Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Comunicació de les Organitzacions | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Per cursar aquesta assignatura es recomana que l’estudiant tingui:
Comprensió lectora en castellà i anglès, així com habilitats comunicatives i d’expressió escrita en català i castellà, pròpies d’un primer curs d’estudis universitaris.
Capacitat per adaptar-se als canvis tecnològics i a l’entorn de la comunicació.
Habilitats bàsiques per treballar en equip i participar en projectes col·lectius.
Nocions bàsiques d’edició d’àudio i vídeo, que facilitaran un millor aprofitament de la matèria.
No és necessari disposar de coneixements tècnics previs específics, però aquestes aptituds i coneixements afavoreixen el seguiment i aprofitament del curs.
Els objectius principals de l’assignatura són:
Introduir l’alumnat als fonaments físics i lògics de la imatge, l’audiovisual i el medi sonor, des del processament fins a l’explicació dels diferents formats i estàndards.
Presentar les nocions bàsiques de les rutines de treball als principals espais de producció: plató de televisió, cabina de ràdio i sala d’edició de vídeo.
Facilitar la comprensió dels processos tecnològics implicats en la creació i la transmissió de continguts audiovisuals, així com el funcionament dels instruments i equips fonamentals utilitzats en aquests entorns.
Fomentar la capacitat d’adaptació a l’evolució tecnològica i a les innovacions que impacten en la producció i difusió de missatges comunicatius.
Potenciar l’aprenentatge pràctic mitjançant activitats en espais audiovisuals, afavorint la familiarització amb la manipulació d’equips d’imatge i so destinats a la producció de continguts periodístics i multimèdia.
Aquests objectius garanteixen una base sòlida per entendre la dimensió tecnològica de la comunicació i preparen l’alumnat per afrontar els reptes professionals del sector.
L’assignatura s’estructura en diversos blocs temàtics que aborden els fonaments tecnològics de la comunicació audiovisual i sonora, combinant una perspectiva històrica, conceptual i pràctica. Es fomenta la reflexió crítica a través de referències a autors, exemples contemporanis i casos històrics rellevants.
1. Tecnologia Audiovisual: Conceptes Bàsics
Concepte de tècnica i tecnologia.
Evolució de les tecnologies audiovisuals: de la fotografia i el cinema als mitjans digitals.
Reflexió sobre tecnofòbia i tecnofília a partir d’autors com Yuval Noah Harari, Neil Postman, Raymond Kurzweil, Steve Jobs, Elon Musk i Jacques Ellul.
2. So: Característiques Físiques i Producció
Fonaments físics del so: ones, intensitat, to, timbre.
Gravació i reproducció del so: història i evolució dels sistemes (des de la ràdio fins als formats digitals).
Rutines bàsiques de producció de so en entorns professionals (cabina de ràdio, estudis de gravació).
3. Imatge i Vídeo: Característiques Físiques i Producció
Principis físics de la imatge: llum, color i percepció visual.
Història de la fotografia (Niepce, germans Lumière) i del cinema.
Gravació i reproducció audiovisual: formats, estàndards i evolució tecnològica.
Rutines bàsiques de producció audiovisual (plató de televisió, ENG, estudis de vídeo).
4. Composició Audiovisual i Sonora
Composició d’imatges: plans, moviments de càmera, criteris de composició visual.
Composició sonora: plans sonors, ambientació, muntatge de so.
5. Edició: Conceptes Bàsics
Figures de muntatge sonor i audiovisual.
Tall i transicions: eines i criteris per a la narrativa audiovisual.
Introducció a l’espai de fluxos de treball i a l’ús de plataformes digitals per a l’edició.
6. Contextos i Debats Actuals
Impacte de la tecnologia en la comunicació: intel·ligència artificial, periodisme mòbil i nous formats multimèdia.
Referències bibliogràfiques i audiovisuals per a l’anàlisi crítica dels processos tecnològics.
Els continguts s’acompanyen d’exemples pràctics, vídeos i casos d’estudi, així com d’una selecció de lectures i recursos per aprofundir en cadascun dels temes.
Nota: El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitats vàries | 9 | 0,36 | CM01, KM03 |
Classes magistrals | 15 | 0,6 | CM01, KM03 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 26 | 1,04 | CM01, KM03, SM02 |
Lectures | 16 | 0,64 | CM01, KM03 |
Preparació de les pràctiques de ràdio | 18 | 0,72 | CM03, SM02 |
Preparació de les pràctiques de televisió | 18 | 0,72 | CM03, SM02 |
L’assignatura combina diferents modalitats docents amb l’objectiu de garantir una formació teòrica i pràctica sòlida, adaptada a les necessitats del sector de la comunicació audiovisual.
Sessions de teoria
Classes magistrals a l’aula per presentar els conceptes fonamentals, amb suport de presentacions multimèdia i exemples pràctics.
Es fomenta la participació activa de l’alumnat mitjançant preguntes, debats i l’anàlisi de casos reals.
Sessions pràctiques
Les pràctiques constitueixen la part central de l’assignatura i es desenvolupen en grups de treball organitzats pel professorat.
Les activitats inclouen la manipulació d’equips audiovisuals i sonors, la producció de continguts en plató de televisió, estudis de ràdio i dispositius mòbils, així com l’edició bàsica d’àudio i vídeo.
L’objectiu és la familiarització amb les tècniques i rutines professionals pròpies dels entorns de producció audiovisual i sonora.
Conferències d’especialistes
Al llarg del curs es programarà almenys una xerrada a càrrec d’un/a professional o expert/a vinculat/da als continguts de l’assignatura.
Aquesta activitat és obligatòria i l’alumnat haurà de realitzar una reflexió o activitat vinculada a la xerrada, que formarà part de l’avaluació.
Organització i recursos
El calendari detallat de les sessions, així com la descripció de les activitats i pràctiques, es facilitarà el primer dia de classe i es publicarà al Campus Virtual.
Tots els materials docents, recursos addicionals i informació rellevant per al seguiment de l’assignatura estaran disponibles al Campus Virtual.
Altres aspectes
Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre, per a la realització de les enquestes d’avaluació del professorat i de l’assignatura.
La metodologia pot adaptar-se si les circumstàncies institucionals o sanitàries ho requereixen.
Aquesta combinació metodològica afavoreix l’aprenentatge actiu i l’adquisició de competències transversals, tant a nivell individual com en treball en equip.
En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Pràctiques | 60 | 33 | 1,32 | CM03, SM02 |
Teoria (Examen + Activitats a classe) | 40 | 15 | 0,6 | CM01, KM03, SM02 |
L’avaluació de l’assignatura es divideix en dues grans àrees: teoria i pràctica, amb l’objectiu de valorar tant els coneixements conceptuals com les competències tècniques i aplicades.
A) Avaluació pràctica (60%)
Inclou les pràctiques de ràdio, televisió i edició audiovisual.
L’alumnat treballarà en grups i haurà de lliurar els exercicis i projectes proposats en cada bloc pràctic.
La participació activa i la qualitat dels treballs presentats seran criteris fonamentals d’avaluació.
B) Avaluació teòrica (40%)
Examen final: 30% de la nota global. Avalua els continguts teòrics treballats a classe.
Activitats obligatòries (10%): inclou la participació en debats, activitats a classe i la reflexió o treball vinculat a la xerrada d’un expert convidat.
Treballs opcionals de millora
Al final de l’assignatura s’oferirà la possibilitat de realitzar treballs opcionals per aquells estudiants que vulguin millorar la seva qualificació final fins al màxim possible.
Criteris generals
Per aprovar l’assignatura, cal obtenir una nota mínima de 5 tant en la part teòrica com en la part pràctica.
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura sempre quehagi participat en totes les activitats d’avaluació. Per poder presentar-se a la recuperació, caldrà haver obtingut una nota mitjana mínima de 3,5.
Són susceptibles de reavaluació tant l’examen com les pràctiques.
Aquesta assignatura no preveu l’avaluació única.
El calendari detallat de les activitats d’avaluació i les seves dates es publicarà a l’inici del curs al Campus Virtual, juntament amb les rúbriques i criteris específics per a cada activitat.
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’alumnat en l'anàlisi i la reflexió personal. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
PLAGI
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Bonet, Montse (coord.). (2016). El imperio del aire. Espectro radioeléctrico y radiodifusión. UOC.
Cardon, Dominique. (2018). Con qué sueñan los algoritmos: nuestros sueños en el tiempo de los big data. Dado Ediciones.
Castells, Manuel. (2009). Communication Power. Oxford University Press.
Chie, S., Zambrano, M., & Medina, C. (2016). Estándares actuales de televisión digital: Una breve reseña. Prisma Tecnológico, 6(1), 19-23. Recuperado de https://revistas.utp.ac.pa/index.php/prisma/article/view/606
Domínguez, Juan José. (2019). Teoría y técnica del sonido. Editorial Síntesis.
Ellul, Jacques. (1980). La técnica o el desafío del siglo. Ediciones Península.
Fernández-Lores, S., Martínez-Navarro, G., & Gavilán, D. (2021). Factores de éxito en las webs de contenidos audiovisuales. Análisis cualitativo comparado. Profesional De La Información, 29(6). https://doi.org/10.3145/epi.2020.nov.39
Fernández-Quijada, David. (2013). La innovación tecnológica. Creación, difusión y adopción de las TIC. UOC.
Harari, Yuval Noah. (2018). 21 lecciones para el siglo XXI. Debate.
Kurzweil, Raymond. (2005). The Singularity Is Near: When Humans Transcend Biology. Viking.
López-García, Xosé; Silva-Rodríguez, Alba; Vázquez-Herrero, Jorge. (2023). Evolution, trends and future of native media: From avant-garde to the epicenter of the communications ecosystem. Profesional de la Información, 32(2), e320202.
Morales Morante, Fernando. (2013). Montaje audiovisual: teoría, técnica y métodos de control. Síntesis.
Niepce, Joseph Nicéphore. (Referencias históricas sobre la fotografía).
Postman, Neil. (1993). Technopoly: The Surrender of Culture to Technology. Vintage.
Lumière, Auguste y Louis. (Referenciès històriques sobre el cinema).
John Logie Baird. (Referenciès històriques sobre la televisió).
Bonet, Montse (coord.). (2016). El imperio del aire. Espectro radioeléctrico y radiodifusión. UOC.
Castillo, José María. (2016). Televisión, Realización y Lenguaje Audiovisual. IORTV.
Fernández-Quijada, David. (2011). Medi@TIC. Análisis de casos de tecnología y medios. UOC.
Gutiérrez García, María & Perona Páez, Juan José. (2002). Teoría y técnica del lenguaje radiofónico. Bosch.
López Martínez, A. (2022). Estudio por operador del mantenimiento, cobertura, costes e interferencias del despliegue 4G en España. Recuperado de http://hdl.handle.net/10017/52150
Martínez Pinzón, G. (2018). Compartición del Espectro Radioeléctrico entre Tecnologías Inalámbricas de Última Generación en la Banda de la Televisión Digital Terrestre. Recuperado de https://riunet.upv.es/handle/10251/102644?show=full
McStay, Andrew. (2010). Digital Advertising. Palgrave Macmillan.
Neira, Elena. (2015). La otra pantalla. UOC.
Niqui, Cinto. (2011). Fonaments i usos de tecnologia audiovisual digital. UOC.
Peirano, Marta. (2019). El enemigo conoce elsistema. Debate.
Per a les pràctiques i activitats d’edició audiovisual i sonora, es farà ús principalment dels programes Audacity i DaVinci Resolve, que són els instal·lats i disponibles a les aules de la Facultat.
No obstant això, es permetrà que l’alumnat utilitzi altres programes amb què se senti més còmode, especialment en casos en què treballin des de casa o ja tinguin experiència prèvia amb altres eines d’edició d’àudio i vídeo. Aquesta flexibilitat facilita l’adaptació a diferents fluxos de treball i preferències personals, sempre que es garanteixi la correcta realització de les activitats i pràctiques.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 1 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 2 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | tarda |