Didàctica de la Música
Codi: 40825 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Musicologia, educació musical i interpretació de la música antiga | OT | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Laia Viladot Vallverdu
- Correu electrònic:
- laia.viladot@uab.cat
Equip docent
- Cristina Gonzalez Martin
- Laia Viladot Vallverdu
- Joan Escoda Domenech
- Laia Serra Sangüesa
- Jessica Perez Moreno
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No existeixen prerequisits formatius per cursar aquest mòdul, tot i que va bé tenir interès per l'ensenyament i aprenentatge de la música
Objectius
L’assignatura mostrarà el destacat paper que la música hauria de desenvolupar al llarg del cilce vital (sobretot en relació a l'educació reglada), així com l’aportació de models i recursos per a les diferents etapes educatives i contextos formals d'aprenentatge.
Es plantegen els objectius següents:
· Apropiar-se de diferents teories i concepcions de l’aprenentatge com a eina per a l’anàlisi i reflexió de la pròpia tasca docent.
· Comprendre els processos comunicatius que fan possible ensenyar i aprendre.
· Conèixer els elements del currículum i els processos de programació en didàctica de la música.
· Conèixer tendències i problemàtiques a l’entorn de la tasca del professorat de música en les diverses etapes educatives.
· Conèixer les problemàtiques fonamentals de la recerca en l’àmbit de les didàctiques específiques, i de la música en particular.
· Ser capaç de formular i fonamentar principis psicopedagògics en relació a la pròpia tasca docent.
Competències
- Analitzar els diferents contextos (socials, econòmics, històrics, artístics) que intervenen en la professió musical per desenvolupar adequadament les tasques de recerca.
- Analitzar les competències del perfil professional del professorat de música.
- Analitzar situacions d'ensenyament i d'aprenentatge en la transmissió de coneixements i pràctiques musicals.
- Distingir i aplicar les diferents metodologies de la recerca musicològica i de la recerca en educació musical orientades als projectes de recerca.
- Treballar en contextos interdisciplinaris relacionats amb la musicologia, l'educació musical i la interpretació.
Resultats d'aprenentatge
- Adaptar els resultats de l'anàlisi contextual a les diferents realitats socials implicades en l'ensenyament i en la transmissió de cada pràctica musical
- Analitzar i obtenir resultats d'alta qualitat en el procés de transmissió de coneixements i pràctiques musicals relacionats amb la didàctica musical
- Aplicar les metodologies de recerca de didàctica de la música a cada tipus de projecte de recerca
- Descriure els procediments metodològics fonamentals de didàctica de la música
- Relacionar les competències idònies de la tasca docent amb cada cas pràctic d'estudi plantejat
- Treballar en contextos interdisciplinaris relacionats amb la musicologia, l'educació musical i la interpretació.
Continguts
1. Models i principis de l’ensenyament-aprenentatge.
Anàlisi de la interacció en processos educatius
S'examinaran les pròpies concepcions sobre l’aprenentatge i l’ensenyament a la llum de teories i perspectives vigents, amb l’objectiu de fonamentar la pràctica docent i els projectes educatius i de recerca personals.
Es posarà l’accent en els aspectes de representació, construcció, comunicació i interacció social dels processos d’ensenyament-aprenentatge.
2. Didàctica de la música
Es reflexionarà a l’entorn del fet d’ensenyar i aprendre música en diferents etapes educatives de l’ensenyament general i de l’ensenyament especialitzat. Es valoraran aspectes que determinen les diferents formes de plantejar l’aprenentatge de la música.
Es reflexionarà sobre la funció del professorat de música en les diferents etapes educatives. Es compartirà l’anàlisi de realitats identificant temes de recerca rellevants. Així mateix, es tractarà l’especificitat de la recerca en l’àmbit de les didàctiques específiques.
Es treballaran les tres grans competències de l'àrea de música: escoltar, interpretar i crear.
3. La innovació i la recerca en didàctica de la música dins del marc de col·laboració entre professorat, formadors i investigadors
La innovació: definició, necessitat i reptes.
L’aparició d’experiències crítiques. La importància de fer recerca aplicada en didàctica.
Innovació-formació-recerca: un triangle necessari. Estratègies i requeriments per a la col·laboració entre teoria i pràctica, entre investigació i pràctica docent.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exposició del professorat, activitats pràctiques, observació d'enregistraments i seminaris sobre lectures | 64,5 | 2,58 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories, realització, revisió i avaluació dels treballs proposats | 27 | 1,08 | 1, 2, 4, 5 |
| Tipus: Autònomes | |||
| lectures, reflexions, elaboració d'informes i treball final de mòdul | 155 | 6,2 | 1, 2, 4, 5, 6 |
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Diari reflexiu (individual) | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Sumari del diari i presentació oral (individual) | 15% | 0,75 | 0,03 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| 3 reflexions en relació a les aportacions d'especialistes (en parellles) | 45% | 1,25 | 0,05 | 1, 4, 5, 6 |
Per l’avaluació es tindrà en compte la participació activa a les sessions, i els treballs escrits i orals de diversos aspectes que integren el contingut del curs.
Les reflexions escrites es realitzaran en parelles en relació als temes plantejats tipus monogràfics (45%) i s'entregaran 2 setmanes més tard de quan es realitzi la sessió amb l'especialista de cada temàtica.
En el moment de realització de cada activitat avaluadora, la coordinadora del mòdul informarà l’alumnat (via Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions, mai superant els 20 dies per al seu retorn.
Per tal de superar l’avaluació del mòdul és imprescindible acreditar l’assistència a un mínim d’un 75% de les sessions i tenir una nota igual o superior a 3 de cada tasca avaluativa, per poder-ne fer mitjana ponderada. En cas de no obtenir la nota mínima final (de 5/10) per aprovar el mòdul, es requerirà la repetició millorada del treball Principis psicopedagògics (45%), com a mecanisme de recuperació. Entrega el 23/1.
Per aprovar aquest mòdul, cal mostrar una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua catalana o castellana (llengües vehiculars del mòdul). En totes les activitats es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L'alumnat ha de poder expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professorat considera que no compleix aquests requisits.
El plagi i/o ús inadequat de la intel·ligència artificial xat GPT per a l'elaboració de treballs serà penalitzat amb la qualificació de 0 aquell acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que es pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes davaluació del mòdul, la qualificació final daquesta assignatura serà suspesa amb un 0.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” si li falten 2 o més de les activitats d’avaluació, sempre i quan una d'aquestes no sigui el treball final de Principis. En cas que aquest no s'entregui se suspèn directament el mòdul.
AVALUACIÓ ÚNICA:
S'entregaran totes les evidències d'avaluació previstes en el mòdul el dia divendres 23 de gener del 2026. En cas de ser un únic estudiant que s'adhereixi a aquesta opció, les 3 reflexions previstes en parella seran realitzades de forma individual.
Bibliografia
ÁLVAREZ, LAURA, CASALS, ALBERT i GONZÁLEZ-MARTÍN, CRISTINA (2023). Érase una vez un cuento… ¡musical! Criterios para su uso en la iniciación a la música. ELOS. Revista de Literatura Infantil e Xuvenil, 10, 1-15. http://dx.doi.org/10.15304/elos.10.9147
BRUNER, JEROME S. (1988). Desarrollo cognitivo y educación (selección por Jesús Palacios). Morata.
CASALS, ALBERT (2023). Projecte ‘DaCaTrà!’: La transformació escolar de la mà de la cançó i la dansa tradicionals. Caramella, Revista de música i cultura popular, 48, 78-80.
CASALS, ALBERT, FERNÁNDEZ-BARROS, ANDREA, BUJ, MARINA i CASALS-BALAGUER, MARTA (Eds). (2024). Claus de l'educació musical a Catalunya: mirades des de la recerca. Graó.
CASALS, ALBERT; VILAR, MERCÈ i AYATS, JAUME. (2008). La investigación-acción colaborativa: Reflexiones metodológicas a partir de su aplicación en un proyecto de Música y Lengua. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 5 (4), 1-17. http://www.ucm.es/info/reciem/v5n4.pdf
CASAS, AMALIA. i POZO, JUAN I. (2008). ¿Cómo se utilizan las partituras en la enseñanza y el aprendizaje de la música? Cultura y Educación, 20 (1), 49-62.
CARRILLO, CARMEN i VILAR, MERCÈ (2012). Las competencias profesionales del profesorado de música: opiniones de una muestra de docentes. Cultura y Educación, 24 (3): 319-335.
CARRILLO,CARMEN i FLORES, MARIA ASSUMSAO (2018). Veteran teachers’ identity: what does the research literature tell us?. Cambridge Journal of Education, 48(5)
CARRILLO, CARMEN; VILADOT, LAIA i PÉREZ-MORENO, JESSICA. (2017). Impacto de la Educación Musical: una revisión de la literatura científica. Revista Complutense de Investigación en Educación Musical, 14, 61-74.
COLL, CESAR, PALACIOS, JESÚS i MARCHESI, ÁLVARO (Comp.) (2004). Desarrollo psicológico y educación: psicología de la educación escolar. Madrid: Alianza Editorial.
CUBERO, ROSARIO (2001). Maestros y alumnos conversando: el encuentro de las voces distantes. Investigación en la escuela, 45, 7-19.
CUBERO, ROSARIO (2005). Perspectivas constructivistas: la intersección entre el significado, la interacción y el discurso.Graó.
CSIKSZENTMIHALYI, MIHALY (1996). Creativity, flow and the psychology of discovery and invention. Harper Perennial.
EDWARDS, DEREK. i MERCER, NEIL (1989). El conocimiento compartido. Paidós.
ESCODA, JOAN i GONZÁLEZ-MARTÍN. CRISTINA (2020). Conèixer l’altre: una mirada intercultural des de l’aula de música. Temps d’Educació, 58, pp. 159-178.
FONTDEVILA-SIBAT, IRENE i VILADOT, LAIA (2025). Autorregulación y aprendizaje en un contexto de composición musical colectiva. Revista Internacional de Educación Musical.
FERNÁNDEZ-BARROS, ANDREA; DURAN, DAVID i VILADOT, LAIA (2023). Peer tutoring in Music Education: A literature review. International Journal of Music Education, 41(1), 129–140. https://doi-org.are.uab.cat/10.1177/02557614221087761
HERNÁNDEZ, FERNANDO i VENTURA, MONTSERRAT (2008). La organizacion del curriculum por proyectos detrabajo. El conocimiento es un calidoscopio. Octaedro.
GÓMEZ-ALEMANY, ISABEL (2000). Bases teóricas de una propuesta didáctica para favorecer la comunicación en el aula. En JAUME JORBA, ISABEL GÓMEZ, I ÁNGELS PRAT: Hablar y escribir para aprender. Síntesis.
GÓMEZ-ALEMANY, ISABEL i MAURI, TERESA (2000). Strategies to regulate content development and interactivity in the classroom. European Journal of Psychology of Education, 15 (2), 157-171.
GONZÁLEZ-MARTÍN, CRISTINA i VALLS, ASSUMPTA (2018). Los proyectos de trabajo en el áreade música: una metodología de enseñanza-aprendizaje para afrontar los retos de la sociedad del siglo XXI. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 15, 39-60.
HARGREAVES, DAVID J. (1998). Música y desarrollo psicológico. Graó.
LERMA, DANIELA i PÉREZ-MORENO, JÈSSICA (2022). “Es dependiente al sonido de mi voz”. Percepciones maternas sobre las interacciones musicales cantadas entre madre e hijo. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 19, 27-37.
MALAGARRIGA, TERESA, i MARTÍNEZ, MARIONA. (Eds.) (2010). Tot ho podem expressar amb música. Dinsic Publicacions Musicals.
MALAGARRIGA, TERESA i MARTÍNEZ, MARIONA. (2006). Els músics més petits: unitats didàctiques per l’alumnat de 4 i 5 anys d’escola de música (2 vol). Dinsic Publicacions Musicals.
MALAGARRIGA, TERESA; PÉREZ, JESSICA; BALLBER, LAURA i ROCA, CLARA. (2011). Tireu confits! Propostes per a fer música amb infants de 0 a 3 anys (vol I), els més petits. Amalgama Edicions.
MERCER, NEIL (1997). La construcción guiada del conocimiento: el habla de profesores y alumnos. Paidós.
MERCER, NEIL (2001). Palabras y mentes. Cómo usamos el lenguaje para pensar juntos. Paidós.
MERCER, NEIL (2004). Sociocultural discourse analysis: analysing classroom talk as a social mode of thinking. Journal of Applied Linguistics, 1 (2), 137-168.
PÉREZ-MORENO, JESSICA (2018). Making music in early childhood: A study of the formats of participation. British Journal of Music Education, 35 (2), 117-132.
PINO, ANGELA i VILADOT, LAIA (2022). Inclusión del alumnado con discapacidad visual. ¿Cuáles son las necesidades de formación del profesorado de música? ArtsEduca, 31, 35-47. https://www.e-revistes.uji.es/index.php/artseduca/article/view/5956/6831
POZO, JUAN IGNACIO. et al. (2006). Nuevas formas de pensar la enseñanza y el aprendizaje: las concepciones de profesores y alumnos. Barcelona: Graó.
POZO, JUAN I.; PÉREZ, MARIA P.; TORRADO, JOSÉ A. i LÓPEZ-IÑÍGUEZ, GUADALUPE (coords.). (2020). Aprender y ensenyar música. Un enfoque centrado en los alumnos. Morata.
QUIÑONES-RAMÍREZ, FÉLIX A; DURAN, DAVID i VILADOT, LAIA (2022). Aprendizaje musical a través de la docencia compartida con estudiantes de secundaria. Revista DEBATES - Cadernos do Programa de Pós-Graduação em Música, 26(2), 102-125. http://seer.unirio.br/revistadebates/article/view/12167
REY-GAREGNANI, MAURICIO i CASALS, ALBERT (2025). Haciendo música, hacemos comunidad. Evaluación y mediación en secundaria. Eufonía. Didáctica de la Música, 103, 31-38.
ROGOFF, BARBARA (1993). Aprendices del pensamiento. El desarrollo cognitivo en el contexto social. Paidós.
SWANWICK, KEITH (1991). Música, pensamiento y educación. Morata.
TRUJILLO-PEÑA, MONSERRAT i VILADOT, LAIA (2024). La apropiación de golpes de arco a través de la tutoría entre iguales en el aula de violín. DEBATES - Cadernos Do Programa De Pós-Graduação Em Música, 27(2), 221–239. https://seer.unirio.br/revistadebates/article/view/12953
VALLS, ASSUMPTA i CALMELL, CESAR (2010). La música contemporània catalana a l’escola. Dinsic PublicacionsMusicals.
VALVERDE, XIMENA; JORQUERA, RAÚL i CASALS, ALBERT (2023). Hacia una educación musical integral: análisis de una propuesta desde las músicas tradicionales en cuatro escuelas chilenas. Revista de LEEME, 52, 1-17. doi:10.7203/LEEME.52.26375
VIDAL, JOAN; DURAN, DAVID i VILAR, MERCÈ (2010). Aprendizaje musical con métodos de aprendizaje cooperativo. Cultura y Educación, 22 (3), 363-378.
VILADOT, LAIA (2017). El rol del adultoen el proceso de enseñanza-aprendizaje de la música: consideraciones teóricas desde la perspectiva socio-constructivista. Dins de GLUSCHANKOF, C. i PÉREZ-MORENO, J. (eds). La música en Educación Infantil: Investigación y práctica. Cap 10, 157-166.
VILADOT, LAIA; GÓMEZ, ISABEL i MALAGARRIGA, TERESA (2010). Sharing meanings in the music classroom. European Journal of Psychology of Education, 25. p. 49-65.
VILADOT, LAIA i PÉREZ-MORENO, JESSICA (2016). Pon, pon, dinerito en el bolsón: un paseo por el juego musical en la etapa infantil. Dins de EDO, M; BLANCH, S. i ANTÓN, M. (coord.). El juego en la primera infancia. Octaedro.
VIGOTSKY, LEV S. (1982). Psicologia del arte. Seix Barral.
VIGOTSKY, LEV S. (1979). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Crítica.
VIÑAS, MARÍA FERNANDA; CASALS, ALBERT i VILADOT, LAIA (2022). Emerging critical events in creative processes involving music, dance and mathematics in the school. International Journal of Music Education, 40(2), 228-243. https://doi.org/10.1177/02557614211050996
WERTSCH, JAMES (1988). Vygotsky y la formación social de la mente. Paidós.
ZARAGOZÁ, JOSEP LLUÍS (2024). Las competencias musicales en primaria y secundaria: transcendiendo los límites del aula de música. Graó.
Programari
En aquesta assignatura no s'utiltiza cap programari concret.
WEBS D'INTERÈS:
https://webs.uab.cat/musicaieducacio/
https://sites.google.com/view/dacatra/inici
https://www.telermusica.com/ca
http://www.emportfolio.eu/
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català | primer quadrimestre | tarda |