Epistemologia i Mètodes de Recerca en Antropologia Social i Cultural
Codi: 107245 Crèdits: 12| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Antropologia Social i Cultural | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Beatriz Ballestin Gonzalez
- Correu electrònic:
- beatriz.ballestin@uab.cat
Equip docent
- Dan Rodriguez Garcia
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Per a poder cursar correctament l'assignatura és nescessari haver completat prèviament l'assignatura de Pràctiques de Camp I en Antropologia Social i Cultural
Objectius
Es tracta d’una assignatura que forma part d’una seqüència d'assignatures metodològiques-tècniques que constitueix un model a escala de la investigació etnogràfica en Antropologia: Pràctiques de Camp en ASiC I (fase exploratòria o prospectiva), Epistemologia i mètodes d'investigació en ASiC (disseny teòric), Tècniques d'investigació en ASiC (disseny tècnic), Recursos instrumentals per a la investigació a l’Antropologia (competències instrumentals), Pràctiques de camp en ASiC II (posada a prova de les hipòtesis segons els dissenys previstos, recollida de dades, anàlisi i conclusions), i Treball de fi de Grau (model a escala de la investigació etnogràfica en Antropologia).
L’assignatura d’Epistemologia i mètodes forma part de la Matèria 7: Mètodes, Tècniques i Instruments en Antropologia Social i Cultural, i els seus continguts es refereixen a la fase de disseny teòric de la investigació (formulació de les hipòtesis, elaboració de les línies bàsiques del marc teòric, proves de contrastació, etc.) i als supòsits epistemològics subjacents a la seqüència d'assignatures metodològiques i tècniques del grau.
Aquesta assignatura enllaça amb Camp I, i té els següents objectius:
1. Conèixer el desenvolupament històric de les diferents propostes de mètodes d'investigació i les diferents propostes d'anàlisi de les teories científiques, analitzant críticament l'oposició entre mètodes "científics" i mètodes "hermenèutics" o interpretatius.
2. Realitzar una primera aproximació als supòsits metodològics subjacents als treballs clàssics i contemporanis de de les ciències socials en general i de l'Antropologia en particular.
3. Arribar a conclusions respecte al debat sobre l'aplicació de mètodes "científics" i "interpretatius" en Antropologia i al paper que tenen en aquesta disciplina les estructures hermenèutiques de la pre-comprensió d'una banda, i per una altra les descripcions, els procediments interpretatius i les explicacions que donen compte de les relacions complexes entre fenòmens socioculturals.
4. Prendre consciència que el coneixement antropològic, i de manera general els coneixements disciplinaris, són productes culturals propis de societats desiguals, immersos en les cosmovisions compartides i estretament relacionats amb les relacions de poder, el que exigeix una crítica no empírica de teories i conceptes, afegint a la crítica metodològica l'epistemològica.
5. Adquirir la capacitat de desenvolupar per posar a prova una hipòtesi explicativa d'un problema sociocultural (formulada a partir d'una fase inicial de treball de camp) tenint en compte la seva plausibilitat, la seva adequació a les dades i la seva relació amb altres hipòtesis alternatives.
Resultats d'aprenentatge
- KM18 (Coneixement) Reconèixer els debats epistemològics i metodològics en antropologia i les formes principals de comparació i traducció cultural.
- SM24 (Habilitat) Formular propostes explicatives de situacions socioculturals perquè siguin contrastades empíricament.
Continguts
BLOC I INTRODUCCIÓ
0. Presentació de el curs: estructura, contingut, avaluació.
1. Definicions preliminars i supòsits bàsics. El concepte "folk" de ciència: suposada objectivitat, suposades veritats. Historicitat de les propostes de mètode científic. Crítica de les dicotomies tradicionals: ciències naturals / socials, disciplines nomotéticas i idiogràfiques, antropologia interpretativa i antropologia científica.
2. L'inici de la metodologia científica en antropologia: l'Evolucionisme, Tylor i la ciència de la cultura; les primeres aproximacions a l'mètode: el Funcionalisme estructural de Radcliffe-Brown i l'aplicació de l'inductivisme en antropologia: el mètode inductiu-verificacionista. Mètode inductiu i mètode deductiu.
BLOC II EPISTEMOLOGIA GENERAL DE LA CIÈNCIA: CORRENTS RACIONALISTES
3. El falsacionisme: de la certesa a la conjectura. Les primeres aproximacions: Herschel i Duhem ( "falsacionisme tou"). Popper ("falsacionisme dur") i el mètode hipoteticodeductiu-falsacionista: crítica a l'inductivisme; la relativitat del concepte "veritat"; la falsabilitat com a criteri de demarcació entre ciència i no-ciència.
4. El probabilisme lògic: Carnap, Kaplan i Manners. Explicació i predicció.
5. Hempel, conceptes metodològics clàssics: hipòtesi, implicació contrastadora, corroboració / falsació, suport teòric i suport empíric, probabilitat lògica, explicació nomológico-deductiva, etc. Els límits de la falsació i de la verificació de teories.
BLOC III : CIÈNCIA I ASPECTES SOCIALS I HISTÒRICS: TRENCAMENTS I CONTINUÏTATS AMB LES LÒGIQUES RACIONALISTES
6. Kuhn i la teoria dels paradigmes: ciència normal i revolucions científiques.
7. El falsacionisme sofisticat de Lakatos. Metodologia dels Programes d'Investigació Científica (PIC)
8. La crítica radical de Feyerabend (anarquisme metodològic, estils cognitius i racionalitats).
BLOC IV EPISTEMOLOGIA I MÈTODES EN LES CIÈNCIES SOCIALS I L'ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL
9. Fonaments de l'epistemologia i els mètodes en Ciències Socials : tradicions positivista i fenomenològica/constructivista/interpretativista/hermenèutica.
10. Explicació i interpretació en Ciències socials i en Antropologia social i cultural: un fals dilema. Bases i complementarietat de la metodologia qualitativa i quantitativa
11. Dues propostes epistemo-metodològiques integradores: el Constructivisme estructuralista de Pierre Bourdieu, i la Teoria de l'Estructuració i la Doble Hermenèutica d'Anthony Giddens
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques i de discussió de lectures teòriques | 50 | 2 | |
| Preparació de proves avaluatives teòriques | 27 | 1,08 | |
| Selecció d'una hipòtesi de treball i aplicació dels conceptes teòrics bàsics a la hipòtesi | 25 | 1 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Realització d'un disseny de posada a prova i desenvolupament d'una hipòtesi | 25 | 1 | |
| Tutories individuals | 5 | 0,2 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura i comentari de la bibliografia obligatòria | 75 | 3 | |
| Treballs successius i acumulatius de desenvolupament de la hipòtesi | 70 | 2,8 |
La comprensió preliminar dels temes s'aconsegueix a través de les classes i les lectures obligatòries. La comprensió profunda s'aconsegueix amb els exàmens basats en els conceptes clau i les lectures obligatòries de l'assignatura, i amb el desenvolupamemt d´un treball pràctic tutoritzat que va desenvolupant-se en diverses etapes a mesura que s'avança en l'aprenentatge dels continguts teòric-metodològics, i de diversos assajos teòrics que constitueixen fites en el desenvolupament del curs.
La part de Pràctiques, a més de les tutories individuals, inclou vàries sessions abligatòries amb tota la classe, per explicació dels guions del disseny de la Pràctica i per entregues i devolucions de correccions.
Nota: es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Desenvolupament supervisat d'un disseny metodològic de recerca | 40% | 17,5 | 0,7 | KM18, SM24 |
| Exàmens parcials | 50% | 3 | 0,12 | KM18, SM24 |
| Participació a l'aula | 10% | 2,5 | 0,1 | KM18 |
El seguiment del curs en la part de Teoria suposarà el 50% de la nota final, i s'avaluarà a partir de dos exàmens parcials (25% i 25%) basats en els conceptes clau i les lectures obligatòries.
Un 40% de la nota correspon a la part de Pràctiques, que consisteix en l'elaboració, en diversos lliuraments, d'un disseny teòric d'investigació a partir d'una hipòtesi de treball.
El 10% restant correspondrà a la Participació i assistència a les classes tèoriques avaluada a través de registre i d'activitats de comentari de lectures i continguts.
Els lliuraments de tots els treballs s'han de fer en les dates estipulades. Pel que fa a la part de Pràctiques, cal haver assistit a totes les tutories de seguiment relacionades amb el desenvolupament del disseny.
Per aprovar l'assignatura cal haver aprovat, en el període d'avaluació ordinària, les parts de Teoria i Pràctica independentment amb un mínim de 5 sobre 10.
Per poder ser reavaluat, l'alumne/a ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
La part de Teoria es tornarà a avaluar amb exàmens parcials o finals, i la part de Pràctiques amb la repetició de les entregues suspeses.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professoravetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa dela qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Aquella activitat no serà reavaluable. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no s'hagi presentat a cap dels exàmens i no hagi lliurat més d'un 50% de les pràctiques.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en
tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions, a
criteri del professorat. En el cas d’assignatures de graus filològics, l’ús de la traducció l’ha
d’autoritzar el/la professor/a. Es poden contemplar altres situacions, sempre amb el vistiplau
del professor/a.
L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les
eines utilitzades; i (iii) incloureuna reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i
el resultat final de l’activitat.
La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta
d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o
sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
LA BIBLIOGRAFIA OBLIGATÒRIA SERÀ DETERMINADA A l'INICI DE CURS.
BIBLIOGRAFIA DE SUPORT
Agar, Michael [1982] (1992). “Hacia un lenguaje etnográfico”, en Reynoso, C. (comp.) El surgimiento de la antropología postmoderna, Barcelona: Gedisa, pp. 117-137.
Bourdieu, Pierre (2007) [1980]. “Libro 1: crítica de la razón teórica: 1. Objetivar la objetivación; 2. La antropología imaginaria del subjetivismo; 3. Estructuras, habitus, prácticas; 9. La objetividad de lo subjetivo". En El sentido práctico. Buenos Aires: Siglo XXI Editores.
Bourdieu, Pierre (2003) [2001]. “II Un mundo aparte: 1. El “oficio” del sabio; 2. Autonomía y derecho de admisión; 3. El capital científico, sus formas y su distribución; 4. Una lucha regulada". En El oficio de científico. Ciencia de la ciencia y reflexividad. Barcelona: Anagrama, pp. 63-126.
Chalmers, Alan Francis (1982). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Madrid: Siglo XXI.
Feyerabend, Paul Karl (1982) [1978]. “La ciencia en una sociedad libre”, en La ciencia enuna sociedad libre, Madrid: Siglo XXI, 2ª parte, pp. 82-142.
Giddens, Anthony (1987) [1967]. “Conclusiones: Algunas nuevas reglas del método sociológico”, en Las nuevas reglas del método sociológico. Crítica positiva de las sociologías interpretativas, Buenos Aires: Amorrortu, pp. 159-167.
Giddens, Anthony (1993). New Rules of Sociological Method. Stanford: Stanford University Press.
González Echevarría, Aurora (1987). La construcción teórica en Antropología, Barcelona: Anthropos.
— (1989). “Del estatuto científico de la Antropología”, en Contreras, J. y otros (dirs.) Antropología de los Pueblos de España. Madrid: Taurus, pp. 177-191.
— (2006). “Del utillaje conceptual de la antropología: los usos del término ‘inductivismo’ y los usos del término ‘hermenéutica’. Dos propuestas de clarificación”, Revista de Antropología Social, 15: 327-372.
— (2011). “De la certeza a la conjetura. Evolución de las propuestas de método científico”. Adaptado de “Del utillaje conceptual de la antropología: los usos del término ‘inductivismo’ y los usos del término ‘hermenéutica’. Dos propuestas de clarificación”, Revista de Antropología Social, 15: 327-372.
Hempel, Carl Gustav (1979). Filosofía de la ciencia natural. Madrid: Alianza.
Kaplan, David y Manners, Robert A. (1979). “Antropología: métodos y problemas en la formulación de teorías”; “Algunos temas viejos y nuevas direcciones”, caps. 1 y 5 de Introducción crítica a la teoría antropológica, Buenos Aires: Nueva Imagen, pp. 19-66 y 313-341.
Kuhn, Thomas Samuel (1971) [1962]. “Introducción” y “Posdata 1969”, en La estructura de las revoluciones científicas, México: Fondo de Cultura Económica, pp. 20-32 y 268-319.
Lakatos, Imre (1983) [1978]. “La falsación y los programas de investigación científica”, en La metodología de los programas de investigación científica, Madrid: Alianza, pp. 17-72.
Popper, Karl Raimund (1967) [1935]. “Panorama de algunos problemas fundamentales”; “Sobre el problema de una teoría del método científico”, caps. 1 y 2 de La lógica de la investigación científica, Madrid: Tecnos, pp. 27-54.
Radcliffe-Brown, Alfred Reginald (1975) [1958]. “Definición [de Antropología Social]”, en Llobera, J. R. (ed.), La antropología como ciencia, Barcelona: Anagrama, pp. 47-53.
BIBLIOGRAFIA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
Alcoff, Linda y Potter, Elizabeth (1993). Feminist Epistemologies. New York: Routledge.
Ashton, Natalie Alana y McKenna, Robin (2020). “Situating feminist epistemology”. Episteme, 17(1), pp. 28-47.
Blázquez Graf, Norma (2012). Epistemología feminista: temas centrales. Centro de Investigaciones Interdisciplinarias en Ciencias y Humanidades, UNAM.
Hutchinson, Katrina (2022). “Feminist epistemology”. En The Routledge Handbook of Feminist Bioethics, pp. 43-57. Routledge.
Longino, Helen E. (2017 [1999]). “Feminist epistemology” (cap. 14). En Greco, J. y Sosa, E. (eds.), The Blackwell Guide to Epistemology. Malden, Mass.: Blackwell Publishing.
Programari
A concretar a l'inici del curs.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (SEM) Seminaris | 11 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 12 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 13 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |