificació final: 40%.
b. Correcció, avaluació i revisió d'un article aportat a manera d'article científic a un consell editorial. Treball fet en dues hores de classe (individualment o en grup de dues persones), amb accés a xarxa. Pes global en la qualificació final: 40%.
c. Exercici de citació bibliogràfica, de documents i de fonts: dues hores de classe: treball individual. Pes global en la qualificació final: 20%.
Recuperació: els estudiants que al final de semestre tinguin una nota mitjana inferior al 5, podran demanar ser reavaluats al final del període lectiu.
El fet que l'alumne faci entrega d'un dels treballs, o es presenti a una de les proves escrites constarà com un acte 'presencial' en l'assignatura. Per tant, únicament l'alumne que no hagi realitzat cap prova d'avaluació al llarg del curs, podrà acollir-se a la consideració de "no avaluable".
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació o la correcció de textos. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
L'avaluació única inclourà en un sol dia la realització de les activitats d'avaluació a. (40%), b. (40%) i c. (20%).
Bibliografia
Beard, David, & Kenneth Gloag, eds. 2005. Musicology: The Key Concepts. London: Routledge.
Bisquerra, Rafael, coord. 2004. Metodología de la investigación educativa. Madrid: La Muralla.
Bloechl, Olivia A., Melanie Lowe, & Jeffrey Kallberg, eds. 2015. Rethinking Difference in Music Scholarship. Cambridge: Cambridge University Press.
Bowman, Wayne D. 1998. Philosophical Perspectives on Music. New York – Oxford: Oxford University Press.
Clarke, Eric, & Nicholas Cook, eds. 2004. Empirical Musicology: Aims, Methods, Prospects. New York-Oxford: Oxford University Press.
Cook, Nicholas. 1987. Guide to Musical Analysis. London: J. M. Dent & Sons.
Cruces, Francisco, ed. 2001. Las culturas musicales. Madrid: Trotta.
Fritsch, Melanie, and Tim Summers, eds. 2021. The Cambridge Companion to Video Game Music. Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press.
Fuentes, Juan Luis, & Roberto Cremades, coords. 2019. Cómo escribir un trabajo de fin de máster. Madrid: Editorial Síntesis.
Greer, David, ed. 2000. Musicology and Sister Disciplines. Past, Present, Future. New York – Oxford: Oxford University Press.
Hernández Sampieri, Roberto, et alii. 2007. Fundamentos de metodología de la investigación. Madrid: McGraw-Hill.
Kamp, Michiel, Tim Summers, and Mark Sweeney, eds. 2016. Ludomusicology : Approaches to Video Game Music. Sheffield, UK: Equinox Publishing Ltd.
Kamp, Michiel. 2024. Four Ways of Hearing Video Game Music. New York: Oxford University Press
Keeves, John Philip, ed. 1988. Educational Research, Methodology, and Measurement: An International Handbook. Oxford: Pergamon Press.
Kerman, Joseph. 1985. Contemplating Music: Challenges to Musicology. Cambridge: Harvard University Press.
Kerman, Joseph. 1985. Musicology. London: Fontana Press.
Kivy, Peter. 2005. Nuevos ensayos sobre la comprensión musical. Barcelona: Paidós.
Latorre, Antonio. 2003. La investigación-acción: conocer y cambiar la práctica educativa. Barcelona: Graó.
Lawson, Colin, & Robin Stowell. 2005. La interpretación histórica de la música. Madrid: Alianza Editorial.
Leppert, Richard, & Susan McClary, eds. 1996. Music & Society. The Politics of Composition, Performing and Reception. Cambridge. New York – Melbourne: Cambridge University Press.
Martínez Olmo, Francesc. 2002. El cuestionario. Un instrumento para la investigación en las ciencias sociales. Barcelona: Laertes.
Nettl, Bruno. 2017. “Have You Changed YourMind? Reflections on Sixty Years in Ethnomusicology.” Acta Musicologica 89, no. 1: 55–57.
Phillips, Kenneth H. 2008. Exploring research in music education and music therapy. Oxford: Oxford University Press.
Quivy, Raymond, Luc van Campenhoudt, & Patricia Corres Ayala. 2001. Manual de investigación enciencias sociales. Mexico, D.F.: Limusa Noriega ed.
Ramos López, Pilar. 2005. "Nuevas tendencias en la investigación musicológica." a Revista de Musicología XXVIII/ 2: 1381-1401.
Requena Santos, Félix, & Luis Ayuso Sánchez, eds. 2018. Estrategias de investigación en la ciencias sociales: fundamentos para la elaboración de un Trabajo de Fin de Grado o un Trabajo de Fin de Master. València: Tirant lo blanc. https://biblioteca-tirant-com.are.uab.cat/cloudLibrary/ebook/show/9788491696957
RILM International Center. 200- -. RILM Abstracts of Music Literature [Recurs Electrónic]. http://web.b.ebscohost.com.are.uab.cat/ehost/search/advanced?vid=1&sid=cac263f9-2815-4394-acca-e77aa131322b%40pdc-v-sessmgr02
Schneider, Albrecht, ed. 2008. Systematic and Comparative Musicology: Concepts, Methods, Fields. Frankfurt am Main: Peter Lang.
Programari
-
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |