Continguts

 

ESTUDIS CULTURALS EN L’ERA DIGITAL: TRADICIÓ I ACTUALITAT

Dr. Antonio Penedo-Picos.    Antonio.Penedo@uab.es

 

1. La (nova) comunicació en la era digital.
2. La posmodernitat i el tercer mil·lenni.
3. Ficció, Història i ‘Realitat Social’: narratives digitals i hermenèutica.
4. La (pseudo)intel·ligència artificial i la inteli·ligència natural: cos, ment i consciència
5. Economia, tecnologia i (noves) classes socials: el cibersubjecte transversal.
6. Subjectivitat, identitat i “capacitació semiòtica” de la persona.

 

    Estem verbalment preparats per a la ciutadania digital? La bretxa que obrirà la via digital no serà pel maneig o no de suports, interfícies i canals, sinó per la capacitat de recodificar-se amb els missatges transferits. El problema serà semiótic, no pas informàtic. Estem experimentant una nova mutació genètica per par del nostre cervell, però per a que aquesta opció pugui perviure hem de tenir subjectes plenament alfabetitzats i activament gramaticals, amb capacitat de comprensió i síntesi, transmissió i generació d'alternatives. Aquesta és la clau principal per a una poética de l'era digital: si la longevitat serà de cent anys; si el models parlamentaris s'han mostrat insuficients per gestionar la nostra societat; si els grans discursos estan qüestionats; si, sobretot, la capacitat per accedir i modular-se amb la informació és el que donarà l'índex de la nostra llibertat... Estem analògicament preparats per al món digital?

 

 

ESCENARIS: TRANSFORMACIONS I METAMORFOSIS

LA IMPORTÀNCIA DEL RELAT EN LA CREACIÓ D'IDENTITATS EN L'ÁMBIT DEL DISSENY

Dr. Lluis Sallés   lsdesign@grn.es

ELISAVA ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE DISSENY I ENGINYERIA

 

1. Els tres estadis de la identitat.

2. La mercaderia com a reflex.

3. Storytelling i storydoing.

4. Objectes de companyia.

5. El relat mercantil.

6. La síndrome de la marca.

 

    Les estructures narratives que van constituir les identitats en els diferents mitjans, en els quals la ficció fluïa des de l’aparició de la novel·la, i posteriorment en la seva versió audiovisual, el cinema, avui no poden competir amb la gran fàbrica de desigs que és la mercaderia.

La identitat mercantil és una forma d’imposició sentimental i sociocultural. Aquesta, sorgeix en el relat: el gran relat, el relat intermig i en el nanorrelat. Tots ells són responsables de la construcció de la identitatde l’individu.

Partim de la suposició que mitjançant l’adoctrinament mercantil fluctuem entre multiversos identitaris. La mercaderia acudeix a tota una tipologia de relats i estructures narratives per a, a través dels nostres referents íntims i les emocions vinculades a aquests, construir identitats artificials que mantinguin activa la nostra campana gaussiana del desig, la qual cosa permet al mercat l’activació i desactivació de la novetat amb l’ajuda del fenomen de les tendències.

 

 

DANTE AHIR I AVUI: DE LA TERRIBLE SERIETAT A LA ICONA POP

Dr. Eduard Vilella.  Mail: Eduard.Vilella@uab.cat

 

    Difícilment es trobarà un autor que hagi suscitat un interès tan estès i continuat al llarg dels segles com Dante. El fenomen implica diferents camps de la cultura occidental. A més de la seva condició de clàssic, en la cultura d'avui Dante gaudeix d'un vigor inusual per a autors com ell. Les meves sessions volen explorar breument aquestes realitats, presentant centralment la Divina Comèdia i examinant algunes de les recents formes de recepció creativa que ha suscitat en la narrativa postmoderna i el teatre postdramàtic, així com el rock, el còmic o la pintura i el cine.

Bibliografia:

Auerbach, E., Mímesis. La representación de la realidad en la literatura occidental, Fondo de Cultura Económica, México, 1983.

Coetzee,J. M., “‘¿Qué es un clásico?’, una conferencia”, Costas extrañas. Ensayos, 1986-1999, Debate, Barcelona, 2005, págs. 11-29.

Metamorphosing Dante : appropriations, manipulations, and rewritings in the twentieth and twenty-first centuries / edited by Manuele Gragnolati, Fabio Camilletti, and Fabian Lampart , Weien, Turia-Kant, 2011

Dante on view : the reception of Dante in the visual and performing arts / edited by Antonella Braida and Luisa Cale. London, Routledge, 2016.

 

Komparatistische Perspektiven Auf Dantes 'Divina Commedia': Lektüren, Transformationen und Visualisierungen, Heimgartner, Stephanie ; Schmitz-Emans, Monika; Schmitz-Emans, Monika ; Heimgartner, Stephanie. Berlin, De Gruyter, 2017.

Página web "Dante Today"

https://research.bowdoin.edu/dante-today/

 

 

ESPAIS IBÈRICS

Dr. Jordi Cerdà Subirachs    Jordi.Cerda@uab.cat

 

    En les darreres tres dècades els anomenats estudis ibèrics han estat presentats com una àrea de coneixement que dona cabuda a la diversitat lingüística i cultural iberoromànica europea i, també, transcontinental. En un context com l'actual de pluralització i problematització de les identitats, el reconeixement de la diversitat de cultures ibériques i de la seva interdependència històrica i dels seus imaginaris pot ser pertinent. Els estudis ibèrics són una possibilitat de crear un espai practicat i multipolar, sempre inacabat i ambigu, alternatiu als conjunts monolitics tradicionals.

 

 

ELS ESTUDIS CULTURALS A AMÈRICA LLATINA 

Dra. María Fernanda Bustamante    MariaFernanda.Bustamante@uab.cat

 

    Els estudis culturals a Amèrica Llatina han tingut una enorme transcendència i un desenvolupament particular, l'arrelament històric de maneres de circulació de produccions culturals pròpies, situades en posició de “modernitat perifèrica, la importància de la crítica cultural llatinoamericana i l'atenció a la problemàtica de la manera en què la culturadetermina les identitats i les seves implicacions polítiques han convertit al continent en un espai fèrtil per al seu desenvolupament. Aquests s'alien de manera particular amb els estudis post i decolonials, els moviments feministes i els debats entorn de la identitat llatinoamericana.

 

1.Genealogia i conceptualitat pròpies. La identitat llatinoamericana. Alteritat. Mestissatge. Transculturació. Hibridesa. Heterogeneïtat. Modernitat perifèrica. Frontera.

2. El paper de la crítica cultural llatinoamericana. Genealogies de la ciutat lletrada. Nacional/continental. Impugnacions al cànon d'occident. Oralitat/escriptura.

3. Estudis de gènere, estudis postcolonials/decoloniales i subalternitats a Amèrica Llatina.

4. Estudis de casos.

 

Bibliografia: 

Andalzúa, Gloria. Borderlans. La frontera: The New Mestiza, Madrid, Capitán Swing, 2016.

Cornejo Polar, Antonio, Escribir en el aire, ensayo sobre la heterogeneidad sociocultural en las literaturas andinas, Lima, Centrode Estudios Literarios Antonio CornejoPolar, 2018.

García Canclini, Néstor, Culturas híbridas. Estrategias para entrar y salir de la modernidad, México, Debolsillo, 2009.

Quijano, Aníbal, Modernidad, identidad y utopía en América Latina, Lima, Sociedad y Política Ediciones, 1988.

Szurmuk, Mónica (ed.), McKee Irwin, Robert (ed.), Diccionario de estudios culturales latinoamericanos, México, Siglo XXI.

   

 

POÈTIQUES DE LA FI DEL MÓN: TRÀNSITS PELS UNIVERSOS DISTÒPICS

Dr. Iván Gómez García   ivangg@blanquerna.url.edu Mail: 

UNIVERSITAT RAMON LLULL-BLANQUERNA Ciencies de laComunicació

 

    Historiadors i economistes solen recordar-nos que ells no se n’ocupen del futur, per tractar-se de quelcom desconegut e imprevisible. Pèro no són pocs aquells que han volgut imaginar, des de el terreny de la ficció, com serà aquest futur que ens espera. Autors tan diversos com Aldous Huxley o William Gibson han explorat les implicacions del nostre futur a través d’obres capitals, donant a llum un subgènere dintre de la ciència ficció, la distopia, que s’ha mostrat com a un dels més actius i recurrents dintre del cinema i la literatura. A través d’aquestes sessions explorarem les implicacions polítiques d’una sèrie d’obres essencials del gènere distòpic, mitjançantl’estudi comparat de cinema i literatura, i analitzant amb detall les idees i posicionaments que autors de referència han elaborat al llarg de l’últim segle. La distopia funciona no només com a avís (in)evitable futur, sinó com a  diagnòstic crític del nostre present més immediat. És per això que l’objectiu de l’estudi no és únicament traçar una cartografia del gènere de les distopies, sinó explorar com, a través de laimaginació, aquestes obres han pensat el futur, han elaborat un discurs sobre el nostre present i s’han posicionat sobre temes essencials dintre del nostre panorama cibercul

Poètiques de la Fi del Món: Trànsits pels universos distòpics.

1. Utopia: La qüesionada idea sobre un futur millor.
2. Dels regnes (im)perfectes: el topos d’una vida bona.
3. L’era del turbocapitalisme: una contrageografia del capital “fràgil”.
4. L’infern d’un món mecanitzat: distopies clàssiques (d’Orwell a Bradbury).
5. El cyberpunk com a imatge (interior) del capital (de J.G Ballard a William Gibson).
6. (Dat)Apocalypse Snow: el món sepultat per la informació.
7. Industrialització, modernització i racionalitat: Exposats a la vida urbana.
8. La ciutat com a sistema mergent: entorns urbans i informació.
9. Sobre la fi del progrés: poètiques de la fi del món.

 

Bibliografía:

Baccolini, R., Moylan,T. (eds.): Dark Horizons. Science Fiction and the Dystopian imagination. New York: Routledge, 2003.

Barber, S.: Ciudades proyectadas. Cine y espacio urbano. Barcelona: Gustavo Gili, 2006.

Brockman, J. (ed.): Los próximos cincuenta años.El conocimiento humano en la primera mitad del siglo XXI. Barcelona, Kairós, 2004.

Brockman, J. (ed.): El nuevo humanismo y las fronteras de la ciencia. Barcelona: Kairós, 2007.

Buck-Morss, S.: Mundo soñado y catástrofe: La desaparición de la utopía de masas en el Este y el Oeste. Madrid: Antonio Machado, 2004.

Catalán, M.: El prestigio de la lejanía. Ilusión, autoengaño y utopía. Barcelona: Ronsel, 2004

Dahrendorf, R.: Conflicto social moderno. Madrid: Mondadori, 1990.

Davis, E.: Techgnosis. Myth, magic and mysticism in the age of information.London: Serpents Tail, 2004. Domingo, A.: Descenso literario a los infiernos demográficos. Barcelona: Anagrama, 2008.

Fernández Buey,F.: Utopías e ilusiones naturales. Mataró: El Viejo Topo, 2007.

Kluitenberg, E.: Delusive Spaces. Essays on Media, Culture andTechnology. Rotterdam: NAi Publishers, 2008.

Kosko, B.: El futuro borroso o el cielo en un chip. Barcelona: Crítica, 2000.

Molinuevo, J.L.:Humanismo y Nuevas Tecnologías. Madrid: Alianza, 2004.

Molinuevo,J.L.: La vida en tiempo real. La crisis de las utopías digitales. Madrid: Biblioteca Nueva, 2006.

Nicholas Taleb, N.:El Cisne Negro. El impacto de lo altamente improbable. Barcelona: Paidós, 2010.

NicholasTaleb, N.: Antifrágil. Las cosas que se benefician del desorden. Barcelona: Paidós, 2013.

Ryan, M.L.: La narración como realidad virtual. Barcelona: Paidós, 1999.

Sennett, R.: Vida urbana e identidad personal.Barcelona: Península, 2001

Sloterdijk, P.: Esferas III. Espumas. Esferología plural. Madrid: Siruela, 2006.

Wegner, Phillip E. (ed.): Imaginary Communities. Utopia, the Nations, and the Spatial Histories of Modernity. Berkeley: University of California Press, 2002.

 

 ________________________________________________________________________________