Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
Antropologia Social i Cultural | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Aquesta assignatura no té prerequisits, però es recomana haver cursat prèviament les assignatures Conceptes Bàsics sobre diferència i desigualtat i Història i Teoria de l'Antropologia I.
L'objectiu de l'assignatura es que l’estudiant comprengui l’objecte d’estudi propi de l’Antropologia Política i la seva especificitat dins l’antropologia social. Presenta una introducció als conceptes bàsics vinculats amb la política i el poder en tots els àmbits de les relacions socials, les problemàtiques i debats centrals de la sub-disciplina, i els paradigmes teòrics i metodològics construïts per donar-los resposta.
L’assignatura parteix d'una perspectiva històrica, maximalista i transcultural del concepte de política, incloent de forma transversal i específica la perspectiva de gènere. Es plantejarà la interrelació de la política amb els altres àmbits de la vida social (economia, simbolisme i ritual, antropologia jurídica, relacions inter-ètniques...) i es veuran exemples etnogràfics de diferents formes polítiques en cultures i moments històrics diversos.
S’espera que en acabar el curs l’estudiant conegui les diferents aportacions teòriques i exemples etnogràfics de les formes que pren la política, i que sigui capaç d’aplicar aquest coneixement de manera crítica i responsable per entendre i reflexionar sobre fenòmens i conflictes d’ordre polític actuals. En termes competencials s’espera que hagi adquirit una perspectiva holística i no etnocèntrica d’allò polític, alhora que hagi adquirit una sensibilitat envers la situació i posició política d’altres grups socials, essent conscient de les implicacions polítiques i ètiques de la pròpia investigació antropològica.
1. Introducció a l’Antropologia Política
2. El desenvolupament de perspectives antropològiques sobre el poder i la política
3. Tipus de sistemes polítics, formes de lideratge i resolució de conflictes
4. Orígens i formes d'Estat premoderns
5. Religió, ritual i simbolisme en les relacions de poder
6. Estructura i procés - dominació i resistències: l'acció de l'individu en l'arena política
7. Política, identitats i desigualtats socials en la globalització postmoderna
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques, discussió de textos, visionat de documentals i debats | 50 | 2 | CM14, KM13, KM14, KM15, KM17, SM20, SM21 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories individuals o en grup, sortides vinculades amb l'assignatura | 4 | 0,16 | KM14, KM15, KM17, SM18, SM21 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal, lectura de textos, organizació i anàlisi d'anotacions i esquemes de classe, campus virtual, redacció de treballs, preparació de comentaris per a debats, ampliació bibliogràfica. | 74 | 2,96 | CM14, KM14, KM15, KM16, KM17, SM20, SM21 |
METODOLOGIA
El protagonista en el procés d'ensenyament-aprenentatge és l'estudiant i requereix de la seva implicació activa en l'aprenentatge, la seva capacitat de treball autònom, autoregulació en les activitats avaluatives i responsabilitat en tot el procés.
El treball per part de l'alumnat consisteix en: l'escolta activa i participativa a l'aula; la recerca i anàlisi d'informació complementària; la realització de la lectura profunda dels textos; la realització i lliurament dins els terminis dels treballs i comentaris; i la participació crítica i respectuosa en els debats dins i fora l'aula.
Durant l'assignatura es realitzaran a l'aula exposicions teòriques i pràctiques de la professora, que podran incloure xerrades de convidats ocasionals. S'inclourà la lectura i discussió de textos obligatoris, el visionat de documentals i la participació als debats de classe.
Es farà atenció personalitzada a través de tutories individuals o en grup al despatx de la professora en l’horari d'atenció indicat el primer dia a classe i al Campus Virtual.
El Campus Virtual (CV) és l'espai oficial d'informació de l'assignatura. És responsabilitat de l'alumnat entrar al CV i tenir actualitzada la seva adreça electrònica per estar al corrent de les notícies i/o informacions del curs.
La comunicació amb la professora es realitzarà a través del correu del Campus Virtual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Elaboració de treballs | 25 | 7 | 0,28 | CM14, KM13, KM15, KM17, SM18, SM20, SM21 |
Exàmens individuals de tot el contingut treballat | 50 | 4 | 0,16 | CM14, KM13, KM14, KM15, KM17, SM18, SM20, SM21 |
Participació en activitats dins i fora l'aula | 10 | 4 | 0,16 | CM14, KM13, KM14, KM15, KM17, SM18, SM20, SM21 |
Seminari de debat de lectures obligatòries | 15 | 7 | 0,28 | CM14, KM13, KM14, KM15, KM16, KM17, SM18, SM20, SM21 |
FUNCIONAMENT SISTEMA D’AVALUACIÓ:
Al principi de curs es lliurarà el cronograma amb les dates de lliurament dels treballs, discussions de les lectures obligatòries i les dates de realització dels exàmens. També es lliurarà el llistat de les lectures obligatòries, que estaran disponibles online o en format PDF al Campus Virtual.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, la professora informarà l'alumnat (a l'aula i via Campus Virtual) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
AVALUACIÓ CONTINUADA:
L'avaluació de la assignatura s'entén com un procés continu i progressiu, que s'estén durant tot el període lectiu i es desenvolupa a partir de la realització de diferents activitats d’avaluació:
- Proves escrites (50% de la nota final). Es faran 2 exàmens parcials sobre el contingut treballat al llarg del curs a través de les classes, lectures i activitats realitzades. Cada examen contarà un 25% de la nota final i cal aprovar-los per fer mitjana amb la resta de notes del curs.
- Treball (25% de la nota final): Elaboració d’un treball seguint la pauta que proporcionarà la professora a l’inici de curs.
- Seminari de lectures (15% de la nota final): Discussió a l'aula de textos de lectura obligatòria. S’avaluarà la participació en la discussió i el lliurament aquell dia a l'aula de l’exercici que s’hagi demanat prèviament vinculat amb la lectura.
- Participació (10% de la nota final. Aquest mòdul no és recuperable): realització d'activitats pràctiques (debats, visionats de vídeos, xerrades de convidats/des, exercicis...). Les evidències sobre l'assistència i participació seran les derivades de les activitats realitzades aquell dia dins o fora l’aula.
Si l'estudiant vol fer l’avaluació continuada però té causes justificades que no li permetin assistir regularment a les activitats a l’aula haurà d'avisar a la professora a principi de curs per buscar una fórmula per poder fer l'avaluació de la participació.
AVALUACIÓ ÚNICA:
- Examen escrit (50% de la nota final). Examen escrit sobre tot el contingut treballat al llarg del curs (a través de les classes teòriques, lectures i activitats realitzades). Cal aprovar l'examen per a fer la mitjana amb la resta de notes.
- Treball (25% de la nota final): Elaboració d’un treball seguint la pauta que proporcionarà la professora a l’inici de curs. Cal fer una tutoria a l'inici de curs per planificar el treball.
- Examen oral (25% nota final) vinculant el temari amb totes les lectures obligatòries.
Els estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar a la professora un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiquila seva sol·licitud.
PROCEDIMENT DE RECUPERACIÓ:
Per tal de ser avaluable de l’assignatura, l’estudiant haurà d’haver estat prèviament avaluat dels dos exàmens i el treball (AVALUACIÓ CONTINUADA) o bé haver lliurat totes les proves previstes en la data indicada per la professora (AVALUACIÓ ÚNICA).
Per superar l’assignatura cal obtenir una nota final mínima de 5, resultat de la mitjana de les notes de cada mòdul segons el seu percentatge però cal aprovar els 2 exàmens amb una nota mínima de 5 per fer mitjana amb la resta de notes.
Si l’estudiant és avaluable però no aprova algun dels exàmens o el treball, els pot recuperar en període de recuperació. La recuperació consistirà en un examen de la part suspesa. La participació no és recuperable.
Podrà optar a recuperació l’alumnat suspès que compleixi els criteris per ser avaluable i hagi obtingut una qualificació mitjana final mínima de 3,5.
En cas d’avaluació única s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, mal ús de la IA, etc.) no són recuperables.
CONDICIONS PER A LA QUALIFICACIÓ “NO AVALUABLE”
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
L'absència o lliurament fora de termini de les activitats d'avaluació sense una causa degudament justificada i acreditada significa que aquella activitat no serà avaluada. No s’acceptaran evidències d'avaluació que no s’ajustin als estàndards de format de les pautes i rúbriques de realització dels treballs.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de correcció de textos o traduccions. L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà faltad'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
MANUALS RECOMANATS
BALANDIER,George (1969), Antropología Política, Ed. Península, Barcelona.
BALANDIER, George (1994), El poder en escenas. De la representación del poder al poder de la representación, Paidos Studio, Barcelona.
CAÑEDO, Montserrat; MARQUINA, Aurora (eds.), (2011), Antropología Política. Temas contemporáneos, Edicions Bellaterra, Barcelona.
CAÑEDO, Montserrat (ed.) (2013), Cosmopolíticas. Perspectivas antropológicas, Madrid, Trotta.
GLEDHILL, John (2000), El poder y sus disfraces, Perspectivas antropológicas de la política, Edicions Bellaterra, Barcelona.
GONZÁLEZ ALCANTUD, José Antonio (1998), Antropología (y) política. Sobre la formación cultural del poder, Anthropos, Barcelona.
GRAEBER, David & WENGROW, David (2022), El Amanecer de todo : una nueva historia de la humanidad Barcelona: Ariel.
KRADER, Lawrence y ROSSI, Ino (1982), Antropología Política, Anagrama, Barcelona.
LEWELLEN, Ted C. (2010), Antropología Política, Edicions Bellaterra, Barcelona (edició revisada)
LLOBERA, José Ramón (ed.) (1979), Antropología Política, Anagrama, Barcelona.
LUQUE BAENA, Enrique (1996), Antropología política. Ensayos críticos. Ariel Antropología, Barcelona.
MARQUINA ESPINOSA, Aurora (comp.) (2004), El ayer y el Hoy. Lecturas de Antropología Política. Vol. I y II. UNED, Madrid. Disponible versió digital a la Biblioteca.
PÉREZ GALÁN, Beatriz y MARQUINA ESPINOSA, Aurora (eds.) (2011), Antropología Política. Textos teóricos y etnográficos, Edicions Bellaterra, Barcelona.
VINCENT, Joan (1990), Anthropology and politics.Visions, traditions and trends, The University of Arizona Press, Tucson and London.
VINCENT, Joan (ed.) (2002) The anthropology of Politics. A reader in ethnography, Theory and Critique, Blackwell, Londres.
OBRES FONAMENTALS
ARENDT, Hannah (1997), ¿Qué es la política?, Paidós, Barcelona
ASAD, Talal (1973), Anthropology and the colonial encounter, New York, Academic Press.
BALANDIER, George(1988), Modernidad y poder. El desvío antropológico, Júcar, Madrid.
BARTH, Fredik (comp.)(1976), Los Grupos Étnicos y sus Fronteras. La organización Social de las Diferencias Culturales. F.C.E., México.
BARNES, Barry (1995), La naturaleza del Poder, Pomares-Corredor, Barcelona.
BOURDIEU, Pierre (2000), La dominación masculina, Anagrama, Barcelona.
--- (1988) Cosas dichas, Gedisa, Barcelona.
CLASTRES, Pierre (1996), Investigaciones en antropología política, Gedisa, Barcelona.
--- (1978): La Sociedad Contra el Estado, Monte Ávila, Barcelona.
DOUGLAS, Mary (1996), Cómo piensan las Instituciones, Alianza Universidad, Madrid.
DUMONT, Louis (1970): Homo Hierarchicus. Ensayo sobre el Sistema de Castas, Aguilar, Madrid.
--- (1987), Ensayos sobre el Individualismo. Alianza, Madrid.
EVANS-PRITCHARD, Edward Evan & FORTES, Meyer (1970[1040], African Political Systems, Oxford University Press.
FOUCAULT, Michael (1982), Vigilar y castigar, Siglo XXI, Madrid.
GELLNER,Ernst (1997), Antropología y Política. Revoluciones en el bosque sagrado, Gedisa editor,Barcelona.
GLUCKMAN, Max (1978), Política, Derecho y Ritual en la sociedad tribal, Akal, Madrid.
GONZALEZ ALCANTUD, José Antonio (1997), El clientelismo político : perspectivasocioantropològica, Anthropos, Barcelona
GRAEBER, David i SAHLINS Marshall (2017), On Kings, Chicago, IL USA: HAU Books,2017. Disponible en línia a la Biblioteca.
GRAEBER, David (2011), Fragmentos de antropología anarquista, Virus editorial, Madrid.
--- (2025), Posibilidades. Ensayos sobre jerarquía, rebelión y deseo, Edicions Bellaterra, Manresa.
HARRIS, Marvin (1978), Caníbales y Reyes. Los orígenes de las culturas. Argos Vergara, Barcelona.
HOBSBAWM, Eric J. & RANGER, Terence (1988), L’invent de la tradició, Eumo editorial, Barcelona.
LUHMANN, Niklas (1995), Poder, Anthropos, Barcelona
PUJADAS, Joan Josep (1993), Etnicidad: identidad cultural de los pueblos, Eudema, Madrid.
ROSS, Marc Howard (1995), La cultura del conflicto: las diferencias interculturales en la practica de la violència, Paidós, Barcelona.
SAHLINS, Marshall (1984), Las sociedades tribales, Labor, Barcelona.
SERVICE, Elman R. (1984), Los orígenes del Estado y de la civilización: el proceso de la evolución cultural, Alianza Ed., Madrid.
TERRAY, Emmanuel (1971), El marxismo ante las sociedades primitives, Losada, Buenos Aires.
TILLY, Charles (2009), Los Movimientos sociales,1768-2008: desde sus orígenes a Facebook. Crítica, Barcelona.
TURNER, Vitor (1980), La selva de los símbolos, Siglo XXI, Madrid.
WOLF, Eric R. (1987), Europa y la gentesin historia, Fondo de Cultura Económica, México.
No cal emprar cap programari específic, més enllà de l'ús del Campus Virtual i TEAMS.
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |