Història i Teoria de l'Antropologia II
Codi: 107238 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Antropologia Social i Cultural | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Valdés Gázquez
- Correu electrònic:
- maria.valdes@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Aquesta assignatura no té prerequisits però és recomana haver cursat prèviament l’assignatura “Història i Teoria de l'Antropologia I” per poder-ne fer un bon seguiment.
Objectius
Es tracta d'una assignatura que forma part de la Matèria “Historia de la Antropologia” i continua el desenvolupament històric de l'antropologia iniciat al primer semestre de 2n curs amb la “Història i Teoria de l’Antropologia I”. Aquesta part es fa en el segon semestre de 2n curs i explica les principals escoles i paradigmes teòrics que es van desenvolupar en les antropologies hegemòniques després de la Segona Guerra Mundial, fins arribar a la crisi postcolonial dels anys 70 i els primers plantejaments postmoderns.
El seu objectiu formatiu primordial és donar a conèixer les principals escoles i teories antropològiques del període, per tal que l'estudiant pugui donar coherència històrica a les lectures que es fan de forma dispersa al llarg del Grau i que són sistematitzades de maneres molt diferents a la resta de les assignatures. En finalitzar el curs l'alumnat hauria de ser capaç de donar raó de:
a) Les característiques generals, teòriques i metodològiques de les diferents escoles o corrents que s'han succeït en aquest període de la història de l'antropologia;
b) Les tesis i desenvolupaments principals de cadascun dels/les autors/es considerats/des.
Resultats d'aprenentatge
- CM12 (Competència) Integrar adequadament les teories associades a la història de l'antropologia.
- KM10 (Coneixement) Reconèixer la història de la teoria antropològica, la gènesi i l'evolució dels seus conceptes bàsics i fonaments d'epistemologia.
- KM12 (Coneixement) Identificar la producció de coneixement etnogràfic i teories en contextos locals i problemàtiques diverses.
- SM15 (Habilitat) Associar la connexió històrica entre el coneixement etnogràfic i el desenvolupament teòric a través de la bibliografia pertinent.
- SM17 (Habilitat) Generar idees amb un vocabulari específic i teòric antropològic.
Continguts
BLOC TEMÀTIC I. Quina història de quina antropologia. Tradicions nacionals
BLOC TEMÀTIC II. L'antropologia francesa després de la Segona Guerra Mundial: l’estructuralisme de Lévi-Strauss
BLOC TEMÀTIC III. L’antropologia britànica després de la Segona Guerra Mundial: els nous funcionalistes (E. E. Evans-Pritchard, M. Gluckmann) i simbolistes (M. Douglas i V. Turner)
BLOC TEMÀTIC IV. L'antropologia dels EUA després de la Segona Guerra Mundial: materialistes (M. Harris) vs. simbolistes (M. Sahlins)
BLOC TEMÀTIC V. La caiguda del mur de Berlin i el gir postmodern: Clifford Geertz
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 35 | 1,4 | CM12, KM10, KM12, SM15 |
| Discussió de textos | 9 | 0,36 | CM12, KM10, KM12, SM17 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories individuals i en grup | 2 | 0,08 | CM12, KM10, KM12, SM15 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració de treballs | 20 | 0,8 | CM12, KM10, KM12, SM15, SM17 |
| Estudi i treball personal | 40 | 1,6 | CM12, KM10, KM12, SM15 |
| Lectures | 10 | 0,4 | CM12, KM10, SM15, SM17 |
A. Classes teòriques i pràctiques dirigides pel professorat: Classes magistrals amb suport de TIC i seminaris de debat en gran grup i discussió de textos.
B. Cerca de documentació, lectura de textos, redacció de treballs.
C. Estudi: Realització d'esquemes, mapes conceptuals i resums.
D. Tutories: Atenció personalitzada a l'estudiant al despatx o a l'aula. L'horari i lloc d'atenció a l'alumnat serà proporcionat el primer dia de classe i estarà penjat a l'Aula moodle.
MATERIAL DOCENT
Per poder seguir el ritme docent del curs, cal que els alumnes realitzin un seguit de lectures obligatòries que s'indicaran a l'inici de l'assignatura.
La bibliografia general recollida en aquesta Guia Docent ofereix manuals que s'espera que els estudiants utilitzin per a complementar el temari més enllà del que s'explica a l'aula. Durant el transcurs de les sessions presencials pot ser que es recomani altra literatura complementària.
DINÀMICA DE TREBALL
El curs es compon de 7 blocs temàtics. Cada bloc temàtic anirà acompanyat d'una o vàries lectures obligatòries (capítol de llibre o article) que seran la base per a la discussió a classe al final de cada bloc temàtic. Les lectures obligatòries complementen els apunts i també serà material a tenir en compte per als treballs d'avaluació. Les lectures obligatòries dels comentaris i el calendari de lliurament dels treballs i l'examen es donaran el primer dia a classe i a l'aula moodle.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Discussió de textos de lectura obligatòria | 15% | 10 | 0,4 | CM12, KM10, SM17 |
| Participació a classe | 10% | 1 | 0,04 | CM12, SM17 |
| Proves escrites | 50% | 3 | 0,12 | CM12, KM10, KM12, SM15, SM17 |
| Treball en grup | 25% | 20 | 0,8 | CM12, KM10, SM15 |
L'avaluació de la assignatura s'entén com un procés continu i progressiu, que s'estén durant tot el període lectiu i es desenvolupa a partir de la realització de diferents activitats d’avaluació:
Mòdul de treballs (25% de la nota final):
Treball en grup sobre un tema escollit pels/les estudiants d'una llista proposada pel professorat. Les pautes per a la realització del treball i la rúbrica d'avaluació es donaran durant el primers dies de classe.
Mòdul de proves escrites (50% de la nota final):
Es faran dos exàmens (25% cada un) sobre el temari treballat a classe i les lectures obligatòries.
Per considerar superada l’assignatura cal obtenir una nota final mínima de 5, resultat de la mitjana de les notes de cada mòdul segons el seu percentatge de la nota final. No obstant això, la nota de l'examen sempre ha de ser superior a 5 per poder fer la mitjana amb el treball grupal i la participació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l'alumnat (a l'aula i via Campus Virtual) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Al principi de curs es lliurarà el cronograma amb les dates de lliurament del treball, discussions de les lectures obligatòries i realització dels exàmens. També es lliurarà el llistat de les lectures obligatòries, que estaran disponibles en format PDF al Campus Virtual.
Mòdul de participació (25% de la nota final):
Durant el curs es plantejaran diferents debats sobre els temes tractats a classe i és d'importància la participació de l'alumnat. (10%)
Els textos de lectura obligatòria es discutiran a classe. (15%)
AVALUACIÓ EN CAS DE NO-PRESENCIALITAT:
En cas que les proves no es puguin fer presencialment (justificant degudament per malaltia, etc.) s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
CRITERIS D’AVALUACIÓ:
L'absència o lliurament fora de termini de les activitats d'avaluació, sense una causa degudament justificada i acreditada, significa que aquella activitat no serà avaluada. No s’acceptaran evidències d'avaluació que no s’ajustin als estàndards de format de les pautes i rúbriques de realització dels treballs.
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL:
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions. l’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procési el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
SOBRE PLAGI EN ELS TREBALLS I/O CÒPIA EN ELS EXAMENS:
S'aplicarà la normativa vigent: Article 116. Resultats de l’avaluació (Article modificat per Acord de Consell de Govern de 19 de març de 2015):
En cas que l’estudiant realitziqualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
QUALIFICACIÓ DE "NO AVALUABLE"
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi realitzat algun dels dos examens i/o no hagi presentat el treball en grup, excepte per causes justificades i degudament acreditades. En tot cas, l’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
CRITERIS DE REAVALUACIÓ
Podrà optar a recuperació l’alumnat suspès que compleixi els criteris per ser avaluable (és a dir, que hagi fet els examens i/o lliurat el treball en grup). Per participar al procés de recuperació l'estudiant ha d'haver obtingut una qualificació mínima final, que no pot superar en cap cas el 3,5. La recuperació consistirà en un examen de la part suspesa. El mòdul de participació no és recuperable.
AVALUACIÓ ÚNICA
Mòdul de treballs (40% de la nota final):
Treball individual sobre un tema escollit pels/les estudiants d'una llista proposada pel professorat. Les pautes per a la realització del treball i la rúbrica d'avaluació es donaran durant el primers dies de classe.
Mòdul de proves escrites (40% de la nota final):
Es farà 1 examen sobre eltemari treballat a classe i les lectures obligatòries.
Per considerar superada l’assignatura cal obtenir una nota final mínima de 5, resultat de la mitjana de les notes de cada mòdul segons el seu percentatge de la nota final. No obstant això, la nota de l'exàmen sempre ha de ser superior a 5 per poder fer la mitjana amb el treball grupal i la ressenya.
Mòdul de ressenya (20% de la nota final):
S'haurà d'entregar una ressenya feta a partir d'un llibre recomanat pel professor.
Bibliografia
MANUALS RECOMANATS:
BONTE, Pierre & IZARD, Michael: Diccionario de Etnología y Antropología, Madrid: Akal, 1996.
BARNARD, Alan & SPENCER, Jonathan: Encyclopedia of social and Cultural Anthropology, London: Routledge, 1996 (2002).
ENCICLOPEDIA INTERNACIONAL DE LAS CIENCIAS SOCIALES, dirigida por David L. Sills [Ed. Española, director Vicente Cervera Tomás], Madrid: Aguilar, 1974-1977.
HARRIS, Marvin, El desarrollo de la teoría antropológica, Madrid, Siglo XXI, 1983.
KUPER, Adam. Antropología y antropólogos. (La escuela británica: de 1922 a 1972), Barcelona: Ed. Anagrama, 1974
MARTÍNEZ VEIGA, Ubaldo, Historia de la antropología. Teorías, praxis y lugares de estudio, Madrid: UNED, 2008.
MARZAL, Manuel, Historia de la antropología. Volumen 2.Antropología cultural, Quito: Ediciones Abya-Yala, 1996.
MARZAL, Manuel, Historia de la antropología. Volumen 3.Antropología social, Quito: Ediciones Abya-Yala, 1996.
REYNOSO, Carlos, Corrientes en antropología contemporánea, Buenos Aires, Biblos, 1998.
REYNOSO, Carlos. (compl), El surgimiento de la antropología postmoderna, México: Gedisa, 1992.
REYNOSO, Carlos. Corrientes teóricas en Antropología: Perspectivas desde el Siglo XXI, Universidad de Buenos Aires, 2020.
SAHLINS, Marshall: Cultura y razón práctica. Contra el utilitarismo en la teoría antropológica, Barcelona: Gedisa, 1988.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:
AZCONA, Jesús, Para comprender la antropología, Estella, Verbo Divino, 1987 (vol. 1, "La historia"; vol. 2, "La cultura").
BARTH, F. et alt. (2012). Una disciplina, cuatro caminos. Antropologíabritánica, alemana, francesa y estadounidense. Buenos Aires: Prometeo Libros.
BOHANNAN, Paul y GLAZER, M., Antropología. Lecturas, Barcelona, McGraw Hill Interamericana, 1992.
CARO BAROJA, Julio, Los fundamentos del pensamiento antropológico moderno, Madrid, CSIC, 1991.
DARNELL, Regna (comp.), Readings in the History of Anthropology, New York, Harper & Row Publishers, 1974.
DESCOLA, Philippe. et alt., Les idées de l'anthropologie, París, A. Colin, 1988.
ERIKSEN, Thomas Hylland & NIELSEN, Finn Sivert (2001). A history of Anthropology. London: Pluto Press.
EVANS-PRITCHARD, Edward Evan, Historia del pensamiento antropológico, Madrid, Cátedra, 1987.
GEERTZ, Clifford, El antropólogo como autor, Madrid: Paidós, 1989
GEERTZ, Clifford, Tras los hechos. Dos paises, cuatro décadas y un antropólogo, Madrid: Paidós.
KAHN, J.S. (ed.), El concepto de cultura: textos fundamentales, Barcelona, Anagrama, 1975.
KAPLAN, David y Robert MANNERS, Introducción crítica a la antropología cultural México, Nueva Imagen, 1979.
KILANI, Mondher, Introduction à l'anthropologie, Paris, Editions Payot, 1996.
KUPER, Adam, Cultura. La versión de los antropólogos, Barcelona: Paidós, 2001.
LINS RIBEIRO, Gustavo & Arturo ESCOBAR (eds.), Antropologías del mundo. Transformaciones disciplinarias dentro de sistemas de poder, México: Universidad Autónoma Metropolitana/Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social/ Universidad Iberoamericana/Envión/The Wenner-Gren International, 2009.
LLOBERA, Josep Ramon, La antropología como ciencia, Barcelona, Anagrama, 1975 (especialmente, Llobera, J.R.: "Postcriptum: algunas tesis provisionales sobre la naturaleza de la antropología", pág. 373-287).
LOMBARD, Josep Ramon, L´anthropologie britannique contemporaine, París, P.U.F., 1972.
LOMBARD, Jacques, Introducción a la etnología, Madrid, Alianza editorial, 1997.
LOWIE, Robert Harry, Historia de la etnología, México, F.C.E., 1946.
MERCIER, Paul, Historia de la antropología, Madrid, Península, 1995.
ORTNER, Sherry, "Teoría en Antropología desde los sesentas", Estudios comparativos en Sociedad e Historia 26(1):126-166, 1984.
PALERM, Âmgel, Historia de la etnología: los profesionales británicos, México, Instituto Nacional de Antropología e Historia, 1977.
ROSSI, Ino y Edward O'HIGGINS, Teorías de la cultura y métodos antropológicos, Barcelona, Anagrama, 1981.
SPERBER, Dan, El simbolismo en general, Barcelona: Anthropos, 1988.
STOCKING, George W. (ed.), Observers observed. Essays on Ethnographic Fieldwork [History of Anthropology (I),] Madison, University of Wisconsin Press, 1985.
STOCKING, George W. (ed.), Functionalism Historicized. Essays on British Social Anthropology [History of Anthropology (II)], Madison, University of Wisconsin Press, 1984.
STOCKING, George W. (ed.), Objects and Others. Essays on Museums and Material Culture [History of Anthropology (III)], Madison, University of Wisconsin Press, 1985.
STOCKING, George W. (ed.), Malinowski, Rivers, Benedict and Others. Essays on Culture and Personality [History of Anthropology (IV)], Madison, University of Wisconsin Press, 1986.
STOCKING. George W., After Tylor. British Social Anthropology, 1888-1951, London, The Athlone Press, 1999.
STOLCKE, Verena, “De padres, filiaciones y malas memoria. Qué historias de qué antropologías?” en J. Bestard i Camps (coord.), Después de Malinowski. Sta Cruz de Tenerife: Asociación Canaria de Antropología, pp. 147-198, 1993.
Programari
AULA MOODLE AL CAMPUS VIRTUAL
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d’aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |