Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Comunicació de les Organitzacions | OB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Aquesta assignatura no té prerequisits específics. Les classes s'impartiran preferentment en català amb suport visual en castellà.
1. Aprendre a construir el discurs sonor en totes les seves etapes: el naixement d'una idea, la cerca de la informació que permeti fonamentar-la, l'elaboració de l'argument, la selecció i l'exposició depenent del mitjà i el posterior diàleg amb el receptor.
2. Utilitzar les eines teòriques i pràctiques per a l'elaboració de missatges sonors creatius de les organitzacions.
3. Aplicar el so en els plans estratègics corporatius.
Aquests objectius generals s'agrupen en quatre àmbits:
1. Explicar com incrementar de forma selectiva el coneixement sobre una matèria.
2. Ajudar a construir un criteri d'elaboració, enfortint els elements rellevants.
3. Entendre com s'ha d'adaptar el discurs al mitjà seleccionat.
4. Plantejar estratègies per a una bidireccionalitat del discurs constructiu.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Sessions d'aula | 30 | 1,2 | KM24, KM25 |
Sessions de pràctica al laboratori | 66 | 2,64 | CM25, CM26, KM24, SM22, SM23 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 10 | 0,4 | KM24, KM25, SM23 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures, preparació de pràctiques, preparació de proves i realització de treballs. | 186 | 7,44 | CM25, KM24, KM25, SM22, SM23 |
Encara que es tracta d'una assignatura fonamentalment pràctica, aquesta matèria se sustenta sobre uns continguts teòrics que es desenvoluparan tant en les diferents sessions magistrals programades com en el marc de les classes pràctiques d'anàlisis.
Els continguts d'aquesta assignatura es desenvoluparan a través de diferents metodologies docents: Classes magistrals; Aprenentatge col·laboratiu; Elaboració de treballs/informes; Presentació oral de treballs; Pràctiques de Laboratori i Pràctiques d'aula.
Totes les sessions pràctiques seran presencials i obligatòries. La seva preparació formarà sempre part del treball autònom que conforma la dedicació a aquesta assignatura.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Les/els estudiants podran fer ús de les tutories, les quals fixarà el professorat al llarg del semestre.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació a les sessions pràctiques | 15 | 1,25 | 0,05 | CM25, KM24, KM25, SM22, SM23 |
Pràctica final individual | 25 | 1,5 | 0,06 | CM25, CM26, CM27, KM24, KM25, KM26, SM22, SM23 |
Pràctiques finals de laboratori | 30 | 2,75 | 0,11 | CM25, CM26, CM28, KM24, KM25, SM22, SM23, SM24 |
Proves teòriques | 30 | 2,5 | 0,1 | CM27, KM24, KM25, KM26 |
En tractar-se d'una assignatura amb avaluació contínua, és obligatòria l'assistència a les sessions pràctiques i per a aprovar l'assignatura és obligatori realitzar i superar totes les proves fixades.
L'assignatura consta de les activitats següents:
- PROVES TEÒRIQUES: 30% sobre la qualificació final. L'alumnat haurà de superar una prova teòrica en cada semestre. Per a poder calcular la mitjana en aquest apartat, cadascuna de les proves ha de tenir una qualificació mínima de 5 punts.
- PRÀCTIQUES FINALS DE LABORATORI: 30% sobre la qualificació final. Es farà una prova final avaluable al final de cada semestre. Per a poder calcular la mitjana en aquest apartat, cadascuna de les proves ha de tenir una qualificació mínima de 5 punts.
- PRÀCTICA FINAL INDIVIDUAL: 25% sobre la qualificació final.
- ASSISTÈNCIA I PARTICIPACIÓ EN LES SESSIONS PRÀCTIQUES: 15% sobre la qualificació final. L'absència sense justificar per causa greu (malaltia, defunció familiar) penalitzarà en aquest apartat.
Per a aprovar l'assignatura i calcular la nota mitjana ponderada, cadascuna de les parts haurà de ser superada amb un mínim de 5 punts sobre 10.
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d’activitats, el pes de les quals sigui d’un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.
Les activitats de reavaluació es portaran a terme durant la/es setmana/s fixades en el calendari acadèmic. S'hauran de presentar a aquestes activitats les i els estudiants que no hagin arribat a 5 punts a les proves de teoria i/o en la pràctica de laboratori individual. La nota més alta que es podrà assolira lareavaluació serà de 6.
Les pràctiques finals de laboratori (en grup) no seran susceptibles de reavaluació (les competències i les habilitats no adquirides al llarg del curs difícilment es poden assolir en un parell de setmanes).
En cas de segona matrícula, l'alumnat podrà fer una única prova de síntesi que consistirà en una prova teoricopràctica. La qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.
Segons el punt 9 de l’article 266 de la Normativa Acadèmica de la UAB: quan es consideri que l’estudiant no ha pogut aportar prou evidències d’avaluació s’ha de qualificar aquesta assignatura com a no avaluable. Aquesta assignatura no serà considerada com avaluable si l'alumne no realitza el 80% de les pràctiques programades.
Plagi.
L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat,...) es qualificarà amb 0aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixin diversesirregularitats, laqualificació final de l'assignatura serà 0.
Ús de la Intel·ligència Artificial.
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la creació de peces musicals relacionades amb el contingut de l'assignatura. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Arriscado, Paula; Campos, Rosa Maria; Martinez Solana, Yolanda (2015)."Implicaciones de la asesoría de prensa para la definición del posicionamiento de marca: Implications of the press office for the definition of branding". En: RevistaMediterránea de Comunicación: Mediterranean Journal of Communication. Vol. 6, pp.99-107
Barbeito-Veloso, María-Luz; Perona-Páez, Juan-José (2019). "Comunicación organizacional en clave sonora: el caso de Blink, los podcasts de BBVA". El profesional de la informacion, v. 28, n. 5, e280511. https://doi.org/10.3145/epi.2019.sep.11
Barrio, Estrella; Enrique, Ana Maria; Barbeito, Mariluz; Fajula, Anna (2021): "Sonic identity and branding elements in spanish radio advertising". Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura, 65, 103-119. https://doi. org/10.5565/rev/analisi.3330
Estrella Barrio-Fraile, María Luz Barbeito-Veloso, Anna Fajula-Payet, Juan José Perona-Páez, Ana María Enrique-Jiménez (2023). "El uso del podcast como herramienta de comunicación de los ODS en el sector bancario español".Revista Latina de Comunicación Social, n.81- 97-122
Blanch, Margarita; Lázaro, Patricia (2010). Aula de locución, Ed. Cátedra, Madrid
Camacho, Idoia (2017). Formación de portavoces: cómo conseguir una comunicación efectiva ante los medios y otros públicos. UOC, Barcelona.
Cano Muñoz, Isidro (2005). El don de la palabra: hablar para convencer. Thomsom, Madrid. Castillo, José María (2016). Televisión, realización y lenguaje audiovisual. Instituto RTVE, Madrid.
Carnegie, Dale (2009). Cómo hablar bien en público. Elhasa, Madrid.
Cosme, Santiago (2017). Superpoderes creativos : trucos y astucias para crear anuncios. Advook.
Costa, Joan (2012). "El Dircom hoy. Dirección yGestión de la comunicación en la nueva economía". CPC, Barcelona.
Cuenca-Fontbona, Joan; Matilla, Kathy & Compte-Pujol, Marc (2020). "Transformación digital de las agencias de Relaciones Públicas y Comunicación españolas". Profesional De La Información, 29(3). https://doi.org/10.3145/epi.2020.may.10
Cristófol Rodríguez, Carmen (2014). "Del gabinete de prensa al gabinete de comunicación: La dirección de comunicación en la actualidad". En Anagramas: Rumbos y sentidos de la comunicación, Vol.13 (25), pp.193-194
De Bono, Edward (2018). El pensamiento lateral: manual de creatividad. Paidós.urántez-Stolle, P. (2017). "Interacción y participación en salas de prensa virtuales de las empresas del IBEX 35". Profesional De La Información, 26(2), 228-237. https://doi.org/10.3145/epi.2017.mar.09
Farran, Eduard (2010). Des de la trinxera. Manual de supervivència en creativitat publicitària. UOC.
Gutiérrez, Maria; Perona, Juan José (2002). Teoría y técnica del lenguaje radiofónico, Ed. Bosch, Barcelona. Huertas, Amparo; Perona, Juan José (1999). Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio. Ed.Bosch, Barcelona.
Hernández, Caridad (1999). Manual de creatividad publicitaria. Síntesis.
Miquel-Segarra, Susana; Aced, Cristina (2019). "El perfil de los responsables de comunicación interna en España". Revista de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación, v. 6, n. 11, pp. 99-118.
Pérez Rufí, José Patricio, Gómez Pérez, Francisco Javier & Navarrete Cardero, José Luis (2014). "El videoclip narrativo en los tiempos de YouTube". Sphera Publica, 2, (14), 36-°©‐‑60
Pricken, Mario (2002). Creative advertising : ideas and techniques from the world’s best campaigns / Mario Pricken. Thames & Hudson.
Ricarte; José M. (2016). Creatividad y comunicación persuasiva. Ed. Electrónica. Servei de Publicacions UAB.
Ricarte, José M. (2000). Procesos y técnicas creativas publicitarias. Ideas básicas. Servei de Publicacions, UAB.
Romero-Rodríguez, Luís M. (2020). Manual de gestión de la comunicación corporativa. Madrid: Tecnos.
Sallés, Eduardo (2024). Proceso creativo. Una guía para tener tu próxima gran idea. Grijalbo.
Sánchez-Amboage, Eva; Toural-Bran, Carlos; Memblela-Pollán, Matías; Crespo-Pereira, Verónica (2022)."Short video content en la estrategia de marca. Análisis del uso deTikTok por el Museo del Prado".R evista Mediterránea de Comunicación. 2022, 13(1): 331-344. https://doi.org/10.14198/MEDCOM.20836
Santana, Eva (2017). Tapas de publicidad : introducción y fundamentos. Promopress.
Segarra, Toni (2009). Desde el otro lado del escaparate. Espasa Calpe.
Villafañe, Justo (2008)."La gestión profesional de la imagen corporativa". Pirámide, Madrid.
Young, James W. (1982). Una técnica para producir ideas. Eresma.
Audacity per edició de so.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 1 | Català/Espanyol | anual | tarda |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 2 | Català | anual | tarda |
(TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | anual | tarda |